BarcelonaProjectar imatges de l’1-O a classe, concentrar-se a favor del referèndum i en contra la violència policial o informar sobre vagues “de caràcter polític” a l’escola. Són només alguns dels exemples que el ministeri d’Educació ha inclòs en tres requeriments enviats al departament d’Ensenyament perquè els considera sospitosos d'adoctrinament. En els tres informes, fets públics ahir, el ministeri demana a la Generalitat que “restauri els drets conculcats i depuri responsabilitats”, però el departament no ha obert cap expedient per aquests fets.
Ensenyament manté que fins a cinc vegades el ministeri li ha preguntat per suposats casos d’adoctrinament –en tres requeriments i dues sol·licituds d’informació–, però Educació assegura que només ho ha fet en tres ocasions. L’ARA ha publicat aquest dijous que s’investigaven almenys 80 casos, segons fonts del mateix ministeri. El gabinet d’Íñigo Méndez de Vigo ha fet públics aquest dijous els llistats amb els casos sospitosos: en alguns s’assenyala el nom de l’escola, en d’altres el municipi i en algun cas, fins i tot, el nom del pare que interposa la queixa. En total es detecten fins a 58 casos concrets d’escoles i instituts catalans, encara que alguns són queixes múltiples –com una desena de famílies d’un institut de Mataró–. A més, hi ha altres incidències en què no es concreta quants pares fan la denúncia i s’utilitzen expressions com “nombroses famílies”, “un nombre important de centres” o “un grup de pares”, que farien arribar, com a mínim, a la vuitantena.
El primer requeriment, enviat el 26 de setembre –sis dies després de l’operació policial a la seu d’Economia– i en què no se cita en cap moment la paraula 'adoctrinament', es posen de manifest diversos fets en escoles catalanes que “podrien qualificar-se d’irregulars”. Són informacions aparegudes en mitjans de comunicació sobre manifestacions “en horari lectiu escolar” en què participaven alumnes “sense autorització dels pares ni comunicació prèvia al director”. També apareix un mapa conceptual elaborat per una classe de 5è de primària per “comprendre millor”, diu l’informe, què va passar el 20 de setembre.
El segon requeriment se centra en els casos d’“assetjament escolar” que pateixen els fills de guàrdies civils i policies nacionals “tant pels seus companys com pel professorat del centre”. En aquest informe s'inclouen casos que apunten a professors, com els dos únics que estan judicialitzats (Sant Andreu de la Barca i la Seu d’Urgell), però també d’altres que tenen com a protagonistes els mateixos alumnes i en què la figura del docent no apareix en cap moment. El ministeri assegura que “són molts els pares i mares agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil” que no volen denunciar públicament per por que els seus fills “siguin encara més assenyalats”. Posa d’exemple uns nens que haurien dit “fill de puta feixista i assassí” a un company seu a classe o uns altres que haurien dit “fatxa” al fill d’un guàrdia civil de Sant Feliu de Llobregat. Fins i tot s’inclou un cas que hauria passat a les portes d’una escola de Barcelona: «Algunes dones de guàrdies civils [...] no han pogut portar els seus fills a l’escola pels 'escraches' que s’han produït a la porta per part de grups independentistes amb cartells que els insultaven tractant-los d'"assassins" i cridant "fora les forces d’ocupació"».
Però en el requeriment el ministeri no només cita casos detectats o queixes rebudes sinó que fa judicis de valor sobre la situació de l’escola a Catalunya. Així, assegura que “s’ha constatat que des de les aules i les direccions dels centres educatius es permet i fomenta l’adoctrinament [...], s'incita al rebuig a Espanya i s'utilitza l’horari lectiu per realitzar activitats carregades d’ideologia política”. L’informe també assegura que “els professors són els principals actors en l’adoctrinament independentista” i que en les últimes setmanes “s’ha accentuat el paper del professor a l’aula a l’hora d’explicar els alumnes la situació política”.
Més queixes després de l’1-O
En el tercer requeriment, posterior a l’1-O, s’hi assenyalen fins a 24 escoles per “incidències relacionades amb l’adoctrinament polític”. Són, sobretot, comentaris de professors a l’aula, com per exemple una docent que hauria dit que “uns policies dolents, amb unes porres que es fan grans, van pegar i disparar contra la gent només perquè volia votar”. En aquest últim informe es deixa clar que la majoria de queixes inclouen la petició d’“alguna actuació per part del govern de l’Estat per frenar l’adoctrinament polític a les aules catalanes”.
Els tres requeriments inclouen un llistat dels articles de lleis i normes que Ensenyament podria estar incomplint i la reclamació a la Generalitat perquè “restauri els drets conculcats i depuri responsabilitats”. El ministeri no ha fet públiques les tres respostes del departament, des del qual lamenten la intervenció total arran del 155, que no els deixa gaire marge per donar la seva versió.
Algunes de les queixes recollides pel ministeri
Un mapa conceptual
En el primer requeriment s’inclou un mapa conceptual fet en grup per una classe de 5è que diu que l’operació policial del 20-S s’ha produït perquè “el govern espanyol diu que el que està fent Puigdemont és totalment il·legal”, en relació a la convocatòria de l’1-O. També diu que “Catalunya paga més impostos i rep menys diners”.
“Ens han estat trepitjant”
S’acusa els directors dels centres educatius d’Olot d’enviar una autorització per anar a la manifestació davant l’Ajuntament el dia 21-S en què hi diu que “en els últims mesos ens han estat trepitjant, a nosaltres i als nostres drets”. “Necessitem que autoritzeu els vostres fills si creieu que és important que defensem la democràcia i la llibertat. Ara més que mai hem d’estar junts”, acaba la carta.
Una intranet sota sospita
S’inclou una queixa d’una “mare o professora” d’un centre de Sant Vicenç de Castellet que denuncia que a la intranet hi figura el nom del centre i “País: Catalunya”.
Activitats denunciades
Es denuncia que en una escola del Clot s’escenifica un conte per als alumnes “que no tenen més de set anys d’edat” on es presenta un “final feliç” en què “es mata el rei i els policies dolents”. En una escola de Tàrrega una mare denuncia que a la festa de fi de curs es proposa als nens “portar la samarreta de l’estelada”.
‘Els segadors’ per entrar a classe
El tercer requeriment sosté que en una escola pública de Reus es rebia els nens amb el cant d’'Els segadors'. L’informe del ministeri inclou la versió de la directora del centre, que hauria assegurat que l’himne oficial de Catalunya sonava “com un acte de defensa de la democràcia i de la llibertat de decidir, i per denunciar els atacs que pateix el procés sobiranista”. No es concreta on hauria dit això.
Estelades i pancartes sense concretar
En l’últim informe del ministeri s’inclouen casos sense donar detalls. S’afirma que “en un nombre important de centres educatius s’exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític”.
“Denunciem la deriva autoritària”
El ministeri inclou un comunicat del 21 de setembre de les direccions de les escoles del Maresme-Vallès Oriental en què manifesten la seva “indignació i rebuig absolut” per l’operació policial en diversos departaments de la Generalitat. “No podem quedar-nos en silenci i mantenir-nos al marge; denunciem la deriva autoritària del govern central i fem la petició de tornar al diàleg i al respecte dels drets fonamentals”, afirmava el text.
Centre “per a tots els catalans”
En un centre de Mataró més de 10 famílies “per separat” demanen que sigui un centre “per a tots els catalans” i no “per a ús polític dels separatistes”.
