Mentre Gabriel Rufián recorre l'Estat defensant la seva idea d'unitat de les esquerres, la dreta també té qui predica el mateix. Menys popular, jubilat, però capaç d'omplir l'auditori del selecte Círculo Ecuestre entre les seves obsessions amb ETA i les teories de la conspiració. Jaime Mayor Oreja, exministre de l'Interior i exlíder del PP basc, que va presumir el 2009 del fet que el seu besavi va prohibir el basc a casa seva per "sortir del graner", ha aconseguit reunir dirigents del PP (Alejandro Fernández al capdavant) i Vox (Joan Garriga). Tot plegat, per llançar-los un missatge: "Hi ha un 85% de coses que ens uneixen, siguem capaços d’oferir una alternativa".

Nou capítol del serial de l'ordre de detenció contra Jair Dominguez perquè comparegui en un judici impulsat per Vox. En una publicació a X, l'humorista ha explicat que aquest divendres els Mossos d'Esquadra l'han intentat localitzar en una casa on ja no viu i també a casa de la seva exdona. "Estimats Mossos, em diuen que heu passat aquest matí per la meva antiga casa (ja no hi visc) i també per casa de la meva exdona. Si m'envieu un missatge per privat us dono la meva nova adreça i així no volteu debades ni espanteu els veïns", ha dit Dominguez en un missatge en el qual ha etiquetat el perfil de X dels Mossos d'Esquadra.

L'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels crítics contra la direcció de Santiago Abascal.

Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

Llegim a l’ARA que Vox recorre al català només a les comarques on és fort el partit de Sílvia Orriols. Han fet cartells amb l’eslògan de Plataforma per Catalunya, “Primer els de casa”, en una llengua o en l'altra, segons mercat, i tant. A les demarcacions de Barcelona i Tarragona veuran els cartells en castellà, mentre que a les de Girona i Lleida els veuran en català.

"Primer els de casa" és un lema antiimmigració que va fer fortuna al Principat amb l'empremta de Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. Nombrosos dirigents de Vox com el portaveu parlamentari i president provincial de Barcelona, Joan Garriga, així com la diputada Mònica Lora i altres membres com Jordi de la Fuente van formar part de la formació d'Anglada i ara nodreixen l'organització de Santiago Abascal, reciclant lemes com el més emblemàtic. L'ARA ja va revelar l'any passat que Vox havia ressuscitat aquest lema, però ara ha decidit fer un pas més i exhibir-lo arreu de Catalunya amb cartells amb l'eslògan, en català i en castellà. Han fet dos dissenys que han distribuït per províncies.

El nucli d'Arran de les Corts reivindicava el mes de gener de l'any passat la destrossa d’una carpa d’Aliança Catalana a la plaça Comas de Barcelona. Durant l'atac, un militant del partit d'extrema dreta va caure a terra per una empenta d'un membre de l'esquerra independentista i va ser evacuat a l’Hospital Sagrat Cor amb un fort cop al cap. Els Mossos detindrien tres persones un parell de mesos més tard que estan pendents de ser jutjades.

Per primera vegada en segles, els catòlics han estat víctimes d'un veto total de la policia israeliana a la missa del Diumenge de Rams a la basílica del Sant Sepulcre, amb l'excusa de la seguretat per la guerra a l'Orient Mitjà. L'endemà, l'executiu de Benjamin Netanyahu va haver de fer marxa enrere, després que en l'àmbit internacional proliferés una allau de crítiques, des dels presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, però també en el flanc de l'extrema dreta, amb l'ofensiva de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el mandatari hongarès, Viktor Orbán. Vox va respondre a la nit demanant explicacions a Israel –sense la bel·ligerància de Meloni– però el PP ha optat pel silenci absolut, igual que Aliança Catalana –malgrat que tots ells es vanten de defensar les tradicions cristianes. Al seu torn, Junts tampoc s'hi ha volgut pronunciar. Què passa a la dreta i per què no alça la veu contra Israel ni tan sols quan persegueix els catòlics?

Presentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.

El de batalla cultural és un concepte que en l'última dècada ha estat inherent a l'auge de l'extrema dreta mundial. A Espanya, Vox fa anys que la lliura per tractar de canviar el marc del debat sobre afers com el feminisme, l'ecologisme o els drets LGTBI i normalitzar discursos que abans no eren acceptables. N'és un exemple el tractament mediàtic que ha tingut el procés d'eutanàsia a Noelia Castillo aquesta setmana i, en aquest context, criden l'atenció les declaracions de la consellera de Sanitat madrilenya, Fátima Matute, parlant de la importància que les institucions també s'enfoquin en "sanar l'ànima". A mesura que s'apropen les eleccions a la Comunitat de Madrid, previstes el 2027, la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, i el seu executiu, adopten cada cop més elements de la guerra cultural contra el progressisme. Ayuso ha demanat recentment als seus que extremin la vigilància per evitar perdre la majoria absoluta amb la vista posada en Vox.

Les Corts Valencianes acolliran aquest divendres un acte organitzat per la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes) i el grup parlamentari de Vox —formació que presideix la cambra autonòmica— que, sota el títol Literatura valenciana i tradició espanyola: del catalanisme oficial a la memòria silenciada, persegueix denunciar la suposada "instrumentalització de la literatura valenciana" duta a terme "pel bipartidisme i el nacionalisme". La jornada situarà al centre de la diana les figures i l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés i l'assagista Joan Fuster, als quals considera "eixos centrals d'un model literari i identitari" que promouria implementar un "procés d’assimilació cultural" i "colonització simbòlica vinculat al nacionalisme català".

Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

Tres mesos després de les eleccions a Extremadura, sembla que el PP i Vox veuen la llum al final del túnel. Les dues formacions s'han reunit aquest dimecres a Mèrida per ultimar l'acord que possibiliti la investidura de María Guardiola i la seva reelecció com a presidenta autonòmica. En declaracions a la sortida, les dues formacions han assegurat que "hi ha sintonia" i s'han mostrat "optimistes", si bé han avisat que encara queden "qüestions per concretar" abans de donar per tancat el pacte.

Vox ha decidit expulsar l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo per una infracció molt greu, segons ha pogut confirmar l'ARA, i no fa gaire també va fer fora l'exlíder del partit a Madrid Javier Ortega Smith –encara està a l'Ajuntament–. Un altre referent de l'extrema dreta espanyola, Iván Espinosa de los Monteros, s'ha mostrat igual o més crític que ells amb Santiago Abascal, però el partit prefereix, de moment, no actuar en contra seva. La diferència, segons fonts de la cúpula del partit, és que Espinosa "no ha acusat" ningú de la cúpula de res, sinó que ha fet una crítica del rumb polític del partit.

No és portaveu ni té cap càrrec dins el grup parlamentari, però a mitjan febrer va ser ella qui va intervenir en la sessió de control al president, l'última d'Albert Dalmau com a substitut de Salvador Illa, llavors de baixa per malaltia. Es tracta de la diputada de Vox Júlia Calvet Puig, nascuda el 2001. És una de les persones que està promocionant el partit d'extrema dreta, i fonts de la formació consultades per l'ARA la bategen com "l'aposta de futur" a Catalunya.

Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal asseguts en una potent motocicleta pintada amb la bandera d'Espanya. No és una imatge real –tampoc IA– sinó un ninot de les Falles exposat aquesta setmana a València. Si bé no hi ha una aliança entre ells en la vida real –més aviat una disputa pel mateix espai electoral a Madrid–, els seus discursos radicals i les simpaties que comparteixen la presidenta madrilenya i el líder de Vox en l'àmbit internacional fan que la visió d'aquest tàndem no grinyoli especialment als espectadors dels monuments fallers. Els lligams d'Abascal amb els líders mundials de l'extrema dreta són oficials i orgànics –a través de les aliances a l'Eurocambra o amb fundacions d'aquest espai ideològic–, mentre que Ayuso els té des d'una perspectiva més simbòlica. És el que passa amb Donald Trump.

El popular barri tarragoní de Bonavista ha viscut aquesta tarda un intent de provocació de Vox que ha acabat amb empentes i insults. La formació d'extrema dreta havia convocat una protesta sota el lema "No a la Islamización, no a la inmigración masiva", que només ha reunit unes seixanta persones. La mobilització volia arribar fins al lloc on la comunitat islàmica del barri vol traslladar la mesquita. Allà, però, a més d'un cordó policial, els esperaven uns 250 antifeixistes.

El reconeixement de Felip VI dels "abusos" en la conquesta d'Amèrica ha estat rebut positivament per Mèxic. La presidenta del país, Claudia Sheinbaum, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa que aquestes paraules suposen "un gest d'apropament" del cap d'estat amb el "reconeixement d'excessos i exterminis que hi va haver durant l'arribada dels espanyols". Ha afegit que "cal reconèixer-ho i seguir avançant en el diàleg", en un procés en què "cal seguir treballant". D'altra banda, les declaracions del monarca no han agradat gens a Vox, com era d'esperar, i també han generat incomoditat en el PP. Els dos partits ho han evidenciat en les seves reaccions aquest dimarts a les paraules del monarca, amb les quals va voler tenir un gest amb Mèxic, que fa anys que demana una disculpa a Espanya pel seu passat colonial. Tot i que ni la dreta ni l'extrema dreta han volgut entrar en el xoc directe amb el cap d'estat, les dues formacions han marcat distàncies amb el seu posicionament i han reivindicat "l'orgull del llegat espanyol" a l'Amèrica Llatina.

Alberto Núñez Feijóo s'agafa als bons resultats del PP a Castella i Lleó per intentar collar Vox. En una entrevista aquest dimarts a EsRadio, el líder popular ha cridat l'extrema dreta a abandonar la "miopia política" i "llegir bé" les urnes. Feijóo ha acusat els de Santiago Abascal d'estar fent un "plantejament d'adolescent" de les negociacions amb els populars a Extremadura, l'Aragó i a Castella i Lleó i els ha exigit tancar ja un pacte. "Si el PP té el doble de vots que tu i, en alguna comunitat, el triple, és antidemocràtic impossibilitar que aquest partit governi", ha arribat a dir.

La dreta continuarà governant a Castella i Lleó, on ho fa ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar, abans de desembarcar a la Moncloa, va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia dels conservadors en aquesta comunitat. El president i candidat del PP a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, ha tornat a guanyar les eleccions i ha millorat els resultats dels del 2022, però es queda lluny de la majoria absoluta i no podrà governar en solitari com pretenia. El dirigent castellanolleonès, que és el tercer cop que encapçala la llista dels populars, ha obtingut 33 escons, dos més que fa quatre anys, quan en va assolir 31, amb una participació del 65,2%. El PSOE ha quedat segon amb 30 diputats, dos més que fa dos anys, i Vox tercer amb 14, un més.