La ciutat de Múrcia ha aprovat que l'himne d'Espanya soni a les escoles, que hi hagi una fotografia del rei Felip VI en cada aula i es col·loqui una bandera espanyola a l'entrada o en un lloc visible. Encara que la moció que va presentar Vox pretenia que l'himne sonés cada matí i a totes les escoles públiques, el PP i Cs han demanat una modificació del redactat per canviar aquest punt i establir que l'himne "es pugui escoltar en aquells actes solemnes que la comunitat educativa consideri, amb l'objectiu de donar-li la rellevància que es mereix". Amb aquest acord, el PP i Cs han donat suport al text del partit d'ultradreta.

Abans de continuar llegint aquest article és imprescindible que activeu el sentit de l’humor. Els protagonistes són dos amics, independentistes, que es dediquen a la comunicació sobretot política i que prefereixen no desvelar la seva identitat. De tant en tant es feien, a nivell d’aficionats, samarretes amb lemes en què ironitzaven sobre l’actualitat i “fent conya” de la línia política que ells mateixos defensen. “Cada cop tenien més èxit en el nostre entorn”, explica un dels creadors. I és aquí on van decidir convertir l’afició en un negoci, que van batejar com La Doctrina. Van començar a idear-lo poc abans del confinament, però el fet d’estar tancats a casa durant tres mesos els va ajudar a donar-li l’impuls final. Van sortir al mercat al juliol, pràcticament en el mateix moment que ho feia la resta de la societat de casa seva. I ho van fer a través de la venda online (Ladoctrina.cat) i amb una idea clara: “No els donem la samarreta que volen”. El punt de partida és que les frases que estampen a les samarretes “sonessin molt i tinguessin un punt de cunyadisme”, puntualitza l’impulsor. “De fet, són un fail perquè són frases que han fet molta fortuna per vendre coses que després no han passat”, afegeix.

Una de les armes de la guerra –incruenta– que l’estat espanyol utilitza en el seu combat contra el sobiranisme català és la de confondre l’adversari capgirant-ne els arguments per emmascarar la seva veritable naturalesa i intencions. Així cal considerar el fet que qualifiquin de “nacionalistes excloents i identitaris” els qui precisament posen en entredit el seu nacionalisme homogeneïtzador i assimilador. O que acusin d’“unilaterals” les pretensions dels qui sempre han rebut un no a les demandes de resoldre el conflicte per vies estrictament democràtiques. O que recorrin a l’argument que no hi ha prou majoria independentista just els qui neguen la possibilitat de recomptar-la en un referèndum. I, encara, que imposin la “neutralitat” de símbols a l’espai institucional que sempre han ocupat les seves banderes.

L'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) ha denunciat una enquesta feta a alumnes de segon, tercer i quart d'ESO catalans en què es preguntava si són independentistes. El qüestionari, segons l'entitat, forma part d'un estudi de sociolingüística de la Universitat de Lleida, i els alumnes s'havien d'identificar amb nom i cognoms, tot i que després les respostes es tornen anònimes en els resultats.

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, està al centre de la polèmica –almenys a les xarxes socials– després de la seva aparició al programa 'Vuelta al cole' de Telemadrid, en què un grup de nens entrevisten algunes personalitats. En aquest capítol també entrevistaven Carmen Lomana.

L'Associació Espanyola de la Guàrdia Civil ha presentat un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Barcelona per tornar a recórrer l'arxivament d'una de les causes amb què s'investigava una docent de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca per suposada humiliació a alumnes fills d'agents del cos. Segons ha explicat a l'ACN l'advocat del col·lectiu, Jorge Piedrafita, han pres aquesta decisió després que el jutge hagi desestimat el recurs de reforma que van presentar al mes de juliol. El lletrat manté que la professora va "adoctrinar" els alumnes a favor de l'independentisme. Al mateix temps, critica que el jutge derivés la causa a la via administrativa perquè considera que els fets són prou greus per investigar-los per la via penal.

