Posar fi a "la cultura del subsidi" o "de la dependència" i "premiar la cultura de l'esforç" és una de les propostes de Junts en el seu pla per refer la classe mitjana, que considera que està en vies de desaparició. La formació va proposar el ple monogràfic que ha començat aquest dimarts, on ha plantejat capgirar de dalt a baix el model de subsidis vigent, reformulant i limitant de manera significativa la renda garantida de ciutadania, que va aprovar el juliol del 2017 l'executiu que encapçalaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. De retruc, això també vol dir una esmena al model de l'ingrés mínim vital espanyol.

D'aquí un any, el 2026, la Generalitat obrirà una finestreta única per gestionar tant l'ingrés mínim vital (IMV), la prestació creada pel govern espanyol durant la pandèmia, com la catalana renda garantida de ciutadania (RGC). Però després de l'estiu ja es posarà en marxa la nova plataforma virtual per atendre els expedients d'aquesta última prestació. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha avançat que ara per ara, el seu departament està treballant en qüestions tècniques per tal que les persones que tenen dret a cobrar aquests ajuts socials hagin de patir menys tràmits i menys burocràcia.

El Govern ha aprovat aquest dimarts, via decret, la condonació del deute a les famílies vulnerables que van rebre pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC). Així, l'executiu no reclamarà el retorn de cap import a les més de 2.800 famílies que van rebre ingressos per error "sempre que sigui per causes imputables a l'administració i que els imports no superin el 50% de l'indicador de renda de suficiència (IRSC) mensual en vigor". Tampoc s'exigirà la devolució dels ajuts per quantitats superiors en els casos en què les persones beneficiàries es trobin en una situació de vulnerabilitat o hagin obtingut ingressos inferiors al doble del salari mínim interprofessional durant l'any 2023.

Dimecres, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, compareixia a petició pròpia al Parlament per parlar de l'escàndol que ha envoltat la reclamació de la Generalitat a milers de famílies de pagaments indeguts vinculats a la renda garantida de ciutadania (RGC). Aquesta és l'última xarxa de seguretat per a les persones a Catalunya que no tenen prou ingressos per viure i han exhaurit altres vies, com l’atur o les prestacions no contributives, i han demanat ja l’ingrés mínim vital (IMV). 

Al juny Maria Ruiz (nom fictici) va rebre una carta del departament de Drets Socials de la Generalitat en què li reclamava que tornés 19.886,92 euros corresponents a ajuts socials indeguts que havia rebut des del maig del 2020 al mes d’abril. Des de llavors, la dona pateix un quadre d’angoixa: “I ara què faig, com ho pago?”. El cas de Ruiz és un dels 9.500 beneficiaris de prestacions socials que la conselleria ha detectat que van cobrar uns diners que, amb la llei a la mà, no els pertocava i, per tant, els demana que els tornin.

Fins a 8.500 famílies vulnerables han rebut ja una carta del departament de Drets Socials i Inclusió reclamant-los que retornin els diners de prestacions cobrades per errors de la Generalitat, principalment de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). L'import mitjà reclamat és de 7.500 euros, segons ha confirmat el número dos del departament, Raúl Moreno, que ha explicat que també hi ha altres prestacions socials afectades. I el problema no s'acaba aquí, ja que s'espera enviar la mateixa comunicació al voltant d'un miler més de famílies abans que acabi l'any. En total, s'espera que unes 9.500 famílies estiguin afectades per aquestes reclamacions.

Després de mesos de negociacions, l'esperat traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV) s'ha oficialitzat finalment aquest dimecres al Palau de la Generalitat. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i el conseller de Drets Socials en funcions, Carles Campuzano, han signat el conveni que ha de portar la Generalitat a gestionar aquesta prestació social que paga el govern espanyol. Com es concretarà? Com conviurà amb la renda garantida de ciutadania (RGC), la prestació que gestiona la Generalitat?

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

Imagina que els teus ingressos mensuals són de 710 euros i que en pagues 280 per un pis de lloguer. Pot semblar difícil, no només haver trobat un lloguer tan assequible, sinó arribar a final de mes amb poc més de 400 euros. Amb això has de cobrir l’aigua, la calefacció, el menjar, la factura del mòbil i, si t’arriba, alguna activitat d’oci per oblidar com tens de complicada la vida. Però, per difícil que t’ho sembli, un 7% de la població de Catalunya viu així o pitjor; és a dir, per sota el llindar d’ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). I, d’aquests, gairebé la meitat pateixen de sobrecàrrega financera de l’habitatge, destinant més d’un 30% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. 

Les prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital no treuen de la pobresa les poques famílies que arriben a rebre-les. Ho constaten cada dia les entitats socials, que fa temps que reclamen un canvi en el model d’ajudes, primer perquè arribin a tothom simplificant-ne els criteris i tràmits, i després per garantir-ne l'eficiència. Amb un de cada cinc catalans en risc d’exclusió socials, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya –que aplega 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials contra la pobresa– proposa augmentar entre 100 i 200 euros l’import mensual de la renda garantida.

