L’enquesta de l’ARA, elaborada per YouGov, projecta un escenari difícil per configurar majories. Ni el bloc independentista ni el bloc unionista sumen de manera suficient sense les seves respectives formacions d'extrema dreta i, per ara, els partits no s'han mostrat disposats a comptar ni amb Vox ni amb Aliança Catalana per formar una majoria d’investidura. Per tant, si diuen la veritat, la situació s'encamina al bloqueig.

Tot és susceptible d’empitjorar, i la inquietant inclinació de la política al suïcidi és una màxima imprescindible per entendre la política espanyola.

YouGov debuta en la política catalana de la mà del diari ARA amb una estimació de resultats sobre les properes eleccions al Parlament per a la qual hem aplicat la nostra metodologia MRP (Regressió Multinivell i Postestratificació en les seves sigles en anglès). La metodologia MRP és una tècnica estadística aplicada als sondejos que modelitza la resposta dels enquestats basant-se en l'anàlisi de dades demogràfiques clau, així com en el comportament previ de vot. El model es basa en el fet que les persones amb característiques similars voten de manera semblant –però no idèntica– independentment d'on visquin. Això permet al model capturar la variació local i poder fer models de vot fins i tot en àrees petites on és difícil tenir prou mostra per fer estimacions fiables.

Els resultats de l'enquesta que l'ARA ofereix aquest cap de setmana demostren que la batalla del 23-J no està decidida en cap sentit, ni pel que fa al resultat global a l'Estat ni en la lluita pel lideratge independentista que mantenen ERC i Junts a Catalunya. Pel que fa al resultat a Espanya, l'enquesta de l'Institut Opinòmetre confirma la tendència que ja mostren la majoria d'enquestes, i és que el bloc format per PP i Vox perd força a mesura que s'acosta la data electoral mentre assistim a una mobilització gradual de l'electorat progressista. La fotografia del moment és que ens trobarem en una situació d'empat entre els dos blocs, molt similar a la que hi ha ara, amb la diferència que ara el PP serà la primera força a l'Estat després de la no compareixença de Ciutadans. Tot i així, el que després del 28-M semblava que seria un tsunami que ho inundaria tot de blau sembla que no ho acabarà sent.

El tsunami conservador que semblava apuntar el resultat de les eleccions del 28-M a Espanya –amb la gran majoria de comunitats autònomes i grans ciutats tenyides del blau del PP i el verd de Vox– podria acabar convertit en una onada que mor a la vora de la costa aquest 23-J. L’empenta dels populars, que somien en superar els 160 diputats, sembla que s’ha anat diluint en les últimes setmanes, i, segons l’enquesta que l’Institut Opinòmetre ha fet per a l’ARA, tot i guanyar les eleccions amb entre 125 i 140 diputats, Alberto Núñez Feijóo ho tindria molt difícil per accedir a la Moncloa. Ni tan sols la suma amb Vox (entre 22 i 30 diputats) serviria per superar els 176 escons que marquen la majoria absoluta al Congrés. Fins i tot per la part alta de la forquilla, els dos partits només sumen 170 parlamentaris.

Com si fos un capítol final de sèrie d'aquells que busquen sorprendre l'espectador fidel que fa setmanes que està enganxat a la trama (i potser també algun dels guionistes), el 17 de juny el socialista Jaume Collboni va ser proclamat alcalde de Barcelona gràcies als vots dels comuns i del PP. Una maniobra que no es va donar a conèixer fins una estona abans del ple d'investidura, quan tot es preparava perquè Xavier Trias (Junts) aixequés la vara i compartís govern amb ERC. Els comuns, que havien estat molt contundents repetint que no entrarien en cap carambola amb el PP, canviaven de plans i anunciaven que votarien a favor de fer alcalde Collboni. I el PP, que ja s'hi havia ofert si els comuns no l'acompanyaven al govern, també votava el candidat del PSC. Tres setmanes després, l'enquesta de l'ARA mostra que més de la meitat dels catalans (el 51,9%) no van veure amb bons ulls la jugada.

