Qui pregunta ja respon. Quan és més necessari que mai unir els esforços i anar a l'una per afrontar els impactes de la pandèmia, i en plena emergència educativa, l’aprovació de mínims de la nova llei educativa ha generat un penós espectacle de confrontació que va del Congrés als carrers. La sobreactuació i la diversió estan servides: llaços taronges, crits de llibertat, concentracions de cotxes. Per a alguns, que hi hagi polarització i soroll en temes educatius és la cosa més normal: sempre ha estat així, és un tema de valors i ideologies, demanar construir consens o respectar la pluralitat semblaria massa naïf.

La nova llei d'educació, la que gira full a la polèmica llei Wert, ha superat aquest divendres el penúltim tràmit parlamentari al Congrés. Si no hi ha cap canvi d'última hora, el ple l'aprovarà dijous vinent després que el dictamen de la ponència de la norma s'hagi aprovat a la comissió d'educació de la cambra baixa. El paper del castellà i el català ha centrat l'últim debat a la comissió, després que la setmana passada el PSOE, Podem i ERC acordessin un canvi a través d'una esmena per garantir la immersió lingüística. La decisió va irritar Ciutadans, que dimarts va reclamar tornar a la situació de la llei Wert a canvi d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat.

La nova llei d'educació, la vuitena reforma del sector en democràcia, continua la tramitació legislativa. El PP, Ciutadans i Vox han presentat i defensat les seves esmenes a la totalitat per mirar de tombar el projecte del govern espanyol, la Lomloe, que consideren "antiquat" i "ideològic". Però els seus vots no han estat suficients per aturar-lo. Ara bé, aprovar la nova llei no serà pas fàcil per al govern espanyol, perquè la resta de grups també n'han criticat alguns aspectes.

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts el projecte de llei educativa que ha d'enterrar, definitivament, la polèmica llei Wert. Fa un any l'executiu de Pedro Sánchez ja va presentar el projecte, però la convocatòria d'eleccions va impedir que el text es debatés al Congrés. A grans trets, els canvis passen per treure pes a l'assignatura de religió, tornar poder a les autonomies i donar cobertura legal a aplicar mesures radicals –com treure concerts, com vol fer Catalunya– a centres educatius que no combatin la segregació. Aquests són els cinc canvis clau que es preveuen al projecte de llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe).

El 10 d'octubre del 2013 el Congrés de Diputats va aprovar la Lomce, coneguda com a 'llei Wert'. Sis anys després, el polèmic exministre d'Educació publica un llibre, 'La educación en España. Asignatura pendiente' (Alzamura), en el qual reivindica el seu projecte educatiu i carrega contra la immersió lingüística. En una entrevista a 'El Mundo', José Ignacio Wert diu que és "impossible" que els nens catalans dominin el castellà igual de bé que els d'altres comunitats, i posa com a exemple que, en la seva etapa com a ministre, "la major part de les preguntes parlamentàries i interpel·lacions que rebia dels grups catalans normalment tenien com a mínim quatre o cinc faltes d'ortografia".

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha afirmat aquest dimecres, abans d'entrar a la comissió d'educació, que "està en contra" de la proposta del líder del PP, Pablo Casado, de recentralitzar l'educació. Celaá, ja dins la comissió, ha manifestat que les competències descentralitzades en matèria d'educació tenen "més avantatges que inconvenients", perquè les administracions autonòmiques tenen "més coneixement de l'entorn".

El PP ha amenaçat aquest dilluns de reactivar el desplegament de la polèmica llei Wert d'educació (la Lomce) si el PSOE i Podem no tornen al Pacte Educatiu. Tots dos partits d'esquerres s'hi van aixecar la setmana passada, per la negativa del PP a incrementar la despesa en educació, tal com demana la comunitat educativa. A més, el partit lila va anunciar que donaria suport a les mobilitzacions al carrer. El vicesecretari de comunicació popular, Pablo Casado, ha lamentat l'actitud de PSOE i Podem i ha avisat que, sense pacte, la Lomce es podria començar a posar en vigor.

En un moment en què el govern espanyol es planteja tornar a atacar el model d'immersió lingüística a l'educació, la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que aquest matí ha anul·lat l'obligació de la Generalitat de pagar 6.000 euros a les famílies que volguessin ensenyament en castellà, no ha deixat indiferent cap formació política. Mentre que el portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat des del Parlament que el seu partit "respecta" la decisió judicial, tant el PSC com Ciutadans han carregat contra la Lomce, tot i que amb arguments diferents.

El govern de Mariano Rajoy, finalment, s'ha esmenat. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de reial decret llei de mesures urgent per a l'ampliació del calendari de la Lomce, fet que es tradueix en la decisió per part del PP d'abandonar les revàlides de Wert i recuperar la selectivitat abans que el Congrés, on té minoria, derogués la polèmica llei.

