Mercat laboral
Política 27/12/2021

El pols per la reforma laboral aterra (de nou) al Congrés

Els socis del PSOE i de Podem anticipen que no hi donaran suport si no es modifiquen elements de l'acord amb els agents socials

4 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimarts a la sessió de control al Senat

MADRIDTot i que semblava que amb l'acord a tres bandes (sindicats majoritaris, patronals i govern espanyol) per la reforma laboral arribava la calma al voltant d'un dels temes més espinosos de la primera meitat de la legislatura espanyola, res més lluny de la realitat. El pols dins el diàleg social els últims mesos, i que es va esvair dijous passat amb l'anunci del pacte, ha saltat ara al Congrés i, en particular, entre l'executiu de Pedro Sánchez i els seus aliats. ERC, EH Bildu i el PNB no garanteixen donar el vistiplau a la reforma -que previsiblement s'aprovarà aquest dimarts en consell de ministres- si no es modifiquen diversos aspectes quan s'hagi de validar a la cambra baixa.

Tant republicans com abertzales ja van anticipar el mateix dia de l'acord que no donaran suport a una norma que consideren "aigualida" . "Si [la reforma] vol prosperar i ser convalidada al Congrés, el text pactat amb els agents socials haurà d'evolucionar molt durant el tràmit parlamentari", apunten fonts d'ERC al Congrés. Malgrat aquest avís per a navegants, la preocupació no sembla haver-se instal·lat, de moment, dins el govern espanyol, que encara arrossega la ressaca del tortuós camí de la negociació per als comptes públics del 2022 i la llei de l'audiovisual . "No tinc cap dubte que [la reforma laboral] aconseguirà un ampli consens [al Congrés]", ha dit confiat el ministre d'Inclusió, José Luís Escrivá (PSOE), en una entrevista a La Sexta aquest dilluns.

Escrivá, que ha definit com a "ambiciós" el nou text, ha reiterat que "no és el primer cop" que el govern de coalició es troba en situacions com aquesta i ha sentenciat: "Al final ho hem anat solucionant tot, també lleis molt importants". En paral·lel, des del PSOE s'ha apel·lat a la "importància" de tirar endavant la reforma després "del gran esforç de sindicats i patronals". "Espero que es mantingui al màxim possible l'acord amb els agents socials", ha defensat el portaveu de la formació socialista al Congrés, Felipe Sicilia, en roda de premsa aquest dilluns.

Però, què pot passar un cop la norma arribi al Congrés? S'obriran tres escenaris: el primer, la no convalidació del decret llei que aprovarà el consell de ministres perquè entri en vigor abans del 31 de desembre, tal com l'executiu s'ha compromès amb Brussel·les a canvi dels fons europeus . Això implicaria que la norma deixaria de ser efectiva de facto i, per tant, es tornaria al marc normatiu fins ara vigent, és a dir, el del PP del 2012. El segon escenari, i el més "fàcil" per al govern central, seria el de la convalidació del decret un cop arribi al Congrés, és a dir, que l'executiu aconseguís arrencar una majoria de vots per mantenir la norma tal com es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). De moment, tenint en compte les posicions dels diferents partits polítics a la cambra baixa espanyola, els números perquè això passi no surten.

Finalment, i com a tercer escenari, el Congrés podria convalidar el decret però demanar que es tramiti com a projecte de llei, és a dir, que els partits hi puguin presentar esmenes totals o parcials i modificar el text, un tràmit que es pot allargar com a mínim 4 mesos. Aquí és on entrarien en joc les demandes dels socis i, alhora, els equilibris del govern espanyol amb la CEOE, que ja ha advertit que si es canvia "una sola coma" de la reforma laboral acordada l'executiu no podrà comptar amb ells "per seure a la taula a partir d'aquell moment" . El govern de coalició, però, no hi tanca la porta o, com a mínim, no ho fa el partit lila. "Cal respectar qui demana més", ha defensat el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, que ha anticipat que aquest mateix dilluns han arrencat els contactes amb el socis de la investidura per aconseguir el seu suport per a la reforma laboral.

Els aliats, però, es queixen que aquests contactes "arriben tard". Entre les diferents demandes, ERC, EH Bildu i el PNB coincideixen en prioritzar l'aplicació dels convenis d'àmbit autonòmic i provincial per sobre dels convenis estatals, a diferència del que es va establir amb les reformes laborals del 2010 (PSOE) i 2012 (PP). Un element que no va arribar a prosperar durant la negociació amb els agents socials, expliquen a l'ARA fonts del ministeri de Treball, i que, de fet, tampoc s'inclou a l'acord entre el PSOE i Podem per al govern de coalició. "Ineludiblement, s'hi haurà d'incloure i estem convençuts que s'hi inclourà", insisteixen fonts d'ERC. "És fonamental, i sense això no donarem suport a la reforma. Avui estem en el no", insistia aquest cap de setmana el líder del PNB al Congrés, Aitor Esteban.

Des d'EH Bildu també demanen "recuperar les indemnitzacions per acomiadament" que el PP va abaratir l'any 2012. Un punt que tampoc s'ha negociat amb els agents socials -l'executiu ho vol deixar per a més endavant - i que és una línia vermella per als empresaris, com la prevalença dels convenis autonòmics o provincials. "Trencaria la unitat de mercat", ha argumentat aquest dilluns el president de la CEOE, Antonio Garamendi, per bé que en el seu moment va defensar el salari mínim interprofessional per territoris . El partit abertzale també critica que no es recullin les demandes dels sindicats amb més presència al País Basc, ELA i LAB.

Ni la CEOE fa decantar al PP

"[Garamendi] ja té fronts interns, com per estar pendent del PP", apuntava fa dues setmanes a l'ARA una font propera als empresaris. Una predicció que després es traduiria en 4 abstencions, entre les quals la de Foment del Treball , dins els òrgans de govern dels empresaris a donar el vistiplau a la reforma laboral. Malgrat el sí dels empresaris, el Partit Popular ja ha anticipat que no hi donarà suport. "Quan governem tornarem a la reforma del PP", ha dit el vicesecretari de comunicació dels populars, Pablo Montesinos, aquest dilluns a RNE. Si bé Montesinos ha assegurat que la relació amb la patronal és "bona i cordial", ha afirmat que "acordar per acordar no sempre és bo". De fet, al llarg d'aquests mesos de negociació diferents fonts pròximes al diàleg social tenen constància dels contactes dels populars amb els empresaris per mirar d'evitar el que ha acabat passant: un altre acord amb el govern espanyol .

Un estira-i-arronsa que ve de lluny

Aquesta no és la primera vegada que la reforma laboral aixeca polseguera al Congrés de Diputats. Sánchez, per exemple, va aconseguir salvar la primera pròrroga de l'estat d'alarma el maig del 2020 amb els vots a última hora d'EH Bildu a canvi de derogar "íntegrament" la reforma laboral del PP. Un acord que poques hores després els mateixos socialistes van trencar aigualint els termes i rebutjant l'opció d'una "derogació íntegra" de la reforma. De fet, aquella escena no només va acabar generant crispació entre els aliats, sinó també dins l'executiu -mentre que Calviño titllava "d'absurd" el debat, Iglesias demanava complir amb el que s'havia pactat -, i fins i tot la CEOE s'afegia a la discussió trencant ponts amb Sánchez i considerant aquell pacte amb els abertzales "un menyspreu indignant al diàleg social". Més d'un any després, i a l'expectativa de si escenes com aquella es poden repetir, el debat de la reforma laboral està lluny de donar-se per tancat.

stats