El cop de Washington contra el règim de Nicolás Maduro ha estat contundent. Però no és la primera vegada que avions i helicòpters dels Estats Units han operat sobre l'espai aeri veneçolà. El juny del 1958, en un país assedegat per una sequera extrema, des de Panamà va arribar "un convoy de aviones cargados con tambores [bidons] de agua" destinat a socórrer la població de Caracas. Ho explicava Gabriel García Márquez, Gabo, a "Caracas sin agua", publicat a Obra periodística, volum 4, pàg. 609.

En una setmana en què el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat formalment l’inici d’una operació militar a l'Amèrica Llatina per “expulsar els narcoterroristes” de l’Hemisferi Occidental, en què s’ha confirmat el vintè atac a suposades narcollanxes al Carib –amb un saldo de 80 morts no identificats des del 2 de setembre–, i en què Donald Trump ha desplegat el portaavions Gerald Ford –el més gran i dotat del món– a Llatinoamèrica sense detallar-ne la localització, la intervenció a Veneçuela se sent imminent.

Una sèrie d'atacs nord-americans contra presumptes narcotraficants al Pacífic oriental dilluns van matar 14 persones i van deixar un supervivent, segons ha anunciat aquest dimarts el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, a X. Segons Hegseth, les autoritats mexicanes s'han fet càrrec de l'operació de rescat de l'únic supervivent dels tres atacs, que van tenir lloc aquest dilluns.

Representants de les esquerres llatinoamericanes han acaparat la foto de família a la 7a Cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), celebrada aquest dimarts a Buenos Aires. A la trobada, orientada a designar el pròxim representant de l’organisme –fins ara presidit per l’argentí Alberto Fernández–, ha estat protagonista el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, en el seu primer viatge oficial a l’Argentina com a cap d’estat. L’assistència de Lula reinstaura la participació del seu país a l’organisme, després que Jair Bolsonaro en sortís el 2020, i dona empenta a les esquerres llatinoamericanes, que gradualment han tornat al poder i han conformat un nou mapa polític a la regió.

L'extraordinària història d'Elvis Francois arrenca els últims dies del 2022 i ara, gairebé un mes després, encara no s'acaba de creure que la pugui explicar. "No sé com estic viu, però ho estic", admet. El seu nom fa uns dies que omple titulars de tot el món, però també podria ser el protagonista d'una novel·la d'aventures, que narraria com va sobreviure durant 24 dies en un veler a la deriva al Carib, sense coneixements de navegació i amb els únics recursos d'un pot de quètxup, all en pols, pastilles de caldo i un mirall, que es convertiria en un element clau per al seu rescat. "Va ser tota una experiència", afirma.

"A rei mort, rei nou" és un refrany que no comparteixen alguns països del Carib que, després d'independitzar-se en el seu dia de l'Imperi Britànic, ara aspiren a convertir-se en repúbliques i desprendre's així dels seus llaços amb la Corona anglesa. La mort de la reina Elisabet II ha despertat un sentiment republicà en algun dels catorze regnes de la Mancomunitat de Nacions (Commonwealth), on el nou monarca Carles III ja exerceix com a cap d'estat. Es tracta d'antigues colònies britàniques que van optar per la monarquia constitucional després d'assolir la seva independència, però algunes fa temps que es plantegen canviar de règim, sobretot algun dels nou països de la Commonwealth que són a Amèrica. El seu objectiu és aconseguir la sobirania absoluta i alliberar-se així de les últimes cadenes que els uneixen a un imperi que va traslladar milions d'esclaus de l'Àfrica cap al Carib entre els segles XVI i XIX.

Martine Moïse, la vídua del president d'Haití que va ser assassinat dimecres, ha parlat després de recuperar-se de les ferides que va patir en l'atac: acusa els seus enemics a l'ombra d'organitzar el magnicidi per aturar el canvi democràtic, mentre al país caribeny s'intensifica la lluita pel poder. La primera dama ha cridat a continuar la "batalla" del seu marit al país més pobre del continent americà, marcat per la violència i que ara s'enfonsa més en el caos. Després de rebre tractament en un hospital local, la dona va ser traslladada en avió a Miami.

Hores fosques -encara més- a Haití. El president del país, Jovenel Moïse, ha estat assassinat a trets aquest dimecres, poc després de la mitjanit, hora local (les sis del matí a Catalunya), per un grup d'homes armats que han assaltat la seva residència privada, al barri de Pétion-ville de la capital del país, Port-au-Prince. La notícia l'ha donat en un comunicat el primer ministre, Claude Joseph, ha fet una crida a la calma i ha declarat que la policia i l'exèrcit es desplegaran per mantenir l'ordre. En una intervenció televisada, ha afirmat que havia decretat l'estat d'emergència. D'altra banda, en una entrevista a The New York Times ha assegurat que té el control del país, circumstància, però, a hores d'ara difícil de comprovar, ja que l'assassinat de Moïse pot atiar una inestabilitat que fins ara ja era molt gran. D'acord amb alguns testimonis, els assaltants serien tres i parlarien en anglès i espanyol. En l'atac també ha estat ferida de bala la primera dama, Martine Moïse, que està hospitalitzada.

