Mercat de treball
Economia 23/12/2021

Díaz arrossega empresaris i sindicats a un acord per a la reforma laboral

La reforma recupera la "plena" ultraactivitat i deixa aparcada la revisió de la indemnització per acomiadament

6 min
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, en una imatge d’arxiu.

MADRIDFumata blanca en l'acord per a la reforma laboral. “Demà m’agradaria poder sopar a casa meva a Galícia, però seré allà on em mani la negociació”. Així resumia aquest dimecres al migdia la ministra de Treball, Yolanda Díaz, l’estat de la negociació entre els agents socials i el govern. A l'espera del "text definitiu", empresaris i sindicats han deixat que la titular de Treball sopi aquest dijous a la seva terra natal i ho faci amb un acord tripartit sota el braç, després que les executives hagin donat el seu vistiplau al llarg del matí. Ara bé, internament el debat no ha estat fàcil. De fet, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, no ha pogut convèncer a la patronal catalana, Foment del Treball; ni a la madrilenya, Ceim; ni a les sectorials Anfac (automòbil) i Asaja (agrària), que s'han abstingut, segons expliquen diferents fonts consultades per l'ARA.

"Amb aquesta reforma els treballadors guanyen i recuperen drets", ha expressat Díaz després d'anunciar l'acord. Si tot va com està previst, la norma s'aprovarà en el pròxim consell de ministres del dia 28, de manera que entraria en vigor abans del dia 31 de desembre, tal com s'ha pactat amb Brussel·les a canvi de l'arribada dels fons europeus.

Després de nou mesos de negociació i d’una setmana de reunions maratonianes –aquest dimarts va durar 13 hores–, a l'últim moment s'hauria aconseguit salvar l'últim escull: el de la subcontractació. Amb aquesta reforma, però, no es torna a un escenari laboral previ al de la reforma del PP, sinó que només s'han desmuntat alguns dels “elements més lesius”, mentre que d'altres, com la reducció de la indemnització per acomiadament, no s'han tocat. Tampoc s'ha modificat l'article 41, que inclou la possibilitat que l'empresari modifiqui "substancialment" les condicions laborals i que el govern de coalició recull al seu acord de legislatura. De la mateixa manera que ha quedat enrere la modificació del mecanisme de " descuelgue " dels convenis , que va legislar el PP l'any 2012.

La negociació ha sigut "complicada", assumeixen totes les parts, pel tecnicisme del document que s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat i que modificarà alguns dels articles de l'Estatut dels Treballadors. Després, però, encara haurà de passar el tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Aquí, el govern toparà amb els seus socis, en especial ERC i EH Bildu, que ja han dit que no volen una norma "aigualida". Aquestes són les línies mestres de l'esborrany de la nova reforma al qual ha tingut accés l'ARA:

Conveni d'empresa vs. sectorial

Aquest era un dels elements més espinosos. Finalment, prevaldrà el conveni del sector per sobre del conveni d’empresa. Ara bé, aquest últim encara podrà regular l’elecció entre abonar o compensar les hores extres, l’horari i la distribució del temps de treball, l’adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar, però no la durada de la jornada ni el salari base, que quedaran fixats pel conveni sectorial.

A més, s'aplicarà el conveni del sector de l’activitat realitzada quan es tracti de feines externalitzades a empreses contractistes o subcontractistes. La mesura vol evitar situacions que denuncien repetidament les cambreres de pis (o kellys). Aquest punt ha portat de corcoll les últimes negociacions i, de fet, la redacció final de l'article 42, subcontractació d'obres i serveis, resta veure com queda.

Ultraactivitat 

Es recupera la ultraactivitat “plena” sense límits temporals recollida a l’article 86 de l’Estatut dels Treballadors. Això vol dir que els convenis col·lectius es prorrogaran fins que es puguin substituir per un de nou, negociat de forma col·lectiva. La reforma del PP del 2012 limitava la ultraactivitat a un any. Passat aquest temps, si sindicats i empresa no es posaven d'acord, el conveni dequeia.

Temporalitat limitada

Díaz, en consonància amb els sindicats, proposava limitar els contractes temporals per posar fi als abusos, però el plantejament inicial no convencia a la patronal. De fet, aquest ha sigut un dels elements que l’executiu ha anat aigualint per arrancar el sí dels empresaris (han quedat enrere mesures com estipular un límit del 15% de contractes temporals en una empresa). En termes generals, s’ha acordat simplificar els tipus de contractes, generalitzar els indefinits –és a dir, que aquests siguin els "preferents"– i vincular els temporals a la causalitat, així com fer-los més simples.

Contracte temporal “estructural” 

Dos motius permetran la contractació temporal: o bé per "circumstància de producció" o bé per "substitució de la persona treballadora". En el primer cas, és a dir, el contracte per "circumstància de producció", estarà vinculat a “increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda”. Quan aquest contracte sigui fruit d'una situació "imprevisible" podrà durar sis mesos, ampliable a un any. Ara bé, si l'empresa pot demostrar una situació ocasional però “previsible”: com ara una campanya de Nadal o feines relacionades amb festes o fires que es realitzen un cop l'any, canvia el límit de temps. Tindran una limitació d’un període màxim de 90 dies l’any, no consecutius, és a dir, tres mesos, malgrat que els empresaris han pressionat fins a l'últim moment perquè fossin quatre.

