Foment del Treball es planteja portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i els Comuns. Ho ha anunciat el president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, durant l'assemblea celebrada aquest dilluns a Barcelona. "El recent pacte entre el Govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", ha afirmat. I ha afegit que "no es poden canviar les normes del joc des d'una cantonada ideològica, pensant en propaganda o en quedar bé".

Recordo un text, d’uns anys enrere, en què Tzvetan Todorov advertia de l’alt risc que significa “una concepció de l’economia com a activitat completament separada de la vida social, que ha d’escapar del control de la política”. M’hi ha fet pensar un acudit del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, que denuncia com a “filocomunistes” les polítiques d’habitatge del president Salvador Illa. No fa gaires dies, deia que ell no fa política, però que no pot permetre –referint-se a Pedro Sánchez– que "es criminalitzi els empresaris". A què respon aquest estat d’esperit? Quin és l’objectiu estratègic que li fa dir aquestes coses, quan no es pot pas dir que la lluita de classes estigui gaire exacerbada o que les elits empresarials es puguin sentir atrapades? Més aviat marquen el pas més que mai, i han aconseguit a més que les societats ho assumeixin amb naturalitat. Què queda del vell conflicte de classes en un moment en què al malestar social li costa trobar formes de socialització efectiva?

El pacte de pressupostos del Govern i Comuns, que preveu la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, no ha agradat gens a les cambres de propietaris i a les organitzacions empresarials, però tampoc a les entitats de llogaters, que el consideren poc agosarat. A les veus crítiques amb el text, que planteja modificar la llei d'urbanisme per facultar els ajuntaments a introduir el veto, aquest divendres se n'ha sumat una de nova: la de Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un dels experts que va participar en la taula de treball del Govern sobre aquest tema i que va elaborar un informe a favor de la mesura. "La proposta actual sobre la compra especulativa d’habitatge difícilment podrà complir l’objectiu", han assegurat des de l'IDRA en un posicionament redactat pel mateix Palomera, segons ha confirmat l'ARA.

Les entitats que conformen l'anomenat G8 empresarial –Cambra de Comerç de Barcelona i les altres 12 cambres catalanes, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Pimec, FemCAT, Barcelona Global, RACC i la Fira de Barcelona–, juntament amb Foment del Treball, han elaborat un manifest conjunt sobre el nou model de finançament presentat pel govern espanyol a principis de mes, en el qual afirmen que la proposta pactada per l'executiu de Pedro Sánchez i ERC "no es pot considerar suficient". Després del dur comunicat emès per Foment –la patronal que agrupa les grans empreses catalanes– el mateix dia en què el govern espanyol va detallar la seva proposta, en el qual titllava de "clarament insuficient" la proposta, ara les entitats del G8 s'acosten a les crítiques de Foment en un text pactat. La Cecot també s'ha sumat al comunicat, reiterant que consideren "clau aprofitar la finestra d’oportunitat parlamentària per consolidar avenços estructurals per a l’economia catalana".

Les relacions entre Foment del Treball i el Govern del PSC no passen pel seu millor moment. Si la patronal i els socialistes catalans van viure una lluna de mel mentre Salvador Illa era a l'oposició, les coses van començar a canviar quan el líder del PSC va arribar a la Generalitat i, en contra del que li demanaven els empresaris catalans, va començar a apostar per polítiques d'intervenció –per exemple, en habitatge– i va rebutjar grans baixades d'impostos. El xoc, però, va arribar al seu moment més àlgid aquest divendres, amb l'anunci de la proposta per al nou model de finançament negociat a tres bandes entre el Govern, ERC i el ministeri d'Hisenda. L'executiu català havia convocat els agents econòmics i socials al Palau de la Generalitat per desgranar-los l'acord, però Foment es va avançar: en un comunicat va titllar la proposta de "clarament insuficient" i va assegurar que no resolia el problema de finançament per a Catalunya. Això va generar molt malestar al Palau de la Generalitat i també al president, Salvador Illa. La tensió va esclatar a la reunió, presidida per Illa, on també hi eren els sindicats, Pimec, FemCat o la Cambra de Barcelona.

El passat dia 5, el president de la patronal Foment, Josep Sánchez Llibre, va proposar a la societat espanyola un pacte social en favor de la immigració evitant el caràcter ideològic i partidista que caracteritza el debat i centrant-lo en els efectes econòmics que està tenint l’evolució demogràfica.

Després del fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, Josep Oliu ha rebut grans aplaudiments. Els últims, amb Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any inclosa, han estat aquest dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en el marc de la divuitena edició dels premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball, on el president del banc català ha estat ovacionat "per haver estat l’ànima impulsora de la transformació de la companyia, convertint una entitat d’origen local en un actor de referència, amb projecció nacional i internacional", segons la patronal.

Des del novembre del 2023, quan Junts va rubricar el pacte per investir Pedro Sánchez, que la patronal es va mirar diferent el partit de Carles Puigdemont i va començar a desfilar per Waterloo. De ser el propulsor del referèndum de l'1 d'Octubre va passar a ser un garant dels seus interessos davant de la Moncloa i els partits d'esquerres que conformen la majoria del govern a Espanya. Un exemple clar va ser el veto a la reducció de la jornada laboral de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz. Ara bé, què passa un cop Junts ha anunciat el trencament amb el PSOE? ¿Hi ha alguna llei que vetarà Junts que afecti directament la patronal? ¿Hi ha marge encara per tirar endavant mesures que afectin les empreses?

