Alemanya es tenyeix de verd. Els ecologistes no paren de créixer a les enquestes, a les urnes regionals i en lideratge al govern de Berlín. Alguns analistes apunten que aquesta formació va camí de convertir-se en el tercer gran partit del país. Ja no optarien a ser un soci menor de socialdemòcrates (SPD) o cristianodemòcrates (CDU), sinó que aspirarien a la cancelleria de la mà d’un dels dos polítics més valorats en l’actualitat, la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, i el vicecanceller i ministre d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck.

Sense concretar si serà pactat amb Londres o si tiraran pel dret, el Partit Verd Escocès (Scottish Greens) i el Partit Nacionalista Escocès (SNP) van incloure el segon referèndum d'independència en l'acord de govern que van signar la setmana passada. L'aliança entre l'independentisme escocès i els Verds és com un miratge a Catalunya, perquè els dos espais han mantingut des de l'inici del Procés diferències que s'han demostrat insalvables per arribar a pactes estratègics i també de govern.

La candidata ecologista alemanya, Annalena Baerbock (40), presenta aquest dijous la seva biografia. És el que li falta per començar la caça de vots per mirar de convertir-se en cancellera a partir del 26 de setembre. Ha tancat el cap de setmana amb el suport de gairebé tots els 820 delegats que han participat en el congrés virtual del partit en què calia ratificar-la com a candidata i votar el programa electoral.

Quatre anys després de la seva fundació, Catalunya en Comú s'ha decantat per seguir els passos d'ICV i incorporar-se al Partit Verd Europeu. Aquest dissabte la formació europea ha culminat el seu congrés i, entre els diferents punts de l'ordre del dia, ha debatut l'admissió dels comuns en el si de la formació, que s'ha validat per gairebé unanimitat (amb el 99% dels suports). De moment, el partit ha entrat com a "membre candidat", el primer pas per recórrer el camí per convertir-se en membre de ple dret si supera tots els tràmits. Fins ara els dos partits de referència que els Verds europeus tenen a l'Estat són Equo –que en els últims comicis estatals ha concorregut amb Més País– i fins fa poc ICV, tot i que ara n'ha agafat el relleu Esquerra Verda, el partit amb què s'ha refundat la formació ecologista ofegada pels deutes i en ple concurs de creditors.

Annalena Baerbock serà la candidata a cancellera dels Verds a les eleccions federals que se celebraran a Alemanya el 26 de setembre. El partit ecologista ha anunciat aquest dilluns la seva nominació, en un gest inèdit fins ara: és la primera vegada que la formació escull formalment un candidat a encapçalar el govern, i ho ha fet després que les enquestes els donin opcions reals d'arribar a la cancelleria.

La fórmula que fa setze anys que funciona per governar a Alemanya és la de votar en funció del candidat (i no del partit) i que sigui una persona amb idees de centre, sense gaires canvis. S'ha confirmat aquest cap de setmana a les regions de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, on els mateixos candidats que hi governen des del 2011 i el 2013, respectivament, s'hi han assegurat la continuïtat. La popularitat i el tarannà de Winfried Kretschmann (els Verds), a Stuttgart, i de Malu Dreyer (SPD), a Mainz, són a nivell regional similars als de la cancellera Angela Merkel (CDU) a la república federal.

Els presidents del grup Verds/ALE de l'Eurocambra, Ska Keller i Philippe Lamberts, han enviat una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, en què li demanen accelerar el diàleg polític a Catalunya, sobretot després de l'anul·lació per part de Tribunal Suprem de la decisió de concedir el tercer grau penitenciari als líders independentistes. "Som coneixedors del seu compromís personal i el del seu govern amb el diàleg i la recerca d'una solució política a Catalunya després dels anys foscos del govern conservador del president Mariano Rajoy en aquesta matèria", diu la carta.

Al Parlament Europeu també es fa evident l'esquerda entre ERC i JxCat. Carles Puigdemont i Toni Comín no han aconseguit formar part del mateix grup parlamentari que la formació republicana malgrat setmanes de converses amb la direcció dels Verds/ALE. Els dos eurodiputats exiliats van enviar ahir una carta als líders dels Verds, Ska Keller i Philippe Lamberts, en què retiraven la petició d'entrada al grup. Malgrat estar dividits, la majoria dels Verds i la seva direcció argumentaven discrepàncies polítiques que arribaven fins i tot en la gestió del conflicte català: "El nostre grup sempre ha defensat una estratègia de diàleg i buscar solucions i la nostra impressió sobre Puigdemont és que la seva posició és una mica diferent de simplement perseguir el diàleg", ha dit Keller a la sortida d'una reunió de grup intensa en què aquesta discussió s'ha allargat més d'una hora. Quedar-se sense grup parlamentari complica les coses de cara a la visibilitat a l'Eurocambra.

Continuen els problemes perquè Carles Puigdemont i Toni Comín formin part del grup parlamentari dels V-ALE, en què hi ha ERC i també En Comú Podem. Aquest dilluns s'ha tornat a reunir el Comitè de Conciliació entre els líders dels Verds i els dos representants de l'Aliança Lliure Europea (ALE) per intentar negociar-ne l'entrada, però la segona trobada ha acabat sense acord. Per això, el conjunt del grup ha decidit agendar-ho com a punt de debat a primera hora de dimecres, una discussió que previsiblement acabarà en votació dels seus 74 membres.

Els Verds continuen resistint-se a l'entrada de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats del seu grup de l'Eurocambra. Els dos exiliats de JxCat van sol·licitar l'entrada al mateix grup on hi ha ERC i En Comú Podem una vegada van poder accedir al càrrec, però la direcció del grup ecologista hi va mostrar reticències i s'ha hagut de conformar un comitè de conciliació que aquest dimecres s'ha reunit i ha conclòs sense acord. De moment, segons ha informat l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, les parts s'emplacen a continuar parlant-ne per intentar trobar una solució, però no es descarta que s'hagi d'acabar produint una votació.

