Internacional 11/03/2022

Europa es rearma

La UE duplicarà el finançament per a l'exèrcit ucraïnès i augmentarà "substancialment" la inversió en defensa

4 min
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquesta setmana a la cimera de Versalles.

Brussel·lesA Versalles, on es va signar el tractat de pau de la Primera Guerra Mundial, ha sigut on un segle després Europa ha segellat un compromís històric per rearmar-se. L'agressió de Rússia suposa un "canvi tectònic per a Europa" , diu la declaració de Versalles en què els vint-i-set membres de la Unió Europea es comprometen de manera clara a "incrementar substancialment la despesa en defensa". L'adverbi és important perquè demostra unanimitat a l'hora d'atorgar contundència a aquest compromís quan, sovint, els matisos que atorguen mots com substancialment costen hores d'estira-i-arronses diplomàtics per donar cabuda a totes les sensibilitats al voltant de la taula.

"L'agressió de guerra de Rússia constitueix un canvi tectònic en la història europea", constata la declaració de Versalles amb què la Unió assegura haver pres consciència i compromís d'una "nova realitat" que l'obliga a emprendre canvis tan transcendentals com aquest. La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, ho expressava clarament a l'arribar a la cimera: "La invasió d'Ucraïna ha canviat la seguretat d'Europa. M'agradaria gastar els diners dels impostos dels suecs en escoles, hospitals, millors pensions, però desafortunadament haurem de gastar més diners en defensa; per això incrementarem la despesa al 2% del PIB".

Suècia ja ha posat, doncs, una xifra a aquest "substancialment" de la declaració de Versalles, però ara caldrà veure com es materialitza aquest compromís en la resta de governs i, sobretot, en la UE com a conjunt. No es tracta de construir un exèrcit europeu, cosa que podria xocar amb l'OTAN, sinó de coordinar polítiques i inversions de defensa de manera estratègica per guanyar més sobirania i autonomia, dues de les paraules preferides del francès Emmanuel Macron, que aquest divendres ha pogut presumir del fet que el conjunt de la UE es comprometi ara a caminar en una direcció que fins no fa tant semblava "una fantasia francesa", ha dit.

"Estem d'acord que hem de fer més per garantir la seguretat a Europa. Tots hem de gastar més en defensa del que fèiem fins ara", ha dit al seu torn el canceller alemany, Olaf Scholz, en un canvi de posicionament germànic que també ha sigut clau perquè el conjunt de la UE pogués avançar en aquesta direcció. La retòrica amb què alguns líders han abordat un anunci certament històric ha sigut tan pomposa com el palau que els acollia i, en paraules del president del Consell Europeu, Charles Michel, el que ha "consagrat" la invasió russa d'Ucraïna és el "naixement de la defensa europea".

1.000 M€ per a l'exèrcit ucraïnès

Per començar a fer els primers passos, la Comissió Europea s'ha compromès a presentar a mitjans de maig una anàlisi sobre els principals buits en la inversió en defensa a Europa. La declaració aposta per una Europa més "forta i capaç en l'àmbit de seguretat" que inverteixi de manera "col·laborativa" per promoure el desenvolupament tecnològic i industrial del Vell Continent. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha insistit en la necessitat d'abordar aquest compromís de manera conjunta, per evitar la "fragmentació". Els detalls d'aquesta nova estratègia es coneixeran més en la pròxima cimera europea de finals de mes.

Abans, però, la cimera d'aquesta setmana també ha abraçat les peticions de Suècia i Finlàndia, que no són membres de l'OTAN i que han demanat ser protegits per la solidaritat europea. Ara que, d'entrada, una de les mesures més tangibles en aquest rearmament europeu és que la UE duplicarà la inversió que preveu destinar al finançament directe i immediat d'armes per a Ucraïna fins als 1.000 milions d'euros. Així ho ha anunciat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest mateix divendres. La decisió de finançar armes per a Ucraïna amb fons europeus de l'anomenat Instrument per a la Pau ja és en si una mesura sense precedents que demostra el canvi de paradigma europeu, d'un "tabú" caigut, en paraules del mateix Borrell.

Tot plegat, però, són diners i Europa tot just veia sortir els primers raigs de llum després de la crisi econòmica que va provocar la pandèmia del coronavirus. Per respondre a aquesta crisi, la UE ja va fer un moviment sense precedents: es va endeutar de manera conjunta per primera vegada a la història per activar un pla de recuperació de 800.000 milions d'euros que tot just comença a caminar. Però, aprofitant l'empenta d'un nou moment històric, països com França, Espanya o Itàlia pressionen per repetir aquesta via i fer una nova emissió de deute europeu que financi aquest augment dràstic de la despesa en defensa i també les mesures que s'hauran de prendre per pal·liar les conseqüències econòmiques de la crisi energètica que ja s'està notant a causa de la guerra. D'altra banda, una mesura com aquesta ha obert de nou la tradicional escletxa entre nord i sud europeu. Països com Alemanya, Suècia o els Països Baixos s'hi oposen i prefereixen optar per redirigir els fons antipandèmia que encara no s'han començat a utilitzar, per exemple.

El debat sobre una nova resposta fiscal europea conjunta és incipient però demostra un canvi de mentalitat d'una Unió Europea que s'atreveix a mantenir i plantejar debats que abans de la invasió d'Ucraïna o de la pandèmia del coronavirus eren impensables. I la declaració de Versalles deixa clar aquest canvi "tectònic" a la història europea, malgrat que a la pràctica tot estigui per determinar.

stats