La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

La crisi als mercats energètics derivada de la guerra a l'Orient Mitjà empitjorarà "molt" de cara a l'abril en comparació amb el març, segons el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Birol, que ha visitat el pòdcast de Nicolai Tangen, conseller delegat del Norges Bank Investment Management (NBIM), ha explicat que si bé durant el darrer mes els carregaments procedents de l'Orient Mitjà encara arribaven als ports, a l'abril "no hi haurà res".

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

La borsa espanyola ha tancat aquest dimecres amb una petita pèrdua del 0,53%, fins als 17.351.90 punts. Ha estat una nova jornada en què els inversors han continuat pendents del conflicte a l'Orient Mitjà i de l'evolució del preu del petroli, però també hi han influït altres dades com els resultats rècord d'Inditex i la dada d'inflació als Estats Units, que s'ha mantingut en el 2,4%. L'Íbex-35, el principal selectiu espanyol, va tancar la sessió de dimarts amb una pujada del 3,05%, fins a tocar els 17.445 punts.

El preu del barril de petroli Brent –de referència a Europa– ha arrencat aquest dimarts amb una caiguda de més del 6%, fins a situar-se al voltant dels 92 dòlars, després de les declaracions de Donald Trump en les quals especulava amb el fet que la guerra a l'Iran es podria acabar aviat. Dilluns el cost del barril de cru es va arribar a disparar quasi un 29%, fins a situar-se a prop dels 120 dòlars –màxim que no es veia des del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna– i va tancar la jornada finalment amb un repunt del 6,76%.

Donald Trump intenta frenar l'escalada del preu del petroli producte de la por que la guerra de l'Iran continuï allargant-se. Després de veure com el cost del barril de cru es disparava per sobre dels 100 dòlars –màxim que no es veia des del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna–, el president estatunidenc ha afirmat que la campanya "està gairebé enllestida". "Crec que la guerra està gairebé enllestida. No tenen vaixells de guerra, no tenen comunicació, no tenen forces aèries", ha dit el magnat a la CBS. I el mercat ha decidit confiar en les paraules de Trump: el barril de cru ha tornat a situar-se per sota dels 90 dòlars.

Com cada any, quan s'apropa el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, cal recordar tot el que queda per fer. En el cas de l'Íbex-35, la igualtat està lluny de ser una realitat. En aquest sentit, el percentatge de conselleres de les empreses de l'índex selectiu de la borsa espanyola es va situar en el 41,49% l'any 2025, només dues dècimes més que el 2024, segons dades facilitades aquest divendres per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Preocupació. Els principals directius d'empreses de l'Íbex assistents al Fòrum Econòmic de Davos s'han reunit amb el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i el de Transformació Digital, Óscar López, i els han traslladat la seva preocupació "per la crisi" oberta pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb Europa, segons han informat fonts coneixedores de la trobada a Europa Press. Aquesta trobada a la ciutat suïssa s'ha celebrat en anteriors edicions amb el president Pedro Sánchez, que aquest any no ha assistit a Davos pel dol provocat per l'accident ferroviari a Còrdova.

Els dos bancs, Sabadell i CaixaBank, van ser les dues companyies catalanes (o d'origen català) de l'Íbex-35 que més van créixer aquest 2025. L'any va estar marcat pels forts creixements de la borsa espanyola i, des d'un punt de vista català, per la recuperació de Grifols i les notables caigudes de Puig i Cellnex.

L'Íbex-35 ha tancat el 2025 com el seu millor any des del 1993 després d'obtenir una revaloració acumulada del 49,27% i mantenir-se per sobre dels 17.000 punts a tancament de l'exercici, cota històrica no assolida fins ara per l'índex selectiu de la borsa espanyola. A la sessió d'aquest dimecres, l'última de l'any, el selectiu ha tancat a 17.307,8 punts, amb una lleugera correcció del 0,27% respecte del dia anterior. Tot i aquest últim tancament en negatiu, l'Íbex ha consolidat els seus màxims històrics i ha tancat com l'índex "més rendible" del 2025 a Europa.

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

L'Íbex-35, l'índex de referència a la borsa espanyola, ha superat aquest dilluns els seus màxims històrics registrats el novembre de l'any 2007, així com la barrera simbòlica dels 16.000 punts. El selectiu, que agrupa les 35 empreses cotitzades més grans de l'Estat, registra una nova jornada de pujades igual que la majoria dels mercats del món, empesos a l'alça pel recent acostament entre els Estats Units i la Xina en matèria comercial.

