AMÈRICA DEL NORD
Internacional 03/12/2015

La policia troba un arsenal d'armes a casa dels assassins de San Bernardino

Un nou tiroteig deixa 14 morts i 14 ferits en un centre social de Califòrnia que va ser assaltat per fins a tres individus fortament armats que van aconseguir fugir

Núria Ferragutcasas
3 min
Un nou tiroteig sacseja els EUA Menys armes però més episodis violents

WashingtonLa Policia ha trobat 12 bombes de fabricació casolana i 5.000 cartutxos al domicili dels dos suposats implicats en el tiroteig de Sant Bernardino, a Califòrnia, en què ahir dimecres van morir 14 persones. Es tracta de Syed Farook, de 28 anys, i de la seva dona Tashfeen Malik, de 27 anys, a qui la policia va abatre, sense que de moment se sàpiga quin és el mòbil de la parella, que va deixar el seu fill petit a cura de l'àvia. Un tercer sospitós va ser detingut i la seva identitat no ha transcendit.

La de San Bernardino és l’enèsima matança massiva als Estats Units, un país on cada any moren centenars de persones per armes de foc. “Van arribar preparats, equipats amb rifles i tenien una missió”, va explicar en una roda de premsa el cap de la policia d’aquesta ciutat californiana, Jarrod Burguan, que va demanar l’ajuda de la ciutadania per detenir els sospitosos. Burguan també va assegurar que desconeixien encara el motiu del tiroteig i que, de moment, no hi havia indicis que fos un acte terrorista “en el sentit tradicional”. “Òbviament, com a mínim, tenim una situació de terrorisme domèstic”, va dir.

Els fets van passar a les onze del matí, hora local, al Inland Regional Center, un centre mèdic de tractament de problemes mentals i de desenvolupament de San Bernardino, una ciutat a uns cent quilòmetres de Los Angeles. L’oficina del xèrif del comtat va explicar que diversos testimonis havien vist tres sospitosos armats, amb màscares i vestits amb roba militar. Com a mínim un d’ells, segons les primeres informacions, va disparar contra les més de 20 persones que hi havia en una sala del centre.

Aquest grup, i no el centre, hauria sigut l’objectiu dels assaltants, que van escapar amb una furgoneta negra, segons van informar fonts policials al diari 'Los Angeles Times'. La policia va tancar els accessos al centre i en va evacuar desenes de persones. D’altra banda, aquesta mateixa font va explicar que una unitat d’antiexplosius hauria desactivat un artefacte en la zona atacada.

“Ha vist cossos a terra”

Un home va afirmar a la televisió local KABC que la seva dona el va informar del tiroteig amb un missatge. “M’ha dit que ha sentit trets al costat de la seva oficina. Ha vist cossos a terra i m’ha explicat que ara les ambulàncies estaven traient ferits amb lliteres”, va explicar.

A la Casa Blanca, el president Barack Obama va ser informat del tiroteig per la seva assessora de Seguretat Nacional, Lisa Monacoa. Després de conèixer les primeres xifres de morts, Obama va demanar acabar amb la pauta que converteix els tirotejos massius en un fet que ocorre de manera “normal” al país.

“Això no passa en altres països”

“Tenim ara una pauta de tirotejos massius en aquest país que no té cap paral·lel en cap altre lloc al món”, va dir Obama en declaracions a la cadena de televisió CBS News. També va explicar que encara no sabien els motius de l’atac: “El que sí que sabem és que hi ha passos que podem fer perquè els nord-americans estiguin més segurs”.

“Mai hem de pensar que això és una cosa normal, ja que no passa amb la mateixa freqüència en altres països”, va dir.

El tiroteig de Califòrnia va ser el segon d’aquestes característiques en només una setmana. Fa uns dies, un home armat va matar tres persones en un hospital de Colorado. Episodis com aquests s’encadenen i el debat sobre la limitació de les armes als EUA s’imposa cada cop amb més força. Si bé és cert que la possessió d’armes està en davallada, les massacres passen cada cop amb més freqüència. Però el suport popular a la tinença d’armes es manté. El mateix president dels EUA, Barack Obama, que ha fet front a una dotzena de massacres durant el seu mandat, no ha pogut convèncer el Congrés, amb majoria conservador, d’aprovar lleis més dures.

stats