Aquest divendres s'ha repetit la imatge d'ara fa un any. Si el mes de maig de l'any passat, la CUP portava David Fernàndez i Anna Gabriel al bastió de Berga en l'acte final de les eleccions municipals, els mateixos exdiputats han tornat a estar presents en el tancament de campanya del 12-M. Tots dos, grans referents de l'esquerra independentista, van ser cabdals en el creixement de la CUP al Parlament. Entre el 2012 i el 2015 –o el que és el mateix, entre Fernàndez i Gabriel– els cupaires van guanyar més de 200.000 vots per arribar a gairebé 340.000 vots en el que és el seu rècord històric.

L'Audiència de Barcelona ha arxivat finalment aquest divendres la causa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Segons la resolució enviada pel tribunal, després de rebre la causa per desobediència del Tribunal Suprem, la Fiscalia va demanar l'arxivament del cas i Vox no es va ni pronunciar sobre si s'havia d'obrir judici oral. Per tot això, l'Audiència acorda l'arxivament de les actuacions, de manera que la causa que va portar Gabriel a l'exili queda en res.

La CUP ha tancat la campanya a Berga per reivindicar-se en el seu principal bastió en una decisió inèdita perquè fins ara la cloenda sempre s'havia fet a Barcelona. I ho ha fet amb els exdiputats de la CUP al Parlament, David Fernàndez i Anna Gabriel, dos dels grans referents de la formació anticapitalista, que no coincidien en un acte des que l'exdiputada va marxar a l'exili. I és que Berga és l’única capital de comarca que gestionen els cupaires, que hi manen des del 2015. Llavors van desbancar CiU per només 58 vots i van governar en minoria amb 6 regidors. Fa quatre anys en van sumar dos més i es van quedar a només un de la majoria absoluta, que es van assegurar pactant amb els dos regidors d’ERC.

Sis anys, set mesos i dos dies després, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha reaparegut presencialment en un míting de la CUP fora del seu municipi. Si fa gairebé 2.000 dies va intervenir enfebrada a Sabadell per advertir que el 155 seria “una broma” comparat amb una victòria de les forces unionistes a les eleccions al Parlament del 2017, aquest dilluns, en plena forma, ha recuperat un dels lemes cupaires que enllaça l'alliberament nacional amb el social. "Volem la independència per canviar-ho tot, no canvis cosmètics ni reformes del sistema", ha advertit Gabriel, que el juliol de l'any passat va tornar de l'exili després de quatre anys i mig a Suïssa per comparèixer davant del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

Després de gairebé cinc anys d’exili a Suïssa, l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha estat rebuda per mig miler de persones a Sallent, el seu poble natal, on l'esquerra independentista ha organitzat un acte de la Marató Antirepressiva que ha servit per escenificar el retorn de la dirigent anticapitalista. Gabriel l'ha aprofitat per fer una crida a evitar la confrontació entre represaliats. "No deixeu, si us plau, que ens enfrontin entre represaliades. Totes formem part del mateix bàndol", ha dit durant el seu parlament davant la desunió del moviment independentista.

A l’inici de la legislatura, la CUP va ser clau per a la investidura del president Pere Aragonès, però dos anys després els anticapitalistes han quedat relegats a un paper testimonial, lluny del seient de soci preferent del Govern al Parlament. En aquest escenari, la formació ha organitzat unes jornades de tres dies a la Nau Bostik de Barcelona per reflexionar sobre el paper que ha de tenir l’esquerra independentista. La cirereta ha estat l’acte de cloenda d'aquest diumenge, en què s'ha escenificat el retrobament de l’exdiputada Anna Gabriel amb les bases del partit després de quatre anys i mig a l’exili. La cupaire ha estat rebuda amb un sentit aplaudiment i, en un discurs breu en què ha evitat entrar en el cos a cos amb JxCat i ERC, ha advertit que el moviment independentista es troba davant el “tancament d’un cicle polític”. I, davant d'això, ha reivindicat la importància del seu espai. 

