La menor de 13 anys que va ser víctima d'una macroxarxa de pederàstia liderada des de Barcelona mentre estava sota control de l'antiga direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) "molt possiblement" va patir més agressions de les que s'han pogut acreditar. És la conclusió de l'instructor de la causa un cop acabada la investigació judicial, que s'ha dividit en tres peces per la magnitud del cas, en què també hi ha una altra víctima, un menor de 14 anys. Les dues primeres peces ja estaven en mans de l'Audiència de Barcelona pendents de judici, i en la primera la Fiscalia ha demanat 107 anys de presó per al líder de la trama.

Fins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.

El Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

Els anomenaven "els Erasmus" perquè es diferenciaven dels altres menors estrangers no acompanyats que arriben en pastera. Potser perquè duien un telèfon car o per les històries que explicaven. Finalment, el sobrenom que els va posar la Policia Nacional ha resultat ser cert perquè s'ha destapat un frau a Tarragona en què diversos progenitors abandonaven els fills perquè aquests es declaressin desemparats i poguessin entrar al sistema de protecció. De moment, hi ha una trentena de pares detinguts i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica, tot i que la investigació encara és oberta.

El Parlament ha constituït aquest dimarts la comissió d'investigació sobre les irregularitats de la DGAIA (direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) entre el 2011 i el 2025, que el ple de la cambra va aprovar per unanimitat al juliol. Arran del degoteig d'informacions periodístiques sobre el deficient funcionament de l'ens, prestacions pagades indegudament als joves extutelats o el manteniment de places fantasma a centres, el PSC, ERC i Comuns van impulsar la creació de la comissió, presidida pel diputat socialista Jordi Riba i amb la vicepresidència de la republicana Anna Balsera. En la distribució de càrrecs de la mesa, a Junts li ha tocat la secretaria, que recau en Maria Àngels Plans. En principi, els diputats hauran de presentar les conclusions abans de finals d'any.

La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que obri una investigació sobre l'escàndol de l'extinta direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'objectiu, segons ha avançat El Nacional i confirmen fonts del ministeri públic a l'ARA, és aclarir si l'organisme dependent del departament de Drets Socials va incórrer en una "possible responsabilitat comptable" per les irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. Tot plegat, després que la Sindicatura de Comptes detectés més de 167 milions pagats indegudament en el conjunt de prestacions entre el 2016 i el 2022. D'aquests, 4,7 milions corresponien als indeguts a joves extutelats, que el Govern ha aprovat condonar aquest dimarts, una decisió pactada entre el PSC, ERC i Comuns.

Poc abans de fer els 18 anys, el Nico (un pseudònim) va demanar la prestació per a l’emancipació a què els joves extutelats tenen dret quan fan la majoria d'edat per tal de facilitar-los l’aterratge a l’edat adulta, tenint en compte que la majoria no tenen el suport emocional ni econòmic de les famílies. El tràmit es va allargar més d’un any, fins al punt que, sense cap altra font d’ingressos, va haver d’aparcar els estudis i posar-se a treballar.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts a Olot un home de 23 anys per presumptament agredir sexualment una menor que vivia en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de la Generalitat. L'agressió va ser cap a la una de la matinada del divendres al dissabte durant les festes del Tura d'Olot. Tot apunta que hi podria haver més d'un implicat, tot i que fonts amb accés a dades del cas assenyalen que l'agressió hauria estat pepretrada per una sola persona.

Aquella tarda tenia un examen i m’aferrava al clàssic repàs d’última hora, aquell amb què confies que la memòria podrà vèncer el temps, gravant a contrarellotge continguts que no has aconseguit retenir en setmanes. Entre apunts desordenats i subratlladors mig secs (penúltim examen del curs), vaig rebre una trucada de la L., i, entre somics i paraules entretallades, vaig entendre: "Drets Socials" - "mail" - "36.000 €" - "no sé com" - "truca’m".

Punt final a la idea de professionalitzar l'acolliment familiar. El departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit liquidar l'Acolliment Familiar Especialitzat d'Especial Preparació (AFE-EP), un pla pilot inspirat en l'experiència consolidada des de fa dues dècades a Euskadi. L'objectiu era aconseguir treure dels centres criatures tutelades per la Generalitat d'entre 7 i 18 anys amb trastorns greus de conducta o salut mental perquè creixessin en una casa que no només els oferís afecte sinó també una atenció intensiva. De les quatre famílies que estaven al pla, tres estan decidides a continuar-hi, mentre que la quarta criatura està a punt de canviar a una altra família. La decisió s'ha pres per "raons administratives", justifica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Elena Lledós, que no revela si més endavant es reprendrà.

