"No em faig responsable de cap dels episodis lamentables d'ERC". Per si algú encara no havia processat les paraules de dissabte a Olesa de Montserrat, Oriol Junqueras ha tornat a desmarcar-se completament de l'estructura B d'Esquerra, que diu que ha "avergonyit" la militància del partit. En una entrevista a RAC1 després de mesos sense donar-ne cap –la primera des de l'escàndol dels cartells denigrants contra els germans Maragall destapat per l'ARA–, s'ha desmarcat completament tant de les campanyes comunicatives opaques com dels grups de decisió paral·lels que, diu, el van deixar al marge de debats rellevants al partit. "No en sabia res de res de res", ha insistit. Sense anomenar-la directament, l'encara secretària general d'ERC, Marta Rovira, és una de les assenyalades. Ella s'ha sentit al·ludida i ha reaccionat amb un missatge a X advertint que acabarà donant la seva versió "per respecte al país i a la bona gent d'ERC". Això sí, no ho farà abans del 30 de novembre, la data del congrés en què els republicans han de triar nou president. En el mateix sentit, la candidata a vicepresidenta dels rivals de Junqueras, Teresa Jordà, ha assegurat a Catalunya Ràdio que se sent "trista i decebuda" pel to i la proposta general de l'expresident del partit, així com per la "purga" que creu que està plantejant.

Continuem al replà, esperant si la política puja o baixa l’escala. De moment, demà passat el president Salvador Illa anirà a Madrid a ser rebut en audiència pel rei Felip de Borbó, i els altaveus difondran missatges d’alleugeriment i faran veure que ha tornat la normalitat. Hi ha massa ferides obertes encara entre l’Estat i una part nombrosa de Catalunya (hi ha un president a l’exili sense amnistia) per admetre que una visita al rei del president de Catalunya tanca res. La foto de l’encaixada serà la que vendrà Pedro Sánchez per dir allò que diu que s’ha recuperat la convivència. Per al públic espanyol, la ficció potser funciona; a Catalunya esperem fets i no fotos: amnistia i finançament. I si el PSC no vol acabar definitivament convertit en un apèndix regional del PSOE, seria bo que empenyés pels fets.

Uns mesos abans que l’ARA destapés l’atac de falsa bandera d’ERC contra els germans Maragall, a la seu republicana del carrer Calàbria de Barcelona ja es temien els efectes d’una possible sortida a la llum de l’escàndol. Els dirigents de comunicació del partit i del Govern, a més del gerent, van dissenyar una estratègia per desactivar el procediment judicial que havia iniciat Ernest Maragall –que va acabar retirant la demanda– amb l’objectiu que mai transcendís la implicació del partit en el cas dels cartells i que ningú conegués l’existència d’una estructura paral·lela de contracampanya. En una nova entrega de la investigació periodística, aquest diari ha pogut acreditar que en aquella època també es va prendre una altra decisió rellevant pel que fa a la B: no només no es va tancar, sinó que, per evitar que se li pogués seguir la pista, es va canviar l’empresa a través de la qual es pagava a les persones implicades.

En política, les imatges ho són tot, però s’han de saber desxifrar. De vegades cal posar bona cara al mal temps o abraçar-te a l'enemic. Aquesta setmana n’hem tingut bons exemples.

Malgrat que els professors de Ciències Polítiques generalment el passin per alt, el factor humà resulta en política, com en totes les dimensions de la nostra existència, transcendental, clau. Les mateixes situacions, els mateixos problemes o conflictes, protagonitzats per persones diferents, produeixen indefectiblement resultats també diferents, mai iguals. Si de la Catalunya agitada, imprevisible, ciclotímica, dels darrers anys n’hem d’assenyalar dos protagonistes, aquests són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Tant és així que podríem arribar a escriure la història recent de Catalunya a partir de la competència, la desconfiança i la rivalitat entre els que han estat els líders de les dues grans forces independentistes del país, Junts i ERC.

El cas dels cartells sobre els Maragall destapat per l'ARA ha sacsejat Esquerra i el partit ja ha fixat un horitzó per dirimir-ne responsabilitats. Serà divendres a la tarda quan l'executiva nacional validarà l'informe que ha d'elaborar el responsable de la investigació interna del partit, Xavier Mombiela, a partir de les declaracions que ha de prendre als implicats al llarg d'aquesta setmana. L'informe també s'ha de posar en coneixement de la comissió d'ètica del partit. A partir de les conclusions, l'executiva és la que haurà de prendre mesures disciplinàries –les sancions poden ser lleus, greus o molt greus i poden arribar a l'expulsió del partit–. Després de la reunió de l'executiva també s'ha convocat un consell nacional. "L'executiva nacional té la voluntat de posar punt final a aquesta situació com més aviat millor", ha afirmat la portaveu del partit, Raquel Sans, en roda de premsa.