Si Barcelona està o no en decadència és un debat recurrent, més encara quan és temps de campanya electoral. Un article recent de l'ARA reflexionava sobre la qüestió amb profunditat. Molts dels aspirants a desbancar Ada Colau consideren que no hi ha dubte que la ciutat és decadent, mentre que l'alcaldessa ho rebutja vehementment. Però què en pensen els barcelonins? Segons l'enquesta de l'ARA, 6 de cada 10 ciutadans de la capital consideren que ho està (un 60,5%) mentre que 3 de cada 10 ho neguen (un 31,7%). La resta, un 7,8%, no ho saben o no contesten. Ara bé, la lectura a fons de les dades és més complexa: hi ha un salt generacional a l'hora de percebre la situació de la ciutat i és que els joves la veuen millor que les generacions més veteranes.

La tendència és sostinguda almenys des del mes de gener. Ada Colau ha anat recuperant el terreny perdut a les enquestes i arriba a l'última setmana de campanya amb moltes opcions de revalidar l'alcaldia. Avui aconseguiria un 20,5% dels vots i entre 9 i 11 regidors, segons la tercera onada de l'enquesta de l'ARA, elaborada a partir de les dades recollides per Netquest. La candidata dels comuns superaria en més de dos punts els seus principals rivals en la cursa per Barcelona: Jaume Collboni i Xavier Trias empaten a la segona posició amb el 18% dels vots i entre 7 i 9 regidors al consistori. Si amb Colau –i també amb Trias– la tendència és a l'alça, amb el candidat socialista passa a la inversa i se li complica la victòria que tenia coll avall ara fa uns mesos.

El final del mandat del govern municipal de Barcelona ha estat turbulent. La deserció a finals de gener del fins aleshores primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, per poder fer campanya “amb llibertat”, segons ell mateix va exposar, no només ha deixat tocada la relació entre l’alcaldessa, Ada Colau, i el candidat del PSC, sinó que també ha perjudicat la confiança dels votants dels comuns en els socialistes. Si en l’anterior onada de l’enquesta de l’ARA el pacte preferit entre els votants de Colau era amb el PSC –un 40% el situava com la seva primera opció–, ara només un 28,6% s’inclina per aquesta possibilitat i són més, el 36,2%, els que preferirien arribar a un acord amb Esquerra.

La relació amb Barcelona sembla la que es té amb una mare. Ningú no li coneix millor els defectes que tu i les bronques al llarg de la teva vida han sigut sonades, però si algú la critica amb traïdoria li saltaràs a la jugular per defensar-la.

Pere Aragonès governa tot i haver quedat segon a les eleccions de 2021. Tampoc JxCat va necessitar el calaix més alt del podi el 2017 i Quim Torra va acabar sent president malgrat la victòria de Ciutadans. El mateix va passar amb els dos tripartits, i fins i tot Ada Colau va retenir l’alcaldia el 2019 gràcies al fet que els vots de Manuel Valls van fer estèril el triomf d’Ernest Maragall. La història recent de la política catalana està plena d’exemples de com ser el primer a les urnes no sempre garanteix l’èxit, però aquest cop les eleccions a Barcelona poden ser diferents. Amb fins a quatre partits amb opcions de victòria, el guanyador pot ser-ho amb només 8 o 9 regidors, molt lluny dels 21 que marquen la majoria absoluta. Uns números que fan que quedar primer sigui, ara sí, determinant, ja que per articular un pacte alternatiu podrien fer falta acords improbables entre tres o quatre partits. Aquest cop ja no val ser segon, i l’enquesta que avui publiquem mostra que la cursa serà disputadíssima. De photo finish.

L’última majoria absoluta al Parlament de Catalunya es va produir el llunyà 1992 i la va aconseguir la totpoderosa CiU de Jordi Pujol. Des de llavors han calgut pactes per governar o directament executius de coalició. El resultat del 14 de febrer no en serà una excepció, perquè les enquestes preveuen un triple empat entre ERC, el PSC i Junts (segons la de l’ARA, quedarien en aquest ordre). Per això, un dels temes principals de la campanya són els pactes postelectorals. ¿Però què en pensa l’electorat de cada partit?

Més enllà de la pandèmia i la reconstrucció econòmica, les eleccions del 14-F han de servir també per marcar un rumb respecte a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. A grans trets, l’oferta electoral conté quatre grans vies: la unilateral, la negociació d’un referèndum, un nou Estatut (o més autogovern) o bé deixar les coses com estan. La que obté més suports entre la població general és la negociació d’un referèndum (34,1%), per davant d’un nou Estatut (25,3%), deixar les coses com estan (14,7%) i la via unilateral (12,8%).

