Com a alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) va viure des de primeríssima línia un dels moments més greus de la història recent d'Europa: l'inici de la invasió russa contra Ucraïna. Ara que s'ha arribat als quatre anys de guerra i la Unió Europea, amenaçada des de diversos fronts, es troba davant d'un repte existencial, Borrell atén l'ARA al seu despatx del CIDOB, entitat que presideix.

La política internacional ja fa temps que té una dimensió interna i forma part de les guerres culturals. I entre tots els conflictes del planeta, el que desperta més passions i provoca unes esquerdes més profundes és, sens dubte, el que enfronta israelians i palestins.

Després d'haver dirigit durant cinc anys la diplomàcia europea, Josep Borrell ha assumit la presidència del Cidob, el Centre d'Afers Internacionals de Barcelona. S'ha estrenat aquest dissabte en una trobada d'experts sobre el Pròxim Orient en què ha reclamat que no s'oblidi la gent de Gaza. "La guerra de Gaza ja no ocupa les portades dels diaris i tothom està pendent del que farà Trump demà a Washington, però a la Franja la situació continua sent horrorosa i des que Israel ha trencat l'alto el foc tenim més morts, sobretot dones i criatures, que al principi", ha alertat el dirigent socialista català.

A Josep Borrell se li ha retret més d'un cop que el seu europeisme té tics eurocèntrics, colonialistes i racistes. És el que se li va criticar quan el 2018, com a ministre d'Exteriors en el primer govern de Pedro Sánchez, va dir que els Estats Units tenen "molt poca història" perquè l'únic que havien fet abans de la seva independència era "matar quatre indis" o quan el 2022, ja com a cap de la diplomàcia de la Unió Europea, va titllar de "jungla" la "major part del món" en contraposició al "jardí" europeu. El polític català ha tornat a desplegar la seva visió de la història i del món en una intervenció a la Universidad Pontificia Comillas de Madrid. La institució jesuïta l'ha nomenat aquest dimecres doctor 'honoris causa' i algun dels exemples que ha posat per agrair-los-ho podria grinyolar a alguns dels seus detractors.

Un bel morir tutta una vita onora. Potser Petrarca, com a bon toscà, exagerava, però en el cas de Josep Borrell no hi hauria d'haver inconvenient a admetre que la seva darrera etapa europea ha estat valuosa. Borrell és conegut per la seva aversió furibunda a l'independentisme català, i ha volgut actuar, pensar-se i presentar-se com un home d'estat, cosa que a Espanya no deixa de ser una forma sibil·lina (però no gaire) de ser nacionalista: nacionalista espanyol. Com molts dels catalans antiindependentistes ha tendit a la sobreactuació i això l'ha dut a protagonitzar escenes com la del seu discurs a la manifestació per la unitat d'Espanya del 7 d'octubre de 2017, que constituïa la resposta civil de l'espanyolisme al referèndum de l'1 d'octubre: és la mateixa manifestació a la qual van assistir Salvador Illa o Miquel Iceta, envoltats de la primera línia de la dreta i l'extrema dreta ultranacionalistes. En una altra ocasió, la seva crida a “desinfectar” la ferida, segons ell, causada per l'independentisme, va culminar la seva tendència a l'estirabot i a les declaracions intempestives. La implicació en un cas d'ús d'informació privilegiada en una venda d'accions d'Abengoa també és una taca fosca en el seu currículum. El seu nacionalisme (la seva òptica d'home d'estat) no va acabar de tenir premi a la política espanyola: va guanyar les primàries del PSOE de l'any 1998 contra la voluntat de la cúpula del partit, però va haver d'acabar renunciant a la secretaria general un any més tard en favor de Joaquín Almunia, que sí que comptava amb el beneplàcit de l'aparell. Va fer carrera, això sí, a Europa, on va arribar a ser president del Parlament Europeu entre 2004 i 2007. No va fer res perquè el català fos oficial a l'Eurocambra, o senzillament perquè pogués ser-hi parlat.

La carrera de Josep Borrell no s'ha acabat. Pocs dies després de deixar de ser el cap de la diplomàcia europea, el Cidob (Barcelona Centre for International Affairs) ha anunciat aquest divendres que el veterà polític socialista serà el seu pròxim president i prendrà possessió del càrrec tan bon punt s'hagin dut a terme els tràmits administratius. "Amb el nomenament de Borrell, el màxim òrgan de govern de la institució pretén reforçar el posicionament internacional d’aquest think tank de referència", destaca el centre d'investigació en polítiques internacionals més influent de Catalunya en un comunicat de premsa.

