El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha rebutjat aquest divendres jutjar la demanda per assetjament presentada contra Joan Carles I per part de la seva examant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein-Sayn. El tribunal considera que la justícia anglesa no té jurisdicció per fer-ho. Després d'un procés preliminar al juliol, la jutgessa Rowena Collins Rice ha determinat que la demanda s'hauria d'haver presentat al país on està domiciliat el demandat. La jutge també diu que "la demandant no m'ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables de què la seva reclamació es pugui incloure dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada". La sentència encara admet recurs, però.

La plataforma Skyshowtime ha estrenat aquesta setmana el segon episodi de La caída del rey, la sèrie documental on Corinna amenaça amb revelar informació secreta sobre Joan Carles I. Si en el primer capítol deixaven l’audiència amb la intriga de saber què hi havia a la maleta de la caixa forta d’un banc, en el següent, l’examant i col·laboradora del monarca comença a remenar la paperassa que hi ha a dins. Abans, però, ens expliquen fins a quin punt tot el que contenen les maletes negres –perquè en realitat n’hi ha vuit– és valuós.

Durant un mes i mig, paral·lelament al procés judicial que manté obert al Regne Unit contra Joan Carles I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein ha anat desgranant en el podcast Corinna i el rei la seva relació amb l'emèrit. Han sigut vuit capítols de detalls i acusacions que, si bé en la majoria de casos només compten amb la versió de l'empresària, aspiren a eixamplar el desprestigi i l'ombra de corrupció que assetja l'anterior monarca, des de fa més de dos anys exiliat a Abu Dhabi. En l'últim episodi, qui va ser la seva amant es compara amb la duquessa de Sussex, Meghan Markle, pel "circ" mediàtic al qual ha estat sotmesa –ja s'havia assimilat amb la princesa Diana– i atribueix a Joan Carles I una "personalitat dividida": la d'algú que havia demostrat un enorme afecte per ella i els seus fills i que, de sobte, "es converteix en un assetjador, en algú que t'assetja, que vol empresonar-te i que vol destruir la teva família".

Joan Carles I ha obtingut una immunitat parcial aquest dimarts per bloquejar part del cas d'assetjament que la seva examant, Corinna, va presentar fa dos anys contra l'exmonarca davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, a Londres. La Cort només li reconeix llibertat total d'actuació mentre era rei, és a dir, fins al juny del 2014.

La versió de Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre la seva relació amb Joan Carles I és una història d'amor-odi constant en què l'emèrit suposadament passava de demanar-li matrimoni a amenaçar-la en qüestió de pocs anys. Així es desprèn del sisè episodi del podcast Corinna i el Rei, titulat La sang és més espessa i on critica l'actitud de l'anterior monarca afirmant que "l'esperit de Franco continua ben viu". L'empresària es refereix a la donació irrevocable de 65 milions d'euros que li va fer el 2012 –els diners que ell havia rebut de l'Aràbia Saudita i que se sospita que eren una comissió irregular pel contracte de l'AVE a la Meca– i assegura que l'emèrit la va pressionar perquè els utilitzés per pagar-li vols i hotels de luxe després d'abdicar el 2014. "Et vaig fer el regal i ara necessito accedir a part d'aquests diners", diu que li va dir. "Ara he abdicat i necessito aquestes coses, i francament pots fer-ho", hauria afegit, tot i que no hauria volgut que els milions se li ingressessin de manera legal en un compte declarat a Hisenda.

El 14 d’abril del 2012, data en què es commemorava el 81è aniversari de la República, s'accelerava el declivi de la monarquia espanyola. La Casa del Rei va informar que Joan Carles I s'havia trencat el maluc, però van ser les circumstàncies d'aquest accident les que van sacsejar l'opinió pública i van posar l'emèrit al punt de mira: havia caigut durant una cacera d'elefants a Botswana. Els detalls d'aquests fets, que derivarien en el tants cops parodiat "Ho sento molt. M’he equivocat i no tornarà a passar", els revela ara l'examant del monarca, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en el quart episodi del podcast Corinna i el rei, que porta per títol "Matar Dumbo".

