Barcelona
Societat 18/10/2021

Ada Colau: "Les dades no diuen que Barcelona estigui en decadència"

10 min

BarcelonaL'alcaldessa Ada Colau respon a les preguntes del diari ARA, en un context marcat per les crítiques per la brutícia de la ciutat i per la polèmica de l'ampliació de l'aeroport. La ciutat, a més, està a l'expectativa dels fons europeus Next Generation, que poden donar un impuls en la transformació urbana.

Barcelona està en decadència?

— És evident que Barcelona no està en decadència, i així ho diuen les dades. Crec que al contrari, que Barcelona té molts motius per a l'optimisme. Han sortit les dades de l'atur i Barcelona s'ha recuperat millor que cap altra capital de l'Estat. Hi ha altres indicadors, reconeixements internacionals que hem tingut molt recentment. Ara mateix som capital mundial de l'alimentació sostenible. També hem estat escollides per ser la seu de la Biennal d'Art Manifesta per al 2024 i per ser la capital mundial de l'arquitectura de cara al 2026. Som líders en inversió social, som la ciutat que més habitatge públic de lloguer social està fent en aquest moment. Les dades diuen exactament el contrari. Això no vol dir que no hi hagi problemes, com a tota gran ciutat i sortint d'una pandèmia. Els veïns i veïnes tenen motius de queixa. Hi ha temes puntuals, com pot ser la neteja, en què ja estem actuant amb un pla de xoc. Sempre hem d'escoltar la ciutadania, però parlar de decadència jo crec que respon a altres interessos que clarament no tenen a veure amb les dades objectives.

Quins són aquests interessos?

— Malauradament hi ha qui ja ha entrat en campanya electoral. Encara queda més d'un any i mig per a les eleccions municipals, però clarament Junts per Catalunya ha agafat aquest discurs d'enfrontar-se al model de transformació que estem impulsant. També alguns lobis econòmics que crec que agafen la bandera de la decadència precisament per impedir qualsevol canvi i qualsevol transformació. La ciutat de Barcelona ha de canviar per ser una ciutat més saludable, més verda, més humana, perquè al centre hi hagi les persones i no els cotxes, per protegir les escoles, per guanyar més parcs i més zones verdes, per tenir més habitatge públic i assequible. Crec que la majoria de la ciutadania vol aquests canvis.

El Cercle d'Economia denuncia que "Barcelona pot quedar atrapada en una espiral d’irrellevància econòmica i una decadència lenta però inexorable". Es refereix a aquest lobi?

— Bé, hi ha alguns lobis econòmics. Foment, la patronal de les grans empreses, també ha tingut una posició molt bel·ligerant a l'hora d'oposar-se a qualsevol dels canvis que estem proposant. Però sincerament jo crec que més enllà d'aquestes proclames i declaracions genèriques, el que hem de fer és mirar les dades. Jo el que proposaria és que parlem a partir de les dades, i les dades econòmiques de Barcelona ara són molt bones.

El document diu que l'apologia del decreixement és una irresponsabilitat.

— Què vol dir "decreixement" quan Barcelona és l'administració que està licitant més obra pública a tot Catalunya? Més que la Generalitat, que té deu vegades més pressupost. ¿Això és decreixement, quan estem fent més habitatge públic de lloguer social? L'habitatge és una competència de la Generalitat i aquest any tenim en obres més de 2.300 pisos públics, a part d'altres que estem fent en col·laboració amb cooperatives i amb empreses privades. La Generalitat n’està fent 36; per tant, bé, algunes institucions potser sí que han estat amb més paràlisi en els últims anys per motius polítics. No és el cas de l'Ajuntament de Barcelona. Jo el que demanaria sobretot és que qui realment estimi Barcelona faci propostes en positiu, i segon, que parlem a partir de dades, no de titulars que no se sap exactament en què se sustenten.

L'aeroport no cal ampliar-lo? O no s'hauria d'ampliar d'aquesta manera?

— El plantejament de l'ampliació de l'aeroport ha sigut un despropòsit per diferents motius. Un, han sigut les formes. Aena s'ha equivocat molt i també el govern de la Generalitat, i concretament Junts per Catalunya, que va fer una pinça estranya amb el Partit Socialista en ple mes d'agost. Sense cap mena de transparència van fer un acord d'esquena a la ciutadania i a les institucions catalanes, perquè havíem acordat amb el president Aragonès una taula catalana per tenir aquest debat. Però també hi ha una qüestió de contingut. Tots els experts que hem consultat, ambientals i aeronàutics, ens han dit que res avalava les tesis d'Aena que aquesta ampliació fos necessària per aconseguir més interconnexió continental. Aquest famós hub no tenia ni una sola companyia que s'hauria compromès a fer una d'aquestes interconnexions. Crec que no hi havia seriositat ni rigor, fins i tot diria que hi havia mentides. Jo com a alcaldessa vaig dir: Volem informes, volem dades i volem poder debatre serenament i no amb amenaces a través dels mitjans de comunicació.

Hi ha una sensació generalitzada que el manteniment de la ciutat està fallant. La neteja, les terrasses sense permís... Ho comparteix?