El govern de Benjamin Netanyahu sembla buscar de manera intencionada una escalada del conflicte a tota la regió del Pròxim Orient. Per descomptat, des del primer moment ha fet cas omís dels organismes multilaterals com l'ONU, l'OMS o el Tribunal Penal Internacional en les seves crides, que sempre s'adrecen també a Hamàs, a aturar el conflicte i deixar entrar a Gaza l'ajuda humanitària en condicions segures. Ahir, sense anar més lluny, el tiroteig d'un dels cotxes de l'ONU en un control israelià va fer que el Programa Mundial d'Aliments aturés la seva operativa a la Franja per falta de seguretat, tot i que sí que es va anunciar que es permetria entrar els equips de vacunació contra la pòlio aquest cap de setmana. L'acarnissament amb la població civil de Gaza, on ja hi ha hagut més de 40.000 morts, és un crim contra la humanitat que estem vivint impotents en directe sense que de moment hi hagi la més mínima possibilitat de posar-hi fi. Però és que, a més, aquest estiu Israel ha atacat objectius a Jordània, el Líban i l'Iran, estenent així el conflicte a altres països, i aquesta setmana ha començat una nova ofensiva a Cisjordània, encara en marxa, entre crides de ministres ultres del govern a fer-hi el mateix que estan fent a Gaza.

No hi ha hagut declaració conjunta ni acords destacables, però la cimera entre la Unió Europea i la Xina celebrada aquest dijous a Pequín ha estat un pas més per normalitzar les relacions de dos importants socis comercials que miren d'entendre's malgrat un context global hostil per aconseguir-ho. El president Xi Jinping i el primer ministre Li Qiang han exercit d'amfitrions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Tots tres han viatjat a la capital xinesa, mostra de la rellevància que Brussel·les ha volgut donar a la trobada.

Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) s'han reunit aquest dilluns a Kíiv en una cita inèdita perquè és la primera que se celebra fora del territori de la UE, i es fa en un país en guerra. La trobada s'havia mantingut en secret per motius de seguretat. L'objectiu principal de la cimera és debatre l'ajuda militar i econòmica a Ucraïna en un moment en què les divisions polítiques i la fatiga per la guerra planen sobre la defensa d'Ucraïna. La imatge dels ministres europeus a Kíiv vol escenificar una unitat europea que ha començat a esquerdar-se per l'est: a la reunió no hi han assistit els ministres de Polònia i Hongria. Un dels temes a l'agenda era també el pla de pau proposat pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Des de la sala Great Room de l’Hotel W es veu una panoràmica generosa de la platja de Barcelona. Centenars de persones prenien el sol aquesta tarda de dilluns. Algunes es banyaven. La immensa majoria semblaven turistes o, com a mínim, ciutadans estrangers poc habituats als vint-i-dos graus de la capital catalana.

Josep Borrell deixarà de tenir un carrer amb el seu nom a la Pobla de Segur, on va néixer. El motiu? Els seus estirabots contra l’independentisme. Aquest diumenge els habitants del segon municipi més important del Pallars Jussà estaven convocats a les urnes per decidir si volien canviar el passeig que porta el nom de l'actual alt representant de la UE per a Afers Exteriors pel d'1 d'Octubre. Un 78% dels veïns (250) han votat a favor del canvi, mentre que un 20% (64) ha apostat per mantenir el que tenia fins ara. La consulta, que estava oberta als majors de 16 anys nascuts o domiciliats al municipi, ha rebut també cinc vots en blanc i tres nuls amb una participació de només el 12%.

La Xina està considerant enviar armes i munició a Rússia per a la guerra a Ucraïna, segons ha assegurat el secretari d'estat dels Estats Units, Antony Blinken, que ha alertat que això suposaria "un greu problema" per a les relacions bilaterals entre Washington i Pequín. "Fins ara hem vist que [empreses xineses] proporcionen suport no letal a Rússia per fer-lo servir a Ucraïna. La nostra preocupació ara es basa en el fet que estan considerant brindar suport letal, segons la informació que tenim", ha dit el cap de la diplomàcia nord-americana en una entrevista a la cadena CBS.

El pla de pensions que cobra Josep Borrell en qualitat d'exdiputat i expresident del Parlament Europeu, compatible amb el seu salari actual de 20.000 euros mensuals com a cap de la diplomàcia europea, ha aixecat molta polseguera. Tot i que la prestació –que va revelar la setmana passada el diari EU Observer– és totalment legal, fa temps que algunes veus dins el Parlament Europeu reclamen desfer-se'n.