El tercer lliurament del pòdcast amb què Corinna Larsen revela tota mena d'intimitats sobre la seva extinta relació amb el rei emèrit espanyol Joan Carles I s'ha publicat avui amb un títol provocador: Envidia. Sota aquest epígraf, una de les amants del rei emèrit d'Espanya més conegudes pel seu affaire explica que quan portava cinc anys de relació amb el monarca aquest li va fer una proposta que hauria canviat el panorama reial espanyol: li va demanar matrimoni.

Vint-i-quatre hores abans que arrenqui al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les una nova vista sobre la immunitat de Joan Carles I en el cas d'assetjament a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, aquest dilluns s'han estrenat els dos primers episodis del podcast Corinna i el rei. Produït per Project Brazen i PRX, el podcast recull la versió de l'empresària alemanya sobre la seva relació amb el rei emèrit, des que es van conèixer, el febrer del 2004, fins que ella va acabar implicada en els negocis obscurs i la presumpta corrupció del pare de Felip VI. "Imagina que la persona que diu que estima els teus fills i que ets l'amor de la seva vida t'involucra en una investigació criminal", ho resumeix ella. Recollim algunes de les seves intervencions més destacades.

La figura de Corinna zu Sayn-Wittgenstein redobla la pressió sobre Joan Carles I a les portes d'una nova vista judicial al Regne Unit sobre la immunitat de l'exmonarca en el cas d'assetjament a l'empresària alemanya. L'examant del rei emèrit protagonitza a partir de dilluns que ve, un dia abans de la cita a la Cort d'Apel·lacions, un podcast de vuit episodis sobre el seu "affaire secret", que la va acabar abocant a un món de "cobdícia, corrupció i crim". Així és almenys com es presenta en la descripció del tràiler, ja disponible a Spotify, i que revela algunes de les perles que Corinna deixa anar als àudios, produïts per Project Brazen i PRX. "La dona que suposadament va alçar i destruir el rei està per fi preparada per explicar amb les seves paraules el que realment va passar", s'anuncia al tràiler.

Joan Carles I no forma part de la Casa del Rei. Així ho han dictaminat els dos jutges del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les en l'exposició de motius publicada aquest dimarts relativa al cas d'assetjament presentat per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 58 anys. Es desfà així definitivament un dels arguments clau de la defensa de l'emèrit per sostenir la seva immunitat davant dels tribunals britànics. "No es pot imaginar que l'acusat es descrigui en cap sentit com a part de la Casa del Rei. No viu amb el seu fill (ni tan sols al mateix país), ni té cap paper secundari en la seva obra", diu el jutge Peter Jackson en la seva resolució. "No crec que l'argument tingui cap potencial d'èxit real", rebla. Amb tot, els jutges han admès que Joan Carles I podrà recórrer parcialment la decisió de retirar-li totalment la immunitat.

Victòria parcial i momentània de Joan Carles I en la pugna legal amb l'empresària i examant seva Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 58 anys. Els jutges Nicholas Underhill i Peter Jackson, de la divisió civil del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les, li han concedit aquest dilluns a la tarda el permís per apel·lar contra la decisió d'un jutge del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, que el 24 de març va dictaminar que el rei emèrit no tenia immunitat davant dels tribunals britànics.

Males notícies en el Dia de la Constitució per al rei emèrit Joan Carles I, que s’ha vist arrossegat finalment a un tribunal de Londres per respondre a presumptes delictes d’espionatge i assetjament. La demanda civil es va presentar l’any passat davant del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ciutadana danesa amb residència al Regne Unit, i aquest dilluns ha tingut lloc la vista preliminar.

Els advocats de la firma internacional Clifford Chance han presentat una resposta a la demanda presentada pels advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) al Regne Unit i difamació. L'escrit de resposta assenyala que Joan Carles I és immune a la demanda per la seva condició d'exrei d'Espanya i excap d'estat.

