Societat 28/11/2016

L’Estat abandona les revàlides de Wert i recupera la selectivitat

Méndez de Vigo manté les beques de 6.000 euros per estudiar en castellà tot i modificar la Lomce

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Méndez de Vigo presideix la reunió sectorial d'Educació amb tots els consellers autonòmics a Madrid. EFE

MadridEl govern espanyol claudica i sacrifica definitivament, abans que ho faci el Congrés, un dels seus bucs insígnia a l'última legislatura: la llei Wert. El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha segellat aquest dilluns un acord amb la majoria de consellers autonòmics –del PP i del PSOE– per fer l’estocada final a les revàlides de la Lomce. Els alumnes de segon de batxillerat que vulguin entrar a la universitat s’enfrontaran a final de curs a un examen “pràcticament idèntic” a la selectivitat, que va caducar el curs passat amb el desplegament complet de la Lomce. Era un dels últims punts que quedava per aclarir, després que Mariano Rajoy anunciés en el discurs d’investidura la seva intenció de deixar sense efecte acadèmic les revàlides. És a dir, ja no caldrà aprovar un examen per aconseguir els títols d’ESO i batxillerat. Tampoc serà obligatori fer una prova de diagnòstic a tercer i sisè de primària.

¿Com afecta això Catalunya, que té competències pròpies en ensenyament? El Govern ja va deixar clar des del minut u que en cap cas compliria amb els exàmens de la Lomce i que mantindria les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) dels últims anys. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, s'ha reafirmat en aquesta posició després d’una reunió de la conferència sectorial d’educació a Madrid inusualment curta. Ha sigut l’única consellera que n'ha sortit visiblement enfadada. Si les últimes reunions havien estat marcades per la confrontació, aquest dilluns els consellers de PP i PSOE van cedir posicions per impulsar aquesta legislatura un pacte educatiu.

La reunió ha servit per acabar de consensuar el text del decret llei que ha de servir per deixar sense efecte les revàlides, però tant Catalunya com Euskadi i Navarra han denunciat que han assistit a l’escenificació d’un pacte precuinat entre populars i socialistes. Per a la Generalitat, el ministeri manté la voluntat recentralitzadora en la nova selectivitat i vol assegurar-se el control dels continguts de les proves. De fet, Méndez de Vigo ha assegurat durant la roda de premsa posterior a la reunió que el “ministeri tindrà més marge” a l’hora d’“establir les matrius de la prova”, i que “això és important per cohesionar Espanya”. Els límits competencials es decidiran divendres en una reunió tècnica.

L’altre front que queda per aclarir és què passarà si Catalunya, com assegura el Govern, es manté ferma i no compleix al 100% amb la nova selectivitat. ¿Afectaria a un estudiant català que vulgui començar una carrera a la resta de l’Estat? Méndez de Vigo va assegurar que, més enllà de les declaracions, està “convençut que l’acord s’aplicarà a tot Espanya”. Com a gest de bona voluntat, es va comprometre a retirar els recursos d’inconstitucionalitat per no complir fins ara amb les revàlides.

La novetat d’aquest examen respecte a les revàlides és que, igual que les PAU, en dissenyaran els continguts les universitats. De fet, fonts de la secretaria d’Universitats assenyalen que pel que han vist del decret, serà prou obert perquè no afecti les proves catalanes. S’acaba així amb l’examen tipus test que havia dissenyat Wert, i també amb la pretensió que només es pogués fer mitjana amb la nota de batxillerat si s’obtenia un 5, i no un 4 com fins ara. Finalment, les assignatures a examen seran quatre troncals de segon i cap de primer que no s’hagi cursat l’últim curs.

Pugna contra la immersió

En una reunió marcada pel consens entre consellers del PP i el PSOE, Meritxell Ruiz ha volgut anar un pas més enllà en les demandes a Méndez de Vigo i ha reclamat que, en aquest decret llei per aturar les revàlides que el govern espanyol té previst aprovar aviat en consell de ministres, s’inclogui també la suspensió de la disposició addicional 38 de la Lomce. Es tracta d’un text fet a mida el 2014 per minar la immersió a Catalunya i que beca amb 6.057 euros les famílies que vulguin escolaritzar el seu fill en castellà en un centre privat.

Méndez de Vigo no ha acceptat la proposta de Ruiz, malgrat el suport dels consellers socialistes, i ha promès abordar la qüestió en la subcomissió al Congrés per a un pacte educatiu, que es reunirà per primer cop dijous. És una forma de mantenir les beques, almenys, fins que hi hagi una nova llei educativa. Fins ara se n’han beneficiat fins a 53 famílies de les 153 que les han demanat.

stats