Aquest dies —fruit d’una sèrie documental, Matar al presidente, que Mònica Planas ja ha comentat en aquest diari— han tornat les especulacions sobre potencials complicitats en l’atemptat contra Carrero Blanco. Sempre he desconfiat de les teories conspiratives. Crec que Caín va matar Abel. I en aquest cas que ETA va matar l’almirall. La qual cosa no treu que, per acció o per omissió, es poguessin donar actuacions que contribuïssin al crim. De fet, hi havia una certa unanimitat en pensar que, mort Franco, Carrero Blanco retardaria qualsevol transició. I l’espectacularitat de l’acció fa inevitable una pregunta: com podia ser que els etarres poguessin muntar aquella operació sense aixecar cap sospita?

Rodolfo Martín Villa, de 87 anys, renuncia a la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, segons un comunicat que l'exgovernador civil franquista ha enviat a l'agència Europa Press. La decisió de Martín Villa arriba un dia després de la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que revocava la retirada de la distinció decidida per l'Ajuntament el març del 2017 amb les úniques abstencions del PP i Ciutadans.

El governador de Barcelona durant el franquisme Rodolfo Martín Villa ja va deixar clar que no tenia cap intenció de retornar a l'Ajuntament de Barcelona la Medalla d'Or que el ple va decidir retirar-li el març del 2017, amb les úniques abstencions del PP i Ciutadans. L'exministre va anar més enllà de no retornar-la i va denunciar la mesura, i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó i ha anul·lat la decisió de retirar-li el reconeixement que se li va concedir el 1976. I el govern municipal ja ha anunciat que no té cap intenció de deixar-ho estar i que obrirà un nou expedient per fer efectiva la retirada de l'honor a qui defineix com un "criminal franquista", en paraules del regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, que ha assegurat que la resolució que obliga a mantenir la medalla a Martín Villa "ens fa retrocedir 50 anys", fins a les sentències dirigides a "protegir la impunitat dels criminals franquistes".

La justícia argentina ha revocat la decisió de la jutge María Servini de processar l'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa. La Cambra Federal de Buenos Aires ha pres aquesta decisió considerant que no hi ha prou proves per imputar Martín Villa i acusar-lo d'haver comès crims contra la humanitat.

No ha sigut mai fàcil ni s'espera que ho sigui a partir d'ara. Després que divendres passat la jutge argentina María Servini de Cubría dictés l'ordre de processament de l'exministre Rodolfo Martín Villa, el seu equip jurídic albira un camí llarg i molt complicat perquè aquest processament es faci efectiu: "L'equip d'advocats de Martín Villa és molt poderós –assegura l'advocada argentina Julieta Bandirali a la roda de premsa de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua)–. Ara la pilota és al seu camp i ells es defensaran amb dents i ungles, però hem d'aconseguir que aquesta ordre sigui ferma i treballarem molt per aconseguir-ho". La previsió és que, després que els advocats de l'exministre hagin recorregut, tot plegat s'allargui més d'un any.

La jutge argentina María Servini, que des del 2010 investiga els crims del franquisme, ha decidit processar l'exministre Rodolfo Martín Villa per quatre homicidis durant els primers anys de la Transició. Segons la interlocutòria, la magistrada li atribueix la responsabilitat de l'assassinat de tres obrers a Vitòria l'any 1976 i de la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978. Al text s'afirma que l'exministre va ocupar "una posició preponderant en l'estructura jerarquitzada de poder" sota la qual es van produir les morts, com a responsable de la policia. El processat va ser governador civil i cap provincial de Barcelona durant la dictadura. Durant la Transició va ser ministre de Relacions Sindicals (1975-1976) i de Governació (1976-1977), i va continuar al càrrec quan amb el primer govern democràtic d’Adolfo Suárez passa a anomenar-se Ministeri de l’Interior (1977-1979).

