Mercadona va guanyar 680 milions d'euros el 2021, un 6% menys que l'any anterior, en què els beneficis de la cadena de supermercats es van elevar fins als 727. Ho ha explicat aquest dimarts el president de la companyia valenciana, Juan Roig, que ha presentat uns resultats de l'empresa llastats per l'encariment dels preus durant la segona meitat del 2021.

Francisco Reynés ho ha tornat a fer. Ha tornat a netejar el balanç de Naturgy per augmentar el valor futur, encara que això porti la companyia a presentar pèrdues en l'exercici del 2020. L'any 2018, quan Reynés va aterrar a la companyia com a president executiu, ja va fer una revisió del valor dels actius de 4.900 milions. El 2020 la depreciació ha sigut de 1.368 milions d'euros. L'impacte ha portat la companyia a unes pèrdues en l'exercici del 2020 de 347 milions d'euros, davant dels 1.401 milions que va guanyar el 2019.

"Hi ha una incertesa material que pot generar dubtes significatius sobre la capacitat del grup de continuar com a empresa en funcionament". El missatge entre línies és clar: AmRest ho tindrà complicat per seguir operant. Aquesta companyia propietària de cadenes com La Tagliatella, Bacoa o SushiShop, va acabar la primera meitat de l'any perdent 160 milions d'euros, quan l'any passat en aquest mateix període en guanyava 11, segons ha avançat Expansión.

Sembla que per a Inditex la pitjor part de la crisi del coronavirus ha passat. Almenys de moment. La companyia responsable de marques com Zara, Bershka o Massimo Dutti ha capgirat els 409 milions d'euros que perdia el primer trimestre fiscal de l'any (el període que va entre el febrer i l'abril) i acaba el segon guanyant 214 milions d'euros. Malgrat tot, el balanç conjunt dels primers sis mesos deixa un resultat negatiu: l'imperi d'Amancio Ortega perd 195 milions d'euros, encara que ho atribueix a haver destinat 308 milions a la integració digital de les botigues. Sense aquesta provisió, diuen, tancarien la primera meitat de l'any guanyant 39 milions.

Mercadona va guanyar 623 milions d'euros el 2019, un 5% més que l'any anterior, quan els beneficis de la cadena de supermercats es van elevar fins als 593 milions. Així ho ha explicat aquest dimarts el president de la companyia valenciana, Juan Roig, que ha presentat els resultats de l'empresa a les seves instal·lacions de Paterna.

El BBVA va obtenir 3.512 milions d'euros el 2019. Aquesta xifra de beneficis implica que l'entitat ha guanyat un 35% menys que el 2018. És, en línia amb el que està passant en la majoria de bancs espanyols, la primera vegada des del 2013 que la companyia tanca l'exercici amb beneficis més baixos que els de l'any anterior. En el seu cas, cal buscar l'explicació en l'ajust del fons de comerç als Estats Units durant el quart trimestre i en el fet que l'exercici del 2018 s'havien disparat els beneficis gràcies a la venda del seu negoci a Xile, que els va donar unes plusvàlues absents el 2019.

CaixaBank va guanyar el 2019 1.705 milions d'euros. La xifra és un 14% inferior a la de l'exercici de l'any anterior, cosa que l'entitat bancària ha atribuït aquest divendres al cost d'un expedient de regulació de l'ocupació (ERO) pactat amb els sindicats. Aquesta decisió va afectar 2.000 empleats i va suposar una despesa bruta de 978 milions d'euros. És, a més, la primera vegada des del 2012, quan la companyia va guanyar un 78% menys que l'any anterior, que CaixaBank obté menys beneficis que l'exercici previ.

El Santander va guanyar 6.515 milions d'euros l'any passat, una xifra un 17% inferior a la que registrava al tancar el 2018. L'entitat ha atribuït la reducció al fet d'haver registrat un saldo negatiu de plusvàlues i sanejaments de 1.737 milions d'euros. Aquests sanejaments estan principalment relacionats amb ajustos al fons de comerç del Regne Unit anunciat el setembre passat, moviment estretament relacionat amb el Brexit, en concret "amb el canvi en les expectatives per al Santander al Regne Unit com a conseqüència d'un entorn regulador complex", explicava l'empresa llavors en un comunicat. És, sigui com sigui, la primera vegada des del 2012 que la companyia redueix els seus beneficis respecte a l'exercici anterior.

Facebook Espanya va registrar una facturació de més de 112 milions d'euros l'any passat, una xifra onze vegades superior a la registrada el 2017, quan la companyia assegurava haver facturat al voltant de 10 milions d'euros. El fort increment es deu més a una qüestió fiscal que a una millora pura dels seus ingressos: des de l'1 de juliol l'objecte social de la tecnològica a Espanya va deixar de ser només la prestació de serveis de publicitat i màrqueting a Internet, i s'hi va afegir el seu paper com a revenedor de serveis de publicitat per a clients espanyols.

