Els pescadors catalans, amarrats a terra ferma a les portes de Nadal: "Ens neguen el dret al treball"

GironaL'arrossegament és el principal art de pesca de la flota catalana, responsable de la major part de peix i marisc que arriba a les peixateries de casa nostra. Ara bé, de les prop de 190 embarcacions d'arrossegament dels ports de Catalunya ara mateix un 80% estan amarrades sense poder sortir cada matí a pescar. Són desenes de vaixells que no salpen a mar perquè, un mes i mig abans d'acabar l'any, han esgotat els dies de quota que marca la Comissió Europea. O bé els en queden molt pocs i els racionen d’aquí a finals d’any per poder allargar al màxim l’activitat a les portes de la campanya de Nadal. Tot plegat ha deixat centenars de mariners a l'atur i els patrons sense ingressos a terra ferma. Davant d'aquesta situació, el sector se sent ofegat per les normatives de quotes, vedes i restriccions, i denuncia que no els surten els números per continuar endavant amb l'ofici.

Paco Curro, pescador de gamba vermella de Roses, és un dels afectats. El crustaci que cada dia surt a pescar és molt preuat per les festes de Nadal i es captura amb arrossegament de profunditat. A dia 20 de novembre, però, a Curro només li queden cinc jornades per sortir del port. "Estem espantats. Només surto quan fa bon dia per aprofitar l’ocasió i, quan se m’acabin els dies, les cinc famílies que porto a bord quedaran a l’atur", lamenta. I afegeix: "Si anem amarrant totes les barques i els tripulants de cada patró aniran a guanyar-se la vida en altres feines de terra i llavors ja no tornaran. L’any que ve potser tornarem a tenir dies per pescar, però potser no tindrem gent per treballar”. A Roses, de les 18 embarcacions d'arrossegament, n’hi ha 16 d’amarrades. Aquests dies al port es respira un ambient de calma tensa, amb menys tràfic i feina de l'habitual, només amb entrada i sortida de vaixells petits d'arts menors.

Al sud del país, a l'Ametlla de Mar, la situació encara és pitjor i, de les 19 embarcacions, totes estan a port des de fa quasi un mes. Miquel Brull, patró major del port del Baix Ebre, està enfurismat: "Els amarradors passem el dia a dia a terra ferma, no treballem, però tampoc dormim dels nervis de veure com tirarem endavant l'empresa. Ens han negat el dret al treball", critica. I conclou: "El govern de Madrid ha de fer cas dels informes científics, que són favorables, per deixar-nos pescar i intentar salvar el sector".

"No és cert que hi hagi menys peix que mai"

A Blanes, si fa no fa igual. De 13 barques, n'hi ha 2 d'aturades i, la resta, estan a punt de plegar veles. Josep Maria Viñas té el seu vaixell de dos tripulants amarrat des del 5 de novembre i es dedica a l'assossegament de costa i captura peixos com lluç, roger, rap, molls o escórpora. “Abans del 2020 vaig sortir 205 dies de pesca a l’any, llavors va passar a 173 i aquest any hem quedat amb 120. Durant tot l’any hi hem anat 4 dies en comptes de 5 [a la setmana] per allargar-ho, però, així i tot, al novembre i al desembre ja ens hem quedat sense dies", explica. Viñas just s’acaba de jubilar, a 65 anys, però té un mariner i un patró que continuen al capdavant de la seva barca, ara amarrada. "No estem pidolant més dies per acabar l'any, volem que ens tornin cada dia de dret de pesca que ens han robat per poder subsistir com a treballadors", certifica.

Els pescadors també asseguren que, els últims anys, fruit de la bona feina del sector, el fons marí s’ha recuperat i hi ha molt de peix: "No és cert que hi hagi menys peix que mai. Els indicadors diuen que se’n pesca molt menys, però perquè la flota és molt menor que fa dècades. Jo porto tres anys seguits que la mitjana de quilos al dia m’ha anat pujant: ara traiem 123 quilos", argumenta Viñas.

Revertir les quotes per garantir la campanya de Nadal

Antoni Abad, patró major de Roses i president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, sintetitza tot aquest malestar: "Ens quedem amb una cara de ximples, ens sentim com un xiclet mastegat i escopit, amb el neguit de saber d'una vegada per totes si podem sortir o no", defensa. I assegura que la situació ja es nota a les llotges: "Hi ha manca de producte de la nostra costa. Com que peix n’hi ha per tot arreu, en porten d’altres llocs, però del nostre, que és especial, en faltarà per Nadal si no canvia la cosa".

Davant d'aquestes queixes i reclamacions, la Generalitat de Catalunya s'alinea amb els pescadors catalans i reclama a la Comissió Europea fets immediats que permetin revertir les restriccions actuals que, en paraules del conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, han desencadenat una situació "crítica" i al límit del "no retorn". Igualment, el Govern estudia noves ajudes i assegura que continuarà al costat de confraries, llotges i famílies mentre negocia amb el ministeri i la UE per revertir les retallades.