L'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval) ha anunciat aquest dimarts la creació d'una comissió permanent a Catalunya. Durant l'acte de presentació, Asval ha reivindicat que els cal més seguretat jurídica i un marc normatiu més "clar, estable i previsible". De fet, el nou delegat de l'associació a Catalunya, Carlos Muñoz, ha assegurat que aquesta manca de seguretat jurídica és la que en molts casos condueix a la "conflictivitat" entre titulars i inquilins. "Propietaris i llogaters compartim un interès comú: que el mercat funcioni", ha reivindicat Muñoz, que ha afegit: "Tots dos són parts d’una mateixa realitat. Sense propietaris, no hi ha oferta; sense llogaters, no hi ha ningú que demani l’habitatge".

La crisi de l’habitatge –que no és només nostra– és tan aguda i tan present en la consciència i en la vivència dels catalans, que no hi ha dubte que es resoldrà, ja que, paradoxalment, és un problema ben resoluble. El repte és arribar a la disponibilitat d’habitatge digne per a una població que continua creixent, però que no ho farà indefinidament. També proveir-ne per als visitants i residents temporals que una economia dinàmica exigeix, tot evitant una xifra desproporcionada d’habitatges buits. Es pot fer.

El passat dia 20, una associació de propietaris d’habitatges de Barcelona demanava als governs que no els “criminalitzin”. Com que tots tendim a identificar els nostres interessos amb els públics, argumentaven que la regulació del mercat immobiliari està desanimant els propietaris a oferir els habitatges en lloguer, amb el consegüent perjudici per als potencials llogaters. Concloïen que el que cal fer és construir i deixar que el mercat es reguli sol.

Llegim a l'ARA un article d’Andrei Boar titulat: “Què puc fer per assegurar que em paguin el lloguer?” És un text, naturalment, dedicat als petits propietaris, no pas als grans tenidors. Als que –en conec casos– tenen llogat el pis que encara estan pagant o als que han pagat tota la vida el pis per llogar-lo i tenir un complement per a la jubilació. Al reportatge hi llegim: “Sense dubte s’han de donar garanties als inquilins per evitar abusos, però també se n’han de donar als propietaris; si no, l’oferta s’enfonsarà encara més i ni buscant ni apujant els preus es trobarà habitatge disponible”.

La nostra és una generació que ha crescut donant per fet que un sou ha de poder garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, i d'entre aquestes necessitats, la més costosa: l’habitatge. Tanmateix, la realitat en la qual ens desenvolupem en l’actualitat fa utòpica aquella aspiració que semblava tan terrenal. Si bé Espanya es manté com un país de propietaris –el 64% de les llars viuen en aquest règim (2024)–, aquesta tendència està en via de regressió per dues raons principals.

En plena campanya de la declaració de la renda és normal mirar al buit i preguntar-se moltes coses. Normalment les respostes surten acompanyades d’un esbufec i pertanyen a la família de la resignació. Però si tens la incerta sort de topar-te amb algun producte cultural d’aquests que et recorden que les coses no sempre han estat com són ni hi ha cap raó perquè sempre hagin de continuar igual, les preguntes poden començar a tornar-se productives. 

Fa temps que el règim de lloguer està sent objecte de sonades accions legislatives, que van des de l'intent català per limitar-ne els preus fins al retard, avui de ja més de dos anys, de la llei d'habitatge estatal. Més enllà de la resposta a la crisi de l'habitatge, què diu la llei sobre les disputes de portes endins? Qui ha de pagar quan deixen de funcionar elements com els fogons, l'aigüera, el forn o la caldera?

De qui són els pisos que hi ha a la ciutat de Barcelona? ¿Són majoritàriament de petits propietaris, de grans tenidors, d'empreses o una barreja? L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) ha intentat respondre de manera científica aquesta pregunta, que fins ara no tenia resposta: era un buit informatiu. Per aconseguir-ho de forma acurada, han creuat les dades de tots els organismes que recullen xifres oficials sobre l'habitatge a la ciutat, com ara el registre de la propietat, les fiances dipositades a l'Incasòl i el cadastre. I el resultat, segons l'Ajuntament, "desmunta el relat que la majoria de propietaris són persones que tenen un únic pis llogat i que els serveix per complementar els seus ingressos".

