Parcs infantils més enllà de la parella tobogan-gronxadors

BarcelonaUna tirolina. Aquesta era una de les respostes més repetides pels escolars de l'Esquerre de l'Eixample de Barcelona quan, en ple procés participatiu sobre la futura superilla, se'ls preguntava què trobaven a faltar als xamfrans del barri. I si volien tirolines als carrers, segur que també en voldran dins mateix de les zones de joc. La tirolina, les estructures multijoc o els saltadors semblen predestinats a erigir-se en triomfadors de la gran enquesta que l'Ajuntament de Barcelona està fent aquests dies en 400 de les prop de 900 zones de joc de la ciutat on hi ha un codi QR per respondre les preguntes. Quina puntuació li posaríeu? Què li falta? Però, alerta, que també es pregunta per les preferències dels adults, per si algú troba a faltar un xiringuito en el parc on juga la canalla o una ombra més ben col·locada on esperar que es cansin de jugar.

"Si els acompanyants estan còmodes, és fàcil que els infants tinguin més temps per jugar a l'aire lliure", resumeix Belén Montell, coordinadora de manteniment de jocs infantils, que encara no avança resultats ni quines possibilitats hi haurà d'aplicar les propostes més votades a curt termini. El que es fa, explica, és obtenir "dades reals" de l'ús que té cada zona de joc per poder planificar millor les intervencions que es vagin fent: passar de l'"aquí hi ha un espai lliure i hi posem un tobogan i uns gronxadors" a una previsió de quines estructures de joc fan més falta a cada zona per garantir que hi ha varietat d'elements. Sobretot, si es té en compte que una gran enquesta feta el 2017 a nens d'entre 10 i 12 anys demostrava que gairebé la meitat no estan satisfets amb els parcs que tenen a prop.

De moment, es fa l'auditoria en uns 400 espais, però la previsió és poder-los revisar tots durant el primer trimestre d'aquest any. Aquesta iniciativa forma part de l'anomenat Pla del Joc, que va tenir com a punt més visible la instal·lació de cinc grans estructures, com el pop-tobogan del parc de la Pegaso o els jocs geomètrics -més modestos- a la plaça del Sol de Gràcia, i que té un horitzó 2030 per passar de les àrees de joc tancades a una ciutat que sigui més "jugable".

Per avançar-hi dibuixa tres nivells: el que són pròpiament les zones infantils i els patis escolars; el que anomena "espais lúdics", que són els parcs, les places i els entorns escolars, i el conjunt de la ciutat. De cara al 2030, es garanteix que hi haurà, per exemple, 10 parcs esportius urbans, 20 tirolines, 15 tobogans gegants i 20 elements de joc amb repte d’alçada. 

Controls de temperatura

El que també es fa a partir de la gran enquesta és col·locar termobotons als tobogans per detectar quins són els que s'exposen a temperatures més altes. Això ha de servir per moure algun dels elements si està col·locat massa al sol o protegir-lo amb estructures que li donin ombra. Una auditoria de JxCat als interiors d'illa de l'Eixample denunciava fa uns mesos que en un dels tobogans, als Jardins Montserrat Figueras, s'hi havien detectat fins a 58 ºC.