Els tres professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca que encara estan sent investigats per "humiliar" fills de guàrdies civils després de l'1-O estan citats a declarar aquest divendres al jutjat d'instrucció número 7 de Martorell. Així ho ha informat Europa Press. De les nou denúncies inicials contra els professors d'El Palau, només aquestes tres continuen vives. De les altres sis només una s’ha arxivat definitivament amb l’acord de la Fiscalia, tal com va explicar l'ARA fa només unes setmanes. Els docents van ser denunciats per presumptes delictes de discriminació i contra la integritat moral.

L’abril de 2018 la fiscalia denunciava nou docents de l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca per “haver humiliat” els fills de guàrdies civils a l’aula els dies posteriors a l’1-O. Era la conclusió d’una investigació que havia durat cinc mesos i durant la qual el cos de docents ja havia sentit l’espasa de Dàmocles al damunt. Més d’un any després la sensació continua sent la mateixa. De les nou denúncies inicials contra els professors del Palau, tres continuen vives i de les altres sis només una s’ha arxivat definitivament amb l’acord de la fiscalia, segons ha pogut saber l’ARA, mentre que la resta segueixen pendents de recurs a l’Audiència de Barcelona, que tampoc s’hi ha pronunciat.

Quan la Fiscalia va denunciar, l'abril del 2018, un grup de nou professors de l'Institut Palau de Sant Andreu de la Barca per haver, suposadament, "humiliat" els fills de guàrdies civils l'endemà de l'1-O, sabia el que estava fent. Des d'aquell moment, tot el professorat que exerceix a Catalunya sap que està sota sospita, sotmès a una vergonyosa pressió judicial. El clima de llibertat que regnava a les aules, basat en la professionalitat dels docents, s'ha esvaït, almenys quan s'han de tractar qüestions relacionades amb l'actualitat política. Així ho reconeix en declaracions a l'ARA el delegat sindical de la CGT i portaveu dels afectats Josep Lluís Alcázar.

Amb el re-auge de l'extrema dreta a Europa cal reflexionar des de les institucions educatives sobre què podem fer per evitar que aquests nens i nenes actuals caiguin a les extenses xarxes del populisme xenòfob en un futur proper. Les teories que veuen la història d'una manera cíclica no són gaire encoratjadores pel que fa al porvenir que ens espera i com passa amb el canvi climàtic o ha passat amb les diferents alertes mundials com el forat de la capa d'ozó o la SIDA cal actuar abans que sigui massa tard.

]]> Diumenge el '30 minuts' ens va oferir un reportatge tan necessari com complicat. ‘Educar sota sospita’ posava el focus en les denúncies per delicte d’odi contra nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca. Denúncies posades per pares d’alumnes, que també són agents de la Guàrdia Civil, amb motiu de l’1-O. El programa tenia el valor d’abordar amb responsabilitat periodística un cas molt delicat, no només per com va estendre la por i l’estigmatització de tota la comunitat educativa catalana sinó per la manera com alguns mitjans espanyols en van informar: amb sensacionalisme, atiant el conflicte i manipulant els fets.

]]>

"A l’escola catalana es garanteix el pluralisme i no hi ha adoctrinament". Així de contundent s'ha mostrat el síndic de greuges, Rafael Ribó, en la presentació de l'estudi 'El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no adoctrinament', aquest dilluns al matí. Després d'uns mesos en què l'escola catalana i també alguns professors han estat acusats d'adoctrinar els alumnes, sobretot després de l'1-O, el síndic ha volgut "posar en valor" la tasca dels mestres i professors "en un context social i polític enormement complex".

]]>

Globus de colors i 'reggaeton'. La concentració per rebutjar "el sectarisme i l'adoctrinament" a les escoles catalanes que ha aplegat unes 300 persones aquest diumenge al migdia a Sant Andreu de la Barca hauria semblat una festa de final de curs si no hagués sigut pels tricornis i les banderes; espanyoles, de Tabàrnia i algunes senyeres.

]]>

Després de veure's a l'ull de l'huracà, l'escola catalana ha decidit passar a l'acció i sortir al carrer a defensar-se. Centenars de persones han recorregut aquest matí de diumenge els carrers del centre de Barcelona per rebutjar les denúncies d'adoctrinament i fer costat als docents que han sigut acusats en centres de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell. La convocatòria neix del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega associacions de pares i mares, estudiants i sindicats -i compta, també, amb el suport de la plataforma Somescola- i s'ha convertit en un clam perquè es deixi l'educació "en pau". "Volem educar en llibertat", cridaven els manifestants.