— Hi ha una confluència de diferents elements. Hem tingut una pandèmia terrible i vam estar molt de temps confinats. Ara hi ha hagut un ús molt intensiu de l'espai públic. Com altres ciutats, vam utilitzar l'urbanisme tàctic, per exemple, per ampliar terrasses i salvar milers de llocs de treball. Crec que va ser una bona actuació, que estèticament no és la més bonica però s'havia de fer ràpid i, per tant, s'ha hagut de fer amb elements provisionals. Però és veritat que aquesta idea de provisionalitat s'entenia millor durant el confinament que ara, que estem en la transició fins que hi hagi les terrasses definitives. Això ha coincidit amb un ús més intensiu de l'espai públic i ho hem vist amb els botellons com un dels fenòmens més extrems. Això ha pogut augmentar la brutícia. Nosaltres això ho hem escoltat, ho hem detectat i estem fent un pla de xoc de neteja de 70 milions d'euros. També arribaran millores amb el canvi del contracte de neteja, que és el més gran de l'Ajuntament de Barcelona i representa gairebé el 10% del nostre pressupost.

Què pot fer vostè com a alcaldessa per millorar aquesta sensació d'inseguretat que han donat els macrobotellons?

— Estem davant d'un fenomen complex. Això ha succeït a tot Catalunya i a tot Espanya. Té a veure amb l'ús de l'espai públic, però també té a veure amb l'economia de la gent jove, i això ens ho hem de prendre molt seriosament. La precarietat d'alguns sectors de la població, que s'agreuja amb una situació de crisi i que requereix respostes en positiu. Però després també hem vist petits grups de delinqüents, directament delinqüents, que s’infiltren en aquests botellons per fer destrosses, per fer pillatge o el que sigui. En els casos de delinqüència, les policies actuen, que ningú en tingui cap mena de dubte, i han detingut molts dels responsables d'aquests pillatges.

¿I per a aquests grups de delinqüents l'Ajuntament necessita col·laboració de la Generalitat o del govern espanyol?

— Evidentment, hem de col·laborar tots sempre, en qualsevol problemàtica. Després hi ha altres problemàtiques que no són noves tampoc; per exemple, la reincidència en el tema dels robatoris al centre de la ciutat. Hi ha algunes persones que tenen 100 antecedents, o 200, i que quan els detenen la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra estan un o dos dies i tornen a sortir... El que hem de revisar és què passa amb el tema de la reincidència.

I en aquest moment els seus socis estan al govern espanyol. Es pot parlar de la reincidència?

— Sí, em consta que d’aquest tema se n'està parlant; que és un tema que està sobre la taula i que s'ha parlat amb Interior i amb els diferents grups i que en principi tindria un acord bastant ampli i generalitzat.

Quin paper han de jugar els fons Next Generation en el futur de Barcelona?

— Barcelona un cop més està molt ben posicionada. Tenim un munt de projectes que ja estan redactats. Ara jo crec que hem d'aixecar una mica la mirada, perquè totes les administracions estan pensant en subvencions per rehabilitació energètica dels edificis, de mobilitat sostenible, o ajudar grans empreses com poden ser del sector de l'automòbil, que dona milers de llocs de feina al nostre país, perquè facin la transició cap a l'automòbil elèctric. Tot això s'ha de fer, però els Next Generation també ens plantegen una transformació més ambiciosa. Seria hora que totes les administracions féssim una gran aliança, un gran pacte, i poséssim el Besòs al centre d'aquestes transformacions que s'han de fer. El Besòs és el gran oblidat de Catalunya, és la zona més densa i alhora és una de les zones amb els indicadors de vulnerabilitat més elevats. I té un potencial grandíssim. Perquè té el riu, té un nou pol universitari, té els antics polígons industrials. El Besòs hauria de ser una prioritat perquè té màxima necessitat. El que no pot ser és que els Next Generation acabin només a les grans empreses i no arribi a la població que realment ho necessita. Faig una crida perquè anem tots a l’una i posem el Besòs com una prioritat en aquests fons. 

Ha parlat amb la resta d'administracions?

— Sí, jo he tingut diverses converses. El que fa patir és que venim d'un cicle tan remogut políticament que encara hi ha desconfiances. Tot just a Catalunya estem ara finalment desjudicialitzant la política i començant la taula de diàleg.

Per què tenim aquesta sensació alguns ciutadans de Barcelona que de vegades els temes s'enquisten i no s'acaben de decidir? L’Hermitage, l'aeroport, el Clínic...

— Està bé que em posi aquests exemples, perquè del Clínic molt aviat hi haurà bones notícies. I també és un exemple de manera de fer perquè s'ha treballat amb molta discreció, sense fer-nos declaracions a través dels mitjans de comunicació. Crec que l'aeroport no es va fer així i fruit d'això el resultat va ser el que va ser. Però, més enllà dels casos concrets, hi ha molts sís i molts nos. Barcelona està dient que sí a moltes coses. Estem liderant la resposta al canvi climàtic i Europa ens ho reconeix; acabem de rebre dos premis de la Comissió Europea per projectes d'innovació. Són molts sís, això. Estem generant milers de llocs de treball, estem liderant la recuperació econòmica amb la disminució de l'atur més gran de tot l'Estat; per tant, això són molts sís. Ara, és cert que també hi ha alguns nos. I jo crec que l'Hermitage és una proposta que no està a l'altura de la ciutat de Barcelona i tenim possibilitats de fer projectes molt millors i en aquest sentit hi estem treballant.

