La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Fa exactament un any, el 28 de desembre del 2021, el consell de ministres donava llum verda a la reforma laboral, la mesura estrella del ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz. Després de mesos de negociació amb sindicats i patronals, Díaz va arrossegar tothom a un acord tripartit. Però això no va fer que la votació dos mesos després al Congrés de Diputats estigués exempta de polèmica: la norma es va salvar per un vot erroni d'un diputat del PP.

El decret aprovat dimarts pel govern espanyol facilitarà que 67.300 professionals sanitaris d'arreu de l’Estat passin a ser fixos. A Catalunya, amb un model en què la sanitat concertada té molt de pes, aquesta mesura tindrà un abast més limitat. Xavier Saballs, director de persones de l’Institut Català de la Salut (ICS), explica a l’ARA l’impacte de la normativa i quins altres plans ha posat en marxa Salut per rebaixar la temporalitat al sector. 

La Marta sap què és viure encadenant contractes de poques setmanes, de dies o fins i tot d’hores. Treballa d’infermera des de fa quatre anys, gairebé sempre al mateix centre, i mai ho ha fet amb un contracte fix. Dins seu es barregen sentiments de desconfiança i d’il·lusió davant l’aprovació del decret que permetrà estabilitzar 67.300 contractes de sanitaris a tot l’Estat. “Quan has vist companyes que ho han donat tot per la feina i es jubilen sense tenir mai un contracte estable t’acabes fent a la idea que correràs la mateixa sort. Fins que no ho vegi no m’ho creuré del tot, però és una notícia boníssima”, diu. El Jordi, metge d’urgències, recela una mica, però admet que sembla un primer pas per millorar les condicions de molts facultatius. “És evident que només volen complir amb la Unió Europea, però per fi fan alguna cosa. Espero que no es pensin que n’hi ha prou amb això. El sistema sanitari està precaritzat i cal que ens dignifiquin”, diu.

La Generalitat ha presentat aquest dijous un pla als sindicats per convertir en treballadors fixos el gruix de funcionaris que actualment treballen com a temporals a l'administració catalana. Amb aquest pla de reducció de la temporalitat, el Govern vol complir amb la normativa estatal que obliga a reduir la temporalitat per sota del 8%.

Un pas més per a l'entrada en vigor de la reforma laboral. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al reial decret llei del nou marc normatiu en matèria laboral, després de l'acord entre govern espanyol, sindicats i patronals i que modificarà alguns dels articles de l'actual Estatut dels Treballadors. "Es passa pàgina a la precarietat laboral", ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. La norma entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tot indica que serà demà dimecres, per bé que després es traslladarà al Congrés dels Diputats on li espera el pols polític. Ara bé, no tots els canvis que recull el text entraran en funcionament de manera immediata. En alguns casos, treballadors i empreses comptaran amb un període de temps per fer la transició.

És un dels mals endèmics que pateix el mercat laboral espanyol i al qual una conjuntura econòmica com la derivada de la crisi del coronavirus el fa vulnerable: els contractes temporals, que des de fa anys monopolitzen les llistes d'ocupació i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Aquest dimecres van centrar la reunió de la reforma laboral entre govern espanyol i agents socials, que si bé coincideixen en el diagnòstic (hi ha un abús de la temporalitat) encara es mantenen dividits pel que fa a la recepta, fins al punt que el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, ha explotat contra l'executiu per falta de claredat. "Cal discutir de forma seriosa. Les filtracions dels últims dies no ajuden en la negociació", ha comentat des de Còrdova en el marc del XX Congrés de Directius i Executius d'Empresa (CEDE)

“Demà aprovarem la reforma laboral, que serà extremadament agressiva. Amb flexibilitat en la negociació col·lectiva, i també reduirà la indemnització per acomiadament. Ja ho veurà, serà una veritable modificació”. Així explicava el febrer del 2012 l’aleshores ministre d’Economia, Luis de Guindos, al comissari d’Economia europeu, Olli Rehn, la normativa laboral elaborada pel PP que entraria en vigor l'endemà. Gairebé deu anys després, el govern espanyol ha entomat el compromís de “derogar-la”, tal com es recollia en l’acord de coalició firmat el desembre del 2019 entre el PSOE i Unides Podem. Això, però, no vol dir tornar a l'escenari laboral previ al de la reforma del PP, sinó desmuntar-ne, de moment, els anomenats “elements més lesius”. 

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

El treball assalariat va rebre de forma abrupta l'impacte de la pandèmia quan aquesta va començar l'any 2020. Ara bé, els seus efectes negatius van ser molt diferents en funció de la modalitat contractual dels treballadors, el perfil d'aquests i el sector. El turístic va ser –i és– el sector que més va patir i davant el creixement actual de contagis la temporada d'estiu es mira amb prudència. Activitats com l'hostaleria, el lleure recreatiu o la restauració, totes vinculades al sector turístic, van significar un 61% del total de llocs de treball destruïts el 2020, segons es desprenèn de la memòria anual del Consell Econòmic i Social del 2020, feta pública aquest dimecres. La caiguda va ser especialment dura per a les dones, un 73% dels llocs de treball que el sector va perdre. Per al Consell Econòmic, això denota la vulnerabilitat de les dones al mercat laboral. "Es concentren a les categories més baixes, associades a pitjors posicions i a una ocupació temporal", conclou la memòria.

