Societat 19/02/2018

“Ningú voldria viure aquí”

El nou barraquisme s’estén pels barris de Barcelona, on ja hi ha 72 assentaments irregulars

Maria Ortega
4 min
El Doro, un home romanès, arribant carregat de maletes a la seva barraca, en un solar situat al costat de la plaça de les Glòries.

BarcelonaRoba estesa. D’home, de dona i també de criatura. La pluja d’aquests dies ha complicat encara més la situació de les persones que malviuen a les barraques d’un descampat situat al carrer Pamplona, enclotat al costat de la plaça de les Glòries. El fred d’aquest mes de febrer està sent especialment dur, de fet, per al prop de mig miler de persones que, segons el recompte municipal, dormen en algun dels 72 assentaments irregulars que hi ha a la ciutat. És la xifra de nuclis d’infrahabitatge més alta des que es fa el recompte, perquè ara són més petits -ja no hi ha grans assentaments com el que es va desallotjar el 2013 al carrer Puigcerdà- i no es concentren només al districte de Sant Martí: s’han escampat per tot Barcelona, malgrat que el Poblenou en manté el gruix més important. Aquesta setmana, un cop passat l’episodi de ruixats, alguns dels inquilins de les barraques del carrer Pamplona feien balanç de danys i reconstruïen les parts més malmeses de les seves construccions.

Segons les dades de l’Ajuntament, en aquest solar als peus del flamant mercat dels Encants hi malviuen ara una trentena de persones, entre les quals hi ha una nena. La població d’aquest espai ha crescut els últims mesos seguint la tònica del que ha passat al conjunt de Barcelona. Ara hi ha una desena de persones més que al novembre i l’increment s’explica, sobretot, per l’arribada de persones provinents de l’Europa de l’Est. Un fenomen que, segons fonts municipals, és força comú a tota la ciutat des de fa un parell d’anys, perquè s’estan produint reagrupaments familiars després de processos d’expulsió de països pròxims com França i Itàlia. Aquest solar es divideix en dues menes de barris diferents. A una banda hi ha les barraques de persones que ja vivien a l’interior d’una nau industrial que es va desallotjar i enderrocar en aquest mateix emplaçament el 2016. La majoria són d’origen marroquí, però hi ha molta barreja de procedències. A l’altra banda, més a prop de la Meridiana, hi ha un nucli més petit que acull una família extensa que va arribar fa uns anys de Romania. En aquesta part hi viu, com a mínim, una nena i una de les dones està embarassada.

Una part del solar és de propietat municipal i l’altra és privada. I l’Ajuntament, a causa de l’alt nivell de vulnerabilitat de les persones que hi viuen i amb l’objectiu de donar ús al solar, va iniciar al juny el procediment per recuperar l’espai. El desallotjament, que ja ha arribat al jutjat, encara no té data prevista.

“Ningú voldria viure aquí”, resumeix l’Abdul, que tot i no dormir a l’assentament hi passa moltes hores destriant ferralla -ara ja no s’hi dedica perquè el mal d’esquena no l’hi permet- o conversant amb la gent que hi feineja. El Doro, romanès, torna de l’hospital carregat de maletes i maleint el fred d’aquests dies. “Ens prometen moltes coses i al final res”, renega. I mentre parla, un autobús vermell carregat de turistes passa per sobre del solar en direcció a les Glòries. És el retrat de les dues Barcelones, que aquests dies també queda clar amb el muntatge, en un espai contigu a l’assentament, d’una de les instal·lacions del festival Llum BCN.

Els serveis socials municipals fan seguiment de les persones d’aquest espai, que viuen sobretot de la ferralla i la mendicitat. Han fet, asseguren, gestions com ara facilitar-los targetes sanitàries i aportar-los menjar i roba. Però fonts municipals remarquen que no és senzill: els serveis d’intervenció social han rebut diverses negatives a l’atenció proposada, com per exemple la necessitat de fer formació prèvia o pràctiques no remunerades per accedir a un programa d’inserció laboral. Apunten, a més, que el treball d’inserció que es pot fer amb les persones arribades de països com Romania i Bulgària és més complicat perquè són ciutadans de la UE que tenen dret de residència, però no de treball.

Aquest racó de la ciutat ja va rebre atenció mediàtica el febrer del 2016 quan un incendi va evidenciar que hi havia persones dormint a l’estació fantasma de Bifurcació-Vilanova, entre les d’Arc de Triomf i Clot-Aragó, i que mai ha funcionat. Eren els més vulnerables d’entre els vulnerables. Per entrar a l’estació s’havien d’esmunyir per un petit forat en un mur -ara tapat- i accedir a un espai ple de runa per creuar després les vies i entrar per una porta. El solar on ara hi ha l’assentament és al costat de tot això. Dues cadires situades estratègicament evidencien, a més, que algú continua saltant el mur cap a les vies.

“Ningú voldria viure aquí”

Segons el recompte de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars, el 2017 hi va haver de mitjana 473 persones vivint en assentaments. Aquesta xifra evidencia un creixement destacat en relació amb el 2016, quan se’n comptaven 415, però queda lluny de les 735 del 2012. Ara les persones que hi habiten ja no són majoritàriament d’origen subsaharià, sinó que n’hi ha moltes de romaneses. És el cas de les famílies que han muntat casa seva sota el sostre d’un dels ponts per a vianants que creuen la ronda Litoral, al costat del McDonald’s. Han tancat amb fustes les diferents habitacions -fins fa poc els llits eren visibles- i hi ha quadres penjats a les parets per donar l’aparença d’una casa convencional. Però el fred no hi entén d’aparences i l’hivern està sent dur als assentaments.

stats