Els pescadors de Belle Garden, a l'illa caribenya de Tobago, van veure un petit cayuco a la deriva a uns 6 quilòmetres de la costa. Quan s'hi van acostar, a dins hi van trobar 14 cadàvers en avançat estat de descomposició, tots d'homes, a més d'una calavera i restes d'esquelets. Això va ser el divendres 28 de maig, i la troballa va ser un misteri fins que, pocs dies després, la policia d'aquesta petita illa del Carib va determinar que la petita embarcació era de Mauritània, que es troba a l'extrem oposat de l'oceà Atlàntic. “En col·laboració amb l'Institut d'Afers Marins, hem sabut que el vaixell havia estat reportat com a robat a Mauritània", va explicar el cap de la policia de Tobago, William Nurse, que va comunicar que s'ha obert una investigació en aquell país. A més, un telèfon mòbil que es va trobar dins del petit vaixell també va resultar que "estava registrat a Mauritània".

El volcà La Soufrière, a l'illa caribenya de Saint Vincent i les Grenadines, ha fet honor al seu nom i ha entrat en erupció de manera "explosiva" aquest divendres, segons ha informat el Centre de Recerca Sísmica de la Universitat de les Antilles.

Les Bahames ja han rebut l'impacte del 'Dorian', l'huracà que ha arribat a la categoria màxima de 5 i s'ha convertit en el més fort que hagi arribat mai a les illes de l'Atlàntic, d'acord amb els registres disponibles. L'huracà avança lentament per Gran Bahama, al nord-oest de l'arxipèlag de les Bahames, on ja s'ha cobrat almenys una vida, la d'un nen de set anys, tot i que es preveu que la xifra augmenti.

El paradís convertit en un petit infern. Les autoritats de l'illa caribenya de Saint Lucia han imposat la quarantena en un creuer ple de turistes, als quals se'ls impedeix baixar a port, ja que un dels passatgers va ser diagnosticat de xarampió. Segons la Guàrdia Costanera del país, al vaixell viatgen unes 300 persones i està operat per l'església de la Cienciologia, coneguda pels famosos de Hollywood que en són membres.

Mèxic intentarà desviar el sargàs a alta mar per protegir les costes caribenyes l'estat de Quintana Roo, al sud-est del país, tal com ha anunciat el ministre de Medi Ambient i Recursos Naturals, Rafael Pacchiano. Les investigadores Marta García i Brigitta Ine van Tussenbroek, de l'Institut de Ciències del Mar de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a Puerto Morelos, zona ubicada a Quintana Roo, consideren que l'arribada massiva d'aquesta macroalga pot suposar un desastre ecològic.

'Tamals', 'arepas' i 'ceviches' són algunes de les propostes culinàries d'un Carib exuberant que ha desembarcat a casa nostra de la mà de joves i emprenedors xefs, disposats a portar les aromes afruitades i fresques de la seva cuina als nostres carrers. Aquestes obertures se sumen a un ampli panorama de fusió que no ha fet més que començar: Jamaica, Cuba, Veneçuela, Barbados, Belize, Haití, Puerto Rico, Panamà i les Antilles són alguns dels bressols d'aquesta cuina, que ara es pot menjar a Barcelona.

L'huracà 'Irma' va ser un dels més potents de la temporada passada. Va ser catalogat com un huracà de categoria 5 (sobre 5) en l'escala de Saffir-Simpson, el 6 de setembre deL 2017, en el moment de tocar a terra a les illes Barbuda, situades al Carib.

L'huracà 'Maria' ha colpejat aquest dimecres l'illa nord-americana de Puerto Rico com a huracà de categoria 4, després d'haver-se afeblit en les últimes hores. Tot i això, quan el seu centre ha tocat terra a 40 quilòmetres a l'oest de la capital, San Juan, s'ha convertit en la tempesta tropical més forta que pateix la ciutat des del 1928.

Les pitjors previsions s'han complert i l'huracà 'Maria' s'ha enfortit de forma molt ràpida i sobtada durant les últimes hores. Pocs dies després del pas del gran huracà 'Irma' pel Carib, una nova gran pertorbació tropical amenaça diferents illes d'aquesta regió.

L’huracà Irma avança devastador pel Carib, on de moment ha deixat un balanç de 14 víctimes mortals, centenars d'edificis destruïts, milers de persones evacuades i greus inundacions per les pluges torrencials. Aquesta matinada de divendres ha arribat a la part oriental de Cuba, on els vents de més de 300 quilòmetres per hora s'han deixat sentir a la zona de Guantánamo i Santiago de Cuba, així com a tota la zona costanera del nord de l’illa i fins a 95 quilòmetres de l’ull de la tempesta. L’ Irma manté la categoria 5 -la màxima dins l’escala Saffir-Simpson- i no està previst que redueixi la seva intensitat fins que arribi a l’estat de Florida, on impactarà de ple i ja s’han començat a desplaçar la població dels illots i del sud de la península.