L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Quan el fill de la Clara Pons-Mesman tenia 2 anys, va coincidir que començava un procés de transformació dels parcs de la ciutat on vivien: "Van posar cautxú a la majoria dels parcs. Vaig adonar-me que aquell terra no li permetia jugar amb la sorra, ni observar les formigues, ja no gaudia amb l’experimentació perquè no era possible, i va perdre aquella connexió que havia tingut amb els elements naturals que fins llavors trobava als parcs", explica Pons-Mesman del seu fill. A partir d’aquí va informar-se i va adonar-se que hi havia pocs referents de divulgació del joc en la natura. Aquest és el punt de partida del seu projecte Tierra en las manos, que fomenta el joc lliure i a l’aire lliure.

La canalla sovint no demana gaire més que sortir de la rutina de la mà de noves activitats. La primavera i l'estiu són bons moments per fer-ho. La ciutat de Barcelona i la seva rodalia són plenes de racons màgics on passar el migdia i, per què no, la tarda sencera amb activitats i jocs havent dinat. Només cal tenir presents alguns punts cardinals: Natura, espai per córrer, zones ombrívoles i fresques, punts de descoberta i molt d'aire lliure (que tan bé li va a tothom). Pel que fa al menjar, només cal posar-hi creativitat i recordar que també les criatures poden participar en la preparació del pica-pica amb tasques com manipular o rentar els aliments per implicar-los en una activitat en família o amb amics. El pla és rodó.

En els seus orígens, el que avui anomenem zoològics eren grups d’animals de persones amb poder i diners que els col·leccionaven com a distracció i per fer ostentació de la seva riquesa. Això ja passava a l’Antic Egipte i a les antigues Roma i Grècia, on aquestes col·leccions d'animals ja s’exposaven com a atracció pública.

"Des d'aquell extrem i pràcticament fins on t'arriba la vista. En total, 178 arbres i un terç de la superfície actual del parc". És la radiografia que fa Xavier Riu, de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, de l'afectació que es preveu que tinguin al parc Joan Miró les esperades obres per allargar la L8 de Ferrocarrils des de la plaça Espanya fins a Gràcia, que haurien de començar a finals de l'estiu. Aquest parc, que ocupa l'equivalent a quatre illes de cases –és, juntament amb el de l'Estació del Nord, un dels dos únics grans espais verds de l'Eixample– hauria d'acollir la zona logística d'explotació de la tuneladora que ha de perforar el túnel. I es vol connectar a través d'una galeria amb el pou d'atac del carrer Llançà. Uns treballs que han de comportar treure tots els arbres que hi ha ara a la part afectada i que, com a mínim durant tres anys, una gran part de la zona del parc que queda més a prop del carrer Diputació quedi tancada al públic. Des de la conselleria remarquen que dels 178 arbres que s'haurien de treure, n'hi ha 41 que s'han considerat trasplantables (ho diu un informe de Parcs i Jardins) i es traslladaran a un viver i després retornaran al seu lloc. La resta, 137 arbres, es talaran i se substituiran per exemplars nous.

Els tobogans i els gronxadors són un clàssic dels parcs infantils, però no passen de moda. Una macroenquesta organitzada per l'Ajuntament de Barcelona que ha recollit la resposta de prop de 7.000 usuaris de zones de joc (adults i nens) els situa en el podi dels elements més ben valorats, per darrere, això sí, de les estructures que ofereixen diferents propostes de joc. Però que els més petits continuïn divertint-se amb aquesta parella no vol dir que estiguin del tot satisfets amb l'oferta que troben a les zones de joc dels seus barris. Si se'ls pregunta què voldrien que tinguessin i no tenen, la majoria es decanten pels saltadors i les tirolines, que són els elements estrella pel que fa a puntuació en els pocs parcs que sí que en tenen. El govern municipal, sense mullar-se encara en quantitats i ubicacions, diu que recollirà aquest clam i que en els espais on sigui possible s'apostarà per elements de joc d'aquesta mena. De moment, però, encara no es poden consultar els resultats detallats de l'enquesta per extreure'n curiositats com quins són els parcs amb més fans o quins són els menys freqüentats. I el govern l'ha presentat amb valoracions genèriques.

