L'esquerra aguanta i barra el pas a PP i Vox, segons l’enquesta de l’ARA

BarcelonaEl tsunami conservador que semblava apuntar el resultat de les eleccions del 28-M a Espanya –amb la gran majoria de comunitats autònomes i grans ciutats tenyides del blau del PP i el verd de Vox– podria acabar convertit en una onada que mor a la vora de la costa aquest 23-J. L’empenta dels populars, que somien en superar els 160 diputats, sembla que s’ha anat diluint en les últimes setmanes, i, segons l’enquesta que l’Institut Opinòmetre ha fet per a l’ARA, tot i guanyar les eleccions amb entre 125 i 140 diputats, Alberto Núñez Feijóo ho tindria molt difícil per accedir a la Moncloa. Ni tan sols la suma amb Vox (entre 22 i 30 diputats) serviria per superar els 176 escons que marquen la majoria absoluta al Congrés. Fins i tot per la part alta de la forquilla, els dos partits només sumen 170 parlamentaris.

Aquest escenari donaria una oportunitat al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que aconseguiria sortir de les urnes amb opcions de retenir el govern espanyol. El dirigent socialista trepitja els talons a Feijóo i obtindria entre 110 i 130 diputats –ara en té 120–, una xifra que unida als resultats de Sumar (entre 30 i 40 escons) deixaria el bloc progressista a les portes de la Moncloa. De fet, en la part alta de la forquilla que mostra l’enquesta, Sánchez i Yolanda Díaz sumarien exactament els mateixos diputats que la millor expectativa del bloc PP-Vox: 170.

L’enquesta, feta entre el 27 de juny i el 4 de juliol, apuntala la tendència dels últims sondejos en què s’observa que Sánchez ha aconseguit frenar l’auge del bloc conservador i que el partit encara està obert. Un cop més, arriscar hauria sortit a compte al dirigent socialista, que amb tot en contra després de la desfeta del PSOE el 28-M va decidir convocar els espanyols a les urnes en una espècie de segona volta en què els ciutadans celebrarien una mena de plebiscit sobre la seva figura. Cinc setmanes després d’aquell anunci, Sánchez estaria en disposició de batallar per retenir la Moncloa davant d’un Feijóo a qui estarien passant factura els acords autonòmics i municipals que el PP ha subscrit en les últimes setmanes amb l’extrema dreta de Vox.

La decisió dels independentistes

Arribats a aquest punt, la governabilitat de l’Estat tornaria a descansar bàsicament en mans dels partits independentistes catalans i bascos. Descartat qualsevol pacte que impliqui Vox perquè el partit de Santiago Abascal porta en el seu programa directament la il·legalització d’aquestes formacions, el debat a Esquerra, Junts per Catalunya, CUP, EH Bildu i PNB seria el mateix: quin preu s'ha de posar a una nova investidura d’un govern de coalició de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. La força d’uns i altres dependria, d’entrada, de quants escons aconsegueixin finalment el PSOE i Sumar. Si se situen a la part alta de la forquilla i s'acosten als 170 escons, aquests dos partits estarien molt a prop de la Moncloa, ja que en podrien tenir prou amb un d’aquests partits –per exemple el PNB– i alguna altra força minoritària com ara Terol Existeix o el BNG si aconsegueixen representació.

Ara bé, com més lluny estiguin Sánchez i Díaz d’aquests 170 escons, més complicada serà la seva negociació. Si agafem, per exemple, la mitjana de la forquilla dels dos partits, trobaríem que entre el PSOE i Sumar arribarien només als 155 escons (tres menys que ara), per la qual cosa els caldrien 21 vots més per assolir la majoria absoluta, cosa que obligaria a negociar amb diversos partits al mateix temps. De la mateixa manera, per la franja baixa de la forquilla, els partits que ara mateix conformen el govern de coalició es quedarien amb només 140 diputats (18 menys), el que els obligaria a pactar pràcticament amb tota la resta de formacions més enllà del PP i Vox. Un escenari endimoniat per a Sánchez, tenint en compte que formacions com Junts per Catalunya i la CUP ja han avisat que no donaran els seus vots al president espanyol si no és a canvi d’un referèndum a Catalunya. En aquest context –i descartant l’opció que Sánchez facilités la investidura de Feijóo– la hipòtesi d’una repetició electoral cobraria força. Seria, de fet, el mateix que ja va passar el 2016 i el 2019.

Junts, contra el bloqueig

Tanmateix, si analitzem què voldrien els votants dels partits independentistes que fessin en cas de ser decisius per a la investidura, la repetició electoral no és en cap cas l’opció preferida. Ni entre els votants de Junts –que en campanya ha apostat pel bloqueig al Congrés–, la via de forçar uns nous comicis és majoritària. Només un 9,8% la tria com a opció preferida, davant del 52% que opta per un govern liderat pel PSOE on siguin decisius els partits sobiranistes i el 13,9% que, fins i tot, anteposa un govern del PSOE i Sumar en exclusiva a tornar a les urnes. Unes xifres similars mostren els votants d’Esquerra, on un 10% prioritza el bloqueig però fins a un 59% prefereix l’opció de condicionar un govern de Sánchez i un 17,7% opta directament per un executiu del PSOE i Sumar sense pes d’altres partits. Fins i tot entre els votants de la CUP –vegeu gràfic– es prioritza la investidura d’un govern que freni PP-Vox abans que la repetició electoral. El mateix passa a Euskadi amb Bildu i PNB, tot i que en el cas dels jeltzales prefereixen un acord PSOE-PP a un pacte dels socialistes amb Sumar.

L’enquesta, doncs, deixaria un escenari obert però on les millors cartes per retenir la Moncloa les tindria Pedro Sánchez per davant de Feijóo. I això malgrat que quan toca puntuar la feina de l’actual govern de coalició, un 66,4% la jutja entre regular i molt dolenta i només un 32,6% bona o molt bona.

Més informació del 23-J

• Guia de les eleccions generals 2023
• Interactiu de dades de les eleccions generals
• Les principals enquestes de les eleccions generals
• Com pots saber on has d'anar a votar
• Com ho has de fer per votar per correu
• Com evitar haver d'anar a la mesa electoral