Després d'anunciar-ho a la junta d'accionistes del juny i confirmar-ho en la presentació de resultats del primer semestre d'aquest any, Grifols ha posat en marxa el repartiment de 102 milions d'euros en dividends. És la primera remuneració als accionistes en quatre anys i mostra "el compromís ferm" amb la creació de valor per als que tenen títols de la companyia.

L'Íbex-35 ha tornat a superar els 15.000 punts per primer cop des de la Gran Recessió. En concret, en la sessió d'aquest dimecres, el mercat borsari espanyol ha superat aquesta barrera psicològica en diferents moments del matí, i al tancament de la jornada s'ha situat en 15.019,9 punts, cosa que suposa un rebot d'un 1,08% en comparació amb el tancament de la sessió d'aquest dimarts. L'últim cop que l'Íbex-35 va superar aquest llindar va ser el 2 de gener del 2008, és a dir, a les portes de la Gran Recessió. Aquell dia la sessió es va tancar en 15.002 punts.

Les empreses que formen l'Íbex-35, l'índex de referència de la borsa espanyola, han perdut gairebé 80.000 milions de valor de mercat en els primers nou dies d'abril a causa de les fortes caigudes experimentades als parquets de tot el món arran de l'anunci d'una nova onada aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump. En concret, el selectiu espanyol ha reculat un 10,1% aquests primers nou dies de mes.

CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell acaben de tancar el seu millor any. Totes quatre entitats financeres han assolit rècord de guanys el 2024, amb un benefici conjunt de 30.242 milions d'euros, un 18% més que l'any 2023, quan van guanyar 25.243 milions. La millora s'explica, principalment, per la bona marxa de l'economia espanyola, uns tipus d'interès encara alts i l'increment de l'activitat creditícia. Alhora, tots els bancs viuen un moment de reducció de costos tecnològics per la digitalització i irrupció de la intel·ligència artificial al sector.

Els quatre primers bancs de l'Íbex-35 continuen l'any tal com el van començar: amb uns resultats rècord. El Banco Santander, CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell han anotat conjuntament uns beneficis de fins a 14.519 milions d'euros durant el primer semestre, és a dir, entre gener i juny, cosa que suposa un increment d'un 20,5% en comparació amb el mateix període del 2023, quan les mateixes entitats van guanyar 11.820 milions d'euros.

Els ciutadans que tenen diners en empreses de la borsa espanyola van viure un dur 2022 i un molt millor 2023. Malgrat les convulsions pròpies de la renda variable, especialment en contextos macroeconòmics complicats, l'any ha estat de clara millora. La pujada de l'Íbex-35 en el conjunt de l'any ha estat superior al 20%, la més alta des del 2009. Al capdamunt de tots els valors hi ha la farmacèutica Rovi (amb una pujada del 64%) i el pitjor valor de l'any ha estat Acciona, que ha perdut un 23% del seu valor –en total, només cinc valors han caigut–. Les set empreses catalanes que cotitzen al selectiu han pujat des de l'1 de gener. Així ha estat el seu any:

Almenys un 40% de dones. Aquest és el mínim que demana el govern espanyol a les grans empreses del país per garantir que els seus consells d'administració s'acostin a la paritat. Actualment, però, només dues de les companyies catalanes que cotitzen a l'Íbex-35 compleixen amb aquesta condició. Cellnex i CaixaBank són els únics de la llista que arriben a aquest percentatge de representativitat. Les dones suposen el 54% en aquest òrgan a l'operadora de torres de telecomunicacions (hi ha sis conselleres i cinc consellers), mentre que a l'entitat financera tot just ocupen el 40% dels seients del consell (sis dones i nou homes). Més enllà d'aquestes dues corporacions, la resta suspenen en el que l'avantprojecte de llei que ha aprovat aquest dimarts l'executiu de Pedro Sánchez vol blindar.

El 2022 no ha sigut un bon any per a la borsa espanyola. L'Íbex-35, l'índex de referència del mercat continu espanyol, ha tancat l'any amb un valor un 6,1% inferior al del primer dia de gener, una tendència a la baixa, però, que no ha afectat de la mateixa manera les empreses catalanes del selectiu: mentre els grups industrials han patit pèrdues, els dos bancs s'han beneficiat d'un context favorable per al sector financer.