Moltes vegades sentim dir a membres del govern espanyol (bàsicament del PSOE) i de l'oposició que Espanya és una democràcia madura que ocupa un lloc privilegiat en els rànquings internacionals. Però el cert és que l'anunci que la Fiscalia del Tribunal Suprem es disposa a arxivar les diligències sobre els presumptes delictes comesos pel rei emèrit Joan Carles I demostra que no és ben bé així. I que, sense negar que Espanya sigui una democràcia homologable, encara no és prou madura per afrontar un judici contra un dels personatges clau de la Transició com va ser l'exmonarca, que de ben segur faria tremolar els fonaments del règim del 78. El fet que els fiscals espanyols hagin topat contra el mur de la inviolabilitat i la Hisenda espanyola hagi donat per bones les regularitzacions de diners opacs per valor de 5 milions d'euros fetes per Joan Carles I, deixa el cas ja només en mans del fiscal suís Yves Bertossa.

El pròxim arxivament de les diligències de les tres investigacions sobre les activitats presumptament delictives de Joan Carles I per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem deixarà obertes, segons han assenyalat fonts judicials a l'ARA, les que manté la Fiscalia Anticorrupció sobre un possible cas de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals en l'adjudicació de l'AVE del Desert la Meca-Medina el 2011.

La demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I que el jutge master del Tribunal Suprem anglès, Richard Davison, va tramitar a començaments de la setmana passada, descriu en 32 folis diverses pràctiques de presumpte assetjament, seguiment il·legal i difamació, segons el document al qual ha tingut accés l'ARA. L'examant de Joan Carles I sol·licita una ordre d'allunyament per a ell i una indemnització per danys i perjudicis sense quantificar.

Un dels detectius més famosos de Ginebra ha sigut hackejat. Mario Brero, de 74 anys, dirigeix l'agència Alp Services i ha sigut traït per un empleat, segons la web Heidi News. Una de les múltiples informacions capturades està relacionada amb Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, i el procediment a Suïssa sobre els 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) que el ministeri de Finances saudita va transferir al compte del rei emèrit de la fundació Lucum. Els diners van ser després "donats" per Joan Carles I a Corinna el juny del 2012.

Encara ara Joan Carles arrufa el nas quan no pot tornar a Espanya a passar el Nadal després d’uns mesos d’exili forçós a Abu Dhabi. No és estrany, tenint en compte que durant el seu regnat va fer gairebé sempre el que va voler, fins que les seves actuacions van esquerdar la protecció que el règim del 78 li havia construït. A L’armadura del rei (Ara Llibres) els periodistes Albert Calatrava (TV3 i Catalunya Ràdio), Ana Pardo de Vera (Público) i Eider Hurtado (ETB) reconstrueixen -a partir de desenes d’entrevistes i de recerca bibliogràfica- els diferents angles de la impunitat del rei emèrit, només amenaçada ara per la necessitat de la monarquia de sobreviure. “L’armadura de Felip VI es construeix a partir de la contraposició amb el seu pare, passa perquè Joan Carles caigui”, coincideixen Calatrava i Hurtado en conversa amb l’ARA.

No. No s'equivoquin. Podria ser una escena d'una novel·la de John le Carré a Londres. Però vet aquí que el Connaught és un hotel de cinc estrelles situat al barri londinenc més ric i elegant, Mayfair, al costat de Hyde Park, i no és dels que sol freqüentar un espia de l'MI5 (seguretat interna al Regne Unit) o l'MI6 (intel·ligència exterior).

En el judici oral que se celebra aquest divendres, 15 de gener del 2021, al jutjat penal número 8 de Madrid –després quatre pròrrogues en els últims dos anys– hi ha dos camps. El primer és l'acusació. És una divisió cuirassada: l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, el general Félix Sanz Roldán; el CNI com a acusació particular, i els seus escuders, l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia. És una representació bastant poc freqüent en un judici de l'aparell de l'Estat. La maquinària pròpiament dita. A l'altre camp hi ha l'excomissari José Manuel Villarejo, a la presó d'Estremera des del novembre del 2017, de la qual sortirà per assistir a la vista com a acusat per calúmnia i denúncia falsa. Segons l'acusació, al declarar el 2016 que Sanz Roldán va amenaçar Corinna el 2012, l'excomissari va llançar acusacions sabent que mentia, que les afirmacions que feia no eren certes.