El juny ha passat factura a les escoles bressol de Barcelona: els desperfectes en els sistemes de climatització han multiplicat els efectes de la calor dins les aules, on en molts casos gairebé s'arribava als trenta graus. La incapacitat per donar resposta a aquesta problemàtica, més enllà de repartir pingüins –aires condicionats portàtils– als centres afectats, ha obligat l'Ajuntament a tramitar un pla d'urgència per abordar-la.

“No havia vist mai donar el pit quan el vaig donar jo per primera vegada”, explica Queralt Santacreu. “Totes les primeres vegades eren una novetat”, afegeix. La Queralt és mare de dos nens, el gran de 5 anys i el petit de 2 i, com en moltes famílies, l’arribada del primer fill els va agafar desprevinguts i poc preparats, i amb el segon es van desbordar. L'entrada del primer fill a l'escola bressol els va enganxar en l’època covid i amb les restriccions es trobaven que sabien molt poc què passava dins les aules. En canvi, amb el segon han pogut entrar-hi. “No cal imaginar com interactuen els infants, ni els materials que utilitzen, ho podem veure”, explica la Queralt. Aquesta diferència li ha fet comprovar que el vincle amb les professionals i, sobretot, l’accés a informació dona recursos per poder atendre les necessitats de les famílies que descobreixen un món nou. “Vivim molt d’esquena a la infància”, reconeix la Queralt. Les professionals de l’escola bressol, doncs, van ser de gran ajuda perquè els van donar el suport i els recursos que necessitaven.

La teoria del color de Kandinski, l’experimentació al món editorial, la respiració del ioga convertida en so, el deteriorament del Mediterrani i la transmutació del fang. Aquests són conceptes d’algunes obres que s’han exposat en els últims anys al Centre d’Art La Panera de Lleida, un referent de l’art contemporani català. I alhora també són produccions que s’han traslladat a les escoles bressol de Lleida. Des del 2015, artistes de diferents disciplines elaboren cada any autèntiques obres d’art contemporani i les adapten perquè les consumeixin nadons de fins a tres anys. Una iniciativa pràcticament única al nostre país.

L’Iris arriba carregada amb una maleta a l’Escola Bressol Municipal (EBM) Albí, ubicada al barri del Carmel, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Accedeix a una de les estances d’infants d'entre 2 i 3 anys, els més grans, on de seguida converteix la seva bossa en un teatre de titelles que conté visuals elements de feltre. Avui explicarà La Pastanaga, adaptat per Laia Domènech, un conte tradicional xinès que té com a protagonistes una pastanaga i un conill que no té gana. A l’estança, algunes famílies han volgut acompanyar els seus fills en aquesta activitat que pretén enfortir el plaer per la lectura, fomentar el vincle amb l’adult de referència, promoure l’escolta activa, potenciar l’adquisició de nou vocabulari gràfic i impulsar l’ús del català, entre altres beneficis. De la mateixa manera que aquest divendres al matí la responsable de l’àrea infantil de la biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Iris González, s’ha desplaçat a l’Albí per explicar un conte, fa unes setmanes famílies i infants acompanyats de les educadores van visitar la biblioteca per descobrir i conèixer tot allò que l’equipament els pot oferir.

L'Associació Catalana de Llars d’Infants alerta que aquest curs un 28% de les places destinades a infants de dos anys (I2) de les escoles bressol privades han quedat buides. Aquesta falta de demanda s'està notant sobretot en poblacions de fora de Barcelona i amb una densitat de població més baixa. Segons dades de la mateixa entitat, que aplega els centres d'educació infantil privats, les més afectades han estat Reus, Piera, Lleida, Gavà, Barberà del Vallès i Castellar del Vallès, on s'han trobat casos amb fins a un 50% de places d'I2 buides als centres privats. A l'altre plat de la balança, les poblacions amb menys places buides a la privada són Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Barcelona, Mollet, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona.

Un dels grans anuncis de la legislatura en matèria d'educació ha sigut que el curs de P2 serà gratuït el curs que ve per a les famílies que duguin els nens a les llars d'infants públiques. La notícia ha generat unes expectatives tan grans que es podrien veure frustrades: així ho ha avisat la Diputació de Barcelona després de detectar que la demanda ha pujat un 20% de mitjana en set dels grans municipis de la demarcació. A Vilassar de Mar, les escoles bressol han rebut un 49% més d'inscripcions per a P2 (de 23 a 45), i a Terrassa o Santa Coloma de Gramenet l'augment ha sigut del 25%. A Manresa i Vilafranca també hi ha més sol·licituds, però en un percentatge més assequible, d'un 3%. Davant d'aquesta situació, la Diputació –governada pel PSC i Junts– ha avisat que l'augment de la demanda no es podrà cobrir perquè ja faltaven places públiques fins i tot abans de l'anunci. De fet, també hi ha hagut una pujada del 17% a P1 i del 12% a P0.