Barcelona ultima la instal·lació de fins a set nous xiringuitos en parcs i places. Alguns substituiran instal·lacions que ja existien i que havien vist caducar la concessió i d'altres són noves incorporacions, com el que fa temps que reivindiquen els veïns del Poble-sec per donar un ús més diürn als degradats Jardins de les Tres Xemeneies, al Paral·lel. Amb els que s'han d'afegir ara, la ciutat passarà a tenir-ne 39 entre els que gestiona Parcs i Jardins i els cinc que depenen de l'empresa Barcelona: Serveis Municipals, i quatre més que estan pendents de retirar o canviar de lloc. És la xifra més alta dels últims anys, com confirmen des de l'Ajuntament, que confia en aquest tipus de bars per pal·liar una mica la manca de lavabos públics a molts punts de la ciutat (encara que sigui amb el mateix horari que els parcs): les noves concessions estipulen que no cal consumir al xiringuito per poder fer ús d'aquests serveis de forma gratuïta.

Sobre el benefici de les plantes hi ha molta literatura i molta tradició. Mares i padrines recorrien a plantes aromàtiques i medicinals per fer front a un mal de panxa o un refredat, una saviesa popular que era molt habitual a les llars catalanes, especialment de poble. Als jardins era innegociable cultivar-hi plantes per cuinar, per fer infusions o per perfumar els calaixos de roba, una tradició popular que, malauradament, s’ha anat perdent amb el pas dels anys. Per no parlar de la figura de les trementinaires, ofici que algunes dones van exercir en zones com la vall de la Vansa i Tuixent –on un museu les recorda– gràcies a la coneixença que tenien de les plantes, de les seves virtuts medicinals i dels processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral. Un nom que deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Avui, però, pocs sabem que al camp o als nostres jardins podem tenir la millor farmaciola per fer front a petites afeccions lleus o el millor rebost per fer més deliciosos els nostres plats.

Una tirolina. Aquesta era una de les respostes més repetides pels escolars de l'Esquerre de l'Eixample de Barcelona quan, en ple procés participatiu sobre la futura superilla, se'ls preguntava què trobaven a faltar als xamfrans del barri. I si volien tirolines als carrers, segur que també en voldran dins mateix de les zones de joc. La tirolina, les estructures multijoc o els saltadors semblen predestinats a erigir-se en triomfadors de la gran enquesta que l'Ajuntament de Barcelona està fent aquests dies en 400 de les prop de 900 zones de joc de la ciutat on hi ha un codi QR per respondre les preguntes. Quina puntuació li posaríeu? Què li falta? Però, alerta, que també es pregunta per les preferències dels adults, per si algú troba a faltar un xiringuito en el parc on juga la canalla o una ombra més ben col·locada on esperar que es cansin de jugar.

Més de 160 hectàrees noves de verd. Era el repte que es marcava, el 2015, l'Ajuntament de Barcelona per començar a pal·liar el dèficit de natura a la ciutat, on s'estimava que només hi havia uns 6,6 metres quadrats d'espai amb vegetació per cada barceloní –deixant Collserola al marge–, quan la recomanació de l'OMS és d'un mínim d'entre 10 i 15. El pla del verd i la biodiversitat apuntava, llavors, a l'objectiu de guanyar fins a un metre quadrat de vegetació per cada ciutadà amb horitzó 2030. Ara el govern municipal assegura que va en la línia d'aconseguir-ho i que fins ara ja s'han afegit 60 hectàrees de verd -en total, ara hi ha 7,1 metres quadrats per ciutadà- i es confia acabar aquest mandat, el 2023, amb 18,6 hectàrees més en àmbits com la Sagrera, el futur parc de Can Batlló i la Marina. Per aconseguir-ho se sumaran, a banda dels nous grans parcs, tots els metres quadrats de vegetació i sense asfalt que es pugui esgarrapar en trames denses com la de l'Eixample en el nou projecte de superilla, que dibuixa carrers sense asfalt. Jardineres, parterres, cobertes verdes i mitgeres verdes serviran per afegir vegetació allà on no hi ha grans projectes de transformació previstos.

Els barcelonins que comencin a sortir a passejar pel carrer podran fer-ho, en molts casos, envoltats de verd. L'Ajuntament ha decidit que reobrirà aquest divendres setanta dels seus parcs, aproximadament la meitat, aprofitant l'inici del desconfinament. S'obriran jardins dels deu districtes, però sota la condició que siguin llocs de pas. A banda, l'Ajuntament publicarà un mapa de "rutes segures", amb voreres i espais prou amplis perquè s'hi pugui caminar o anar amb bicicleta mantenint una distància de seguretat amb la resta de passejants.

Confinament sense presoners, o sense presoners que se'n sentin massa. Des del 25 de març, l'endemà que el primer ministre britànic, Boris Johnson, instés els ciutadans del Regne Unit a quedar-se a casa i només sortir-ne per comprar aliments, per atendre urgències mèdiques o per fer exercici una hora al dia, cada matí baixo al parc més pròxim de casa, el mateix on sempre vaig. Per seguir les ordres del premier, esclar. Fins aleshores, la presència dels nens, com la dels arbres o la gespa, el gimnàs a l'aire lliure, el sorral o els gronxadors, era un element més del paisatge. Una escola pròxima en un dels racons del Lloyd's Park, al nord-est de la ciutat, garantia la corrua de criatures i pares que els acompanyen de bon matí cap a les aules de la Hillyfield Primary Academy.

