El llenguatge jurídic és sovint tècnic i difícil d'entendre, però s'assumeix que és necessari que ho sigui per complir amb l'exigència de concreció que es pressuposa a les sentències dels jutges –especialment quan són condemnatòries–. Per això sobta que en el cas del fiscal general els magistrats del Tribunal Suprem recorrin a un exemple que ells mateixos consideren "simple" per explicar, ras i curt, per què han condemnat Álvaro García Ortiz. "El cirurgià plàstic que ha operat una celebritat, el canvi físic de la qual ha generat un debat públic sobre si el seu nou aspecte és fruit o no d'una intervenció quirúrgica o qualsevol acte mèdic, mai podrà participar en la polèmica confirmant o desmentint la realitat d'aquesta operació. Si ho fes, incorreria en responsabilitat criminal". S'entén que el fiscal general és el cirurgià i que Alberto González Amador el pacient que s'ha fet un retoc estètic. El mateix cas, explica la sentència, s'aplicaria si es revelessin dades mèdiques d'un malalt.

El fiscal del judici a la família Pujol ha afirmat aquest matí que “No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes". La frase és tan rodona que si l'hi fessin dir a un actor del Polònia i hi afegissin uns riures enllaunats al darrere valdria com a gag.

Lluny queden els dies en què Pedro Sánchez lloava la "tasca independent del Tribunal Suprem" i proclamava que a Espanya "ningú és jutjat per les seves idees o pel seu projecte polític". És el que va defensar l'octubre del 2019 en una declaració institucional al Palau de la Moncloa per valorar la sentència del Procés que va condemnar per sedició els líders independentistes. Sis anys després, quan és el fiscal general de l'Estat nomenat pel líder socialista el que ha rebut un revés d'un tribunal amb una composició molt similar —quatre dels cinc magistrats que han optat per inhabilitar Álvaro García Ortiz van signar la sentència de l'1-O—, la reacció del president espanyol ha estat ben diferent. Malgrat que Sánchez diu, com també va fer aleshores, que "respecta" i "acata" la condemna al fiscal general, en aquesta ocasió el líder socialista ha defensat el seu dret a discrepar amb el Suprem i ha vaticinat que "el temps posarà les coses al seu lloc", en referència a la possibilitat que el Tribunal Constitucional o la justícia europea corregeixin l'alt tribunal espanyol.

Coincidint amb el 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, el govern espanyol ha respost a la inhabilitació del fiscal general de l'Estat per part del Tribunal Suprem amb una proposta de nomenament carregada de simbolisme. Qui agafarà el relleu d'Álvaro García Ortiz, condemnat el 20-N, en el 50è aniversari de la mort de Franco, és Teresa Peramato (Salamanca, 1962), una fiscal progressista i feminista que ha dedicat la seva trajectòria a la lluita contra la violència masclista. "Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i té el reconeixement unànime dels operadors jurídics", han justificat fonts de la Moncloa sobre la seva tria.

Malament rai quan les decisions judicials es llegeixen com si fossin un partit de futbol: conservadors 5, progressistes 2. Així s’encapçalen les cròniques de la sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació. I el que és més greu és que si les lectures polítiques dels alts tribunals s’han convertit en costum és perquè els senyals de politització de la justícia no decauen, fins i tot alguns jutges s’autoidentifiquen amb naturalitat per les seves disposicions ideològiques.

La condemna al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades ha generat un clima de triomf en els magazins matinals d’Antena 3 i Telecinco. Ana Rosa Quintana començava el seu programa amb un d’aquells monòlegs que llegeix cofoia per la contundència d’un text prepotent que segueix fil per randa: “¿Quién va a pedir perdón a los ciudadanos? ¿Quién va a pedir perdón a la justicia? ¿Quién va a pedir perdón a la separación de poderes? Estas disculpas las debería pedir el presidente por dictar sentencia antes que los jueces por declarar inocente al fiscal que dependía de él”. Quintana anomenava García Ortiz “el fiscal con toga de quita y pon” i assegurava que Pedro Sánchez “quiere pasar a la historia matando a Montesquieu y lo ha conseguido”. A l’enorme pantalla que presideix el plató i la taula de tertulians, unes lletres gegants anunciaven "Fiscal condenado" amb una fotografia en blanc i negre del protagonista amb expressió derrotada.

La decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha arribat només una setmana després del final del judici, però la redacció de la sentència podria trigar molt més i allargar-se desenes de pàgines. Els juristes consultats per l'ARA estan a l'expectativa dels arguments dels magistrats, que hauran de justificar com, amb el que es va exposar al judici –els periodistes el van exculpar–, han arribat a la conclusió que García Ortiz va ser qui va filtrar els missatges en què l'advocat de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, intentava un pacte de conformitat amb la Fiscalia i admetia que el seu client havia comès frau fiscal. A l'espera de la justificació dels magistrats, la connexió entre les dues causes fa que diferents veus es preguntin fins on podria arribar l'impacte de la condemna al fiscal general en la causa de González Amador.