El departament de Drets Socials i Inclusió ha qualificat de trobada "cordial" la reunió que aquest dimecres ha mantingut la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, amb cinc portaveus dels joves extutelats als quals la Generalitat reclama que tornin entre 12.000 i 36.000 euros per suposats "pagaments indeguts". A la trobada, que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí al Parlament, la consellera s'ha disculpat per tot el patiment i enrenou que ha causat al col·lectiu l'enviament de les cartes i també els ha mostrat la seva disposició a "acompanyar-los" en el procés per a l'aportació de la documentació que se'ls requereix en el període de deu dies obert per presentar al·legacions. Per la seva banda, la síndica de greuges ha demanat que s'aprovi la condonació d'aquests deutes, com ja es va fer amb els perceptors de la renda garantida de ciutadania.

Amb l'espant encara al cos, un grup de joves extutelats s'han concentrat aquest dilluns davant de la direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA), que substitueix la DGAIA, per denunciar la "indefensió" en què els deixa la reclamació perquè tornin milers d'euros per suposats pagaments indeguts de la prestació social, i que en alguns casos suposaria retornar més de 36.000 euros.

Més d'un centenar de joves extutelats per la Generalitat han denunciat sentir-se el boc expiatori d'una mala gestió de l’administració i pel retret de la Sindicatura de Comptes sobre els 167 milions d'euros de prestacions socials pagades a persones que ja no complien els requisits. Com ha avançat l'ARA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) ha començat a enviar a centenars d'aquests nois missatges en què reclama milers d'euros per "impagaments indeguts" i els dona deu dies perquè puguin presentar al·legacions. Són quantitats que superen els 10.000 euros i en molts casos fins i tot els 30.000.

La direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA, que substitueix la DGAIA) ha començat a enviar correus electrònics a joves extutelats per reclamar-los suposats "pagaments indeguts" de les prestacions a què, per llei, tenen dret des de la majoria d'edat fins als 23 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, se n'han enviat "centenars" i les quantitats reclamades pugen a més de 10.000 euros i, en alguns casos, la xifra arriba a superar els 36.000 euros. L'enviament d'aquests missatges arriba tan sols quinze dies després que la Sindicatura de Comptes xifrés en 167 milions d'euros els impagaments indeguts atorgats pel departament de Drets Socials i Inclusió a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions (el 2,8%) corresponien als que s'havien donat als joves que havien passat part de la seva infantesa en el sistema de protecció.

Molt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, gairebé sempre la sentència resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a qui la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa que en molts casos suposa per a la criatura l’ingrés en un centre d’acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons dades de la DGAIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l’administració.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat aquest dimecres al Parlament la capacitat de la DGAIA per protegir la menor explotada sexualment per una xarxa de pederàstia, tot i que també ha admès que no va fer prou per evitar-li el dolor. Amb l’informe elaborat pels serveis jurídics del departament, la consellera ha comparegut en comissió a petició pròpia sense ànim de "buscar culpables", ha matisat, i sí amb la voluntat de fer foc nou a un sistema que "fa molts anys" necessitava una refundació. "El sistema va protegir la menor com va poder, i tot i l’acompanyament dels professionals, es va fallar i res no pot compensar el mal que se li va fer en l’adolescència", ha subratllat.

El departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

Una nova DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) menys privatitzada i amb més participació dels treballadors dels centres amb criatures tutelades per la Generalitat. Són dues de les reivindicacions que han plantejat aquest dimarts els sindicats CGT i CATAC en una concentració davant la seu de la institució, en què també han denunciat que els plans de reforma presentats per la conselleria de Drets Socials i Inclusió no són sinó "una cortina de fum" perquè tot continuï igual. L'acte ha aplegat mig centenar d'educadors, un dia abans que la consellera Mònica Martínez Bravo comparegui en comissió parlamentària per explicar els canvis en el sistema.

Les notícies sobre el fracàs de la DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència), del departament de Drets Socials, a l'hora d’atendre adequadament les seves responsabilitats, han sacsejat l'opinió pública i han comportat reaccions nominalment radicals de la consellera del departament responsable. He trobat a faltar, en tot aquest tristíssim episodi, alguns elements de realisme, que alguns cops s’han escolat per les escletxes de les informacions i entrevistes. Em refereixo a la queixa –o denúncia, per ser precisos– de les pèssimes condicions laborals de les persones a les quals es confia la delicadíssima tasca de tenir cura de les persones –infants i adolescents– que han acabat sota la tutela de la DGAIA.

Justícia gratuïta des que s’inicia un procés de desemparament i limitar el temps que les famílies tenen un obert un expedient de risc i se’ls fa un seguiment per part dels serveis socials. Són dues de les propostes que fa el Consell de l’Advocacia Catalana per millorar i modernitzar el sistema de protecció dels menors, que considera que ha quedat obsolet i no s’adapta a les necessitats socials actuals.