Un pas més per aconseguir que la renda garantida de ciutadania (RGC) pugui ser compatible amb l'ingrés mínim vital (IMV). La proposició de llei dels comuns per modificar aquesta prestació i fer-la més flexible ha superat el debat al Parlament, i ara continuarà la tramitació. PSC-Units, ERC, Junts i la CUP-NCG també han donat suport al nou text. De fet, els dos socis del Govern han retirat l'esmena a la totalitat que hi havien interposat, de manera que no ha calgut cap votació al ple d'aquest dimecres. L'objectiu de la proposició dels comuns és "resoldre buits" legals de la norma per facilitar la complementarietat de la RGC amb l'IMV estatal, "maximitzar les possibilitats d'arribar a col·lectius no atesos fins ara per la renda garantida", sobretot per a aquelles famílies que tenen fills a càrrec, i la creació d'una nova prestació complementària per cobrir les necessitats bàsiques d'accés a l'habitatge.

Només el 28% de les persones que viuen en situació de pobresa a Catalunya reben la renda garantida de ciutadania (RGC) del Govern. L'ajuda estatal de l'ingrés mínim vital (IMV) amb prou feines cobreix el 13% dels catalans que pateixen pobresa severa i no arriba ni al 6% si s'agafen les persones que estan sota el llindar d'ingressos que dona dret a cobrar-lo. El coixí social per fer front a l'emergència en què es troben cada cop més llars (només cal veure les últimes dades de la Fundació Foessa) no està arribant a tothom qui el necessita, i els motius, segons un informe presentat avui per la Taula d'Entitats del Tercer Sector, són una barreja de falta de proactivitat per donar a conèixer les ajudes als beneficiaris, saturació administrativa, bretxa digital en l'accés i garbuix burocràtic per acreditar que es compleixen els requisits.

Quan parlem de la importància de l’educació de 0 a 3 anys a vegades és difícil saber a què ens referim. Sovint diem que és la inversió més rendible. Però per què la manera com tractem un nen durant els seus primers mesos en aquest món li canvia la resta de la vida? Recentment, una investigació científica ens n'ha donat la resposta: ajudar els més petits els modifica el cervell. 

A l'últim Informe d’indicadors socials de Catalunya (INSOCAT), que ECAS publica periòdicament, es destaca que l’índex de pobresa o exclusió a Catalunya ha pujat fins al 26,3% de la població i que les polítiques públiques no cobreixen les necessitats ni n’aborden les causes de forma estructural.

La Sindicatura de Comptes ha publicat un informe demolidor sobre el fracàs en la gestió de la renda mínima garantida, aprovada fa quatre anys i valorada com un gran avenç per lluitar contra la pobresa, en què assenyala que només ha arribat a una mínima part de la població que hi tenia dret. “Es pot concloure que la llei de renda garantida de ciutadania ha estat insuficient per assegurar una vida digna a les persones que estaven en situació de pobresa”, conclou la Sindicatura. La quantitat d'incompatibilitats que es van incloure van fer que de les 90.000 sol·licituds presentades el 2018 se'n rebutgessin 60.000, el 66% del total. Però és que de les 30.000 que van superar el tràmit, només 13.500 van tirar endavant. La resta van quedar per a l'any següent.

Quatre anys després de la seva posada en marxa, i a les portes dels primers plans pilot per a una renda bàsica universal, les primeres avaluacions oficials sobre el funcionament i la gestió de la renda garantida de ciutadania qualifiquen amb un suspens aquesta prestació catalana. L’ajuda, que es va posar en marxa el setembre del 2017 –i que el 2020 va desplegar-se del tot amb un import de 664 euros mensuals–, havia de garantir uns ingressos mínims i, per tant, una vida digna a tots els ciutadans de Catalunya, donant un coixí de seguretat a aquelles famílies que se situaven per sota del llindar de la pobresa. En canvi, ara l’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (la institució que depèn del Parlament i que s’encarrega de fiscalitzar la gestió econòmica i l’eficiència de la Generalitat) ha posat xifres al que els beneficiaris i els treballadors del tercer sector ja fa anys que denuncien: que la RGC es va gestionar amb deficiències i ha resultat del tot “insuficient”.

Se'l considera el pare del concepte precariat, una nova classe social, proletària, que sorgeix després de la crisi del 2008 i es defineix per la seva inestabilitat laboral. Una classe que creix cada dia més. Guy Standing és economista, professor a la Universitat de Londres i fa més de 30 anys que defensa la viabilitat de la renda bàsica universal per combatre la pobresa i les desigualtats. Rep l'ARA al Palau de la Generalitat, on després té prevista una reunió sobre aquest tema amb el president Aragonès. No para. Abans ja ha fet conferències a l'Observatori Social de la Fundació La Caixa, de la mà de la Xarxa Renda Bàsica. "Tu, sent dona i periodista ets –més que probablement– part del precariat. Ja ho saps això, oi?", adverteix.

La prova pilot de la renda bàsica universal (RBU) podria començar a materialitzar-se a Catalunya a finals de l'any que ve. El Govern ha esbossat una data i una partida inicial de 4 milions d'euros, que tal i com va explicar Eldiario.es s'inclourà als pressupostos que es presenten aquest dimarts, per "engegar l'arquitectura i la maquinària" d'aquesta prestació sense condicionants que, si és viable, acabaria rebent tothom. "Són diners que serviran per començar: dissenyar com es farà tot i fer els primers pagaments al grup de població triat per a la prova pilot", detallen fonts del Govern a l'ARA.