Les 103 escoles bressol públiques de Barcelona es desmarquen del calendari escolar anunciat per la Generalitat i mantenen l'inici del curs que ve el dia 12 de setembre, i no el 5 com passarà a la resta de centres educatius de la ciutat (i del país). Segons ha sabut l'ARA, aquesta és la proposta que l'Ajuntament de Barcelona ha plantejat als sindicats de les escoles bressol, després que se sumessin a les jornades de vaga del mes de març, convocades amb el detonant de l'avançament de curs, tot i que finalment hi van incorporar també altres demandes laborals. L'Ajuntament confia arribar a un acord amb CCOO, UGT, CSIF i CGT, perquè van ser els mateixos sindicats qui van demanar una moratòria d'un any en l'avançament del curs.

El gran descontentament entre els docents ha esclatat aquest dimarts en forma de la vaga educativa amb més seguiment des de fa dècades i d'una de les manifestacions de docents més massives dels últims anys, que ha acabat davant la conselleria d'Educació reclamant la dimissió de Josep Gonzàlez-Cambray. Contra el conseller s'han dirigit les principals queixes d'un col·lectiu "esgotat" i "indignat": els docents li demanen més diàleg i recursos, menys imposicions i revertir les retallades. L'aturada, que els sindicats van convocar amb l'avançament del curs escolar com a detonant, ha servit per catalitzar l'enorme malestar acumulat l'última dècada. Als efectes de les retallades que encara s'arrosseguen s'hi sumen dos anys caòtics a causa de la pandèmia i, com a colofó del descontentament, els canvis recents que la conselleria ha anunciat sense cap consulta prèvia: el nou calendari i, sobretot, els nous currículums.

A cada intervenció pública, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, reivindica que el curs que ve els infants de P2 que van a llars d'infants públiques no hauran de pagar res. "És un canvi de paradigma per a la ciutadania i per al sistema educatiu", va arribar a afirmar divendres des de les Terres de l'Ebre. La gratuïtat d'aquest curs d'educació infantil és un dels anuncis estrella per als pressupostos del 2022. Però no tothom ho veu igual: les llars d'infants privades, que escolaritzen el 40% dels infants de 0 a 3 anys, estan excloses d'aquesta mesura i denuncien que la Generalitat els discrimina a ells i a les famílies a qui donen servei.

"Quan entrem a l'espai de criança el primer que fem és saludar a tothom i jo deixo que la meva filla em guiï i em digui què li ve de gust fer o amb què vol jugar: últimament sempre tria anar a jugar amb la massa de fer pa". La Raquel, mare de dues nenes i un nen, ja fa anys que és usuària dels espais familiars de criança municipals, concretament del que hi ha al barri de Sant Antoni, l'espai Els Tres Tombs. Ara hi va amb la mitjana, que està a punt de fer dos anys. "És un regal veure'ls interactuar amb altres nens i adults i veure'ls jugar, ser-hi present i poder compartir amb altres famílies els petits problemes diaris de la criança o els dubtes", assegura.

Fins al curs 2016-2017, totes les famílies que volien portar els seus fills a una escola bressol a Barcelona havien de pagar 289 euros per infant al mes. És cert que hi havia bonificacions del 80%, el 60% o el 30% a les rendes més baixes, però el govern d'Ada Colau va decidir donar un tomb a l'accés a les llars d'infants i fer-lo més equitatiu. La via per fer-ho va ser implantar un model de tarifació social i establir un ventall de 10 nivells de preu, que anaven dels 50 euros al mes fins a un màxim de 395, segons la renda familiar, de manera que el 62% de les famílies van passar a pagar menys i un 27%, més. L'impacte d'aquesta decisió ha canviat la composició de les famílies usuàries de la xarxa d'escoles bressol municipals: la presència de famílies amb rendes per sota del llindar de la pobresa (menys de 14.000 euros anuals amb dos fills) ha crescut un 19%, cosa que s'ha compensat amb una baixada del nombre d'infants de famílies amb rendes superiors a 50.000 euros.

Que la ela geminada de noms com ara Gal·la sigui respectada és sovint una cursa d'obstacles, perquè hi ha sistemes informàtics que no accepten aquesta grafia. Era el cas de la web de l'Ajuntament de Barcelona per fer els tràmits virtuals de preinscripció a les escoles bressol públiques de la ciutat, que no acceptava cap nom amb ela geminada. Ni amb punt volat ni amb punt normal ni amb guionet, s'havia d'optar per Gala o Gal la, amb un espai al mig. Però després d'una notícia publicada a l'ARA denunciant-ho, el consistori ja ha solucionat la incidència i ja és possible inscriure noms amb ela geminada a les escoles bressol municipals. Segons fonts de l'Ajuntament, el problema era que "el camp de text estava restringit a un únic tipus de caràcter i no admetia caràcters especials, i ara ja s'ha corregit perquè els admeti".

