Què va fallar en els protocols de seguretat dels serveis secrets? Quines eren les motivacions de l'assaltant, Thomas Crooks? El clima de crispació i polarització que es respira als Estats Units va ser responsable de l'atac? L’intent d’assassinat de Donald Trump perpetrat durant un míting a Pensilvània dissabte passat ha fet emergir molts interrogants, i també ha tornat a situar en el focus una qüestió essencial que vertebra la identitat nord-americana: el control d'armes al país. Si les lleis fossin més estrictes, s'hauria pogut evitar l'intent de magnicidi?

Sis persones han mort a trets aquest dimarts a la nit (a la matinada, hora catalana) en un supermercat Walmart a Chesapeake (Virgínia), en el que ja és el tercer tiroteig amb múltiples víctimes que es produeix en pocs dies als Estats Units. A l'autor de l'atac, que era gerent del mateix establiment, també l'han trobat mort al lloc dels fets després d'haver-se disparat ell mateix, amb la qual cosa el balanç total és de set morts, segons ha confirmat la policia local. A més, hauria causat almenys quatre ferits abans de morir.

Deu senadors demòcrates i deu republicans han anunciat aquest diumenge un principi d'acord per augmentar el control sobre la venda d'armes de foc als Estats Units. És la resposta a la commoció al país pels tirotejos en una escola d'Uvalde a Texas, on un adolescent amb un rifle automàtic va matar 19 criatures i dues mestres, i en un supermercat de Buffalo, on un supremacista blanc va matar 10 persones en un barri de majoria negra.

L'assassinat de 19 infants i dos adults en una escola de primària de Texas, uns dies després de l'atemptat racista en un supermercat de Buffalo, a Nova York, ha tornat a encendre el debat sobre la necessitat de controlar la venda d'armes als Estats Units. La violència armada i els tiroteigs a les escoles són problemes recurrents en aquest país, on des del 2017 les ferides per arma s'han convertit en la principal causa de mort dels nord-americans de menys de 24 anys, per davant dels accidents de trànsit. Cada dia moren al país 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides, unes xifres que inclouen les morts accidentals (en molts casos nens que troben una arma a casa) i els suïcidis entre els adolescents. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible de com els més petits es converteixen en víctimes del descontrol de les armes als Estats Units.

Un noi de 18 anys supremacista blanc va assassinar a sang freda deu persones i en va ferir tres més diumenge en un supermercat d'un barri segregat de Buffalo, a l'estat de Nova York. Armat amb un rifle automàtic i vestit amb roba militar, el noi, identificat com Payton S. Gendron, va viatjar durant hores amb el seu cotxe fins al lloc dels fets i va transmetre la massacre per Twitch. Onze de les tretze víctimes eren negres, en un dels episodis més greus de violència racista de la història recent dels Estats Units. Les autoritats han explicat que investiguen els fets com un crim d'odi i que el presumpte autor ha estat posat sota custòdia amb un protocol de prevenció de suïcidis.

Els pares d'un noi de 15 anys acusat d'haver assassinat quatre companys al seu institut de Michigan (Estats Units) han estat detinguts aquesta matinada després d'haver intentat fugir de la policia. La parella, que s'havia amagat de la policia en un magatzem, està acusada de quatre homicidis involuntaris, perquè havien regalat la pistola al seu fill, l'arma amb la qual va cometre els crims, i li havien deixat sense cap control. El noi està detingut acusat de dotze delictes, inclòs els d'homicidi, intent d'assassinat (hi ha set companys més ferits de bala, tres d'ells hospitalitzats en estat estable) i terrorisme, pel tiroteig de dijous a l'institut Oxford d'Okland.

Almenys deu persones han mort aquesta matinada en un tiroteig en un supermercat a Colorado, als Estats Units, abans que l'atacant fos detingut per la policia. Un home armat amb un fusell d'assalt ha entrat a l'establiment de la cadena King Soopers de la ciutat de Boulder, de poc més de 100.000 habitants i una de les més riques del país, i ha començat a disparar, segons un dels supervivents.

Sis dones d'origen asiàtic han estat assassinades a trets aquesta matinada en tres cases de massatges de la ciutat d'Atlanta, als Estats Units. La policia ha detingut un home de 21 anys, Robert Aaron Long, acusat dels tres tirotejos, després d'una persecució que ha durat quatre hores. A més de les treballadores hi ha dues víctimes més. Segons va declarar la policia en una roda de premsa aquest dimecres, el sospitós, que va ser detingut quan es dirigia cap a Florida possiblement per cometre un altre tiroteig, ha admès els fets, però ha negat que hi hagi cap motivació racial.