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha comparegut aquest dijous a València, on la companyia catalana té la seu social des de l'octubre del 2017, per avaluar els resultats de l'entitat bancària des del gener fins al setembre d'enguany. Un acte on el màxim executiu de l'empresa també ha contestat les nombroses preguntes sobre la situació política i econòmica a Catalunya i Espanya.

CaixaBank va guanyar 1.266 milions d'euros del gener al setembre d'aquest any, un 28% menys dels beneficis que va aconseguir en el mateix període de l'any passat, quan va obtenir uns guanys de 1.768 milions. Així ho ha fet públic aquest matí l'entitat en una conferència de premsa a València, on la companyia catalana té la seu social des de l'octubre del 2017.

L'empresa energètica Naturgy acaba els primers nou mesos de l'any amb un benefici net de 901 milions d'euros, una xifra molt lluny de la que presentava en el mateix moment de l'any passat. Llavors la companyia va reportar unes pèrdues de 3.000 milions d'euros atribuïdes a la depreciació dels seus actius, amb un deteriorament de gairebé 4.900 milions d'euros. L'empresa va calcular que si no hagués actualitzat el valor dels actius hauria obtingut un benefici net de 877 milions d'euros fins al setembre, i aquest any l'energètica situa el benefici net ordinari del grup en 991 milions d'euros, amb un creixement del 13% en aquest període.

Bankia acaba els tres primers trimestres de l'any amb 575 milions d'euros en termes de benefici net atribuït. L'entitat bancària assegura, en el comunicat que resumeix els resultats, que ha avançat en l'estabilització del marge d'interessos i el sanejament del seu balanç. A la pràctica, però, la xifra implica que els beneficis cauen un 22,6% respecte els primers nou mesos del 2018. El que defensa Bankia és que el negoci purament bancari entre gener i setembre ha avançat un 0,7% respecte al 2018. Aquesta última dada no sembla convèncer els inversors: a l'obrir la borsa, l'Íbex-35 baixava un 0,35% llastrat pel retrocés del 2,7% que patien les accions de Bankia.

La multinacional d'hemoderivats Grifols va guanyar 286,9 milions d'euros els primers sis mesos de l'any, un 10% menys que durant el mateix període del 2018. La xifra de negoci va arribar als 2.423 milions, amb un increment del 14,3%. Segons ha informat la companyia, sense tenir en compte extraordinaris, el benefici ajustat del grup supera els 352 milions, un 1% menys que el mateix període del 2018.

Criteria ha registrat un benefici net de 519 milions d'euros en el primer semestre d'aquest any, un 32% menys que en el mateix període del 2018. El principal responsable d'aquesta caiguda és l'aportació menor de dues de les principals participades: CaixaBank i el Bank of East Asia.

El tòpic diu que a les eleccions municipals hi predominen les lògiques locals, i que cal mirar-les poble a poble, ciutat a ciutat. Però això és cert només en part, perquè una vegada i una altra veiem que les dinàmiques generals repercuteixen en bona part dels municipis. Quan un partit està en fase ascendent a nivell nacional, això tendeix a reflectir-se als ajuntaments, i quan està en declivi, l’efecte arrossega moltes candidatures locals. Des del punt de vista democràtic, l’ideal seria que els ajuntaments fossin valorats estrictament per la seva gestió i les seves polítiques locals, però, malauradament, sabem que no és així. I alcaldes i alcaldesses sovint paguen els plats trencats dels seus referents nacionals o candidatures poc treballades són propulsades per les dinàmiques generals. I aquestes eleccions no han sigut una excepció en aquest sentit. El mapa municipal s’ha redibuixat de manera substancial, seguint corrents nacionals i estatals.

El president de Mercadona, Juan Roig, ha anunciat aquest matí que la cadena alimentària estrenarà la venda per internet a Barcelona el 12 de juny. Amb aquesta decisió la capital catalana serà la segona ciutat on l'empresa oferirà aquest servei, després de València el maig passat, i que es basa en la posada en marxa d'una web especialitzada i d'aplicacions mòbils més fàcils i intuïtives.

El grup agroalimentari Borges International Group va obtenir un benefici net de 15 milions d'euros en l'exercici 2017-2018, el més alt registrat per l'empresa, que supera el del 2017 en un 1,7%, segons ha informat aquest dimecres la companyia en un comunicat.

La multinacional espanyola de moda Inditex va batre el seu màxim històric de vendes en els primers nou mesos de l'exercici 2018, que en el seu cas van de l'1 de febrer al 31 d'octubre. Aquest fet va impulsar a l'alça els beneficis de l'empresa, que van créixer un 4%, fins als 2.438 milions d'euros, segons ha informat l'empresa aquest dimecres.

Consum va facturar durant el 2017 2.518 milions, cosa que suposa un augment del 7,45%. La cooperativa valenciana destaca que aquest creixement està “quatre punts percentuals per sobre de la mitjana del sector de la distribució espanyola". Pel que fa als beneficis, es van elevar fins als 51,7 milions, un 10,47% més que l’any anterior.