A mitjans de juliol de 1994, el franquista Rodolfo Martín Villa i el comunista Santiago Carrillo es trobaven per valorar la reconciliació que havia possibilitat el trànsit de la dictadura a la democràcia, que coneixem pel nom propi de Transició. Avui, vint-cinc anys després, Martín Villa ha declarat davant la justícia argentina per acusacions de crims de lesa humanitat. Les noves esquerres i l’independentisme en general consideren que la Transició va ser una capitulació i els sembla bé el procediment de la magistrada Servini. Una part significativa de les esquerres que van viure aquells episodis, tanmateix, han sortit en defensa de Martín Villa.

La Transició espanyola no va ser aquell conte de fades en què un rei bo i valent, un cop emancipat del tirà que l’havia escollit, entabanà hàbilment els fidels del dèspota difunt, aconseguí que es fessin l’harakiri i, tot seguit, portà els seus estimats súbdits fins a la fèrtil vall de la democràcia per un camí on tot van ser flors, violes i romaní.

Bon dia des de l’ARA. És divendres, 4 de setembre del 2020. El temps es mantindrà molt tranquil fins diumenge al migdia, amb sol i alguns intervals de núvols poc importants. A partir de llavors creixeran nuvolades i, fins i tot, hi haurà algunes tronades al Pirineu i al Prepirineu, a l'espera que dilluns els ruixats guanyin terreny. L'ambient serà calorós al llarg de tot el cap de setmana.

A Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

"Martín Villa, justícia i democràcia" i "Prou d'impunitat, justícia al franquisme" han estat alguns dels clams que s'han sentit a la Ciutat de la Justícia de València. Encapçalades per la Plataforma en Suport a la Querella Argentina al País Valencià, desenes de persones s'han concentrat per reivindicar la fita que suposa la declaració davant la jutgessa María Servini a l'ambaixada Argentina de l'exministre postfranquista Rodolfo Martín Villa. "Estem ací per a trencar la impunitat i exigir justícia", assegurava Llum Quiñonero en nom dels convocants de la protesta.

María Servini, la jutge titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires que porta la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, ha citat l’exministre Rodolfo Martín Villa per a un interrogatori via telemàtica a l’ambaixada argentina el 3 de setembre. Serà la primera vegada que s'aconsegueix que un exministre franquista s'assegui i expliqui per què va prendre les decisions que va prendre. Els dies previs a la citació, però, expresidents, exministres i exlíders sindicals han enviat cartes a Servini per deixar constància del seu suport a Martín Villa.

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, Lleó, 1934) va ser ministre del govern a la Transició quan la policia va assassinar cinc treballadors a Vitòria (3 de març del 1976), ministre amb el govern democràtic d’Adolfo Suárez i més tard vicepresident del govern de Calvo-Sotelo amb la sigla d’UCD. Martín Villa va continuar com a diputat del Partit Popular fins al 1996, i va ocupar el càrrec de president d’Endesa fins al 2002. Fa anys que les víctimes del franquisme reclamen que sigui portat a judici, però la justícia espanyola sempre s'hi ha negat.

Gustau A. Muñoz militava al PCE(i) i era força actiu: va participar en l’acció de penjar una pancarta a Montserrat en protesta contra el consell de guerra a Els Joglars. L’11 de setembre del 1978 va anar a la manifestació alternativa que el govern civil havia declarat il·legal. Mai s’han aclarit les circumstàncies de la seva mort. Tenia només 16 anys. El seu germà, Marc Muñoz, era avui a la presentació d'una campanya amb associacions i familiars de víctimes de tot l'Estat per dur a judici Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, Lleó, 1934). Villa va ser ministre del govern de la Transició quan la policia va assassinar cinc treballadors a Vitòria (3 de març del 1976), ministre amb el govern democràtic d’Afolfo Suárez i més tard vicepresident del govern de Calvo-Sotelo sota les sigles d’UCD. Martín Villa va continuar com a diputat del Partit Popular fins al 1996 i va accedir al càrrec de president d’Endesa fins al 2002.