Societat 03/05/2018

El ministeri investiga almenys 80 casos de suposat adoctrinament

Madrid estudia les respostes del departament d’Ensenyament a cinc requeriments posteriors a l’1-O

Laia Vicens
4 min
Desenes de persones es van concentrar dimarts davant l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca en suport dels nou professors d’El Palau investigats per la fiscalia.

BarcelonaLes denúncies per delictes d’odi als vuit professors de la Seu d’Urgell i als nou docents de Sant Andreu de la Barca només són la punta de l’iceberg. Perquè, més enllà dels jutjats, el ministeri d’Educació també investiga casos de suposat adoctrinament en altres escoles i instituts catalans. Segons ha sabut l’ARA, el ministeri que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo està analitzant almenys 80 casos de famílies que s’han queixat a les direccions dels centres o a la Inspecció d’Ensenyament des de l’1 d’octubre perquè consideren que s’ha alliçonat els seus fills amb postulats independentistes a les aules.

De fet, ahir mateix el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va explicar que el ministeri d’Educació ha encarregat informes al departament d’Ensenyament per detectar possibles situacions “similars” a les de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Aquestes peticions han arribat a la conselleria -intervinguda pel 155- en forma de cinc requeriments d’informació. Es tracta de llistes de queixes que diverses famílies han adreçat a les direccions dels centres, a la Inspecció d’Ensenyament o al ministeri mateix, tot i que per ara es desconeix quants professors s’acusa o quins són els centres implicats. Només en els tres primers requeriments, el ministeri ha preguntat per almenys 80 situacions sospitoses de ser adoctrinament.

Hi podria haver més de 100 casos

En realitat, però, els casos investigats podrien superar el centenar, perquè caldria afegir-hi els incidents registrats en el quart i cinquè requeriment, que el departament d’Ensenyament també ha respost. El primer el va arribar a signar la consellera d’Educació cessada pel 155, Clara Ponsatí, perquè es va respondre el 26 d’octubre, just un dia abans de la suspensió de l’autonomia. L’última resposta va ser enviada al ministeri el 27 de març. Ara el ministeri d’Educació està analitzant les respostes del departament d’Ensenyament per decidir si dona per bones les explicacions de la conselleria o bé obre una via al jutjat contenciós administratiu per resoldre algun dels casos.

Dels jutjats van arribar notícies ahir sobre la denuncia de la fiscalia contra els nou professors de l’Institut El Palau, que s’ha dividit en dues causes, segons informa Pau Esparch. El motiu és que no totes les acusacions són per fets ocorreguts el mateix dia, i això ha comportat un repartiment entre els jutjats d’instrucció -es fa en funció de la data dels fets denunciats-. D’una banda, les acusacions contra vuit docents són per fets del 2 d’octubre, que està investigant el jutjat d’instrucció número 7 de Martorell i que encara ha de decidir si admet a tràmit la denúncia de la fiscalia. En canvi, el cas del novè professor és per una situació del 20 d’octubre, que porta el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell, que ja ha obert diligències: investiga el docent pels delictes de discriminació i contra la integritat moral. Segons la fiscalia, el docent va demanar als alumnes d’una classe “que aixequessin la mà els fills dels guàrdies civils”. La denúncia del ministeri públic afegeix que el docent va dir que “entenia” que els alumnes amb la mà alçada no volguessin fer vaga el 25 i el 26 d’octubre -hi havia una vaga general d’estudiants contra la repressió de l’1-O- perquè “els seus pares no eren independentistes”.

Els professors d’El Palau segueixen un dia més a l’ull de l’huracà. Ahir es va fer viral un article que el germà d’una de les professores investigades va publicar al seu Facebook personal. Mario Dabán lamentava que en pocs dies “s’hagi pogut destrossar una persona, enfonsar-la emocionalment quasi fins al punt de no retorn i humiliar-la públicament”. De fet, afirmava que no entén el “linxament públic” a una professora que “sempre s’ha mantingut al marge de l’activisme polític, de símbols i de banderes”. “Ella no pot adoctrinar sobre allò que no comparteix”, afirma, deixant entendre que no és independentista. Uns arguments que, malgrat tot, sembla que no convencen el ministeri, que torna a posar l’escola catalana en el punt de mira.

El síndic critica els denunciants de Sant Andreu i Ensenyament

El síndic de greuges va criticar tant les famílies denunciants del cas de l’institut de Sant Andreu de la Barca com la gestió que n’ha fet el departament d’Ensenyament. En un comunicat, Rafael Ribó va retreure als denunciants que “en cap cas” formalitzessin una queixa pel procediment ordinari (queixa al centre o a la Inspecció d’Ensenyament) i optessin directament per portar el cas a la fiscalia, una decisió “desorbitada i inadequada”. “Aquestes acusacions sembla que tenen una finalitat intimidatòria i dissuasiva de l’exercici de la llibertat d’expressió i de càtedra, cosa que resulta altament preocupant”, afirma Ribó, que estudiava aquest cas des de principis d’octubre.

El síndic també és molt crític amb el tractament mediàtic i polític del cas. Ribó reclama la presumpció d’innocència dels professors i avisa que difondre les seves dades personals, com va fer El Mundo, “atempta contra el seu dret a la intimitat i la pròpia imatge”. Per això defensa que el departament d’Ensenyament adopti les “mesures immediates” per protegir els docents. I en aquest punt critica que la conselleria no hagi dut a terme “cap actuació amb aquest objectiu”, així com que tampoc hagi publicat l’informe d’Inspecció, que exonera els docents. Finalment, Ribó també demana que els polítics no facin un “ús partidista” del cas.

stats