L'Hospitalet de Llobregat començarà a cobrir la Gran Via a Bellvitge el 2021

L'Hospitalet de LlobregatFa anys que l'Hospitalet de Llobregat té els ulls posats en la Gran Via per culminar un gran projecte de transformació de la ciutat, que passa per fer-hi créixer un pol de recerca biomèdica aprofitant la proximitat d'equipaments com l'hospital de Bellvitge i el Duran i Reynals. La cobertura d'aquesta artèria viària –el tram que hi ha entre les vies de la línia R2 i el riu Llobregat davant del barri de Bellvitge– és el primer pas indispensable del projecte, unes obres que l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, confia que comencin finalment a principis de l'any que ve.

L'objectiu del consistori és soterrar l'avinguda, tal com ja es va fer amb el tram entre plaça Europa i plaça Espanya, per guanyar terreny perquè les empreses del sector biomèdic puguin aterrar en aquesta nova àrea, que segons l'alcaldessa pot ser el pol biomèdic més important d'Europa. La ubicació d'hospitals de referència a prop, així com de centres d'investigació com l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona poden exercir d'imant. "Cal transformar aquest espai i fer-lo amable per a les empreses del sector", ha subratllat Marín als periodistes aquest dijous hores abans de la seva conferència anual. L'Hospitalet de Llobregat compta a més amb un nou aliat per tirar endavant el projecte, ha dit, ja que el ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme s'ha compromès a donar-li suport. Marín calcula que el futur clúster pot ser la font de creació de fins a 20.000 llocs de treball.

Pel que fa a la resta de reptes que encara el municipi els pròxims anys, entre les línies problemàtiques hi ha el soterrament de sis quilòmetres de vies de tren a la ciutat, una demanda històrica de fa gairebé vint anys i que requereix la inversió de quasi 600 milions d'euros del ministeri de Foment. El soterrament permetria destinar un total de 120.000 metres quadrats –l'equivalent a 17 camps de futbol– a espais verds, però encara no s'han determinat els usos que es donarien a la superfície alliberada.

Altres línies d'actuació són desenvolupar el recinte de la Fira com a pol econòmic i turístic de l'Hospitalet –el recinte rebrà un impuls de 60.000 metres quadrats i 350 milions d'euros- i definir el futur del parc de Can Rigal, a la zona de nord de la ciutat, on es preveu la creació d'un complex esportiu i on es podria traslladar l'Hospital General de l'Hospitalet.

Sense senyals del centre de medicina xinesa

Marín, a més, ha donat un ultimàtum al centre de medicina xinesa que va anunciar fa tres anys una futura implantació al municipi. En principi es va dir que s'ubicaria a l'antiga fàbrica Godó i Trias a la plaça Europa, però des d'aleshores no se sap res més del projecte ni han començat les obres. L'alcaldessa ha explicat aquest matí que fa dues setmanes l'ajuntament va enviar formalment una carta al govern de Beijing a través de l'ambaixada xinesa exigint-los un termini perquè es comprometin amb el projecte. En cas contrari, ha dit l'alcaldessa, s'estudiaran altres projectes interessats en instal·lar-se al recinte. "Si ells no ens demostren interès de manera immediata, ens alliberem per estudiar altres opcions que creiem que poden ser igual o més interessants que aquesta", ha advertit.

L'equipament sanitari, promès com el primer centre de medicina xinesa d'Europa, es va anunciar a principis del 2017 i havia de comportar una inversió de 80 milions d'euros a càrrec íntegrament de les administracions xineses. L'Ajuntament de l'Hospitalet, però, va posar a la seva disposició un edifici de propietat municipal que s'havia de rehabilitar per acollir l'equipament. Avui dia el consistori assegura que segueix interessat en el projecte però demana compromís a la Xina per assegurar que es durà a terme.

Recuperar la sortida al mar

Marín vol que l'Hospitalet recuperi la sortida al mar que fa 100 anys va perdre en favor de la construcció del port de Barcelona i de la Zona Franca. L'alcaldessa va reconèixer com un "error històric" la decisió de lliurar el litoral l'any 1920 al govern espanyol per gairebé 84.000 pessetes. La intenció de l'Estat era construir-hi un port franc, lliure d'impostos, que no es va arribar a construir. Per contra, es va aixecar la coneguda com a Zona Franca per donar cabuda a les empreses que no podien instal·lar-se a Barcelona. "Avui dia seria impensable", va lamentar Marín, i va anunciar que el municipi lluitarà per revertir aquella decisió. "La nostra aspiració és tornar a posar en contacte l'Hospitalet amb el mar", va afegir l'alcaldessa.

La idea del consistori és recuperar els terrenys a tocar del mar, tant de l'Hospitalet com del Prat de Llobregat –municipis fronterers–, perduts en les negociacions sobre els límits municipals fa dècades. Tot i que encara està per definir quina superfície exigirà el municipi, la intenció és, segons Marín, recuperar "un tros de platja i el far del Llobregat". "Una ciutat com l'Hospitalet, que estava abocada a ser un suburbi, va deixar passar oportunitats com aquest far", ha reivindicat Marín.