"Ens van portar a un descampat [...]. El primer home em va violar dues vegades; el segon, una, i el tercer, quatre més. El quart també em va violar una vegada". "Durant tot el camí, els milicians demanaven a les dones que els seguíssim i insistien quan ens hi negàvem. Passava a tot arreu. Al bosc: dos milicians allà, tres més al cap d'una estona. Eren per tot arreu. Tot passava a plena llum del dia". Testimonis així d'esfereïdors són habituals a la zona de Darfur, al Sudan, on d'aquí un parell de setmanes farà tres anys que estan immersos en una guerra civil devastadora.

Durant l'últim any ha arribat als jutjats una nova especialització, centrada en investigar els delictes en què les víctimes són infants o adolescents. Això ha plantejat diversos dubtes sobre els límits de les seves competències, i encara ara és motiu de discrepància entre la judicatura i la Fiscalia. La llei que va dissenyar aquesta especialitat no concretava, per exemple, si les agressions sexuals a nenes han de recaure en aquests nous tribunals o bé en els de violència sobre la dona, als quals la mateixa reforma judicial adjudicava la competència sobre tots els delictes sexuals. La reforma tampoc estipulava qui s'ha de fer càrrec de les agressions sexuals a nenes que es denuncien anys després, quan les víctimes ja són adultes, com planteja ara una magistrada de Barcelona en una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA.

Els Mossos d'Esquadra investiguen dues agressions sexuals a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès. Els dos successos no estarien relacionats, si bé van tenir lloc amb cinc dies de diferència en una localitat que amb prou feines supera els 3.000 habitants. Fonts municipals admeten que el poble està commocionat i l'Ajuntament ha convocat un acte de rebuig aquest divendres a les 18 hores a la plaça Major.

La periodista Mar Bermúdez (Barcelona, 1998) va denunciar el seu cap a El Principal, l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, el desembre del 2022 per una agressió sexual. Un cas que acabaria en condemna dos anys més tard. I el 2025 Gordillo va acordar una pena d'un any i mig de presó per l'agressió sexual a una segona treballadora del mitjà que dirigia el 2022, El Principal. Ara Bermúdez relata l'experiència viscuda a Els pecats d'una feminista: el despertar d'un me too periodístic (Ara Llibres), un llibre que narra, des d'una òptica feminista i amb una estructura basada en els pecats capitals, el que suposa denunciar una persona poderosa amb amics influents.

La Policia Nacional ha detingut tres menors d’entre 14 i 15 anys per violar una noia també menor. L'agressió es va produir el 10 de febrer a València, però les detencions es van fer aquest dilluns, i els arrestats han passat a disposició de la Fiscalia de Menors. També està implicat un altre menor, aquest de 13 anys, però per l'edat que té és inimputable penalment .

Després d'un judici que va fer la volta al món i va condemnar a 20 anys el seu exmarit per haver-la drogat i lliurat a un centenar d'homes perquè la violessin, Gisèle Pelicot publica aquest dimarts les seves memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres). El llibre, escrit originalment en francès, es publica simultàniament a més d'una vintena de països i ha estat traduït a 22 llengües, un fet poc habitual en el món editorial. "Poques vegades he estat l’editora primera d’un llibre traduït a 22 llengües. També és únic en la mesura que és un llibre que té un impacte social important", explicava a BFMTV l'editora de l'obra, Sophie de Closets, i presidenta de Flammarion, l'editorial francesa, que ha posat a la venda 150.000 exemplars.

Gisèle Pelicot, la francesa a qui el seu marit va drogar amb medicaments perquè almenys un centenar d'homes la violessin mentre estava inconscient, trenca el silenci més d'un any després del judici que va condemnar a la pena màxima, vint anys de presó, Dominique Pelicot. La dona no ha concedit entrevistes ni ha participat en cap acte públic des del judici que la va convertir en una referent del feminisme, però està a punt de publicar el seu llibre de memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres), en què relata la seva història d'amor amb Pelicot, el xoc al descobrir els fets, i tot el que va venir després.