Oriol Junqueras ha optat per no parlar del cas dels cartells contra els Maragall –destapat per l'ARA– ni respondre els atacs frontals que va rebre del també republicà Sergi Sabrià en l'anunci de la seva dimissió, encomanant-se encara a la prudència i per acabar de pair les informacions. I això que tenia una ocasió d'or per fer-ho: un acte aquest dissabte al migdia amb militants i simpatitzants a Montcada i Reixac, amb una passejada i una conversa en una cafeteria inclosa, promogut per l'exdiputat Joan Josep Nuet –en el si de l'aposta de visitar tots els racons del país i de la militància del seu partit–. Malgrat la presència de nombrosos periodistes, Junqueras ha declinat parlar de l'assumpte ara per ara.

L'exclusiva del diari ARA que els cartells contra els Maragall van sortir de les mateixes files d'ERC i que el partit tenia una estructura paral·lela per fer campanya bruta ha provocat reaccions i dimissions, com la del viceconseller del Govern Sergi Sabrià –que coordinava el grup paral·lel–. Ara La Vanguardia ha accedit a l'informe policial que va investigar l'afer dels cartells, que va quedar arxivat. Segons les conclusions que desgrana, la formació hauria pagat 50.000 euros als tres joves que van executar l'encartellament per obtenir el seu silenci, cosa que els republicans han negat a través d'un comunicat.

Ahir els dèiem que la reacció d’Esquerra de “donar explicacions i fer neteja" estava sent lenta, i una hora més tard el partit va convocar els mitjans a la roda de premsa en què Sergi Sabrià va plegar de viceconseller. Crida l’atenció que plegués algú que diu “no soc culpable de res”, perquè aleshores vol dir que el responsable dels cartells infames encara no ha sortit, ni ell ni qui els va permetre. Per reforçar la idea que no era l’autor intel·lectual dels cartells, allà hi havia Ernest Maragall, que va assistir i aplaudir la intervenció de Sabrià. Sobre l’existència d’una estructura B, no es perdin aquesta pàgina firmada per David Miró, en què el títol estalvia gaires més comentaris: “L’expert en suro que volia ser el Madí i el Zaragoza d’ERC”, Són els “mestres en les clavegueres de la política”.

Tot i no ser un rostre conegut pel gran públic, res del que ha passat a ERC els darrers anys s'entén sense la figura de Sergi Sabrià i Benito (Palafrugell, 1975). L'ERC triomfant de Marta Rovira i Oriol Junqueras va confiar en ell perquè renovés la comunicació del partit i la posés al nivell dels grans partits que fins a aquell moment havien ostentat l'hegemonia a Catalunya i llavors estaven en hores baixes, CiU i el PSC. ERC volia superar un històric complex d'inferioritat amb una persona que havia de ser una barreja de David Madí i José Zaragoza, directors de campanyes electorals exitoses i alhora mestres de les clavegueres de la política. I troben en Sabrià el que consideren un diamant en brut, un jove alcalde de Palafrugell que a la UPF havia militat al BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes), un dels planters més fecunds de les files republicanes, mentre estudiava ciències polítiques, i que durant el tripartit havia estat director de l'Institut Català del Suro (del qual és un autèntic expert). El 2015 es converteix en portaveu del partit en el que serà l'inici d'una carrera meteòrica.

En la seva roda de premsa de dimissió, Sergi Sabrià ha admès que dirigia un grup que es dedicava a organitzar “campanyes habituals, no tan boniques com voldríem, però la partida la juga tothom”. Doncs no cal afegir res més. Si fas el que fa tothom, ets com tothom, tant pel que és bo com pel que és dolent i, en conseqüència, no pots anar pel món presumint de tenir més valors que ningú, per molt republicans que siguin.

La dimissió del viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, era el pas lògic, en l'àmbit de l'assumpció de responsabilitats polítiques, després que l'ARA destapés que els cartells contra Ernest Maragall de les últimes eleccions municipals havien sortit dels rengles d'ERC i, en concret, apuntés a ell com una de les persones de la direcció del partit que coordinava aquests actes de contracampanya. En la seva compareixença, Sabrià ha admès que avui dia "les campanyes no són tan boniques com voldríem", una manera d'intentar justificar i treure ferro a aquestes accions. És evident que ERC no és ni ha estat l'únic partit que ha recorregut a aquestes estratègies de joc brut polític, però això no és cap excusa. Els cartells no van ser un bolet, sinó la conseqüència d'optar per un tipus de comunicació concret en què, amb la impunitat que donava saber que ningú la vincularia al partit, es traspassaven totes les línies vermelles. Els partits són puntals del sistema democràtic, i si cauen en la temptació de l'antipolítica com la que representa aquest cas, s'està obrint la porta al populisme.

