Laboral
Economia 02/09/2021

La patronal planteja diferenciar el salari mínim per territoris i el govern espanyol s'hi nega

Garamendi es mostra obert a canviar la llei per aconseguir-ho però insisteix que no és el moment d'apujar el salari mínim

2 min
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, dilluns en una conferència

BarcelonaSemblava una sinergia impossible però la CEOE i la Generalitat de Catalunya remen per un cop en la mateixa direcció. Mesos abans de la pandèmia, el Govern havia presentat un estudi en què defensava que el salari mínim interprofessional (SMI) hauria de ser de 1.239 euros de mitjana al Principat. Aquest dijous, el president de la principal patronal espanyola, Antonio Garamendi, hi ha coincidit: no en la xifra, sinó en el fet que cada territori hauria de tenir el seu sou mínim de referència.

“En territoris com Madrid i Barcelona el cost de la vida té poc a veure amb el d'altres llocs d'Espanya”, ha raonat Garamendi en una entrevista a Capital Radio. Així, tot i que s'hagués de canviar la llei per aconseguir-ho –ha dit–, “s'hauria d'avaluar un SMI que s'acoblés a cadascun dels territoris del país”. 

El màxim representant de l'associació empresarial s'ha agafat, per exemple, al fet que la mateixa negociació col·lectiva s'organitza d'aquesta manera a Espanya. “El conveni del metall de Biscaia és molt diferent del d'una altra província i fins i tot del mateix País Basc”, ha insistit.

Però aquest argumentari no ha convençut el govern espanyol, que poques hores després s'hi posicionava rotundament en contra. “[El plantejament] és completament aliè a la tradició jurídica i política del país, i tindria efectes devastadors en termes d'unitat de mercat”, ha afirmat el secretari d'estat d'Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey. “No seria convenient fer distincions en relació amb el territori perquè s'ha de garantir als treballadors que tinguin unes condicions laborals mínimes i dignes, sigui on sigui que desenvolupin l'activitat”, ha coincidit la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, en declaracions a Europa Press.

Segons el director del màster en organització i gestió de les persones a les organitzacions de la UPF Barcelona School of Management, Tomàs Rubió, la patronal ha sortit en defensa de la descentralització de l'SMI perquè el poder d'aquesta entitat és als territoris i perquè obrint aquesta caixa dels trons dilata en el temps la pujada del sou mínim, a la qual s'ha posicionat repetidament en contra.

Amb tot, Rubió coincideix amb el govern: "Generar un SMI territorial generaria uns desajustos difícils de solucionar". "Ja tenim molts problemes [en aquest sentit] i això generaria més desajustos territorials dels que ja hi ha", insisteix.

La CEOE, contra l'increment salarial

En realitat, poc més lluny ha arribat la proposta de Garamendi, que al final ha acabat tapant la seva petició prioritària: que el salari mínim no s'apugi de manera immediata. 

“Amb el panorama que tenim és el moment de recuperar l'ocupació, de tornar a posar en marxa el país, no és el moment, especialment en certs sectors, de posar una trava molt important per recuperar l'espai que han perdut amb la pandèmia”, ha dit Garamendi, que ha assegurat que fins i tot el Banc d'Espanya havia alertat que un increment d'aquest estil podia suposar una contracció de l'ocupació. 

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja ha qüestionat en altres ocasions aquesta afirmació adduint que les dades del Banc d'Espanya no mostraven que fins ara s'hagi destruït ocupació per culpa directa d'apujar el sou mínim. No és estranya, doncs, la resposta del govern a les queixes de Garamendi: “És el moment”, l'ha contradit Pérez Rey, que ha assenyalat que les bones dades macroeconòmiques han de tenir impacte en els treballadors més vulnerables.

stats