Laboral
Economia 06/12/2021

"Pagar per treballar": prolifera el frau dels contractes de pràctiques

Els sindicats denuncien "l'explotació" de treballadors joves titulats i les pèrdues per a la Seguretat Social

3 min
Un informe de la UGT denuncia que la Seguretat Social perd 1.500 milions en cotitzacions pel frau en els contractes de pràctiques.

Madrid“Mira, ja te n'he trobat una. És justament el que et dic, pagues gairebé 300 euros per un curs, però per poder estar sis mesos contractat com a becari, a mitja jornada i per 360 euros”. El Carlos (nom fictici) és periodista i sociòleg i fa mesos que busca feina. Envia currículums, però també està inscrit en més d’un portal on minut rere minut s’actualitzen les ofertes, que revisa fent scroll a la pantalla de l’ordinador. Entre aquests anuncis, assegura que “cada setmana” en troba molts de similars al que explica al començament. “Fa una pudor de tripijoc que al·lucines, perquè al final tens una persona treballant a mitja jornada, però amb un contracte així et surt molt barat”, reflexiona.

En aquest cas, l’oferta és de “becari tècnic d’investigació” per a una consultoria, i les tasques, a priori, van des de l’anàlisi de dades fins a la redacció d’informes. La formació mínima requerida és de nivell universitari, però també es té en compte haver fet un màster. Al final de tot de l'anunci, a les “observacions”, s’hi detalla que “la persona seleccionada haurà d’inscriure’s en un curs online universitari de 295 euros”. En funció de la plataforma de recerca de feina que fa servir, en Carlos troba ofertes “més o menys” similars. “A LinkedIn gairebé sempre et demanen que estiguis matriculat prèviament o estudiant alguna cosa per poder firmar un conveni de pràctiques, però no que l’hagis de fer després”, apunta.

“És un frau en tota regla”, anticipa el responsable de joventut de la UGT, Eduardo Magaldi. Aquest assessor laboral explica que quan joves com el Carlos s’incorporen en llocs de treball així desenvolupen tasques normals, amb la diferència que estan contractats com a becaris. És a dir, cobren menys (si cobren) i l’empresa també cotitza menys per ells. Des del sindicat asseguren que aquesta fórmula de “pagar per treballar” s’està estenent. Segons l’informe de la UGT Frau en pràctiques no laborals, l’objectiu és aconseguir estudiants en pràctiques a través de la seva matriculació en cursos, perquè ja no compten com a alumnes de graus, màsters o formació professional.

“No només és una qüestió que la persona que busca feina no decideix fer el curs voluntàriament, sinó que les pràctiques que t’ofereixen en un primer moment no estan associades a cap pla d’estudis”, apunta l’informe. Solen ser cursos “de formació digital i de pèssima qualitat” i en molts casos “són els mateixos joves els que han d’acabar afrontant la despesa, que sol ser d’uns 200 euros”, explica Magaldi. Des de la UGT denuncien que aquest “frau en la formació i contractació” amaga una relació laboral i, per tant, que també “hi ha un frau a la Seguretat Social a través de les cotitzacions”. De fet, per aquesta pràctica el 2018 la Seguretat Social va deixar d'ingressar 1.500 milions d’euros en cotitzacions, segons es desprèn de l'estudi del sindicat.

Trasllat als tribunals

Segons l’informe Falsos autònoms i falsos becaris: una aproximació institucional al cas espanyol, hi ha fins a 12 tipus de contractes diferents destinats als joves. Alguns, considerats “contractes de pràctiques laborals”, són els que combinen treball i formació. D’altres, en canvi, són “contractes de pràctiques no laborals”, amb els quals el becari rep formació però no pot exigir la contrapartida pròpia d’un treballador. Per això, els sindicats fa temps que reclamen una regulació unificada, concreta i robusta, ja que facilitaria els processos de denúncia als tribunals.

“Vaig estudiar ciències polítiques i un màster d’estudis de gènere, després. En cap moment fèiem tasques de formació vinculada als estudis com ara investigació, sinó que era treball administratiu: agafar el telèfon, atenció des de la finestreta, coses així”, explica Victor Terrón. És un dels membres de Becarixs UCM que ha treballat a la Universitat per a Gent Gran de la Universidad Complutense de Madrid i que ha portat als tribunals aquesta situació. "El que denunciem, un cop acabada la beca, és que el que hi havia entre nosaltres i la universitat no era una relació formativa, sinó laboral com amb la resta de treballadors, que podia donar-se en règim de subalternitat”, defensa. El fet que mai s'arribi a formar aquests estudiants i se'ls encarreguin feines rutinàries també és un frau en si mateix, destaca l'informe.

Espanya és el país de la Unió Europea amb més joves treballadors pobres. Concretament, el 2019 un 15,7% d’aquest col·lectiu estava en risc de pobresa i exclusió social, segons Eurostat. “Els joves surten amb un grau universitari o un màster i amb les pràctiques ja fetes, i l’únic que se’ls ofereix són més pràctiques, molts cops sense remuneració”, denuncien els sindicats.

stats