Al rebuig del govern espanyol a l'ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per operacions que tinguin a veure amb la guerra a l'Iran –continuen actives per a la resta d'activitats– s'hi suma ara el tancament de l'espai aeri als avions que participin en l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran, tal com ha avançat El País i confirmat el govern espanyol. Amb aquesta decisió, l'Estat fa un pas més en el seu "no a la guerra": "Tothom sap quina és la posició d'Espanya. No s'autoritza l'ús de les bases [de Rota i Morón] i, per descomptat, no s'autoritza l'ús de l'espai aeri espanyol per a actuacions que tenen a veure amb la guerra a l'Iran", ha afirmat la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dilluns.

Els veïns de Sant Climent Sescebes, una petita localitat alt-empordanesa d'uns 700 habitants, estan acostumats a conviure en el seu dia a dia amb ràfegues de trets i explosions a la llunyania. A menys d'un quilòmetre de distància tenen la base d'entrenament de l'exèrcit espanyol, l'única de Catalunya on els militars fan pràctiques de tir i maniobres amb material explosiu. Cada setmana els soldats realitzen algun exercici amb munició i, de tant en tant, a les 1.300 hectàrees que ocupa el camp, també hi venen a fer pràctiques altres cossos com la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o, aquests últims mesos, fins i tot esquadrons d'elit de l'exèrcit ucraïnès.

Espanya ha cedit finalment a la pressió i enviarà defenses aèries Patriot a Ucraïna. El govern espanyol respon així a la crida del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que fa mesos que reclama armament i, en concret, aquestes bateries antimíssils. Una petició a la qual s'havien sumat en l'última setmana tant el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, com el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Totes les mirades estaven posades en Espanya, que, juntament amb Grècia, és un dels socis que en té i que en pot subministrar més de pressa.

El cos espacial que va sobrevolar Catalunya divendres a la nit no era ni un míssil balístic francès ni un satèl·lit del multimilionari Elon Musk. Dos dies després del fenomen, que ha desfermat diverses hipòtesis tant d'entitats científiques nacionals com d'internacionals i ha generat "alarma" al llarg del cap de setmana, el ministeri de Defensa ha assegurat que l'estela lumínica visible des dels Països Catalans corresponia a un meteoroide; és a dir, un meteorit que va fregar l'atmosfera i que no va tornar a entrar a l'òrbita. "És l'única informació que donem com a possible", ha afirmat el cap del Centre d'Operacions de Vigilància Espacial (COVE), el tinent coronel Manuel Olmos. Segons un comunicat governamental, el "bòlid espacial" no tenia "en cap cas" naturalesa o comportament armamentístics, com inicialment apuntava l'Institut de Ciències de l'Espai, i tampoc no hi ha indicis per sospitar que fos un satèl·lit privat, com deien les forces aèries alemanyes.

Espanya es descarta per participar en la missió americana al mar Roig i en proposa una de "nova i específica". El moviment arriba després que el govern espanyol es desmarqués del consens al Consell de la UE i bloquegés el suport europeu a la missió americana al mar Roig. En un comunicat, el ministeri que lidera Margarita Robles ha assegurat que Espanya no ha vetat cap missió de la Unió Europea en aquesta zona, tot i que va bloquejar la decisió d'Europa de modificar el mandat de l'operació naval Atalanta per contribuir a la missió llançada pels Estats Units. Atalanta és la missió que la UE té activa contra la pirateria a l'oceà Índic i en la qual Espanya té un pes important.

Repartir-se i manipular contractes públics del ministeri de Defensa. Això és el que van fer fins a quatre empreses (Comercial Hernando Moreno Cohemo, Star Defence Logistics & Engineering, Grupo de Ingeniería, Reconstrucción y Recambios i Casli) a través de dos càrtels entre els anys 2016 i 2021, segons ha comunicat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aquest dimarts.

Les sancions de la Unió Europea a Rússia com a resposta a la invasió d'Ucraïna serveixen de ben poca cosa en alguns casos. Ho denuncia la Fundació Anticorrupció FBK, de l'opositor rus empresonat Aleksei Navalni, que a partir de les dades obtingudes de 8.000 correus electrònics enviats durant dotze anys ha documentat els excessos i privilegis extraordinaris de Timur Ivanov, número 2 del ministeri de Defensa rus, i la seva dona, Svetlana Maniovitx. La Fundació FBK ha demanat reiteradament que Maniovitx no pugui viatjar a cap territori de la Unió Europea pel paper en la guerra d'Ucraïna del seu marit, ara oficialment exmarit, després que la parella protagonitzés al juny el que consideren un divorci de conveniència i preventiu.

La Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes i fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit. Han hagut de passar 87 anys perquè l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres recuperi l'ús, no pas la propietat, d'aquesta torre. Serà la Casa de Cultura de la vila i es farà servir com a escola de música. Aquest divendres la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha entregat les claus de l'edifici a l'alcalde de la població, Nani Mora (ERC).

Alemanya té un problema en Defensa. La titular d’aquesta cartera al govern de Berlín, Christine Lambrecht, ha presentat aquest dilluns la dimissió envoltada de crítiques i controvèrsies, com ha estat gairebé des que va assumir el càrrec fa 13 mesos. La seva marxa es donava per descomptada des de feia dies, però ara ja és oficial i no té marxa enrere. “La focalització mediàtica sobre la meva persona durant mesos no permet que tinguin lloc informacions i debats objectius sobre els soldats, l’exèrcit alemany i les orientacions sobre política de seguretat en interès dels ciutadans alemanys. La valuosa feina dels soldats i dels esforçats treballadors d’aquest àmbit de competències és el que ha d’estar en primer pla”, ha justificat la ministra en l’anunci del seu adeu.

L'exèrcit ja ha acabat la investigació interna sobre el sorteig dels serveis d'una prostituta que van fer alguns militars de la caserna del Bruc de Barcelona amb motiu de la Puríssima. El ministeri de Defensa ha confirmat a l'ARA que s'han identificat els responsables de la rifa que va avançar aquest diari i que s'han pres mesures respecte a aquests militars. No obstant això, Defensa no ha volgut confirmar ni quantes persones s'han considerat responsables dels fets ni tampoc quin tipus de decisions s'han adoptat. L'ARA ja va explicar que els primers missatges sobre el sorteig els van enviar el 22 de novembre un caporal i un sergent, promotors de la rifa entre una setantena de militars.

La policia, que havia acordonat l'ambaixada ucraïnesa a Madrid davant un nou enviament sospitós, ha informat que el paquet ha donat negatiu en el test d'explosius però que a dins conté un "ull d'animal aixafat", similar als que s'han rebut en set legacions europees més. Aquest nou enviament, a diferència dels anteriors, no tenia franqueig espanyol, per tant s'hauria enviat des de l'estranger. Així doncs, aquest paquet no tindria a veure amb els que es van enviar també contra autoritats espanyoles amb material pirotècnic, que ja van causat un ferit lleu a l'ambaixada ucraïnesa, i sí amb els que s'estan rebent a Europa.

Quan a la Moncloa es va detectar dijous de la setmana passada un paquet per a Pedro Sánchez que contenia material deflagrant, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però aquest dimecres l’explosió d’un de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid va canviar-ho tot. Un cop fet públic aquest incident, l’Audiència Nacional va reclamar el cas i va obrir diligències per terrorisme, i s’han succeït més enviaments les últimes hores fins a un total de sis: dimecres a la tarda a una empresa armamentística de Saragossa; de matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz; aquest matí al ministeri de Defensa dirigit a Margarita Robles, i, al migdia, a l’ambaixada dels Estats Units. En principi, els paquets han estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

Per afrontar un debat seriós al voltant de la despesa militar el primer que cal és transparència amb els números, perquè la realitat és que avui dia és molt difícil fer un càlcul real sobre la inversió pública en el sector de la defensa. Per què? Doncs perquè, com que es tracta d'una despesa ideològicament impopular, els successius governs espanyols s'han dedicat a camuflar sota altres epígrafs inversions relacionades amb el món militar. Per sort, centres especialitzats com el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs s'han acostumat a bussejar per les xifres que ofereixen els pressupostos per desemmascarar aquestes partides ocultes i fer més llum en la despesa militar real. I, aplicant aquest exercici al projecte de pressupostos que el govern espanyol va aprovar la setmana passada en el consell de ministres, resulta que la despesa és el doble del que s'havia anunciat: els 12.300 milions que va admetre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, són en realitat 24.000 si s'hi sumen la resta de partides.

L’avançament de 1.000 milions d’euros per al ministeri de Defensa anunciat la setmana passada ha donat ales a les associacions de militars per reclamar al govern espanyol que una part repercuteixi en el seu sou. L’exèrcit manté una reivindicació per millorar les seves condicions, com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que reclamen l’equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i les policies locals. El PSOE, que no és un partit gaire estimat a les urnes per policies i militars, ha procurat millores per a aquests funcionaris des que va arribar al govern. Amb tot, consideren que és insuficient i que no n’hi ha prou amb lloances públiques si no s’omple la butxaca.