"Putin ja ha perdut la guerra a Ucraïna", ha constatat aquest divendres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un acte al Cidob a porta tancada però retransmès en streaming. El problema és que tampoc quedi clar que Ucraïna l'estigui guanyant, i el màxim responsable de la política exterior i de defensa comuna dels Vint-i-set ha dibuixat un escenari possible que fins ara s'ha considerat poc: que la guerra quedi "congelada", enquistada en una línia de front estable. Seria una sortida a la coreana: un armistici, que no seria un acord de pau, basat en una línia divisòria imposada per les armes i que ningú reconeix com a solució definitiva. En resum: ni guerra ni pau. "Pot ser que la guerra no s'acabi, sinó que es congeli amb un armistici i una línia de separació amb escaramusses esporàdiques, com va passar a Corea", ha recordat l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat.

El discurs del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, amb motiu de l'inici de curs de l'Acadèmica Diplomàtica Europea de Brussel·les continua aixecant polseguera. Cada vegada són més els usuaris i mitjans de comunicació que consideren que la comparació de l'exministre espanyol, que va dir que Europa és un "jardí" davant de la "jungla" que són la majoria d'estats del món, és racista i colonialista. "La resta del món no és exactament un jardí. La major part és una jungla, que pot envair el nostre jardí. Els jardiners han de tenir-ne cura", va dir dijous Borrell als diplomàtics comunitaris novells.

La guerra que Putin ha començat a Ucraïna ha capgirat les prioritats d'Europa, i les armes han passat al capdamunt d'una llarga llista impulsada per l'amenaça russa. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una ambiciosa estratègia per rearmar Europa que atorga a Brussel·les un rol central de coordinació i supervisió de les polítiques defensives i militars dels vint-i-set estats membres de la Unió per augmentar les capacitats europees en aquest àmbit, evitar solapaments i també evitar que la competència pel rearmament entre governs de la UE faci pujar els preus, per exemple.

Durant les últimes setmanes són diverses les veus de la primera línia política europea que han afirmat, de diferents maneres, que Ucraïna és benvinguda a la família europea. Però el mateix president francès, Emmanuel Macron, reconeixia aquesta setmana des d'Estrasburg que l'entrada al club comunitari no és que pugui durar diversos anys, sinó que estem parlant de dècades. En plena invasió russa, a Kíiv li ha promès un procés d'adhesió accelerat que ha pres una significació política i geopolítica que va molt més enllà dels complicadíssims requisits tècnics i econòmics que suposa formar part de la Unió Europea i això té conseqüències immediates per a la zona dels Balcans Occidentals, on països com Albània, Macedònia del Nord o Sèrbia fa anys que no deixen d'esforçar-se per què se'ls obri definitivament la porta comunitària. Per això, la discussió d'aquest dilluns dels ministres d'Exteriors de la UE amb els seus homòlegs de la regió pren encara més força.

“La humanitat feta miques”, així ha definit la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, l’espectacle dantesc a la localitat ucraïnesa de Butxa, on la retirada de l’exèrcit rus ha deixat al descobert centenars de cadàvers de civils massacrats, alguns amb les mans lligades i amb marques de tortura. Acompanyada del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el primer ministre eslovac, Eduard Heger, Von Der Leyen ha visitat una fossa comuna d’una església on hi havia 14 cossos tapats amb bosses de plàstic que acabaven de ser exhumats. “Hem de defensar la frontera amb Europa, la humanitat i la democràcia, i per això hem vingut a Ucraïna”, ha dit la presidenta de la comissió. Després, la comitiva ha visitat el carrer de Volknalna, un dels més destrossats durant l’ocupació de Butxa i on encara queden desenes de restes de tancs cremats.

Les atrocitats que Rússia està cometent a Ucraïna posen cada vegada més pressió a les contradiccions europees que impedeixen a la Unió arribar fins al final contra Putin, i aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, hi ha posat xifres. "Hem donat a Ucraïna 1.000 milions d'euros, que poden semblar molt, però és el que donem cada dia a Putin. Des que va començar la guerra, li hem donat 35.000 milions d'euros, compareu-ho amb els 1.000 milions dels ucraïnesos", ha sentenciat l'exministre espanyol en una contundent intervenció davant el ple de l'Eurocambra a Estrasburg.