L'estètica és la d'una presó. La porta, vermella i amb diversos grafitis, està feta a base de barrots. Al costat, el número del bloc –en aquest cas el 3– també està fet amb grafiti i la tipografia és industrial, com si fos l'entrada d'un mòdul penitenciari, d'una divisió militar o el número que marca un contenidor marítim. És l'entrada de l'edifici Venus, un monstre de ciment i plàstics al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs on viuen 244 famílies. El José, de 83 anys, està fumant just darrere de la porta, mentre mira a l'horitzó a través dels barrots. És lliure, però l'edifici Venus, en certa manera, el té empresonat. "Si pogués me n'aniria", afirma.

Gir de guió en l'assassinat de Sant Adrià de Besòs: els Mossos sospiten ara que els dos homes que segons la parella de la víctima l'havien matat a punyalades en realitat no existeixen. L'home va morir el 16 de novembre a casa seva, i la seva parella també va resultar ferida. Va sortir al replà del bloc demanant ajuda i els veïns li van fer el torniquet a la cama amb un cinturó. Eren aproximadament les dues del migdia. Estirada damunt d'un bassal de sang, ella assegurava que dos desconeguts havien trucat al timbre de casa seva i que quan ella va obrir la van apunyalar. Després, deia, van anar cap a l'interior del pis, on hi havia la seva parella, per acabar-lo cosint a ganivetades. "No els coneixia, no els coneixia", deien els testimonis que repetia la dona malferida a terra. Tot apunta que aquests dos homes no existeixen.

Catalunya estrena la Barcelona Cable Landing Station (CLS), l'estació d'aterratge que ja està a punt per rebre els primers cables de fibra òptica submarina. Situat a Sant Adrià de Besòs, el nou espai es presenta com una infraestructura "estratègica" per a Catalunya i ha suposat una inversió total de 10 milions d'euros de l'empresa AFR-IX Telecom, la impulsora del projecte.

Una dècada d'interrogants, de projectes en l'aire sense concretar-se i d'ulls cobdiciosos sobre quin seria el futur de les Tres Xemeneies, l'últim caramel·let per edificar al litoral de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El projecte que s'ha definit per a aquest enclavament al voltant de l'antiga central tèrmica d'Endesa a Sant Adrià de Besòs s'acosta, ara sí, a la línia de sortida per ser una realitat. S'hi aixecaran 1.783 pisos en un nou barri on el 40% de l'habitatge serà de protecció oficial, s'hi vol ubicar un hub audiovisual com a objectiu prioritari de la futura activitat econòmica i a primera línia de mar s'estendrà un gran parc que ocuparà vora un terç de les 32 hectàrees que té aquesta porció de terreny en transformació.

La Generalitat ha constatat que els nivells de contaminació a les zones pròximes a la incineradora del Besòs no superen els límits permesos per la Unió Europea. Així ho confirma l'estudi que ha presentat aquest dimecres el departament d'Acció Climàtica elaborat després d'una campanya de mesurament de la qualitat de l'aire al territori. "Volem transmetre un missatge de tranquil·litat als veïns perquè els resultats són bons i estem disposats a fer millores”, ha destacat el director general de Qualitat de l’Aire, Marc Sanglas. Al seu torn, Eloi Badia, regidor de Barcelona i precisament president de Tersa, l'empresa que gestiona la incineradora, ha desvinculat l'estudi del procés judicial obert per un presumpte delicte ecològic de l'equipament. Badia està imputat en tant que president de Tersa per la presumpta comissió d'un delicte contra el medi ambient.

El patriarca d'un clan del barri de la Mina i l'administrador d'una empresa de seguretat han reconegut aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que el regidor del municipi de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos pagava en metàl·lic al clan gitano per vigilar irregularment pisos de protecció oficial. Uns fets que l'ARA ja va avançar fa quatre anys, quan va posar sobre la taula que els pisos de protecció oficial de la Mina estaven controlats per clans gitanos. Llavors, tant l'Ajuntament com el Consorci de la Mina –un ens de caràcter local que gestiona la zona– no van voler respondre a aquestes acusacions.

Eren els últims 80 o els primers anys 90. Abans fins i tot d’allò de les Olimpíades. La gent moderna d’una ciutat que encara no ho era el que buscava eren espais d’intimitat, no d’exhibició, com ara. No sé com ho vaig saber, però encara no ho he oblidat. Quin nom! "La platja de Txernòbil". Que ben trobat per descriure aquest tros de pedres i brutícia just darrere de les tres xemeneies de la tèrmica a Sant Adrià. No, no es tractava de turisme de catàstrofe (o potser sí), però anar-hi per banyar-se tenia un punt de bogeria. Era quan la tragèdia del reactor la seguíem pel 'Telediario' i no per la HBO. Era quan era veritat. Era quan l'heroïna no feia gràcia i la sida s’emportava gent que potser havien estat prenent el sol i la contaminació en aquest racó de món. Recordem que Txernòbil va ser un dels primers espais obertament gais i lèsbics i nudistes a l’àrea de Barcelona.