Davant el nou compromís pres aquests dies que els països de l’OTAN dediquin el 2% del PIB a qüestions militars, crec que convindria tenir en consideració alguns aspectes, abans de prendre decisions estructurals que després serien difícils de revertir. El primer és que la despesa militar real d'Espanya és superior a la que mostren les dades del pressupost del ministeri de Defensa, ja que hi ha partides que estan en altres ministeris o en organismes autònoms. Fins i tot el criteri d'homologació de dades que fa la mateixa OTAN, que situa el pressupost espanyol per al 2022 en 13.136 milions d'euros, un 38,1% superior al pressupost del 2014, i que suposa l'1,01% del PIB previst per a aquest any, també és més elevat que el del ministeri. Elevar-lo al 2%, seguint les dades de l'OTAN, suposaria duplicar el pressupost, 13.000 milions de dòlars anuals més cada any, que, o bé procedirien de nous impostos, o bé es traurien de partides socials ja existents. 

Un sacerdot del Valle de los Caídos ha rebut aquest dimecres una unitat militar de l'exèrcit de terra per beneir-la. En les imatges, difoses pel canal de Telegram Ciudadanos de Uniforme i avançades per Eldiario.es, s'hi poden veure diversos militars agenollats davant la creu de Cuelgamuros mentre el sacerdot els beneeix. L'activitat no estava "autoritzada", segons han explicat fonts de Defensa aquest matí, que també han dit que obririen una investigació per "depurar responsabilitats". Poques hores després, al vespre, l'exèrcit de terra ha cessat el capità que havia organitzat aquesta cerimònia i, segons han informat diversos mitjans i ha confirmat l'ARA, també se li ha obert un expedient que s'ha de resoldre en les properes 48 hores.

Habituat en els últims anys a ser només notícia cada cop que algun grup de militars o exmilitars apareix en algun acte d’exaltació del franquisme o de caràcter colpista, la guerra a Ucraïna ha tornat a posar el focus a Espanya sobre l’exèrcit. La pressió de l’OTAN per accelerar el compromís de destinar un 2% del PIB al pressupost de Defensa ha reobert el meló sobre la despesa militar a l’Estat. Però quina és la situació actual de l’exèrcit? Quins recursos s’hi dediquen? ¿S’està realment tan lluny d’aquest objectiu del 2%? ¿O, com defensa l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Pere Ortega, la despesa real ja la voreja? A continuació fem una radiografia de l’exèrcit ara que es torna a debatre el model de Defensa a l’Estat.

Primer va ser l'enviament d'armes a Ucraïna i ara és l'augment de la despesa militar anunciada per Pedro Sánchez. El president del govern espanyol va mostrar ahir la seva alineació amb els socis europeus a Versalles per incrementar el pressupost del ministeri de Defensa fins al 2% del PIB, però els seus aliats s'hi oposen. Unides Podem, el soci de govern del PSOE, ha sigut explícit: "No estem a favor d'un augment del pressupost militar. Jo soc el portaveu d'un espai que defensa la pau i no em sembla apropiat que el pressupost militar sigui el doble del que gastem en ciència i innovació. No hi estem d'acord. Pensem que hi ha altres prioritats: protegir la gent de les conseqüències econòmiques que tindrà la invasió", ha afirmat Pablo Echenique en roda de premsa al Congrés.

El món torna a viure moments d’incertesa, en què no es poden descartar conflictes bèl·lics a l’antiga –preocupa sobretot la situació a Ucraïna i també al mar de la Xina– i en què també hi ha noves amenaces, com els ciberatacs, els sabotatges, la crisi climàtica o el segrest dels subministraments bàsics. La pandèmia ha deixat al descobert la vulnerabilitat espanyola i europea en molts àmbits i això ha forçat el govern del PSOE i Podem a avançar un any la publicació de la seva Estratègia de Seguretat Nacional, un document que es va fer públic la setmana passada.

Forçat per l’impacte de la pandèmia i les debilitats que ha posat al descobert, el govern del PSOE i Unides Podem ha decidit actualitzar un any abans del previst l’Estratègia de Seguretat Nacional. El document, publicat la setmana passada, substitueix el del 2017, elaborat pel govern Rajoy, i introdueix noves amenaces, com les pandèmies, els ciberatacs, la desinformació, la inestabilitat econòmica i la crisi climàtica i la vulnerabilitat energètica, que segons el text “poden desencadenar crisis en cascada”. Però la nova estratègia també té una bona dosi de continuïtat, que passa, sobretot, per l'aposta per l’OTAN i la UE, i el seu projecte per tenir una capacitat de defensa autònoma, en ple replegament del gendarme nord-americà.