On viuen?

Les barques que pesquen gambes vermelles són les que van més lluny i les que tornaran més tard a port, perquè han d’anar molt enllà per tirar les xarxes d’arrossegament i pescar-ne. Se’n pesquen a tot el Mediterrani, malgrat que en els últims anys s’hagi sentit a dir que, pels corrents marins i pel canvi climàtic, podria ser que s’hagin traspassat a altres mars. Malgrat això, la gamba vermella té una única pàtria, que és el Mediterrani.

]]>

El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha assignat 13 dies addicionals de pesca a la flota d'arrossegament de la Mediterrània per garantir la seva activitat fins a final d'any i l'abastament de peix i marisc de cara a la imminent campanya de Nadal, segons ha informat el mateix ministeri. La falta de dies per sortir a pescar a causa de les quotes marcades per la Unió Europea feia témer una falta de peix i marisc a Catalunya durant les festes.

]]>

L'arrossegament és el principal art de pesca de la flota catalana, responsable de la major part de peix i marisc que arriba a les peixateries de casa nostra. Ara bé, de les prop de 190 embarcacions d'arrossegament dels ports de Catalunya ara mateix un 80% estan amarrades sense poder sortir cada matí a pescar. Són desenes de vaixells que no salpen a mar perquè, un mes i mig abans d'acabar l'any, han esgotat els dies de quota que marca la Comissió Europea. O bé els en queden molt pocs i els racionen d’aquí a finals d’any per poder allargar al màxim l’activitat a les portes de la campanya de Nadal. Tot plegat ha deixat centenars de mariners a l'atur i els patrons sense ingressos a terra ferma. Davant d'aquesta situació, el sector se sent ofegat per les normatives de quotes, vedes i restriccions, i denuncia que no els surten els números per continuar endavant amb l'ofici.

]]>

Anita Prats Pibernos i Pere Parrí Llos, de 91 i 93 anys respectivament, són dos dels últims veïns de l'Estartit que han treballat de pescadors. Representen l'última generació d'un poble que va viure dels oficis del mar, en unes condicions que no tenien res a veure amb les d'avui dia, quan els vaixells eren de fusta, tot just empesos pels primers motors de combustió. L'Estartit era un petit poble de cases humils davant de les illes Medes, sense moll ni espigó, abans de la gran transformació urbanística pel boom del turisme dels anys 60 i 70.

]]>

La Trinitat Gilbert, companya de taula del millor suplement del món (el Mengem), feia un escrit imprescindible i molt mengívol sobre “l’últim pescador jove de Portlligat”. La nostra gastroperiodista ens enllaminia amb frases com: "Avui a la barca La Felicitat de Portlligat hi pugen com cada dia el Samu i l’Isca, gendre i sogre. «Aquest estiu pesquem escórpora, llagosta, mero, molles, rogers, càntares», comenten tots dos".

]]>

Els pescadors saben cuinar bé, potser perquè tenen els ingredients frescos a mà o perquè la feina a la barca es passa millor amb un bon plat a la panxa. El cas és que avui als ports pesquers catalans trobem pescadors que encenen el foc a les seves paelles i cassoles per cuinar ranxos de tots tipus. Per a la Verge del Carme, 16 de juliol, les poblacions de Portlligat i Sitges van homenatjar la patrona amb les millors festes: van fer passejar la verge dalt d’una barca pel mar i els pescadors van preparar plats per a veïns, amics i familiars. Els vam tastar i us ho expliquem.

]]>

La Barceloneta és un suquet de bròtola o unes anxoves en vinagre. La Barceloneta és en quarts de pis, és a dir, una casa de dues plantes dividida en pisos de vint-i-vuit metres quadrats. La Barceloneta és la vida al carrer, amb àpats a la porta de casa. La Barceloneta és on treballen o on viuen Alba Aguilera (Barcelona, 2001), Montse Catalán (Barcelona, 1975), Esther Jorquera (Barcelona, 1987) i Marina Monsonís (Barcelona, 1979), que ens expliquen com lluiten contra les paelles i les orades congelades que es venen al passeig Joan de Borbó (un nom que no els agrada), contra les botigues de te matxa i de pollastre teriyaki i sobretot contra el monocultiu turístic. La Barceloneta és allà on les quatre dones han fet amistat, lligades amb moltes cordes d’una única xarxa que branden amb força: volen mantenir l’essència de barri pescador.