Álvaro García Ortiz ha tret protagonisme a Francisco Franco en el 50è aniversari de la seva mort. El dia que estava marcat a foc al calendari del govern espanyol per commemorar l'arribada de la democràcia ha quedat deslluït per la condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l'Estat. Entre acusacions de la dreta d'haver degradat la democràcia espanyola i de peticions de dimissió, Pedro Sánchez ha acudit al Congrés per celebrar la fi del franquisme. "La democràcia és un privilegi que hem de defensar cada dia", ha proclamat el president espanyol en la presentació, coincidint amb el 20-N, de la sèrie Anatomía de un instante (Movistar+), basada en el llibre de Javier Cercas sobre el 23-F i rodada a la cambra baixa. En plena voràgine informativa per la decisió dels cinc magistrats conservadors, Sánchez s'ha blindat per assistir a la projecció del primer capítol d'aquesta producció.

El “vist per a sentència” del judici al fiscal general de l’Estat i l’aval a l’amnistia de l’advocat general de la Unió Europea van a parar allà mateix: al descrèdit d’una justícia espanyola polititzada.

El judici al fiscal general al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència després de sis sessions que no han servit per resoldre la gran pregunta de la causa contra Álvaro García Ortiz. ¿Qui va filtrar el correu amb informació confidencial sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso? Un cop analitzats els fets a la vista oral, les acusacions han insistit en culpar el màxim responsable del ministeri públic, per a qui demanen entre sis i tres anys de presó. Ara bé, la defensa de García Ortiz ha replicat que "no tenen base probatòria". "No hi ha prova", ha insistit l'advocat de l'estat Ignacio Ocio aquest dijous, al llarg de l'exposició de les conclusions finals amb què han acabat aquestes dues setmanes de judici. Ocio ha proclamat que García Ortiz és "innocent" i ha advertit que "s'ha criminalitzat l'activitat constitucional" del fiscal general, que després de la declaració d'ahir com a únic acusat ha rebutjat fer ús del torn d'última paraula.

Álvaro García Ortiz s'ha tret la toga de fiscal general de l'Estat que ha dut durant tot el judici per declarar finalment com a acusat durant una hora i mitja. En la cinquena sessió de la vista oral al Tribunal Suprem, García Ortiz s'ha sotmès a un interrogatori molt mesurat –només ha respost les preguntes de la seva defensa i de la Fiscalia– en el qual s'ha centrat a desvincular-se de la filtració del correu amb informació confidencial sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso. El màxim responsable del ministeri públic ha defugit fer una defensa política, malgrat l'evident càrrega política que té el cas, i ha evitat també el cos a cos amb les acusacions que li demanen penes de fins a sis anys de presó per revelació de secrets.

Al judici al fiscal general de l'Estat, les parts donen molta importància a l'exactitud en les hores i els dies de les descripcions fetes pels testimonis. Això és perquè la gran pregunta que ha de respondre la vista oral és qui va ser el primer en filtrar el correu amb informació confidencial sobre Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Difondre'l un cop publicat ja no es considera un delicte de revelació de secrets, d'aquí la importància d'esbrinar quin és l'origen de la filtració primigènia, que és la delictiva. Pocs minuts poden marcar la diferència per determinar qui va ser el culpable. Després de les tres primeres sessions del judici i d'escoltar els vint primers testimonis, s'ha posat en evidència que deu dies de març del 2024 són el període clau, amb especial rellevància la nit del dia 13.

Quin és l'origen de la filtració de la informació confidencial del cas de frau fiscal de la parella d'Isabel Díaz Ayuso? És la pregunta clau de la causa contra Álvaro García Ortiz que no ha obtingut una resposta concloent en la tercera sessió del judici, en gran part pel fet que els periodistes que hi han testificat s'han pogut escudar en el secret professional per no revelar qui els ho va filtrar. Ara bé, José Precedo, adjunt al director a Eldiario.es, ha exculpat aquest dimecres el fiscal general de l'Estat, l'única persona que seu al banc dels acusats al Tribunal Suprem. "En 22 anys de carrera, Álvaro García Ortiz no m'ha passat mai un paper. Jo sé qui és la font d'aquesta història, però no ho diré per secret professional. Tinc el dilema moral que hi ha una persona a qui es demana presó i sé que és innocent", ha reblat el periodista del digital. Precedo ha assegurat que va tenir accés al correu del 2 de febrer del 2024 en el qual l'anterior advocat d'Alberto González Amador, Carlos Neira, plantejava al fiscal de delictes econòmics Julián Salto un pacte de conformitat —que implicava declarar-se culpable— una setmana abans de la filtració que s'atribueix a García Ortiz.

En la segona sessió del judici al fiscal general de l'Estat ha irromput la batalla pel relat entre l'entorn d'Isabel Díaz Ayuso i el del govern espanyol. La declaració com a testimonis de Miguel Ángel Rodríguez (MÁR), cap de gabinet de la presidenta madrilenya, i la d'Alberto González Amador, parella de la líder del PP de Madrid, ha elevat els decibels al Tribunal Suprem. Segons la versió dels fets desplegada per tots dos, González Amador ha estat víctima d'una conxorxa política que tenia com a objectiu últim desgastar Ayuso. González Amador ha acusat Álvaro García Ortiz d'haver-lo "matat públicament" amb la filtració per la qual, com a acusació particular, demana que es condemni el màxim responsable del ministeri públic a quatre anys de presó i a indemnitzar-lo amb 300.000 euros pel "dany" causat. "M'han destrossat la vida: o me'n vaig d'Espanya o em suïcido", ha reblat en un al·legat final després de gairebé dues hores de declaració.