Els periodistes de premsa sempre volem imaginar quina serà la reacció del lector al llegir una notícia d'impacte, però ens hem de conformar amb això, amb la imaginació. Poques vegades tenim l'oportunitat de veure en directe la reacció que provoca una informació com la dels cartells d'ERC contra Maragall (em trec el barret davant de Cesc Maideu, Aleix Moldes i Núria Orriols), perquè això és el que ha passat a la tertúlia de RAC1 i Catalunya Ràdio quan Jordi Basté i Ricard Ustrell han llegit la notícia. A RAC1 Mònica Terribas, Josep Martí, Màrius Carol i Teresa Cunillera han emmudit durant uns segons mentre els seus cervells intentaven processar i calibrar l'abast del que acabaven de sentir. Ha sigut un moment radiofònic altament dramàtic, en què, sense dir res, es deia tot. També Jordi Basté, que mentre llegia transmetia aquell punt d'incredulitat i indignació a parts iguals. I Mònica Hernández ho ha rematat denunciant com funcionen aquestes maquinàries dels partits, que massa sovint tenen els periodistes entre els seus objectius predilectes. A Catalunya Ràdio David Madí trigava també uns minuts a entendre el que se li estava llegint. Era massa obscè fins i tot per a un veterà de mil batalles electorals com ell.

Pere Aragonès ho va fer dilluns, Marta Rovira dimecres i aquest divendres ha estat Sergi Sabrià qui ha anunciat que, quan es configuri el nou Govern, deixarà la "política institucional". El viceconseller d'Aragonès i màxim responsable de la campanya del 12-M no ha avançat quins seran els "nous camins professionals" que emprendrà a partir d'ara. La seva sortida es donava per feta des de feia dies. En primer lloc, perquè el seu actual càrrec va lligat a la continuïtat al Govern i Esquerra descarta ser-hi en la pròxima legislatura. Però, sobretot, perquè internament se l'assenyala com una de les persones amb més responsabilitat en la patacada electoral.

Aquest diumenge, Esther Vera conversa amb el nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià.

Sergi Sabrià (Palafrugell, 1975) és el nou viceconseller d’Estratègia i Comunicació després que el president Aragonès l’hagi ascendit.

Avui no tinc res més per oferir-los que lawfare i electoralisme. Abús de poder judicial contra l’independentisme i electoralisme del govern de la Generalitat.

Per sorpresa han arribat els canvis que ha fet Aragonès al Govern: Laura Vilagrà serà vicepresidenta i Sergi Sabrià s’incorpora com a viceconseller. Per què? És el que analitzem Avui a l’ARA amb Esther Vera i David Miró.

Pere Aragonès reordena el seu Govern per afrontar l'últim any de legislatura després de confirmar que no té cap intenció d'avançar les eleccions. El president de la Generalitat ha comparegut aquest dimarts després del consell executiu per anunciar uns canvis que impliquen reforçar dues figures: la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, passarà a ser vicepresidenta del Govern, i el fins ara director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del President i del Govern, Sergi Sabrià, serà viceconseller d'aquesta mateixa àrea. L'objectiu de tot plegat, ha dit Aragonès, és "reforçar el tram de Govern" que queda des d'ara fins al febrer del 2025, quan s'haurien de celebrar les eleccions catalanes. Però també preparar el terreny de cara als propers comicis -aquest cap de setmana Aragonès va rebre l'aval d'ERC per tornar a ser candidat-, perquè un dels propòsits dels republicans és fer visible la seva acció de govern.

La reedició de la coalició ERC-JxCat podria fer pensar que pràcticament no ha canviat res entre les bambolines de la Generalitat, però el canvi de color del president, ara republicà i no de Junts, ha girat com un mitjó alguns dels centres de poder de l’administració catalana. Per exemple, al Palau de la Generalitat en els últims dies s’hi ha viscut un canvi de guàrdia. Un estol de càrrecs de JxCat han fet les maletes per deixar pas a una unitat d’ERC. Són les persones de l’estricta confiança de Pere Aragonès, les que treballaran colze a colze amb el president i viuran de més a prop la primera presidència republicana des de la restauració de la democràcia. Són tots els homes i dones del president.