]]>

Últimament alguns partits espanyols estan cridant als quatre vents que a Catalunya s’adoctrina els nens i nenes. Si mirem al diccionari Fabra adoctrinar vol dir: “Instruir algú en alguna cosa”. I el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española ho defineix com “ Inculcar a alguien determinadas ideas o creencias ”. I jo em pregunto: ¿es pot educar sense adoctrinar?

]]>

La comunitat educativa passa a l’acció i prepara una sèrie de mobilitzacions per donar suport als professors que han sigut acusats d’adoctrinament en centres de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d’Urgell. L’acusació se centra sobretot en la manera com els professionals van explicar als alumnes la celebració del referèndum i la repressió de l’1-O. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega associacions de pares i mares, d’estudiants i sindicats, va presentar ahir el manifest Deixeu l’educació en pau. Volem educar en llibertat i va cridar tothom a manifestar-se el 10 de juny a Barcelona. La convocatòria té un ampli suport. Entre els convocants hi ha l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) i els sindicats CCOO, UGT, CGT i USTEC, entre d’altres.

]]> No és tampoc cap novetat en la història recent del nacionalisme espanyol la proposta d'aquesta setmana presentada pel PP a Catalunya i al País Valencià de crear bústies de denúncies anònimes perquè, qui vulgui, pugui queixar-se sense donar el nom ni la cara de suposats casos d'adoctrinament i/o assetjament escolar. Separatista, per descomptat. A les Balears encara no han presentat la bústia sinistra, però ja arribarà. Es parteix del supòsit que a Catalunya i al País Valencià hi ha un clima de terror social que impedeix a molts ciutadans queixar-se dels abusos que els seus fills pateixen a l'escola a causa del fanatisme catalanista, perquè temen les represàlies. En conseqüència, es posa a la seva disposició una bústia perquè puguin fer-ho. És una manera de reproduir a la vida presencial allò que ja succeeix a l'àmbit digital a través de les xarxes socials: que molts, emparant-se en l'anonimat, hi aboquen tota la porqueria mental que els seus cervells segreguen, gairebé sempre mitjançant insults i històries delirants de persecucions inventades. I és també un pas més en la regressió feixistoide en què s'endinsen cada dia més la dreta i el nacionalisme espanyols: no és cap secret que la delació anònima, o la calúmnia feta córrer interessadament, són instruments indispensables en el funcionament de tot règim autoritari o totalitari. S'han passat anys acusant falsament la societat catalana de practicar aquesta immundícia, i ara proposen que siguin els seus votants i simpatitzants els que ho facin.

]]>

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha avisat aquest dilluns que alguns dels casos que el ministeri d'Educació investiga per adoctrinament a les aules catalanes són denúncies "falsejades, inconsistents i extemporànies". La setmana passada el ministeri va fer públics els tres requeriments amb un llistat de casos que el Síndic de Greuges xifra en 54 incidències concretes referides a 48 centres educatius. A més, el Síndic ha rebut nou queixes, 21 consultes i ha obert dues actuacions d'ofici en relació a aquestes problemàtiques, encara que només en sis de tots aquests casos s'han incorporat referències concretes per poder verificar els casos. En total, es registren 87 incidències que afecten 53 centres educatius. Ribó ha dit que en només un cas el professor ha admès que va fer comentaris despectius i que va demanar perdó als alumnes.

]]>

El PP i Cs de Badalona no participaran en la popular Cremada del Dimoni de la ciutat, que és el símbol de les Festes de Maig de la localitat, ni en els actes institucionals previstos amb motiu de la celebració, que comença avui. Les dues formacions han anunciat aquesta decisió perquè afirmen que l'Ajuntament de la ciutat ha "polititzat" la celebració escollint com a protagonista d'enguany la figura d'un dimoni vestit de pres i tancat en una cel·la amb el número 155 a la part frontal. "És una vergonya i una irresponsabilitat que l'alcaldessa polititzi fins i tot una festa com la del Dimoni i ens expulsi a més d'un 70% dels ciutadans", va denunicar el president del PPC i regidor badaloní, Xavier García Albiol.

]]>