Anna Gabriel s'ha deixat veure fora de l'exili quatre anys i mig després de marxar a Ginebra. Ha estat aquest dimecres amb motiu de la declaració davant el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que el 19 de juliol ja li va retirar l'ordre de detenció quan l'exdiputada de la CUP es va presentar per sorpresa al Tribunal Suprem. En declaracions a la sortida, Gabriel ha explicat que el jutge li ha preguntat si va rebre algun requeriment del Tribunal Constitucional (TC) el 2017 i, com que no en va rebre cap –així ho ha traslladat al magistrat–, s'ha mostrat confiada que "la causa s'arxivi o s'enviï a Barcelona". Gabriel, processada per desobediència –un delicte que no implica presó– per haver promogut la DUI el 2017 com a portaveu del grup parlamentari de la formació anticapitalista, ha declarat durant uns deu minuts i ha rebutjat respondre a Vox. A la sortida, visiblement emocionada i sense acceptar preguntes, ha agraït el suport a les "persones solidàries", ha denunciat que la judicialització "no s'hauria d'haver produït mai" i ha deixat clar, això sí, que "els principis continuen intactes".

Tardor calenta, si més no als jutjats. L'independentisme tornarà a seure al banc dels acusats amb diferents processos judicials que afecten consellers i diputats, però també nombrosos activistes per participar en mobilitzacions del Procés. El compromís de desjudicialitzar el conflicte polític no altera el calendari judicial.

Ahir va passar un fet bastant infreqüent i és que es va saber que els cinc síndics del referèndum de l’1 d’Octubre els tornaran a jutjar. Eren els cinc politòlegs i juristes a qui el Parlament va encarregar que la consulta fos escrupolosament democràtica. L’abril de l’any passat van quedar absolts de tots els càrrecs de desobediència, usurpació de funcions i malversació per haver desobeït el Tribunal Constitucional quan van dictar resolucions sobre el referèndum. La Fiscalia els va demanar dos anys i nou mesos de presó. El jutge els va absoldre perquè no va quedar provat que continuessin exercint després de l’advertència del Tribunal Constitucional. La Fiscalia va recórrer l’absolució al·legant indefensió i va acusar la jutgessa de no ser imparcial i no haver fonamentat bé la sentència absolutòria. I ara, l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs del fiscal i obliga a repetir el judici amb un altre jutge.

Després de més de quatre anys a l’exili, Anna Gabriel (CUP) ha seguit aquest dimarts els passos de l’exconsellera Meritxell Serret (ERC) i s’ha posat a disposició del Tribunal Suprem. Aquests dos casos són excepcionals respecte a la resta d'exiliats. Per què han pogut tornar? ¿Es pot estendre la possibilitat a la resta d'exiliats? Serrat i Gabriel tenen almenys dues coses en comú: totes dues han canviat d’advocat –ara és el basc Iñigo Iruin (vegeu el perfil)– i en els dos casos la sentència sobre l'1 d'Octubre els dibuixa una casuística judicial individual en què difícilment podrien entrar a la presó.

La compareixença d'Anna Gabriel davant del Tribunal Suprem d'aquest dimarts, després de gairebé cinc anys d'exili a Suïssa, ha sigut un fet inesperat. Un dels elements més destacats d'aquest retorn sorpresa, però, ha sigut que l'advocat ha acompanyat l'exdiputada de la CUP per posar-se a disposició del magistrat Pablo Llarena no ha sigut Benet Salellas, que fins ara exercia la seva defensa, sinó Iñigo Iruin. Nascut a Donosti el 1953 i amb una llarga trajectòria professional com a advocat penalista i constitucionalista, és el mateix lletrat a qui ja va fer confiança l'exconsellera i diputada d'ERC Meritxell Serret, fins llavors defensada per Gonzalo Boye, en la seva tornada des de Bèlgica el març de l'any passat. I Iruin també va assumir a l'abril el lideratge de l'estratègia de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per portar la seva condemna al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per què l'independentisme català recorre a ell per combatre els efectes de judicialització? La seva trajectòria en dona algunes pistes.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha tornat aquest dimarts després de més de quatre anys d'exili a Suïssa per comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS). La sorpresa ha saltat a les 11.14 hores del matí, que és quan ha arribat el comunicat del tribunal que ho feia públic. Gabriel ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena acompanyada de l'advocat basc Iñigo Iruin, que és el mateix que té l'exconsellera Meritxell Serret. Precisament, la cupaire és la segona exiliada que decideix tornar després de l'exconsellera, que ho va fer el març del 2021. Un cop s'ha presentat davant del magistrat, aquest l'ha citat per interrogar-la aviat i ha estat posada en llibertat. Gabriel ha tornat a Suïssa aquest mateix dimarts.