]]>

En ple hivern, des de les minves de gener fins al mes de març el pescador Juanito arribava cada dilluns a la platja de Llafranc carregat de garoines que acabava de pescar i la gent del poble, que s'hi acostava amb una barra de pa i un porró de vi, n'hi compraven i se les menjaven allà mateix. D'això ja fa més de sis dècades i en Carles Bisbe, que llavors era un nen, recorda que la gent de fora que topava amb aquella escena "canviava de vorera perquè els feia angúnia veure com ens menjàvem les garoines". No es podia ni imaginar llavors en Carles Bisbe que dècades després, aquest fruit de mar considerat en aquella època una menja de pobres es convertiria en un preuadíssim producte que atrauria comensals de tot arreu per degustar-lo durant la Garoinada, la campanya gastronòmica que se celebra al municipi de Palafrugell (que inclou, a més de Palafrugell, els pobles de Llafranc, Calella, Tamariu i Llofriu). Carles Bisbe, que és el propietari del restaurant Llafranc -conegut com Cal Gitano-, recorda que quan l'any 1992 el llavors regidor de Turisme, Joaquim Turró, va proposar als restauradors del municipi organitzar una mostra gastronòmica dedicada a la garoina per atraure visitants en temporada baixa ell va vaticinar que la proposta no tindria èxit. "Em vaig equivocar del tot. Durant la Garoinada al nostre restaurant treballem el que no està escrit", admet.

]]>

De la mateixa manera que passa en l’agricultura, quan arriben mesures mediambientals el sector pesquer s’aixeca. Normal, la seva situació crítica no pot suportar més pressions. Però per què no busquem les raons estructurals que fan que sigui quasi impossible viure del primer sector?

]]>

Tal com els vam avançar ahir ja a primera hora del matí, Carles Puigdemont va tibar la corda, però sense trencar-la.

]]>

“Com és que aquesta llar de foc té portes de fusta? Es podrien cremar amb facilitat, oi?", dic a la Lurdes Boix, la meva guia. "No, quan la llar era encesa, es deixaven obertes de bat a bat, i el foc no hi arribava", em respon. “Aquí la tramuntana bufa fort, i la llar de foc, quan estava apagada, havia d’estar tancada. Si no, el vent es ficava per tota la llar”, m’argumenta la Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i la Sal, que va impulsar la recuperació d’aquesta casa, i em fa de guia.

]]>

A l’estiu, i pel que fa a les qüestions recreatives, com Blanche Dubois, depenc de la bondat dels estranys. En aquest cas, uns amics pescadors em porten en barca a fer un tomb i a entendre el que és –la definició és exacta, precisíssima– la Costa Brava. Els pescadors, a diferència dels caçadors, tenen bona premsa entre nosaltres. No se’ls qüestiona, com als caçadors. La caça i la pesca són part de l’ecosistema i només es tracta, potser, en tots dos casos, de fer-ho amb seny, de ser humans, d’entendre la cadena.

]]>

La pesca d’arrossegament, que captura els peixos arrossegant una xarxa pel fons marí a gran fondària, és el principal pal de paller del sector a Catalunya. Actualment, cada dia surten al mar 207 embarcacions amb aquesta tècnica –el 35% de la flota catalana– i, amb les seves captures, generen el 60% de la facturació total del gremi. Recullen, sobretot al cap de Creus i al Garraf, exemplars de gran valor comercial com el lluç, el rap, la gamba, l’escamarlà o el pop. 

]]>

En els últims anys, les dones han passat de només arreglar les xarxes a ser armadores, patrones majors, marineres pescadores i secretàries de les confraries (entitats on s’agrupen les persones que es dediquen a la pesca). Tanmateix, el nombre de pescadores professionals actives a Catalunya només ha variat entre sis i deu en els últims anys.

