Internacional 14/02/2021

El cas Navalni complica la governabilitat d’Alemanya

La CDU i els Verds, potencials socis al futur executiu, tenen visions oposades sobre la relació amb Rússia i el gasoducte Nord Stream 2

4 min
El líder opositor rus Alexei Navalni, durant el judici contra ell celebrat el 2 de febrer

SabadellL’empresonament del líder opositor Aleksei Navalni ha tensionat les ja complicades relacions diplomàtiques entre Rússia i la Unió Europea , però també pot tenir conseqüències rellevants sobre la política interna d’alguns països europeus, especialment Alemanya. El país germànic s’ha posicionat clarament al costat de Navalni (que va ser tractat del seu enverinament a Berlín ), però el seu intent d’assassinat, presumptament per ordre del Kremlin , i el seu empresonament fa dues setmanes han tornat a posar sobre la taula un debat latent des de fa temps a Alemanya i que pot afectar la formació d’un nou govern després de les eleccions del 26 de setembre: què cal fer amb el gasoducte Nord Stream 2.

Totes les enquestes pronostiquen que la victòria en aquests comicis tornarà a ser per a la CDU (que, per primer cop des del 2005, no presentarà Angela Merkel com a candidata a cancellera ), tot i que quedarà lluny de la majoria absoluta. El partit més ben posicionat per convertir-se en el seu soci de coalició són els Verds, que segons els sondejos faran un gran salt endavant fins a convertir-se en la segona força del Bundestag, per davant d’un Partit Socialdemòcrata en decadència. Però la qüestió del gasoducte enfronta les dues formacions.

El projecte del Nord Stream 2

Aquesta controvertida infraestructura , que creuarà el mar Bàltic des de les proximitats de Sant Petersburg fins al nord-est d’Alemanya, ha de permetre que cada any 55.000 milions de metres cúbics de gas natural procedents de Rússia arribin a Alemanya (i, des d’allà, es distribueixin a la resta d’Europa). La doble canonada, de més de 1.200 quilòmetres de longitud (i que discorre en paral·lel al ja existent Nord Stream), es va començar a construir el 2018 i fins ara se n’ha completat un 94%: només falten per instal·lar uns 150 quilòmetres de tubs.

Nous arguments

Però el projecte, impulsat per l’empresa gasista russa Gazprom (que té com a principal accionista el govern de Vladímir Putin), ha generat forts recels, tant per motius geopolítics com mediambientals. Entre els seus principals detractors hi ha els Verds alemanys, que des del primer moment s’han oposat a la construcció del gasoducte i que ara han vist en l’afer Navalni nova munició per defensar els seus arguments.

“El Novitxok, l’empresonament del líder opositor, 3.300 detencions en un sol dia [en les manifestacions a favor de Navalni], violència policial massiva... Res d’això no afebleix precisament la nostra posició contra el Nord Stream 2”, va assenyalar fa uns dies el portaveu d’afers exteriors dels Verds, Omid Nouripour, en declaracions a Reuters. “Potser el judici a Navalni ofereix, finalment, una oportunitat a Alemanya per fer de la necessitat virtut i repensar la seva posició sobre el gasoducte”, va afegir. La copresidenta dels Verds, Annalena Baerbock, va avisar en una entrevista al canal de televisió ZDF que el partit “pressionarà fort, ara i en el futur”, perquè el govern de Merkel deixi de donar suport a la construcció del gasoducte.

De moment, però, les paraules de la formació ecologista no han fet efecte. “El govern no ha canviat la seva posició [sobre el gasoducte]”, ha assegurat la portaveu adjunta de l’executiu, Martina Fietz. I el flamant líder de la CDU, Armin Laschet , va subratllar en una entrevista a Reuters que la nova infraestructura, que ha suposat una inversió de 9.000 milions d’euros, permetrà “assegurar l’abastiment d’energia” a Alemanya.

El gas natural és la segona font d’energia més consumida al país germànic (representa un 23,7% del seu mix energètic, segons les últimes dades de l’Institut Federal de Geociències i Recursos Naturals, corresponents al 2019). Però només un 6% d’aquest gas es produeix a Alemanya, mentre que aproximadament un terç prové de Rússia. “Des de fa 50 anys, fins i tot en els moments més durs de la Guerra Freda, Alemanya ha comprat gas a la Unió Soviètica, i després a Rússia. El govern alemany segueix el camí correcte”, assenyala Laschet, que no creu que el Nord Stream 2 es converteixi en un tema central de la futura campanya electoral ni en un obstacle insalvable per a un eventual acord amb els Verds.

Discrepàncies europees

De fet, no només la CDU veu amb bons ulls el nou gasoducte. El ministre d’Exteriors alemany, el socialdemòcrata Heiko Maas, ha sortit al pas de les veus que suggerien cancel·lar aquest projecte com a part de les sancions contra Rússia pel cas Navalni: “Els que qüestionen el Nord Stream 2 han de tenir en compte les conseqüències geoestratègiques que tindrà i el que significarà en relació amb la influència d’Europa sobre Rússia. [Aturar el projecte] acostarà encara més Rússia i la Xina”, va advertir. Berlín, doncs, vol que les sancions que la Unió Europea imposi a Moscou per l’empresonament del líder opositor afectin només persones concretes de l’entorn de Putin. En això, Alemanya té el suport de França.

Però aquests dos països no ho tindran fàcil per sostenir aquesta posició. Diversos estats de la Unió Europea s’han mostrat contraris al gasoducte i el mes passat el Parlament Europeu va aprovar per àmplia majoria una resolució no vinculant per demanar que s’aturés el projecte. L’oposició també arriba des dels Estats Units: durant el mandat de Donald Trump es van imposar sancions a les empreses que participen en la construcció del gasoducte, i Joe Biden ha manifestat que la infraestructura és un “mal negoci” per a Europa. L’influent setmanari alemany Der Spiegel ha anat encara més enllà: en un editorial publicat aquest mes va qualificar el gasoducte com “la vergonya més gran de la política exterior d’Alemanya”.

A causa de les sancions nord-americanes, les obres del Nord Stream 2 van estar aturades durant més d’un any, però es van reprendre el mes passat i està previst que el gasoducte pugui entrar en funcionament aquest mateix any, si ningú no ho impedeix.  

stats