Un concís no ha estat l'única intervenció del fiscal general de l'Estat en la primera sessió del judici al Tribunal Suprem. Álvaro García Ortiz ha negat amb aquest monosíl·lab que es consideri "responsable" de la revelació de secrets de la qual se l'acusa, quan li ha fet la pregunta a l'inici de la vista oral el president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta. Ha estat la seva defensa l'encarregada de desplegar els seus arguments –no declararà fins al dia 12 de novembre–. L'advocada general de l'Estat Consuelo Castro ha fet una esmena a la totalitat a la investigació del magistrat Ángel Hurtado per considerar-la "esbiaixada", "inquisitiva" i "prospectiva". "Ha estat sotmès a un procediment injust", ha reblat Castro, que ha argumentat que García Ortiz ha patit "indefensió" i se li han vulnerat una sèrie de drets fonamentals entre els quals el dret a la intimitat, a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva.

El fiscal general de l'Estat ja no tenia cap possibilitat d'evitar el judici. El Tribunal Suprem ja havia informat de la composició del tribunal que el jutjarà, de majoria conservadora, i només faltava conèixer les dates de la vista oral. Aquest divendres l'alt tribunal ha comunicat que serà del 3 al 13 de novembre. Seran sis sessions, de matí i tarda, repartides en dues setmanes per determinar si Álvaro García Ortiz va ser qui va filtrar el correu en el qual el nòvio d'Isabel Díaz Ayuso reconeixia davant la Fiscalia haver comès frau fiscal. Alberto González Amador serà, de fet, un dels testimonis en el judici juntament amb el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez (MÁR). Declararan un total de 40 testimonis.

El jutge del Tribunal Suprem que ha investigat el fiscal general de l'Estat per revelació de secrets ha fet el pas definitiu per enviar-lo a judici. L'instructor del cas, Ángel Hurtado, ha acordat aquest dimarts l'obertura de judici oral contra Álvaro García Ortiz per haver filtrat presumptament el correu del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso dirigit a la Fiscalia en el qual Alberto González Amador reconeixia haver comès frau fiscal. Hurtado, a més, li imposa una fiança de 150.000 euros "per fer front a les responsabilitats pecuniàries que es puguin derivar", és a dir, el pagament d'una possible indemnització a González Amador per "perjudicis morals". Si García Ortiz no els entrega en cinc dies, se li embargaran béns "per assegurar aquesta quantitat". D'altra banda, el jutge ha rebutjat suspendre'l provisionalment de les seves funcions al capdavant del ministeri públic i ha rebutjat així la petició que havia fet l'Associació Professional Independent de Fiscals (APIF), una de les acusacions populars.

Tenir raó està bé, però pot ser trist. És el cas del que passa avui a Madrid. Hi organitzen aquell acte al Tribunal Suprem –per cert, a la mateixa sala on es va celebrar el judici del Procés– en què donen per obert l’any judicial. Acte solemne en què el fiscal general de l’Estat es presentarà mentre està processat per la filtració d’uns correus sobre la parella d’Ayuso, i acte al qual no assistirà Feijóo, en la seva qualitat de cap de l’oposició, precisament en protesta perquè hi va el fiscal general de l’Estat. 

Fa nou mesos que el Tribunal Suprem va fer el pas d'imputar per primer cop en democràcia a un fiscal general de l'Estat. La investigació per revelació de secrets del magistrat Ángel Hurtado ha derivat en el processament d'Álvaro García Ortiz, que es veu abocat a un judici davant la sala penal un cop ahir la sala d'apel·lació de l'alt tribunal va confirmar que hi ha prou indicis de delicte per jutjar-lo per haver filtrat presumptament "informació reservada" sobre el nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. És impossible explicar l'abast del cas sense esmentar la presidenta madrilenya i la seva particular batalla amb Pedro Sánchez, que és qui va designar el fiscal general de l'Estat l'estiu de 2022. Per al PSOE la causa contra García Ortiz s'emmarca en l'estratègia de persecució de la dreta política i judicial contra el president del govern espanyol mentre que la líder del PP de Madrid considera que el fiscal general ha estat un instrument de la Moncloa per tractar de destruir-la.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, no podrà evitar ser jutjat per revelació de secrets en el cas del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. La sala d'apel·lació del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos que havien presentat tant la seva defensa com la Fiscalia amb un vot particular en contra de la decisió majoritària. Així doncs, García Ortiz veu frustrada l'última oportunitat que tenia d'evitar el judici per haver filtrat presumptament el correu en el qual la defensa d'Alberto González Amador reconeixia a la Fiscalia que el seu client havia comès dos delictes fiscals. En canvi, l'alt tribunal ha optat per exonerar la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid i, per unanimitat, ha acordat l'arxivament de la causa contra Pilar Rodríguez.