La mateixa setmana que una plataforma d'entitats veïnals i ecologistes proposava cobrar un peatge de quatre euros per circular per Barcelona i l'endemà de confirmar que repetirà com a candidata a l'alcaldia, Ada Colau llançava la que ja és l'última polèmica municipal: la proposta de fixar un límit per als creuers que visiten la ciutat seguint el model que ja ha aplicat Palma, on poden amarrar un màxim de tres creuers cada dia. L'alcaldessa ho va anunciar divendres a les portes d'un cap de setmana que la ciutat va rebre tretze creuers (entre els quals el més gran del món, amb capacitat per a 9.300 persones entre passatgers i tripulació), i davant l'evidència que el port ja ha recuperat el ritme d'escales prepandèmiques. I avui, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, Colau ha anunciat la primera concreció: de moment, ha adreçat una carta al president del Govern, Pere Aragonès; el president del Port, Damià Calvet, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per proposar crear una taula de treball que tingui com a objectiu acordar quin hauria de ser aquest límit.

A la ciutat de Barcelona hi ha 206 pescadors. La xifra és molt inferior als 350 que havia tingut fa anys, però, tot i això, sorprèn perquè és un col·lectiu del qual no se sol parlar. I és que, actualment, la seva activitat es desenvolupa al final del Moll de Pescadors, a la Barceloneta, i només ells hi poden accedir. Per intentar donar a conèixer aquesta activitat a la ciutadania i, de passada, millorar les instal·lacions i aconseguir uns ingressos amb noves activitats com un restaurant, el Port de Barcelona ha presentat aquest matí una "reurbanització" de tot el moll, que inclou també el de les Balears. "El Port de Barcelona salda un deute històric amb els pescadors", ha dit el president de l'organisme, Damià Calvet. Aquesta remodelació ja s'havia anunciat altres vegades, però no s'ha executat mai, més enllà d'alguna petita millora. Ara la reforma ja té pressupost i calendari.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat aquest dissabte l'escorxador de Sort un cop han acabat les obres de condicionament i d'ampliació subvencionades per l'Institut per la Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, IDAPA. Des de Territori i Sostenibilitat han destacat que "es tracta d'un projecte estratègic per a l'impuls de l'economia del sector primari de les comarques pirinenques en les quals està involucrat el Departament".

Transició energètica, reconstrucció econòmica i nova governança. Aquests han sigut els tres conceptes que ha escollit aquest divendres el Cercle d'Economia per emmarcar les demandes als governs espanyol i català en matèria de sostenibilitat. En una nota d'opinió i un col·loqui posterior amb representants de totes dues administracions, l'ens ha presentat un document amb un centenar de propostes per dur a terme una transició "que ha de ser justa, ràpida i efectiva".

El túnel de Tresponts, a la C14, entre Organyà i Ribera d'Urgellet, podria entrar en servei d'aquí a dos mesos. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat aquest divendres l'Alt Urgell i ha explicat que ja s'està desmuntant la màquina que ha fet la volta del túnel i que en les pròximes setmanes es duran a terme les instal·lacions internes que requereix la infraestructura. En aquest sentit, ha detallat que aquests treballs es poden allargar un parell de mesos i que, posteriorment, ja serà possible posar en servei aquest nou tram de la via. A més, ha destacat la importància d'aquesta actuació, que ha comportat una inversió de 35,4 milions d'euros i suposarà passar d'una calçada de set a deu metres d'ample i guanyar en seguretat i comoditat.

Arran ha difós aquest dijous a través de les xarxes socials unes pintades fetes a l'exterior de la suposada segona residència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que han ubicat a Cerdanya, contra els Jocs Olímpics d'hivern Barcelona-Pirineus 2030. Una estona després, però, el mateix conseller ha respost aquesta piulada assegurant que allò no és casa seva i que han perjudicat a un tercer. A més, ha afegit que seguirà treballant perquè els Pirineus tinguin "uns Jocs Olímpics d'hivern sostenibles, que aportin prosperitat, ocupació i oportunitats a aquestes comarques".