França ha destapat un nou cas d'un violador en sèrie amb nens i adolescents com a víctimes. La fiscalia ha fet públic aquest dimarts que un home de 79 anys ha confessat agressions sexuals a 89 menors d'edat, tots nois, d'entre 13 i 17 anys en el moment dels fets, que hauria comès des del 1967 fins al 2022 a diferents països. El pederasta, nascut a Annecy, va ser detingut fa més de dos anys, però fins ara el cas no havia transcendit. La fiscalia de Grenoble ha decidit fer-lo públic —sense oferir detalls del modus operandi del violador— per intentar trobar totes les víctimes. Fins ara només n'ha pogut identificar la meitat.

La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.

Des de fa un any les ciutats de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat tenen un servei de forenses de guàrdia dedicats exclusivament a atendre víctimes de violència sexual. Els professionals que treballen en aquest servei únic a tot l'Estat han dut a terme 661 actuacions durant aquest primer any. Això vol dir que han atès, de mitjana, dues víctimes al dia. De totes les intervencions que han fet des de l'1 de febrer del 2025, 46 han estat a víctimes d'agressions múltiples.

Els Mossos d'Esquadra han desmantellat una xarxa criminal d'explotació sexual a dones en prostíbuls clandestins a Barcelona i a París. Les víctimes estaven forçades a prostituir-se en qualsevol moment del dia i a vendre droga o consumir-ne amb els clients si ells ho volien. Després de gairebé un any i mig d'investigació, la policia ha detingut la dona que regentava els prostíbuls i hi ha vuit persones més investigades per aquest cas. La dona que ha quedat arrestada suposadament dirigia l'entramat juntament amb la seva parella i la seva mare. A més, hi estaven implicades altres dones que es dedicaven a controlar els prostíbuls, on les víctimes estaven sota control amb circuits tancats de videovigilància.

França va ser un dels primers països europeus a legalitzar l'avortament i on l'alliberament de la dona es va viure amb més intensitat, sobretot a finals dels anys 60 i durant els 70, després del Maig del 68. Però mig segle després, el seu Codi Civil segueix establint principis sexistes impropis del segle XXI que han tingut com a conseqüència sentències tan surrealistes com arcaiques relacionades amb el "deure conjugal", és a dir, la suposada obligació dels cònjuges a mantenir relacions sexuals.

Un zelador de l'hospital de Bellvitge, O.M.V., s'asseurà aquesta setmana al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona com a presumpte autor d'un delicte continuat d'abusos sexuals a una pacient. Segons ha pogut saber l'ARA, els fets es remunten a l'estiu de l'any 2020 i la denunciant, major d'edat, estava ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Patia un trastorn greu d'anorèxia.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la condemna a Xavier Padial, el pederasta confés de Barberà del Vallès condemnat a 57 anys de presó per haver torturat i haver abusat sexualment de manera continuada de dues cosines seves, menors d'edat, i induir a la prostitució una d'elles. "No creiem que la indemnització atorgada compensi el que han patit" les víctimes "a mans del processat" i "ni molt menys que sigui desproporcionada", recull la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, i que confirma una de les indemnitzacions per violència sexual més altes que s'han fixat a l'Estat: 400.000 euros per a la Laura –nom fictici per respectar la identitat de la noia–, que va patir els abusos des que tenia 6 o 7 anys, i va prostituir-se sota la influència d'ell, i 80.000 per a l'altra noia, que també va patir els abusos sexuals.

