Laboral
Economia 19/08/2021

Menys de dos mesos, la durada dels contractes el 2021

La mitjana se situa en 54 dies fins al juliol, mes en què només un 0,3% dels registrats superaven l’any

3 min
Una cambrera neteja la taula d'una terrassa d'un local al carrer Amigó

Barcelona"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

La situació encara és més preocupant si es miren quants contractes de més d'un any es firmen en un mes. Segons les últimes dades publicades pel SEPE només un irrisori 0,3% superava aquesta durada al juliol. En canvi, dels 1.838.250 contractes firmats el setè mes de l'any un de cada cinc arribava com a màxim a una setmana i un de cada tres a un mes. Pel que fa als contractes indefinits, se'n van firmar 165.500, xifra que equival al 9% del total dels registrats al juliol.

La duració mitjana dels contractes inscrits als SEPE només al juliol va ser de 53,2 dies, una xifra lleugerament inferior als 53,3 del mateix mes de l'any passat. Tot i així està sis dies per sobre de la mínima de tota la sèrie, que es va registrar el juliol del 2019, amb 47 dies.

La reforma laboral que està negociant el govern espanyol amb la patronal i els sindicats majoritaris vol declarar la guerra a aquesta temporalitat. Cal tenir en compte que Espanya (24,7%) és el segon país de la Unió Europa amb més temporalitat el 2020, només superada per Montenegro, tot i que les dades d'aquest país són del 2019 i que Brussel·les ja porta anys demanat al govern espanyol que capgiri aquesta situació tant en el sector públic com en el privat. Per fer-ho la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aposta per simplificar el nombre de contractes i que les empreses només recorrin als temporals per dos motius: cobrir baixes de treballadors o pics de feina. D'aquesta manera, doncs, s'eliminaria l'actual contracte d'obra i servei, un dels més recurrents. La intenció de la ministra és aprovar aquests canvis abans que acabi l'any. Per aconseguir-ho, haurà d'afrontar una tardor amb intenses negociacions amb els agents socials. "La simplificació de contractes ajudarà a fer front a aquesta temporalitat. Ara bé, no és l'única solució", deixa clar l'economista.

Prioritzar els contractes indefinits

Segons Poveda la clau passa per prioritzar els contractes indefinits per sobre dels temporals, just el contrari de la tònica actual del mercat laboral. Si es miren les dades de l'atur del juliol, fins a un 91% dels contractes que es van firmar van ser temporals i només un 9% (165.500) van ser indefinits, dels quals més de 64.000 van ser a temps parcial. "S'ha d'aconseguir com a mínim arribar al 50% per donar estabilitat a l'economia espanyola. No es poden cobrir llocs de treballs estructurals amb contractes temporals tal com està passant els últims anys", insisteix. En aquest sentit, l'economista coincideix amb Díaz que els contractes per un temps concret només s'utilitzin quan hi ha pics de feina. "Aquest abús de la temporalitat per part de les empreses només demostra que no planifiquen ni a mitjà ni a llarg termini", sentencia.

stats