Els alcaldes del Pallars Sobirà i el president del Consell Comarcal s'han desplaçat aquest dimarts a Barcelona per fer arribar a la Generalitat diverses reivindicacions del territori. S'han reunit amb el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, i amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a qui han reclamat que es tingui en compte l'especificitat de la comarca i del Pirineu a l'hora de dictar les mesures restrictives per fer front al covid-19. Una estona abans, també han estat rebuts per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que els ha mostrat el seu suport en aquesta reclamació.

L'aeroport d'Andorra-La Seu tindrà la seva pista il·luminada l'any que ve, amb l'objectiu de poder augmentar la seva capacitat operativa a la nit. El projecte, que té un cost de 400.000 euros, es preveu licitar pròximament, amb la idea que s'executi durant el 2021. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en l'acte de signatura d'un nou conveni de gestió de la infraestructura amb el govern d'Andorra.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, han anunciat aquest dilluns que es posaran a treballar "immediatament" en la tramitació d'un nou Pla Director Urbanístic (PDU) per tirar endavant el soterrament de la Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat, després que dues sentències del TSJC l'hagin declarat nul de ple dret. Calvet, que també ha confirmat que presentaran recurs de cassació contra les sentències, ha assenyalat que, tot i que una d'elles diu que la Generalitat no tenia competències per tramitar el PDU, demostraran que això no és així perquè l'interès del projecte, que preveu crear un clúster biomèdic, entre d'altres, va més enllà de l'àmbit municipal i supramunicipal. "Tornarem a fer els deures si no els hem fet prou bé", ha afegit Marín en declaracions recollides per l'ACN.

Des de les eleccions del 21 de desembre del 2017 conviuen dues ànimes a JxCat: la provinent de món convergent i la que encarnen els independents que es van sumar a les llistes després de l’1 d’Octubre. Ahir, en les primàries per escollir presidenciable a la Generalitat, es va imposar clarament la segona d’aquestes ànimes amb el triomf de Laura Borràs enfront de Damià Calvet.

Nova estratègia del Govern per intentar pal·liar l'efecte de la crisi d'accés a l'habitatge. El departament de Territori ha detectat que hi ha fins a 1.700 famílies a tot Catalunya que tenen un informe de vulnerabilitat acreditada favorable i que, en canvi, fa mesos o anys que estan a l'espera d'un pis en les diferents meses d'emergència habitacional del país. Per reduir aquesta bossa, el Govern ha llançat un nou programa, Reallotgem.cat, amb què pretén llogar entre 1.300 i 1.500 pisos a privats durant el 2021 per posar-los a disposició d'aquestes famílies. Ho ha explicat el conseller de Territori i aspirant a candidat a la presidència de la Generalitat de JxCat, Damià Calvet.

És una disputa a tres bandes, però la lògica porta a pensar que només són dues les que tenen opcions reals d'acabar les primàries de JxCat com el candidat efectiu de la llista apadrinada per Carles Puigdemont. Aquest diumenge Damià Calvet i Laura Borràs han exhibit alguns dels suports amb què compten en una cursa que acabarà el cap de setmana que ve amb la votació de la militància.

Junts per Catalunya decideix alguna cosa més que el seu candidat a les eleccions en les primàries del cap de setmana vinent. Havent-se formalitzat com a partit aquest estiu -s’hi han sumat unes 5.000 persones-, aquest procés de selecció del presidenciable determinarà també la seva orientació com a formació política, sobretot després del divorci amb el PDECat. No és el mateix Laura Borràs que Damià Calvet ni Jordi Ferrés, tal com es constata en el debat de candidats organitzat per l’ARA i celebrat a l’Ateneu Barcelonès. Un debat en què es van posar de manifest les diferents ànimes de Junts, tant en el tempo del Procés com en la relació amb l’Estat, però també el que les uneix: el lideratge de Carles Puigdemont com a “president legítim” i establir aliances exclusivament independentistes.