Ada Colau

Peatge a l'entrada de la ciutat, sí o no?

— Crec que hem de fer una reflexió de mirada llarga. Barcelona està fent els deures i està guanyant espai per al vianant i posant més verd, perquè tenim un nivell de contaminació inacceptable que atempta contra la salut pública i que a més està incomplint la normativa europea. Evidentment, estem invertint molt més en transport públic, hem duplicat els carrils bici... Ara, això no es pot resoldre en una ciutat sola. El problema de la mobilitat és que hi ha molta gent que viu fora de Barcelona i ve a treballaro a fer una altra activitat a la ciutat. Cal una visió supramunicipal. Hem fet alguna col·laboració puntual d'èxit amb l'àrea metropolitana i amb la Generalitat, com la zona de baixes emissions, però hi ha més temes pendents, com els parcs&rides, que és que en punts estratègics de Rodalies hi hagi aparcaments perquè la gent pugui anar una part del trajecte en cotxe i després en transport públic. O la línia 9, que la Generalitat té paralitzada. El peatge és una de les possibilitats que s'han d'estudiar, però sobretot necessitem aquesta mirada global i tota la col·laboració.

També hi ha problemes en la mobilitat interna de Barcelona, en la convivència de vianants, patinets, bicicletes i cotxes.

— Estem en un moment de transició i són molts canvis en poc temps. Jo crec que algunes millores ja s'han notat; per exemple, nosaltres quan vam arribar ens vam trobar pocs carrils bici i molts a la vorera i amb una ordenança que estava suspesa que permetia a les bicicletes anar per la vorera. Això ja ho hem canviat i hem duplicat els carrils bici i els seguirem augmentant. A part s'està treballant amb la DGT en una nova normativa perquè els patinets jo crec que s'han de tractar a part. Jo crec que sí que cal una normativa més ferma amb els patinets.

Què defensen els comuns a la taula de negociació?

— El primer que vull recordar és que ara ja sembla que aquest nou estadi en què estem s'ha naturalitzat i me n'alegro profundament. Els comuns hem estat molts anys defensant que la via més ràpida de la desjudicialització eren els indults i la taula de diàleg. I ens han donat bufetades d'una banda i de l'altra. Crec que hauríem de tenir una mica de paciència. Cal culminar la desjudicialització i fer propostes en positiu. I que algun dia es pugui fer algun tipus de votació.

La solució passa per un referèndum?

— Per una votació segur. La ciutadania de Catalunya ha de poder votar la resolució d'aquest conflicte polític. Amb quina forma serà, ja ho veurem. Insisteixo, jo no vull posar línies vermelles. Hi haurà posicions diferents però totes les parts hauran de renunciar a posicions de màxims.

I es podria resoldre el conflicte sense una llei d'amnistia?

— Jo crec que ja s’està desjudicialitzant sense una llei d'amnistia, els indults són això. Nosaltres hem fet la proposta que ens sembla més assenyada i més pràctica, que és la reforma del Codi Penal.

Una de les seves demandes havia estat la llei de l'habitatge espanyola. Amenaça la mesura barcelonina de la reserva del 30% de l'habitatge assequible per a noves promocions?

— Ha costat molt aquesta llei de l'habitatge, i és paradigmàtic. Ho valoro molt positivament perquè portàvem dècades reclamant-ho. Finalment arriba el compromís concret d'un acord que teníem amb el Partit Socialista, que era regular els lloguers, i que el Partit Socialista després no volia concretar suposo que per pressions òbvies d'un sector que és molt potent a l'estat espanyol i a Catalunya, que és el sector immobiliari. Ha costat molt, però realment s'ha de valorar que és un canvi de paradigma perquè per fi tenim una llei pel dret a l'habitatge que no s'havia fet mai. Respecte al 30%, no em plantejo en cap cas que es toqui la mesura tal com la tenim aprovada a Barcelona. Ho hem parlat tant amb els responsables d'Habitatge com amb el ministeri d’Agenda Urbana i tothom hi està d'acord. En cap cas es planteja una modificació del 30% com està aprovat a Barcelona.

Alcaldessa, es presentarà a les eleccions?

— Encara no ho he decidit. Queda més d’un any i mig i jo estic concentrada a aconseguir resultats després de la molta feina que hem fet amb anys tan complicats com els que ens han tocat viure. Estic molt il·lusionada i soc optimista respecte a la ciutat. I el que vull sobretot és que es vegin resultats de totes aquestes polítiques de transformació urbanística, de mobilitat, de priorització de les escoles, d'habitatge, d'inversió social... Això és el que ara em fa il·lusió i en el que estic bolcada, i més endavant doncs ja valorarem amb l'organització si és pertinent o no presentar-se a un tercer mandat. Però el meu compromís en tot cas està amb Barcelona.

stats