Gairebé un any després del crim a la presó Mas d’Enric, la Sindicatura de Greuges ha reiterat el toc d’atenció al departament de Justícia per les mesures que va prendre com a resposta a l’assassinat d'una cuinera a mans d'un pres que també treballava a la cuina. La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, insisteix que la Generalitat ha de revisar "en profunditat" la circular que veta a les cuines i altres llocs de treball considerats de risc tots aquells interns presos per delictes violents. És més, reclama que readmeti tots els interns que van ser destituïts per aquesta norma amb caràcter retroactiu.

Uns 200.000 menors d'edat, aproximadament la meitat dels vulnerables, queden fora de la protecció social, ja que les seves famílies no reben ni l'ingrés mínim vital (IMV) ni la renda garantida de ciutadania, les dues grans prestacions mínimes creades per evitar que la població visqui en la misèria. En el cas de la renda, que la dona la Generalitat, el percentatge d'exclosos puja fins al 75%. Són dades que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, recull a l'informe anual sobre els drets dels infants que ha presentat aquest dilluns al Parlament i en què reclama al Govern la creació d'una renda econòmica per a les criatures pobres, com ja fan països europeus, i també s'hi ha mostrat favorable en alguna ocasió el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. "Com que no hi ha recursos il·limitats, hem de prioritzar els més vulnerables", ha matisat.

El 1990 l’Ajuntament de Lleida va ser el primer de l’estat espanyol a crear una sindicatura municipal. Segons el darrer informe anual, l’actual síndica, Dora Padial, va fer 2.345 actuacions entre consultes, trucades, visites, mediacions i “teràpies d’escolta”. I de totes les actuacions, “només s’han generat 176 expedients”, diu Padial, que enguany finalitza el seu cinquè any en un càrrec que compagina amb la seva tasca docent com a professora de dret civil de la Universitat de Lleida (UdL).

Només dos de cada 10 menors d'edat tutelats per la Generalitat acabaran tornant a la seva família biològica abans d'arribar a la majoria d'edat, una xifra baixa que per a la síndica de greuges obliga a fer una revisió del sistema de protecció, basat més en la separació de les criatures del seu nucli familiar per tancar-les en centres que no en la prevenció i l'atenció de les situacions de risc. "Estic convençuda que amb més ajuda a les famílies es podrien reduir els desemparaments", ha afirmat aquest dilluns Esther Giménez-Salinas durant la presentació de l'informe La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, en què reclama un canvi en el model que passi per invertir més en el suport i acompanyament de les famílies per poder reduir l'alta xifra d'infants que passen anys en aquests centres. 

Delictes com la violació a una nena d'onze anys a Badalona per part d'una colla de menors de 14 són "el fracàs col·lectiu" d'una societat que ha fallat a l'hora de prevenir conductes violentes entre els més joves. La diagnosi és de la síndica de greuges, l'advocada Esther Giménez-Salinas, que aquest dimecres ha anunciat que ha presentat una actuació d'ofici per determinar la cadena d'errors en la gestió d'aquest cas i perquè considera que és urgent un canvi en els protocols per "abans i després" dels incidents greus que cometin menors inimputables legalment, alhora que reclama més pressupostos econòmics per enfortir els serveis d'atenció i de protecció.

A Barcelona hi ha prou places escolars per a tots els alumnes però l'oferta encara presenta "desequilibris" segons el barri, fins al punt que les places són insuficients en més del 40% de les zones d'escolarització. I, malgrat que la majoria dels centres són finançats amb fons públics i per primera vegada hi ha més alumnes matriculats a l'escola pública que a la concertada, l'escolarització no és gratuïta per a la majoria de famílies, que de mitjana paguen 281 euros anuals a P3 i 443 euros anuals a 1r d'ESO, unes quantitats a les quals s'han d'afegir les aportacions a l'AMPA i altres despeses com colònies i extraescolars. Aquests costos associats, que en alguns casos poden arribar als 1.000 euros a l'any, limiten l'oferta efectiva a què poden accedir les famílies amb menys recursos. 

Eth passat deluns, 3 de mai, era sindica d’Aran, Maria Vergés, sollicitèc per escrit ara presidenta deth Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ua amassada entà tractar ahèrs de importància entà Aran e tath sòn autogovèrn.