]]>

La invasió russa d'Ucraïna està provocant una tragèdia humana, amb morts i un èxode migratori; està provocant la destrucció i enfonsament d'un país democràtic europeu; està canviant el mapa geopolític i la seguretat global, segurament de manera irreversible; i està generant una gran incertesa econòmica amb una crisi de subministrament energètic i de proveïment d'algunes primeres matèries essencials. L'afectació, doncs, és global. Ningú no se n'escapa. Tampoc la societat catalana, on, al costat de l'acollida de refugiats, s'està notant un nou alentiment del turisme i la pujada brutal dels preus de l'energia, tant dels combustibles com de la llum. Molts sectors n'estan resultant afectats, des de la indústria fins als serveis, i en especial el transport, com s'ha vist en l'última vaga, molt més dura, però, a l'Estat que a Catalunya. També el sector primari, és a dir, pagesos, ramaders i pescadors, n'està patint les conseqüències. Juntament amb l'acusat encariment energètic, aquests col·lectius han vist com s'enfilaven de cop els preus dels cereals i els fertilitzants. Ucraïna és un dels grans productors mundials de cereals, i el conflicte ha fet que el subministrament hagi quedat interromput, un problema que s'allargarà perquè la pròxima sembra difícilment es podrà fer en una Ucraïna devastada. Tant el blat de moro com la soja estan pels núvols. Rússia, en canvi, és un gran productor de fertilitzants (per exemple de potassa, un dels principals adobs químics), per als quals el gas resulta essencial: el veto al comerç rus ha interromput aquest altre subministrament. Així doncs, la suma dels dos factors, l'energètic (no només combustible, també la llum, que s'usa en molts sistemes de rec que estalvien aigua) i el de les primeres matèries, ha portat a multiplicar per dos o per tres els costos de producció per al sector primari.

]]>

A la ciutat de Barcelona hi ha 206 pescadors. La xifra és molt inferior als 350 que havia tingut fa anys, però, tot i això, sorprèn perquè és un col·lectiu del qual no se sol parlar. I és que, actualment, la seva activitat es desenvolupa al final del Moll de Pescadors, a la Barceloneta, i només ells hi poden accedir. Per intentar donar a conèixer aquesta activitat a la ciutadania i, de passada, millorar les instal·lacions i aconseguir uns ingressos amb noves activitats com un restaurant, el Port de Barcelona ha presentat aquest matí una "reurbanització" de tot el moll, que inclou també el de les Balears. "El Port de Barcelona salda un deute històric amb els pescadors", ha dit el president de l'organisme, Damià Calvet. Aquesta remodelació ja s'havia anunciat altres vegades, però no s'ha executat mai, més enllà d'alguna petita millora. Ara la reforma ja té pressupost i calendari.

]]>

“Ningú no és un llop de mar, el mar és un llop d'homes”, diu amb rostre seriós un mariner veterà al port. El Villa de Pitanxo està en boca i al cor de tots els mariners gallecs des que es va enfonsar a la costa canadenca de Terranova, un dels caladors més perillosos del món. Molts mariners de Noia (la Corunya) coneixen bé aquestes aigües, i alguns fins i tot hi han perdut persones estimades. Al pare de Félix González se'l va emportar una pneumònia el 1966. La va contraure per la dura feina de la pesca del bacallà, i va deixar sense cap de família vuit persones.

]]>

SOS del sector pesquer. La nova llei europea que imposa una reducció del 40% de les captures amb pesca d’arrossegament fins al 2025 ha posat en peu de guerra les flotes de Catalunya i el País Valencià. Els pescadors alerten que la normativa fa perillar la continuïtat d’una de cada dues embarcacions, segons càlculs del president de la federació de confraries de Catalunya i patró major de Roses, Antoni Abad. “No podem mantenir barques que només puguin sortir 120, 150 o 180 dies l’any, en funció de la tipologia d’embarcació. Hem de poder treballar i ho hem de poder fer tots per igual”, reivindica el pescador, que també avisa que si no atenen les seves demandes hauran d'organitzar "més accions" de protesta perquè tot el sector pesquer "està en perill".

]]>

Roser Güell (Juià, 1962) va ser elegida patrona major de la Confraria de Pescadors de l’Escala el gener del 2017. És l’única dona que ocupa un càrrec d’aquest tipus a tot Catalunya. El seu principal objectiu és aconseguir que la cinquantena d’associats de la confraria millorin les seves condicions de vida.

]]>

El cartell de les Festes de la Mercè de l’any 2004, obra de Perejaume, consistia en tres preguntes surant sobre un pedestal, la tercera de les quals deia: “¿Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista?” Alineat amb pintors i escriptors que l’han precedit, com Miró i Pla, Perejaume ens confronta amb l’esvaniment del món rural català i d’una cultura agrària mil·lenària. Però poques vegades ens enrecordem que d’aquest món rural en formen part també els pescadors, uns pescadors lligats estretament a la terra. Fernand Braudel a El Mediterrani i el món mediterrani a l’època de Felip II (1949) sosté que l’exigüitat d’aliments de la terra hauria empès els catalans de Roses i Sant Feliu de Guíxols al mar: “Sàvia fórmula de vida, residu de les velles tradicions marítimes del Mediterrani, que combinen els escassos recursos de la terra amb els escassos recursos del mar”.

]]>