Acord contra natura per a un experiment de govern a Àustria després de sis setmanes de negociacions. El partit guanyador de les eleccions del setembre, el conservador Partit Popular austríac (ÖVP) del canceller Sebastian Kurz, ha pactat amb els Verds de Werner Kogler, que per primer cop entren al govern austríac. El pacte es basa en la prioritat de cadascuna de les formacions: la política antiimmigració i la lluita contra el canvi climàtic. Els conservadors austríacs fan així un gir dràstic, després d'haver-se aliat amb la ultradreta, una coalició que va saltar pels aires per un escàndol de corrupció que va forçar a convocar les eleccions.

La diada de Tots Sants torna a veure lluir als Castellers de Vilafranca. Els penedesencs han posat la cirereta a un curs complicat al descarregar tant el quatre de nou sense folre com el tres de deu emmanillat. L'últim sospir de la temporada els ha servit per tornar a alçar el nom de la capital de l'Alt Penedès al cel de "la plaça més castellera". La ressaca de la diada de Santa Úrsula i els dubtes respecte al nivell presentat per les formacions que conformaven el cartell de l'exhibició han fet que enguany l’expectació a plaça minvés en comparació a altres temporades, però la mancança s'ha compensat en forma d’èxits castellers. Els Capgrossos de Mataró han recuperat l'aleta de gamma extra i els Castellers de Sants han estrenat d'una tacada el cinc de vuit i el tres de nou amb folre. Els Xiquets de Tarragona han tornat a plantar cara al cinc de vuit, però han acabat amb el dos folrat com a millor construcció.

Després d’una diada de Santa Úrsula històrica, amb els programes informatius ja en marxa i amb les rotatives dels diaris gairebé tancades, diumenge els Castellers de Vilafranca feien saltar la notícia a Sitges: acabaven de descarregar el primer deu de vuit de la història (una estructura formada per un quatre central i dos tresos adossats a banda i banda). La colla vilafranquina recuperava la seva vocació d’arquitectes per afegir una estructura al seu ventall de castells. El van acompanyar de dos castells bàsics de nou pisos i van arrodonir la seva actuació amb el pilar de set amb folre.

La sentència del Procés i les protestes durant tota la setmana a Catalunya tampoc es debatran, per ara, a l'Eurocambra. El grup dels Verds/ALE (on hi ha ERC) havia demanat introduir aquest punt en el debat d'aquesta setmana al ple d'Estrasburg, però només ha trobat el suport explícit de l'Esquerra Unitària (on hi ha Podem). Els tres principals grups de l'Eurocambra, populars, socialistes i liberals, hi han votat en contra. La proposta s'ha tombat de manera contundent, per 299 vots contraris, 118 a favor i 21 abstencions.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls torna a demostrar el seu potencial en una diada del Mercadal que ha servit per certificat la gran temporada dels Xiquets de Reus. La colla local ha repetit el seu castell màxim, el tres de nou amb folre i ha coronat el primer quatre de la temporada. El nou sistema de rondes, més flexible amb els peus desmuntats de les construccions de gamma extra, ha permès que l’actuació no s’allargués més enllà de les quatre hores. El màxim nivell avui ha estat reservat pels vallencs i pels vilafranquins. Els Xiquets de Reus, els Capgrossos de Mataró i la Colla Jove Xiquets de Tarragona han arrodonit la festa amb els seus castells de nou pisos.

La diada històrica de la Mercè ha acaparat un cop més els focus mediàtics del cap de setmana. Les construccions de gamma extra dels Castellers de Vilafranca i dels Minyons de Terrassa han sigut les més destacades, si bé cal sumar-li l’estrena del set de vuit que els Castellers de Barcelona han completat en la primera ronda. La diada, però, s’ha tornat a allargar fins a les quatre hores de durada, tot i que, per primer cop, ha adoptat un sistema de rondes similar al de la diada de Sant Fèlix.

Potser per prudència, per allò que una flor no fa estiu, per respecte a uns rivals increïbles o perquè no ens acabem de creure el que fan cada cap de setmana, encara no hem regalat l'oïda dels xiquets de la Colla Vella de Valls tant com es mereixen. Tot i la desacceleració generalitzada, les grans diades de l’estiu han fet que encara visquem de la inèrcia dels anys més gloriosos. Però hem d’aprendre a posar en context cada èxit i a celebrar cada fita històrica pel que és. Els rosats han descarregat aquest diumenge el dos de vuit sense folre i el quatre de nou, i han deixat el públic bocabadat, però a molts els ha passat per alt que el que acabaven de presenciar tenia un valor descomunal, era només el tercer cop a l’era moderna dels castells que una colla completava les dues estructures netes en una mateixa actuació.

Després d'una temporada 2018 complicada i d'un inici de curs de picar pedra, els Castellers de Vilafranca s'han encomanat al seu sant patró per fer un pas decidit en la diada principal de la seva festa major. No han renunciat a cap repte i han portat a plaça tant el castell de deu pisos emmanillat com una construcció sense folre com el quatre de nou.

Les colles que conformaran divendres a Vilafranca del Penedès el cartell més mediàtic de l'estiu han sumat aquest diumenge cinc noves construccions de gamma extra. A l'Arboç avui ha sigut el torn dels Castellers de Vilafranca i de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, mentre que a la festa major d'Igualada la Colla Joves Xiquets de Valls ha fet un pas endavant a l'apuntar-se el seu primer pilar de vuit amb folre i manilles de la temporada.