Les condicions que el govern espanyol ha imposat a l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, en què veta la fusió per un mínim de tres anys i imposa que els dos bancs mantinguin l'autonomia durant aquest termini, han suscitat reaccions tant de dirigents polítics com del sector empresarial. També Brussel·les hi ha dit la seva, en aquest cas una reacció molt menys eufòrica que la resta: ha avisat al govern espanyol que retirarà tota "restricció injustificada" a l'opa.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

El president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat aquest dilluns de "decebedora", "insuficient", "inapropiada" i "precipitada" la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC, el regulador estatal de la competència) que autoritza l'oferta pública d'adquisició (opa) del BBVA sobre el Banc Sabadell. "Demanem al govern de l'Estat i al president del govern [Pedro Sánchez] que paralitzi aquesta operació", ha dit Sánchez Llibre.

Les tradicionals copes de cava de Nadal de les patronals catalanes, enguany totes –Pimec, Foment i la Cambra de Comerç de Barcelona– celebrades aquest dijous, han tingut un fil comú: el rebuig a la proposta del govern espanyol de reducció universal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals.

Personalitats de la política i l'empresa han passat al llarg dels últims dos dies pel Tanatori de les Corts de Barcelona per acomiadar-se del fundador de la firma de moda Mango, Isak Andic, i donar el condol a la seva família, després de la seva inesperada mort aquest cap de setmana en un accident mentre feia senderisme. La capella ardent i l'enterrament han tingut lloc en la més estricta intimitat, malgrat l'expectació dels mitjans de comunicació que hi han acudit. Andic ha estat enterrat aquest migdia al mateix cementiri, on hi ha el recinte hebreu més antic de la capital catalana, seguint els ritus del judaisme.

Les paraules del president de la gran patronal espanyola, la CEOE, Antonio Garamendi, criticant el finançament singular per a Catalunya, han suscitat alguns recels, però des de Foment eviten ficar-s'hi. Malgrat que Foment forma part de la CEOE –n'ostenta la vicepresidència–, la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre assegura que es tracta de "declaracions a títol personal de Garamendi", i que "en cap paper ni comunicació de la CEOE es tracta aquest tema". "No valorem opinions personals", asseguren des de la patronal catalana de les grans empreses.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, podrà tornar-se a presentar a la presidència de la patronal un cop acabi l'actual mandat el 2026, que serà el segon. Fins ara els estatuts de la institució marcaven un límit de dos mandats per al líder de la patronal, que és escollit per l'assemblea general d'entre els seus membres. Ara, però, la mateixa assemblea ha votat a favor d'una modificació dels estatuts per tal d'erradicar aquest límit, cosa que aplana el camí per a un tercer mandat de Sánchez Llibre –i qui sap si més–. La votació ha estat pràcticament unànime: tots els socis hi han votat a favor, exceptuant dues abstencions.

1. Reconeixement. Queden poques persones en la vida pública catalana tan bregades com el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. Se les sap totes. I li agrada fer el murri. Les tradicions no enganyen. Els partits democràtics amb insígnia cristiana, que fins fa poc tenien gran pes a Europa (especialment a Itàlia i Alemanya), han generat personatges singulars amb una presumpció de veritat que sovint encobria zones d’astúcia i foscor: Giulio Andreotti en seria el model. Aquí, més modestament, s’han viscut durant molts anys els jocs de mans de Duran i Lleida.

La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, vol influir en la política fiscal de la Generalitat, en el marc de les eleccions del 12 de maig. Així, aquest dimarts ha presentat les conclusions del seu Llibre verd de la fiscalitat, que inclou unes 80 propostes plantejades per una cinquantena d'experts i que la institució preveu fer arribar als grups polítics. Entre les principals conclusions, Foment apunta que Catalunya és un "infern fiscal" per a les empreses i per a la ciutadania.

La patronal de les petites i mitjanes empreses, Pimec, remou la seva cúpula i busca fer-se més present a Barcelona. És per aquest motiu que ha creat la figura de president de la patronal a Barcelona, que ocuparà el vicepresident de Pimec i fins ara president de PimeComerç, Àlex Goñi. Al seu torn, serà el farmacèutic i president de Fefac, Antoni Torres, qui succeirà Goñi al càrrec de president de la sectorial del comerç.

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, no desisteix en la seva cursa amb el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi. Després que la candidatura de la vicepresidenta de Foment, Virginia Guinda, fracassés a les urnes a les darreres eleccions, les tensions entre la patronal catalana i l'espanyola són més que evidents. L'aposta de Sánchez Llibre per no perdre pistonada entre l'empresariat de Madrid l'ha portat a fitxar un exdirectiu de la CEOE per dirigir la nova delegació de Foment a Madrid. Alhora, també un ex de Foment, Joaquim Llansó, serà el nou president del Consell Assessor d'Infraestructures.

Josep Sánchez Llibre va aterrar a la presidència de la patronal Foment del Treball a finals del 2018 prometent allunyar la institució de la política. Nascut a Vilassar de Mar i membre del consell d'administració de Conservas Dani, que dirigeix el seu germà, l'empresari es va donar a conèixer públicament introduint-se al món polític: el 1987 va entrar al comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i ja no en va sortir fins a la desaparició del partit. Sánchez Llibre va ser la mà dreta de l'històric dirigent d'UDC Josep Antoni Duran Lleida i diputat al Parlament i posteriorment al Congrés de Diputats entre el 1993 i el 2015.