És trist llegir els testimonis de les dones que denuncien els presumptes abusos de Julio Iglesias publicats per Eldiario.es i no sentir sorpresa, que els fets explicats siguin perfectament plausibles, que no ens estranyin gens ni mica. Cosa que no evita, esclar, la commoció que provoquen alguns detalls esfereïdors sobre el sistema d'explotació al qual sotmetia les seves víctimes. Podíem haver deduït ben fàcilment, per com parlava de les senyores i per com les tractava en públic, que el latin lover era, en realitat, un depredador sense escrúpols. Però són així, aquests seductors empedreïts, no ho poden evitar, tenen tanta potència sexual que han d'anar pel món tirant-se tot el que se'ls posa al davant. Era una de les coses per les quals s'admirava el cantant a tot el món: per ser un conqueridor sense que ningú es preguntés què en pensaven les seves conquerides. I què havien de pensar? Que quin honor, quin privilegi ser triada per un senyor que les podia tenir totes, amb èxit, diners i poder. Què havien de dir elles, que amb prou feines havien entrat en l’edat adulta, quan, enmig d'una entrevista, els feia comentaris sobre el seu físic, els preguntava si tenien nòvio o els plantava un petó als morros? Amb l'escàndol de les denúncies, les televisions han fet recopilacions dels moments estel·lars del personatge que esfereeixen, perquè constitueixen agressions en tota regla fetes en viu i en directe davant d'un públic que riu i aplaudeix i celebra aquesta violència normalitzada. Qui podia dir ni mitja paraula si ell era així; ja se sap, els homes. En veure les imatges de petons he recordat tots els alès fastigosos, la flexibilitat que adquireixen els colls de les dones a còpia de fer la cobra, totes les estratègies que hem hagut d’adoptar per esquivar els qui es pensen que són bons amants quan no tenen ni la més remota idea del que vol dir el bon sexe, que comença i acaba sempre amb el reconeixement de l'altre com a ésser humà que desitja i no només consent.

Quan la diputada Laetitia Saint-Paul va llegir un article publicat el febrer de l'any passat per un diari regional d'Angers, Le Courrier de l'Ouest, sobre les agressions sexuals que una jove militar havia patit, es va quedar sense paraules. Un altre militar l'havia sotmesa a una seixantena d'agressions sexuals durant mesos, mentre tots dos participaven en diferents missions de la marina en aigües franceses. El soldat, que va reconèixer els fets, només va ser condemnat per un tribunal militar a 10 dies d'arrest i a una multa de 600 euros. Ella, afectada d'estrès posttraumàtic, va haver de deixar l'exèrcit.

Aquesta setmana presentàvem les principals dades de l’Enquesta de Violències Sexuals del Departament d’Interior. Unes dades preocupants que haurien de sacsejar qualsevol, però que alhora ens permeten construir una radiografia de la greu problemàtica i l’impacte que tenen aquestes violències. Que dues de cada tres dones catalanes (el 67,3%) hagin patit violència sexual al llarg de la vida, i que un 15,5% n’hagin viscut en l’últim any són fets que trenquen de manera definitiva la ficció que la violència sexual és excepcional o circumstancial. És estructural, persistent i profundament arrelada, i, encara avui, només un 6% de les afectades les denuncien.

El feminisme va saltar el 2018 dels moviments socials a la primera línia de l’agenda mediàtica i social –aquell any es feia la primera vaga feminista mundial de la història– gràcies al moviment Me Too de denúncia de l’assetjament sexual que es va gestar a Hollywood i es va estendre com una taca d’oli. A l’Estat, el detonant van ser les protestes al carrer contra la sentència de La Manada. El feminisme avança per onades i ara ens trobem en la quarta onada, que té la denúncia contra la violència sexual com a element clau. El Me Too ens va connectar com a dones i va fer caure el miratge de la igualtat: "Va ser una presa de consciència. Malgrat moltes dècades de polítiques d’igualtat i d’igualtat en termes formals, per sota es continuen reproduint actituds de violència sexual", argumenta Maria Freixenet, investigadora de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i coordinadora de l'estudi La reacció neomasclista després de la quarta onada feminista, signat per diversos acadèmics.

Un home de 51 anys ha ingressat a la presó provisional per haver agredit sexualment una dona de 91 anys a Garriguella, a la comarca de l'Alt Empordà. Així ho ha decidit el jutjat de guàrdia de Figueres, després que el passat 5 de novembre els Mossos d'Esquadra el detinguessin acusat de violació a una dona d'avançada edat.

Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.