Les Tres Xemeneies són tot un símbol i un element clau del perfil marítim metropolità, que ha estat declarat bé cultural d'interès local pels ajuntaments de Badalona i Sant Adrià del Besòs. Però el més sorprenent és que aquest front litoral s'ha transformat en un espai que, lluny de la degradació mediambiental i paisatgística que produïen els usos industrials de la central, ha recuperat les platges i la biodiversitat del fons marí.

Dues persones que el dia de Nadal a la nit van veure un home carregat amb un sac molt gros a la vora de les vies del tren, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, van fer saltar l’alarma pel que, com tot apunta, és un nou assassinat masclista. Van avisar els Mossos d’Esquadra, i els agents, quan es van acostar a la zona, van trobar una mà que sobresortia de terra: algú havia enterrat el cadàver d’una dona de 30 anys, veïna de Badalona però coneguda al barri. Ahir a la matinada els policies van detenir la seva parella, un home de 34 anys de nacionalitat espanyola. A la Mina els havien vist discutir-se i ella l’havia denunciat dues vegades per maltractament.

Els tres detinguts pel tiroteig al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs que va acabar diumenge a la matinada amb la mort de dos homes i un tercer ferit són un matrimoni i el seu nebot de 16 anys, segons han confirmat fonts properes a la investigació a l'ARA. El jove ha passat aquesta nit a disposició de la Fiscalia de Menors, que l'ha deixat en llibertat.

“Sempre hi ha hagut conflictes, però mai havíem arribat a un grau de degradació com el que tenim ara”. I compte quan diuen “mai”, perquè són aquí des del primer dia: Josep Maria Monferrer hi va arribar fa 41 anys, va ser el primer director d’una de les escoles i s’ha jubilat sent professor. Carmen Galindo va arribar a Barcelona el 1966 procedent d’Almeria. El Paco va deixar Melilla el 1962 per anar al Somorrostro i d’allà al Besòs, i ara és president de l’Associació de Veïns de la Mina. Paqui Jiménez hi va arribar el 1977, quan va casar-se amb el seu marit, “que era gitano i que ara és mort”. Avui és la portaveu de les famílies del bloc del carrer Venus, probablement l’edifici de pisos més degradat de Catalunya. I tot a 500 metres del Fòrum.

A la dreta de la porta de roure hi ha una piscina amb l’aigua verda. A l’esquerra, damunt l’ampit d’una finestra amb la persiana mig caiguda, una gàbia tapada amb un drap que guarda un ocell entrenat per a concursos de cant on es mouen petites fortunes en apostes. Alçant el cap es veu el mar encalmat. La platja és a mig quilòmetre i bona part de les cases d’aquesta urbanització de luxe del Maresme tenen vistes al mar. Gairebé totes tenen piscina i alguna fins i tot un petit camp de futbol o pistes de tennis. Aquesta casa concreta té uns habitants nous que fa tot just dos mesos vivien als barris de la Mina de Sant Adrià del Besòs i de Sant Roc a Badalona. Han canviat el formigó escrostonat d’edificis immensos per l’equivalent català de Beverly Hills, a mitja hora en cotxe del centre de Barcelona.

El passeig que queda entre els carrers de Mart i de Llevant, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, oficialment no té nom. Damunt del mapa no és cap carrer, és un pati d’una illa de cases oberta. Però és l’eix comercial del barri i, per a tothom menys per a les institucions, es diu rambla del Camarón. Sempre hi ha molta vida, amb gent a tota hora, botigues, bars i parades improvisades de verdures. Sempre menys des de fa dos caps de setmana. Aquest dimarts al migdia la meitat de les persianes estaven tancades, hi havia una sola parada i s’hi deixaven veure poques desenes de persones, sobretot homes joves.

Deu clans es repartien el tràfic de drogues a la Mina, a Sant Adrià del Besòs, i al barri del Besòs de Barcelona i estenien "els seus tentacles" per quinze poblacions de Catalunya, ha explicat avui l’intendent portaveu dels Mossos d’Esquadra, Xavier Porcuna. Els Mossos els van començar a investigar fa gairebé un any i el 23 de novembre, en una operació -que es va anomenar Titan- "sense precedents" en què van participar 1.300 agents, van fer escorcolls a 72 pisos i van arrestar 85 persones. "Hem desarticulat els deu grups de de venda al detall de droga més actius de Catalunya", ha declarat Porcuna en una roda de premsa per fer balanç de l'operació.