Anna Gabriel (Sallent, 1975) s’ha convertit aquesta setmana en la primera dona que lidera a la regió de Ginebra el sindicat Unia, el més important de Suïssa, amb més de 200.000 afiliats. L’exdiputada de la CUP es va exiliar al país helvètic el febrer del 2018, només tres dies abans de la seva citació al Suprem per l’1-O. Quatre mesos després va aconseguir un permís de residència de cinc anys a Suïssa, fet que li va permetre treballar legalment al sindicat que ara abandera, on es va afiliar poc després d'arribar al país. Amics del seu advocat, Olivier Peter, van ser els que la van acollir a casa seva els primers dies. Poc després ja col·laborava amb una ONG i participava en els moviments socials de la ciutat. També va fer un curs d'anglès i va aconseguir que la Universitat de Ginebra l’acceptés per fer el doctorat, requisit indispensable per poder fer-hi classes.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha irromput aquest dissabte en campanya per posicionar-se en el debat intern sobre si la CUP ha d'entrar o no al futur govern i que s'ha ajornat fins després de les eleccions. La cupaire, una de les figures de referència de l'esquerra independentista, ha defensat que la formació anticapitalista no entrarà en un govern "que vingui a gestionar les misèries": "Nosaltres som aquí per transformar", ha advertit la militant d'Endavant, un dels sectors més reacis a l'assumpció de responsabilitats la propera legislatura, juntament amb Lluita Internacionalista.

La defensa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, ha denunciat avui que el jutge Pablo Llarena ha rebutjat remetre la seva causa del Tribunal Suprem als jutjats d'instrucció de Barcelona, tal com reclamava. L'instructor així ho va determinar en dues interlocutòries del 14 d'octubre passat, una referent a Gabriel i una altra a l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les. La defensa de l'exdiputada cupaire argumenta que Gabriel no torni a Catalunya pel fet que l'Advocacia de l'Estat deixa la porta oberta a formular una acusació diferent de la de desobediència en la seva argumentació contrària al trasllat de la causa.

El mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser objectiu de Pegasus, un programa espia desenvolupat per la companyia israeliana NSO que en teoria només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. La revelació és fruit d'una investigació conjunta d'El País i The GuardianThe Guardian difosa aquest dimarts. La porta d'entrada per instal·lar el programa espia al terminal de Torrent i a 1.400 mòbils de tot el món es va identificar entre l'abril i el maig del 2019, quan WhatsApp va patir un error de seguretat. Així, només va fer falta una trucada perduda de vídeo des de WhatsApp per infectar el telèfon, sense necessitat d'obtenir cap resposta. A través d'una declaració institucional, Torrent ha acusat "els aparells de l'Estat" de ser els responsables de l'espionatge i ha demanat al govern espanyol que ho investigui i depuri "totes les responsabilitats".

Segons el que publiquen aquest matí The Guardian i El País, el telèfon mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser espiat l’any passat a través d’un programa que només poden comprar governs.

Meritxell Serret i Anna Gabriel es lliuren, per ara, de l'extradició. La Fiscalia ha decidit que no instarà el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a dictar una ordre europea de detenció contra l'exconsellera d'Agricultura ni tampoc contra l'exdiputada de la CUP.