Fa dos anys, moltes famílies catalanes van descobrir que es quedaven sense l'ajut de fins a 1.000 euros que les mares de nens d'entre 0 i 3 anys podien deduir en la declaració de la renda perquè l'escola dels seus fills no estava homologada. Es tracta d'escoles bressol legals (tenen permisos municipals com a ludoteca, per exemple), però sense el segell del departament d'Educació perquè no compleixen alguns requisits, la majoria arquitectònics o de projecte educatiu. Així, malgrat que operen com a llars d'infants, no estan regulades per cap normativa ni tampoc se'ls sotmet a una inspecció educativa i, a la pràctica, és com si funcionessin en una mena de buit legal.

No fa ni dos mesos que ha començat el curs escolar però en alguns centres ja ha quedat més que palesa l'afectació de la crisi del covid en les economies familiars. A l'escola bressol municipal El Fil, al barri de Sants de Barcelona, hi ha una família que ja no hi està portant el seu fill per no seguir acumulant quotes impagades i que pateix per si això fa córrer la llista d'espera i perd la plaça. Des de l'associació de famílies del centre, conscients que la seva no serà una situació excepcional i que la crisi ha fet perdre els ingressos a moltes altres persones, han engegat una campanya de mobilització per demanar canvis. Exigeixen que s'agilitzin els criteris per reduir la quota a qui ho està passant malament i que es garanteixi que ningú no perd la plaça per motius econòmics.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha anunciat aquest dijous al vespre al Parlament que el departament assumirà un pla de rescat de les llars d'infants privades dotat amb 9 milions d'euros. Per als centres ja tancats no ha aportat cap solució, però sí per a les escoles bressol amb dificultats que encara estan obertes. Si no se les rescatés amb els diners de la Generalitat, ha dit, els centres públics no podrien assumir la demanda. Aquesta és una de les mesures que impulsa la conselleria per al curs que ve per tal d'afrontar amb garanties les restriccions sanitàries pel covid-19, mesures que sumaran gairebé 400 milions d'euros. Ho ha dit durant la compareixença parlamentària a la comissió d'Educació del Parlament, segons informa l'ACN.

Les llars d'infants privades de Catalunya fa mesos que alerten del greuge econòmic que els estava suposant el confinament, però aquest dilluns han posat xifres a les conseqüències de la crisi derivada de l'emergència sanitària. Segons ha denunciat el sector, un 10% del total de centres a Catalunya han hagut de tancar definitivament. Es tracta de cinquanta escoles bressol no integrades a primària i, a la pràctica, suposa 2.500 places que no existiran al setembre per a les famílies catalanes, així com l'extinció de 1.200 llocs de treball.

El Consorci d'Educació de Barcelona ha fet públic el número de desempat de la preinscripció per a escoles bressol per al curs que ve. A partir del número 1.533 s'ordenaran totes les sol·licituds que estiguin empatades en punts.

Els sindicats de les llars d'infants no volen reobrir al juny, com es preveu en territoris en fase 2, i expressen preocupació pel retorn a les aules dels més petits. En un comunicat, el Comitè Intercentres denuncia la "impossibilitat" de mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres entre personal i infants o entre els mateixos nens i expressa el desacord pel traspàs a cada centre de la "responsabilitat" de l'organització i les mesures sanitàries. "Aquesta crisi no l'hem d'assumir exclusivament des de les escoles amb l'obertura de les llars d'infants per justificar unes mesures de conciliació insuficients", recull el comunicat fet públic.

Quan els centres educatius tornin a obrir les portes a partir de l'1 de juny, res serà igual: hi haurà la meitat d'alumnes a classe, s'haurà de jugar en grups reduïts i un "espai marcat i diferenciat" al pati, les joguines i el material escolar seran "individuals" i no es distribuiran documents en paper, com fotocòpies o fitxes. Això és, almenys, el que es desprèn de les noves instruccions que el departament d'Educació ha fet arribar als centres perquè, a mesura que els seus territoris entrin a la fase 2, puguin rebre alumnes.

"És que encara no sé com ho farem. Si no podem evitar que es passin els polls, com evitarem que es passin el covid-19?" La pregunta que des de fa uns dies es fa Jordi Fibla, secretari general de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya, evidencia l'opinió generalitzada dels treballadors de les escoles bressol que hi ha a Catalunya, tant públiques com privades, que atenen els nens de 0 als 3 anys. Veuen directament "impossible" reobrir amb les mesures de seguretat anunciades en el pla de desconfinament anunciat pel departament d'Educació que tanta polseguera ha aixecat entre la comunitat educativa.