Hi ha unes 120.000 persones que treballen a l'administració pública catalana sense contracte fix. La majoria són empleats de la Generalitat de Catalunya, on la taxa de temporalitat supera el 40%. Ho ha denunciat aquest dilluns CCOO de Catalunya, que ha volgut aprofitar la coincidència entre la renovació dels òrgans directius encarregats d'aquesta qüestió dins el sindicat i que hi ha un nou Govern per denunciar la situació i rescatar les demandes.

La negociació entre el govern espanyol, els empresaris i els sindicats per modificar la reforma laboral ha agafat una velocitat de creuer. No hi haurà formalment una derogació de la reforma laboral que va aprovar el PP el 2012, però la ministra de Treball, Yolanda Díaz, planteja refer-la de dalt a baix. No es tracta només de mirar enrere per desfer els canvis que va introduir l’executiu de Mariano Rajoy, sinó que el govern de coalició, empès sobretot per Unides Podem, vol anar més enllà i ambiciona fer una revolució en matèria laboral. Díaz aspira a impulsar canvis legislatius per crear un nou marc de relacions laborals que contribueixi a crear ocupació. “És el que necessita el nostre país”, va defensar la vicepresidenta tercera dimecres al Congrés.

Els canvis en la contractació que inclourà la reforma laboral aniran més enllà de la simplificació dels contractes. El ministeri de Treball vol posar fi a l'elevada temporalitat del mercat laboral canviant de dalt a baix els contractes eventuals. Segons l'última proposta que el departament dirigit per la ministra Yolanda Díaz ha enviat als agents socials amb qui negocia la reforma —patronal i sindicats—, els contractes temporals només podran tenir una durada de sis mesos ampliables, "excepcionalment" i si així ho estableix el conveni col·lectiu sectorial, a un any.

Des del 2013, l'any en què es va registrar el màxim històric de més de cinc milions d'aturats a tot l'Estat, les xifres d'atur baixen mes a mes de manera continuada. Així, la desocupació s'ha reduït en gairebé dos milions de persones al conjunt de l'Estat. Però, malgrat el bon funcionament de l'economia, hi ha alguns senyals d'alarma que cal prendre en consideració: les baixades de la desocupació cada vegada són menys pronunciades i augmenta la temporalitat, cosa que comporta certa precarització de l'ocupació.

L'alt grau de temporalitat a Espanya segueix sent una de les assignatures pendents en matèria d'ocupació. Segons les dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) recollides per l'agència Europa Press, un de cada quatre contractes firmats al juliol tenia una durada d'una setmana o menys. Durant el setè mes de l'any es van registrar poc més de dos milions de contractes, dels quals 515.220 preveien una relació laboral de set dies o menys.

És veritat que Catalunya lidera la reducció de l'atur i la creació d'ocupació a l'Estat, però també cal fer notar que és el juny amb el saldo positiu més reduït des del 2013. En concret: el mes passat 15.376 persones es van desapuntar de les llistes de l’atur a Catalunya i la xifra total d’aturats va caure fins als 370.192 desocupats. És la comunitat amb la baixada més forta. Al conjunt d’Espanya l’atur va caure en gairebé 90.000 persones i la xifra total d’aturats va situar-se en 3,1 milions de persones. Catalunya també va liderar les xifres d’ocupació amb 32.500 nous afiliats. L’Estat va sumar, en conjunt, 91.300 afiliats, fet que situa el nombre de cotitzants per sobre dels 19 milions, un nivell que no s’assolia des de fa deu anys.

Sis de cada deu espanyols d'entre 15 i 65 anys treballen amb un contracte temporal involuntàriament. Així ho indica un estudi elaborat per l'Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea, publicat aquest divendres.

Més d’un de cada quatre treballadors espanyols tenien un contracte temporal durant el 2017. És a dir, gairebé el 27% dels ciutadans de l’Estat no eren treballadors fixos. Aquesta dada situa Espanya com el país de la Unió Europea amb la taxa de temporalitat més alta, un indicador que és del 14% en la mitjana comunitària, segons l’oficina estadística de la UE, l’Eurostat.

Sancionar la temporalitat fraudulenta. Aquesta és una de les demandes que els sindicats havien posat sobre la taula d'un dels grups de negociació que mantenen amb el govern espanyol per millorar la qualitat del treball. La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha anunciat aquest dijous que el seu departament impulsarà una normativa per endurir les sancions a les empreses que abusen de la temporalitat. Concretament, la intenció de l'executiu central és sancionar les empreses per cada treballador contractat temporalment de manera fraudulenta i no per al comportament global de l'empresa com passa actualment. Actualment s'aplica una única sanció que es pondera en funció del nombre de treballadors.