Amb l’excusa de la xafogor, he marxat a Badalona, una ciutat tan propera i alhora tan distant. Hi vaig amb l’excusa de saber com combatien la calor els grans magnats de l’economia, al segle XIX. M’hi arribo amb una línia d’autobús històrica, la B-25, que en la dècada dels vuitanta va protagonitzar sonades protestes del seus usuaris, fins que van aconseguir que tingués la parada d’inici a la ronda de Sant Pere, cantonada amb la plaça Urquinaona; la primera línia que va enllaçar una població de l’àrea metropolitana amb el centre de la capital catalana.

Preocupació i desesperació als Bombers de la Generalitat. Els treballadors d’emergències denuncien que fa anys que arrosseguen unes condicions laborals “precàries” i que “ja no poden més”. El 2014 es va aprovar un decret per ampliar el nombre d’hores extres que poden fer a l’any, però ni així cobreixen tota la demanda. “Ara treballem 1.790 hores, molt més que altres funcionaris. I som tan pocs que no podem ni fer vaga perquè sempre treballem amb els mínims”, alerta el responsable de Bombers d’UGT a Catalunya, Toni del Rio, que explica que s’ha optat per començar una vaga d’hores extres des de dilluns per denunciar la situació. Afegeix que la manca de personal provoca que cada dia hi hagi parcs a Catalunya que treballen per sota els mínims establerts; és a dir, amb menys personal del que marca la llei.

El parc dels Tres Turons és en realitat la suma de tres parcs –el del Carmel, el del Turó de la Rovira i el de la Creueta del Coll– que Barcelona vol convertir en el futur gran pulmó verd de la ciutat. Per consolidar aquest espai com una gran àrea natural al bell mig de Barcelona, l'Ajuntament convocarà un concurs de projectes que seran el punt de partida per acabar definint l'avantprojecte de transformació en consens amb els veïns.

“I on ho diu, això?” Cap dels nombrosos propietaris de gossos que ahir passejaven amb el seu animal -lligat o deslligat- pels caminets del Turó Park de Barcelona assegurava haver rebut l’avís que, des d’aquell mateix matí, la seva passejada estava prohibida. L’Ajuntament ha culminat les obres de construcció de la gran àrea per a gossos al veí parc de Piscines i Esports i, amb aquest espai inaugurat, entra en vigor el veto als gossos al Turó Park, que era una insistent reivindicació de l’associació de veïns i comerciants de la zona. La decisió municipal vol protegir un espai que es considera un “jardí històric de Barcelona” i que els últims anys havia quedat molt deteriorat. Ara el parc està en procés de remodelació i el consistori demana col·laboració a la ciutadania -especialment als propietaris de gossos- perquè la nova vegetació pugui créixer. Els gossos ja no són benvinguts en aquest espai. Ni lligats, ni pels caminets, ni a l’esplanada on han corregut sempre.

Els nens barcelonins amb discapacitat només tenen accés total a 10 àrees de joc infantils públiques a tota la ciutat. És a dir, a un 1,16% de les 859 zones lúdiques de Barcelona. Així ho indiquen les dades presentades avui pel Síndic de Greuges a l'Ajuntament de Barcelona.

La proposició de llei del PP per prohibir les estelades als parcs de bombers de Catalunya ha estat rebutjada per àmplia majoria parlamentària. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP hi han presentat esmenes a la totalitat en considerar que la norma limita la llibertat d'expressió. Els socialistes també han rebutjat el text, però han insistit en la necessitat que els serveis públics siguin "neutrals". C's s'ha abstingut de la votació tot considerant que no es tracta d'un debat "menor".

La ciutat comptarà al 2015 amb deu nous espais de joc infantils, un per districte, i renovarà una part important dels 794 que en total hi ha Barcelona. Així ho preveu el pla de racons infantils, que vol promoure el joc a l'aire lliure i potenciar la convivència entre generacions. De fet, el pla inclou la possibilitat d'incorporar espais d'ús mixt en els quals avis i nens puguin desenvolupar activitats lúdiques i esportives en un mateix àmbit. Al seu temps, aquest pla s'emmarca dins el Pla del Verd i de la Biodiversitat, que tracta els carrers i espais oberts de la ciutat com a llocs de convivència i relació.