L'exconseller Josep Rull ja s'ha mullat en les primàries de Junts per Catalunya. En un missatge públic a Twitter, ha expressat el seu suport explícit al conseller de Territori, Damià Calvet, la seva mà dreta des de fa molts anys en política. "Votaré Damià Calvet perquè té les virtuts que li calen al president de la Generalitat: solvència, passió, generositat i empatia".

Aquest dilluns s'ha obert el termini, de només 48 hores, per optar a ser el presidenciable de JxCat a les pròximes eleccions al Parlament. ¿L'expresident Carles Puigdemont ho serà? Aquesta és una pregunta sense resposta oficial i, per això, en les últimes hores s'han intensificat els moviments perquè faci el pas. L'eurodiputat no ha traslladat una decisió a la direcció de Junts, però, segons ha pogut saber l'ARA, diversos membres de l'executiva han signat una carta demanant-li que encapçali la candidatura als comicis del 14 de febrer. En la missiva s'admet que no pot ser el president "efectiu" arran de l'experiència d'aquest mandat, però sí que se li demana que es presenti a les eleccions per revalidar que és el president "legítim" de Catalunya.

El departament de Territori i Sostenibilitat impulsarà un programa per a la mobilització d'habitatges en el món rural. Tal com ha explicat des del Parlament el conseller Damià Calvet, es tracta d'una "proposta per a viure i treballar als municipis petits", molts dels quals viuen un context "d'estancament i envelliment", però en els quals "hem detectat un moviment incipient de nous residents".

Laura Borràs, Damià Calvet i Ramon Tremosa. Aquests són els dirigents de JxCat que fins ara s'han mostrat disposats a presentar-se a les primàries del partit de cara a les pròximes eleccions. Unes primàries, però, de les quals no se sap encara ni si serviran per escollir el candidat efectiu a la Generalitat o la majoria dels membres de la candidatura. "No em tanco a res", ha dit Tremosa aquest dimecres quan en una entrevista a l'agència Intermèdia recollida per l'ACN li han preguntat sobre la possibilitat que ell sigui candidat, tot i que ha remarcat que ell és independent i que només hi podria participar si Junts accepta incloure en el procés de primàries dirigents sense carnet del partit.

Si tot va segons el previst, la Vall Fosca disposarà l'any 2022 d'una nova seu permanent del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S'ubicarà a la Casa Matter, un edifici de 700 metres quadrats que forma part del complex de la Central Hidroelèctrica de Capdella i que originàriament havia servit com a allotjament dels directors de la central. L'immoble és propietat de l'Ajuntament de la Torre de Capdella, que ja l'ha cedit al Parc Nacional i a la Generalitat per tal que l'habilitin com a seu fixa.

La Generalitat donarà unes setmanes a l'empresa minera australiana que estudiava obrir unes mines de tungstè i or a Salau, a la vall pallaresa de Bonabé, al municipi d'Alt Àneu, perquè els confirmi si han renunciat al projecte. Aquest divendres, el diari El País avançava que l'empresa australiana Apollo Minerals i la seva filial a Espanya, Neometal Spania, desistien del projecte, tot i que no n'havien detallat els motius. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha admès que la Generalitat encara no té cap confirmació al respecte però ha assegurat que "serem proactius" en aquest sentit.

La Val de Boí ja té el seu mirador Starlight per gaudir del cel nocturn. L'acte inaugural ha tingut lloc aquest divendres a la tarda i ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, entre altres autoritats del territori. El mirador s'ha ubicat a l'ermita de Sant Quirc de Durro, un lloc que, tal com han indicat des de l'Ajuntament de la Vall de Boí, "sempre ha estat emblemàtic per les vistes que ofereix sobre la vall de Boí". A això cal afegir-hi "que és un dels llocs amb menys contaminació lumínica i, per tant, permet l'observació del cel perfectament".