Alemanya
Internacional 19/04/2021

Annalena Baerbock serà la candidata dels Verds a la cancelleria alemanya

És el primer cop que el partit designa un candidat al càrrec, després que les enquestes els donin opcions d'ocupar-lo

4 min
Annalena Baerbock, la candidata dels Verds a la cancelleria
Disponible en:

SabadellAnnalena Baerbock serà la candidata a cancellera dels Verds a les eleccions federals que se celebraran a Alemanya el 26 de setembre. El partit ecologista ha anunciat aquest dilluns la seva nominació, en un gest inèdit fins ara: és la primera vegada que la formació escull formalment un candidat a encapçalar el govern, i ho ha fet després que les enquestes els donin opcions reals d'arribar a la cancelleria.

Baerbock, nascuda a Hannover el 1980, presideix el partit des del 2018 conjuntament amb Robert Habeck. Històricament, la formació sempre ha tingut un lideratge bicèfal, amb un home i una dona compartint la presidència. Baerbock i Habeck, considerats moderats i pragmàtics, eren els dos aspirants a convertir-se en candidats a la cancelleria, i aquest dilluns al matí Habeck ha anunciat que l'escollida ha sigut la seva companya.

"Volem obrir un nou camí, volem convidar tota la societat del nostre país a obrir un nou camí. Aquesta és la nostra oferta: treballar junts per un país més just i més ecològic", ha dit Baerbock, que milita al partit des del 2005 i és diputada des del 2013. La candidata, una antiga gimnasta formada en ciències polítiques i dret a Hamburg i Londres, s'ha referit directament a la seva manca d'experiència com a governant, que és vista com el seu principal punt dèbil: "La democràcia viu del canvi. Sí, jo mai no he sigut cancellera ni mai he sigut ministra. Represento la renovació. Altres representen l'statu quo. Estic profundament convençuda que aquest país necessita un nou començament", ha afirmat.

Baerbock, que amb 28 anys ja presidia la federació del partit al land de Brandenburg i que des de la seva arribada al Parlament ha destacat per la seva oratòria, s'ha mostrat partidària d'una "cultura política en què les persones es valorin les unes a les altres, es prenguin les veus crítiques seriosament i no es treballi contra els altres sinó amb els altres". Les seves prioritats, ha dit, seran l'educació, l'àmbit digital i la tecnologia verda.

Habeck, per la seva banda, ha remarcat que la decisió d'escollir Baerbock com a candidata l'havien pres de mutu acord, després d'haver-ne parlat a fons des de fa mesos i, especialment, els últims dies. "Representem un nou estil de fer política, basat en la cooperació", ha dit Habeck, que ha definit la copresidenta del partit com a "lluitadora".

Opcions de governar

Segons les enquestes d'opinió, la conservadora CDU (el partit d'Angela Merkel) hauria de guanyar les eleccions del setembre, però des de fa tres anys (uns mesos després de l'arribada de Baerbock i Habeck a la presidència del partit) els Verds apareixen de manera persistent en la segona posició, per davant del socialdemòcrata SPD. I, de fet, des de principis d'any la CDU pateix una caiguda en picat (ha passat del 37% d'intenció de vot que registrava al gener al 28% actual), mentre que els Verds van clarament a l'alça: van començar l'any a l'entorn del 18% i ara se situen a prop del 22%. Fins ara, el millor resultat del partit en unes eleccions federals és el 10,7% que va aconseguir el 2009.

Malgrat això, una victòria electoral dels Verds es veu encara com una opció improbable. Però fins i tot en cas que la CDU conservi la primera posició els Verds podrien tenir opcions de formar govern amb el suport de l'SPD (que es mou val voltant del 15% d'intenció de vot) i d'un tercer partit, que podrien ser els liberals de l'FDP (10%) o l'esquerra anticapitalista de Die Linke (8%). "Ens agradaria liderar aquest govern", ha reconegut Baerbock aquest dilluns. Amb tot, durant els últims mesos la combinació que s'ha considerat més probable és la d'un pacte de govern liderat per la CDU i amb els Verds com a socis de coalició.

Davant la constatació que, després de les eleccions, podrien estar en condicions d'arribar a la cancelleria, els Verds s'han decidit a fer el pas de designar, per primera vegada, una persona per ocupar aquest càrrec. Fins ara només ho feien la CDU i l'SPD, ja que eren les úniques formacions que partien amb opcions reals de governar.

Els Verds ja van formar part del govern federal alemany, com a socis minoritaris de l'SPD de Gerhard Schröder, entre el 1998 i el 2005, sota el lideratge de Joschka Fischer, que va ser vicecanceller i ministre d'Exteriors d'aquells executius. Des del 2011, els ecologistes també governen el land de Baden-Württemberg: primer van fer-ho amb l'SPD i, des del 2016, amb la CDU.

Continua la tensió a la CDU

Amb la nominació de Baerbock, doncs, les eleccions d'aquesta tardor seran les primeres en la història de la República Federal d'Alemanya en què hi haurà tres candidats formals a liderar el govern. L'SPD ja va decidir l'estiu passat que el seu candidat seria l'actual vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz. En canvi, la CDU/CSU encara no ha pres una decisió, i les tensions dins del partit comencen a créixer, una situació que contrasta amb l'harmonia amb què s'ha resolt el debat als Verds.

Després que la cancellera Angela Merkel anunciés l'any 2018 que no optaria a la reelecció, el partit va escollir aquest gener Armin Laschet com a nou president, la qual cosa el deixava ben situat per convertir-se en el candidat a succeir Merkel també al capdavant del govern. Però Markus Söder, el president del land de Baviera i de la CSU (el partit bavarès agermanat amb la CDU) també hi aspira. Tots dos van formalitzar les respectives candidatures l'11 d'abril, i malgrat que el partit pretenia arribar a una solució de consens al llarg de la setmana passada, la decisió encara no s'ha pres.

Aquest dilluns a la tarda, Laschet té intenció de presentar a la direcció de la CDU un pla que permeti resoldre el debat "aquesta setmana", i ha convidat Söder a assistir a la reunió. El líder bavarès, però, ha declinat la invitació, perquè, segons ha dit, la decisió sobre qui ha de ser el candidat conservador l'ha de prendre la CDU "sola", i ell no hi vol "interferir". En qualsevol cas, ha remarcat que si la direcció del partit es decanta per Laschet, ho acceptarà

En cas que no s'aconsegueixi resoldre la qüestió en les pròximes hores, la indecisió podria desembocar en una votació del grup parlamentari de la CDU/CSU (que algunes fonts apunten que podria tenir lloc aquest dimarts). Segons el vicepresident del grup, Carsten Linnemann, aquesta opció es vol evitar perquè podria donar lloc a escissions dins de la formació. La CDU té 200 diputats, pels 46 de la CSU, però Söder té molts adeptes també entre el partit gran, entre altres motius perquè els sondejos li atorguen un resultat més positiu. Des del punt de vista ideològic, però, el líder bavarès té un perfil més conservador, mentre que Laschet s'acosta més al tarannà moderat de Merkel.

stats