L’àrea metropolitana de Barcelona és el principal graner de vot en unes eleccions i, per tant, un dels territoris més cobejats pels partits. En les últimes eleccions al Parlament, les formacions amb representació s’hi van repartir 1,8 milions de vots: qui guanya en aquesta zona té moltes possibilitats de fer-ho a tot Catalunya. En els 30 primers anys des de la restauració de la democràcia, el PSC hi va regnar amb mà de ferro -amb incursions de CiU en alguns comicis-, però en l’última dècada s’ha convertit en un territori força més imprevisible. En 10 anys hi han vençut fins a cinc colors polítics diferents: CiU, el PSC, els comuns, ERC i Cs. De cara al 14-F es pot preveure ja que els socialistes recuperin gran part del terreny que Cs es va emportar ara fa tres anys, però Esquerra ja fa temps que truca a la porta per disputar-li aquest territori. La batalla està servida.

Si unes eleccions en pandèmia ja porten associada una farragosa motxilla d’incertesa, el sui generis cas català ha demostrat en les últimes setmanes que tot encara pot ser una mica més complicat. Un ajornament electoral impugnat, una data imposada per un tribunal, un Govern que al·lega que haurà d’endurir les restriccions quan el que acaba fent és relaxar-les, milers de persones rebutjant ser a les meses electorals i el virus que continua condicionant el dia a dia. Per això, l’abstenció és una de les variables que més interès generen. L’ARA publicarà demà l’enquesta que l’Institut Opinòmetre ha elaborat durant aquesta setmana, en la qual destaca una dada preocupant: la participació es podria situar en el 58%, un dels pitjors registres de la sèrie històrica. És l’estimació que fa Opinòmetre d’acord amb les respostes de les 830 persones que han participat en l’estudi.

Comença la setmana del consell de ministres i, pel que hem sabut, els equips de la Moncloa i de la plaça de Sant Jaume estan treballant en una reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra per dijous a la tarda. Estan treballant en el temari, el lloc i els acompanyants, sobretot en com explicar-la abans i després a públics diversos amb percepcions i interessos diferents, per crear les expectatives justes, més enllà del fet que el diàleg polític sempre és una bona notícia, almenys a priori. Però ara mateix hi ha possibilitats que tots dos presidents es trobin dijous a la tarda, perquè Sánchez vindrà a Catalunya la vigília del consell de ministres.

Seguim amb l'anàlisi dels resultat de l'enquesta de l'ARA feta per l'Institut Opinòmetre. ERC guanyaria les eleccions a Catalunya amb 40 escons. El partit que capitanegen Sánchez i Carles Puigdemont cauria fins als 26 escons. La CUP pujaria a 10-11 diputats. Ciutadans s'estancaria i el PSC obtindria una lleu pujada. Finalment, el PP no obtindria prou vots per entrar al Parlament.

“Des de Lledoners, alguns dels presos polítics estan reforçant els seus lideratges per seguir en la primera línia política quan surtin de la presó”. La frase és d’un estret col·laborador d’alguns d’ells i evidencia el ritme intens que es viu dins el centre penitenciari. “N’hi ha dos o tres que aspiren a sortir com a líders del moviment independentista”, afegeix. Un d’ells és el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que s’ha desmarcat de les lluites partidistes i aposta per treballar des de la societat civil. I els altres dos, que ja estan liderant les seves respectives formacions polítiques, encapçalen la valoració de líders de l’enquesta de l’ARA. El president d’ERC, Oriol Junqueras, és, amb un 6,58, el polític amb la millor nota mitjana dels dotze pels quals s’ha preguntat. I el segueix un dels principals impulsors de la Crida, Jordi Sànchez, amb un 6,06.

En la volatilitat en què s’ha instal·lat la política catalana hi ha una variable repetida: ERC lidera totes les enquestes preelectorals. Curiosament, l’únic sondeig que ho ha desmentit és el real, les urnes del 21-D, celebrades en unes circumstàncies excepcionals que tombaven qualsevol previsió feta fins aleshores. Recuperats del sotrac electoral, malgrat l’altre sotrac -el de la repressió-, els republicans semblen reforçats i tornen a imposar-se. Segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA, ERC guanyaria les eleccions al Parlament.