Pel que fa als contractes de “substitució de la persona treballadora” només es podran utilitzar en cas de substitució d’empleats amb reserva del lloc de feina i sempre que s’especifiqui “clarament” qui és la persona substituïda. A més a més, per considerar que una persona no és "temporal" sinó "fixa" es redueix l'encadenament de diferents contractes a 18 mesos, durant dos anys (abans eren 24 mesos, durant un període de 30 mesos).

Contracte temporal “de formació” 

Els contractes formatius també són temporals. En aquest cas, la reforma presenta una definició molt més “reforçada” del contracte de formació, així com les seves causes. Amb la nova normativa, es reduiran a dues les possibilitats per poder-se acollir a un contracte formatiu, una simplificació que reivindicaven els sindicats. 

D’una banda, hi haurà un “contracte de formació en alternança” en què es combinarà treball i formació. Aquest contracte estarà limitat a persones de 30 anys; serà obligat l’acompanyament d’un tutor, com demanaven els empresaris , i podrà durar un mínim de 3 mesos i un màxim de 2 anys.

De l’altra, els estudiants es podran acollir a un “contracte d’obtenció de pràctica professional”, adequada al nivell d’estudis. Duraran un mínim de sis mesos i un màxim d’un any. A més, també s'unifica el període de prova a un mes.

Fixos discontinus

Finalment, un dels altres esculls aquests últims dies ha sigut el de la figura dels fixos discontinus. La novetat principal és que es reconeixerà l’antiguitat de tot el període que ha durat la relació laboral i no només dels períodes efectivament treballats. Aquests contractes estaran pensats per a aquelles feines estacionals o de temporada i també podran acollir-s’hi les empreses administratives o mercantils.

Infraccions 

En cas que l’empresa incompleixi les normes que regulen la contractació temporal, la persona treballadora es considerarà fixa. A més a més, sindicats, patronals i govern espanyol també han acordat reforçar les plantilles d’inspecció del Treball i incrementar les sancions per l’ús fraudulent dels contractes, malgrat que el cost ha quedat per sota de les xifres a les quals aspiraven els sindicats. En aquest cas, ja no se sancionarà l'empresa un sol cop, sinó que hi haurà tantes multes com situacions fraudulentes es puguin identificar.

ERTOs estructurals 

Agents socials i govern espanyol no volen deixar enrere un experiment que ha funcionat durant la pandèmia: els expedients de regulació temporal d'ocupació. A partir d'ara, aquests es potenciaran en detriment dels acomiadaments col·lectius. Així, s'incorporaran a la legislació ordinària els ERTO per limitació o impediment que s'han utilitzat durant la pandèmia . Les característiques d'aquests es mantenen, per bé que queda per determinar quines són les exoneracions a les quals es podran acollir les empreses en funció de la formació dels empleats, segons explica una font del diàleg social a l'ARA.

Finalment, a l'Estatut dels Treballadors s'incorporarà el nou mecanisme RED (ERTOs estructurals), que té per objectiu principal evitar els acomiadaments massius. Aquesta eina ha estat titllada de "complexa" per a empresaris i sindicats i per això el govern ha reduït els requisits. Es podrà activar en dos casos: per una qüestió "cíclica", amb una duració màxima d'un any; les empreses s'hi podrien acollir davant un escenari macroeconòmic desfavorable. O bé per un motiu "sectorial": es podrien aplicar a un determinat sector quan aquest percebi canvis estructurals que obliguin a una requalificació i a una "transició professional" de la plantilla. També durarien un any, però es podrien prorrogar durant sis mesos i fins a dues vegades (12 mesos); és a dir, dos anys en total.

Pel que fa a l'autorització d'aquest mecanisme, s'activarà per acord al consell de ministres, prèvia informació i consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials, que després podran sol·licitar adherir-s'hi. Les que rebin autorització per acollir-s'hi podran accedir a beneficis en matèria de cotitzacions vinculats al manteniment dels llocs de feina. A més, les empreses que contractin persones afectades per aquest mecanisme en els casos "sectorials" també tindran dret a bonificacions de fins a un 50% a les quotes de la seguretat social durant sis mesos. De la mateixa manera que en els ERTO normals, durant el període en què una empresa estigui aplicant aquest mecanisme no es podran fer hores extres ni contractar nous empleats.

Un estira-i-arronsa 

L’acord arriba després de moltes negociacions i, també, d’uns mesos de tensió entre el govern central i les patronals. En aquests últims mesos, els empresaris s’han despenjat de fins a dos acords en matèria laboral i de la seguretat social . Per una banda, l’increment del salari mínim interprofessional a 965 euros i, per l’altra, del nou mecanisme d’equitat intergeneracional, és a dir, l’augment de les cotitzacions dels treballadors per poder omplir l’anomenada “guardiola de les pensions”. 

Malgrat aquestes desavinences, els empresaris sempre s’han mantingut a la taula de negociació de la reforma laboral. Fa dos dies, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, assegurava que s'estava "avançant". Tant el seu sí com el dels sindicats convertirien la reforma laboral en la segona consensuada aquest segle XXI, després de l'acord tripartit al 2006 amb Zapatero.

stats