El Congrés, a iniciativa del PSOE i amb només el vot en contra del PP, ha posat aquest dimarts la primera pedra per suspendre les revàlides de la Lomce. Un gest, però, que tindrà pocs efectes pràctics. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja es va comprometre en el debat d’investidura a eliminar l’efecte acadèmic d’aquests exàmens a final de l’ESO i segon de batxillerat. I avui el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que tenen la intenció de fer-ho a través d’un reial decret per no haver-se d’esperar a la tramitació de la proposició de llei presentada pel PSOE.

El Congrés recuperarà l'activitat parlamentària després de les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre. El primer ple serà el dimarts 27, just quan la presidenta del Congrés, Ana Pastor, finalment ha demanat la compareixença del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que té previst deixar l'escó buit. El Partit Demòcrata Català (PDC) vol aprofitar justament aquest ple perquè tota l'oposició s'uneixi contra el PP, ara en minoria, per derogar immediatament la Lomce o llei Wert.

Aquest dimarts ha fet exactament tres mesos que Junts pel Sí i la CUP van aprovar al Parlament la resolució de ruptura –ja declarada inconstitucional–, que preveia iniciar el camí cap a la independència i un annex de mesures socials. És per això que la CUP ha fet una valoració de l'aplicació del document, celebrant l'impuls de la comissió del procés constituent –ara impugnada al Tribunal Constitucional (TC)– i la petició de crear les ponències de les tres lleis de desconnexió -qüestionades per l'oposició-. Malgrat tot, l'esquerra anticapitalista ha reclamat que el Govern també apliqui les mesures incloses en l'annex social, encara que això suposi ignorar el TC, tal com també preveu la resolució. Els cupaires ja ho han sol·licitat internament en la reunió que mantenen periòdicament en el si del grup de Junts pel Sí.

La CUP exigeix el Govern a desobeir la Lomce, coneguda com la llei Wert, i derogar els decrets ja aprovats, i així complir la resolució de ruptura del 9-N. Segons un comunicat, la formació anticapitalista emplaça la nova consellera d'Educació, Meritxell Ruiz, a no aplicar la llei amb l'argument que la majoria del Parlament n'està en contra i per garantir els drets fonamentals en matèria d'educació que estableix la declaració pactada entre JxSí i la CUP.

El diputat electe i cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha llançat aquest divendres una alerta després de saber-se que les eleccions al Congrés i al Senat seran el 20 de desembre. En declaracions a la premsa posteriors a la primera reunió del nou grup parlamentari sortit del 27-S, Rabell ha alertat que tem que el Partit Popular farà de "l'anticatalanisme" i "l'amenaça de la separació de Catalunya" el seu eix per a la campanya electoral per aglutinar vots.

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha acusat CDC de "complicitat" amb l'estat espanyol. Durant la presentació del llibre 'Un peu al Parlament', Fernàndez ha avisat que si el Govern "reconegués que l'únic dipositari de la sobirania política de Catalunya" és el poble de Catalunya, la llei Wert no s'aplicaria i no "estaríem acotant el cap davant del pitjor atac a la immersió lingüística" del país. "Això es diu "complicitat", ha sentenciat.

Primer gest de consens del nou ministre d'Educació després del nou mapa autonòmic post 24-M. Durant la primera conferència sectorial d'Educació d'ençà que està al càrrec, Íñigo Méndez de Vigo ha accedit a endarrerir l'aprovació del decret d'avaluacions de Wert, les revàlides previstes per a finals de l'ESO i batxillerat que eren imprescindibles per seguir estudiant. A més, s'havien convertit en uns exàmens per "homogeneïtzar" els continguts educatius a tot l'Estat. Wert tenia la intenció, en l'esborrany de decret, que el contingut l'elaborés exclusivament Madrid i fos un test de 350 preguntes amb quatre respostes de quatre assignatures troncals. Si no s'hagués aconseguit aturar, els pares haurien pogut escollir que l'examen fos en castellà. Un dels gestos més recentralitzadors de la llei, ja que obligaven a impartir continguts similars a totes les comunitats.

La Generalitat avisa l'Estat que farà el que calgui perquè la llei Wert no s'apliqui. Després de la massiva manifestació d'aquest dissabte a Barcelona a favor de l'escola catalana, la consellera d'Educació, Irene Rigau, ha defensat la llei sorgida del Parlament com l'única vàlida per establir el model educatiu propi de Catalunya.

El conjunt de la societat catalana fa costat als seus mestres. És el missatge que Òmnium Cultural i Somescola volen projectar aquest dissabte en la gran manifestació que hi ha convocada per respondre al TSJC i mostrar el suport social a la immersió lingüística i al dret a decidir el model educatiu. La manifestació sortirà a les sis de la tarda del passeig de Sant Joan amb Gran Via i acabarà al passeig de Lluís Companys, on es llegirà un manifest i hi haurà diverses actuacions.