"He entès la sindicatura com una tasca arran de terra, res d'aïllar-se en un despatx". Maria Assumpció Vilà, l'actual síndica de Barcelona, ha presentat en el ple d'aquest divendres el seu últim informe al govern municipal com a defensora dels barcelonins. Al juliol acaba el seu segon i últim mandat i avui s'ha acomiadat, emocionada, del càrrec en presència dels tres alcaldes als quals ha hagut de fiscalitzar: Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU) -tots dos a la grada de públic- i Ada Colau (BComú), des de la presidència del plenari. Una pluralitat política que avui s'ha posat en valor com a garant de la independència de la sindicatura, ara que s'obre el procés de relleu, amb vuit aspirants a rellevar Vilà. En els 16 anys que fa que està en marxa, la institució ha atès unes 53.000 queixes de barcelonins.

El ple del Conselh Generau d'Aran ha triat aquest dijous a la fins ara vicesíndica primera Maria Vergés com a nova síndica d'Aran. El nomenament s'ha fet després de la renúncia del fins ara síndic, Francés Boya, que ha estat nomenat secretari general per al Repte Demogràfic del govern espanyol, càrrec incompatible amb les funcions de sindicatura.

Hi ha milers de casos de persones que tenen la sensació de trobar-se indefenses davant l’administració municipal de la ciutat de Barcelona. Falta d’enllumenat al teu carrer; problemes amb l’estat de l’espai públic; un problema de contaminació acústica; retards en l’entrega d’un habitatge públic; manca d’accessibilitat a algunes estacions de metro, o problemes amb els títols de transport públic. Aquestes només són algunes de les situacions que viu la ciutadania barcelonina i que poden tenir una solució si es coneix la figura que pot evitar que això passi o accelerar una possible solució.

Als peus del flamant Mercat dels Encants de la plaça de les Glòries hi ha el que probablement és el nucli de barraques més gran de Barcelona. En aquest assentament, situat al carrer Pamplona, hi malvivien, segons l'Ajuntament, una trentena de persones –entre les quals una nena– a principis d'any, quan es comptabilitzaven 72 assentaments irregulars a tota la ciutat i s'estimava que hi vivien unes 444 persones –la xifra més alta des del 2014–. Però aquesta xifra continua creixent: ara s'estima que hi ha 536 persones malvivint en aquests nuclis de barraques, segons les dades del consistori, que remarca que l'increment del fenomen es produeix exclusivament per famílies provinents de l'Europa de l'Est i per les expulsions des de països veïns com ara França i Itàlia. La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vila, veient que la problemàtica va a més, ha visitat dos d'aquests solars al districte de Sant Martí, hi ha comptat unes 60 barraques i ha decidit obrir una investigació d'ofici per veure com es desenvolupen les competències municipals en aquest àmbit.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha reunit aquest dijous amb la sindica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, per abordar les problemàtiques més urgents. Colau ha remarcat la necessitat de revisar els criteris per accedir a pisos d'emergència i s'ha compromès a atendre la petició de la síndica d'estudiar la situació d'un bloc de pisos propietat del Port que estan buits i que podrien cedir-se en ús temporal.

La síndica de greuges de Barcelona, Assumpció Vilà, ha demanat aquest dimecres, en una entrevista a TV3, que l'Ajuntament de la capital tingui "control" i "reguli i apliqui la normativa" sobre els pisos turístics de la ciutat, tant els legals com els no registrats. Vilà ha reaccionat així després que la nit passada un grup de veïns de la Barceloneta protestés en una manifestació espontània per mostrar el seu rebuig al comportament de molts dels ocupants d'aquests habitatges. La síndica, en aquest sentit, ha assegurat que "no és estrany" que els veïns de barris com la Barceloneta acabin sortint al carrer, perquè els pisos turístics fan "difícil la convivència" entre residents i visitants.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha donat la raó a un ciutadà que va ser sancionat per l'Ajuntament amb una multa de 90,15 euros per mirar una pintura que algú havia abandonat al costat d'un contenidor d'escombraries. El consistori va acusar l'home d'infringir l'ordenança sobre l'ús de les vies i espais públics en escollir i seleccionar residus dipositats a la via pública, malgrat que l'home insisteix que només "observava" el quadre.