Enfonsat en una brutal guerra des del 2015, el Iemen viu la pitjor crisi humanitària del món segons l'ONU. Milers de civils han estat ferits i assassinats en els bombardejos, i milions pateixen desnutrició i epidèmies a causa del setge. Tots els bàndols estan acusats de greus violacions del dret internacional i d'haver comès atrocitats que podrien constituir crims de guerra. Espanya i altres països europeus que han venut armes a l'Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units, els països que lideren una coalició àrab que des de fa quatre anys bombardeja el país en defensa del govern derrocat de Sanà, són còmplices d'aquesta barbàrie, segons la denúncia que han presentat davant del Tribunal Penal Internacional de la Haia diverses organitzacions de defensa dels drets humans, entre les quals hi ha el Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Els ciutadans de Suïssa, un dels països amb més armes per càpita del món, han acceptat aquest diumenge en referèndum augmentar els controls a la tinença d’armes de foc, per tal d’adaptar-se a la legislació de la UE, que el 2017 va endurir els controls per fer front al terrorisme.

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Arden, ha anunciat aquest dijous que prohibirà les armes militars i semiautomàtiques com les que es van fer servir en l'atac supremacista de divendres passat. Les 50 víctimes mortals de l'atemptat a les mesquites d'Al-Noor i Linwood ja han estat identificades.

El jove de 17 anys Dimitrios Pagourtzis ha estat identificat per les autoritats nord-americanes com el responsable de matar a trets nou estudiants i un professor a l'institut nord-americà de Santa Fe, a Texas, i ha estat imputat pel càrrec d'assassinat.

Unes 250 parelles armades amb rifles automàtics i pistoles van deixar petita l'església de la Unificació de Pennsilvània per beneir els seus matrimonis i les seves armes. La cerimònia arriba setmanes després del tiroteig en un institut de Florida, on un exalumne va matar 17 estudiants. A la cerimònia es van van referir als rifles com a "barres de ferro" que haurien pogut impedir la massacre.

Arran del tiroteig en un institut de Florida fa uns dies, el president nord-americà, Donald Trump, es va mostrar partidari que els mestres vagin armats per protegir-se de possibles atacs. Però de fet, aquesta ja és una realitat en diverses zones dels Estats Units, en 9 estats que permeten a professors o a altres treballadors portar armes als centres en horari lectiu, sempre que tinguin la respectiva llicència. Són tres estats demòcrates (Rhode Island, Oregon i Hawaii), un 'swing state' (Nou Hampshire) i cinc de republicans (Alabama, Alaska, Wyoming, Utah i Kansas). Només en sis estats (Califòrnia, Illinois, Massachusetts, Nova Jersey i Nova York) la llei prohibeix expressament entrar armes en recintes educatius, i, fins i tot, deixar-les al cotxe. A la resta del país, en cada districte escolar regeixen diferents legislacions.

El principal lobi de les armes dels Estats Units, l'Associació Nacional del Rifle, rebutja fins i tot les tímides mesures de control que ha proposat el president Donald Trump, forçat per la indignació de l'últim tiroteig en un institut de Florida. La Casa Blanca s'havia mostrat disposada a prohibir els accessoris que converteixen en automàtiques armes convencionals i a augmentar l'edat autoritzada per comprar determinades armes.

La violència armada als Estats Units té rang d'epidèmia. Amb els 15 morts de dimecres en un tiroteig a l'institut de Parkland (Florida) ja en són 1.816 els morts per arma de foc al país aquest any, segons el registre de l'ONG Gun Violence Archive. La dada és contundent: des de principi d'any han mort als EUA una mitjana de 40 persones cada dia. I en només sis setmanes ja s'han registrat 30 tirotejos massius i 6.570 incidents armats. Pel que fa al nombre de ferits en són 3.140. En els últims anys el nombre de morts s'ha disparat des dels més de 12.000 del 2014.

El precandidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, torna a estar al centre de la polèmica, després que aquest dilluns hagi demanat prohibir l'entrada als Estats Units a tots els musulmans en resposta l'"odi" que, segons ell, sent part d'aquesta comunitat contra els nord-americans .

"Siguin quins siguin els resultats d'aquesta investigació [...] una cosa és clara: la violència d'aquest tipus no té cabuda en aquest país". La fiscal general dels Estats Units, Loretta Lynch, s'ha expressat amb contundència després del tiroteig que aquest dimecres ha deixat 17 morts i 14 ferits en un centre de discapacitats de San Bernardino, a Califòrnia. Les seves paraules evidencien, un cop més, que els tirotejos als Estats Units no són anecdòtics i que el país té un problema real amb el control d'armes.

Revestides amb material balístic capaç d'aturar una bala de 9 mm que viatja a 400 metres per segon. Aquestes són les últimes motxilles que ja tenen alguns alumnes nord-americans, juntament amb un grapat de nous productes dirigits a les escoles.