És un dels projectes “més importants” del país —en paraules del conseller de Salut, Josep Maria Argimon—, però el nou hospital Josep Trueta també serà una de les operacions més llargues i feixugues que hauran viscut mai els gironins. A banda de les promeses que fins a cinc consellers del ram els han fet, van haver d'esperar dos anys que Salut decidís la seva ubicació, amb una picabaralla territorial entre Girona i Salt inclosa. Finalment, es va optar per una opció salomònica: dos terços dels terrenys són saltencs i un terç gironí. No obstant això, per aconseguir les parcel·les caldran diversos tràmits que poden acabar als tribunals, cosa que suposaria allargar encara més els terminis del nou hospital, del qual tant se n'ha parlat però tan poc s'ha concretat. 

A la tercera va la vençuda. Després de dos intents fallits –un tombat pel Tribunal Constitucional i un altre fracassat pel desacord polític– Catalunya ja té una llei antidesnonaments. Aquest dimecres el Parlament ha aprovat la proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns. Així, l'administració catalana es torna a dotar –ara sense cap defecte de forma, motiu pel qual el TC va tombar l'anterior decret– d'un ordenament que passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen la titularitat de més de deu –fins ara eren 15– i preveu que abans de començar cap procés d'expulsió els grans tenidors hagin d’oferir un lloguer social a les famílies, entre altres mesures. "És urgent actuar, i aquest Parlament actua", ha defensat el relator de la norma, el republicà Pau Morales.

La futura llei estatal d'habitatge va començar a caminar a finals d'octubre, amb l'aprovació de l'avantprojecte pel consell de ministres. Ara li queda un llarg recorregut de tramitació parlamentària al Congrés de Diputats, malgrat que el partit minoritari a la coalició, Unides Podem, pressiona perquè vagi ràpid. Mentrestant, però, i a l'espera de com afectarà la normativa al mercat de l'habitatge, aquells que miren la futura llei amb recel, en especial els grans propietaris, ja estan ideant fórmules per esquivar-la, apunten diferents fonts coneixedores del sector immobiliari a l'ARA. Fons d'inversió i socimis —que són bàsicament els que tenen més de deu habitatges— estaran obligats a abaixar el lloguer en aquelles zones que es defineixin com a “tensades”.

Trinitat Sabatés fa quasi 25 anys que regenta l'Herboristeria del Rei al carrer del Vidre, entre la plaça Reial i el carrer Ferran a Barcelona. El negoci ha anat canviant de mans, però ja fa més de 200 anys que va obrir (els primers, al mateix carrer però més avall). Ara, per la pandèmia i les desavinences amb la propietat, Sabatés ha abaixat la persiana del negoci i aquest divendres entrega les claus del local.

El departament de Cultura iniciarà la pròxima setmana una campanya per trobar els propietaris que encara no s'han pogut localitzar de documents inclosos dins les remeses dels 'papers de Salamanca' que van retornar a Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya publicarà un comunicat oficial amb la llista de persones encara no localitzades i engegarà una campanya de difusió dels noms dels propietaris dels documents a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #hereuspaperssalamanca.

El sindicat Unió de Pagesos ha criticat que es posi en marxa el TGV al seu pas per les comarques gironines quan Adif encara té pendent de pagar 5 milions d'euros als afectats per les expropiacions. Per exigir a Adif aquest pagament, el sindicat ha convocat una concentració de protesta el dimarts al matí a l'aparcament del supermercat Esclat de Figueres. El sindicat recorda que en el moment de formalitzar l'ocupació de les finques -2008 i 2009- es van signar acords mutus i que encara hi ha afectats que no han cobrat. A més, denuncia que Adif va ampliar els terrenys expropiats a alguns propietaris i, segons Unió de Pagesos, pretén pagar-los la meitat que per les terres que es van expropiar inicialment.