Urbanisme
Societat  /  Barcelona 19/12/2021

La quimera dels 50 interiors d'illa recuperats a l'Eixample

Barcelona té ara en marxa el projecte del 46è espai, quan el pla original era alliberar-ne mig centenar abans del 2011

4 min
L'interior d'illa de la Torre de les Aigües, el primer que es va recuperar per a l'ús ciutadà

BarcelonaEls 50 interiors d'illa recuperats a l'Eixample per acostar-se –encara que fos de lluny– al projecte inicial d'Ildefons Cerdà són un objectiu anhelat i repetit des de fa dècades a Barcelona. El primer es va conquerir, el 1987, a la Torre de les Aigües, al carrer Roger de Llúria, i durant més de trenta estius va acollir l'enyorada platgeta de l'Eixample –tancada per queixes de soroll–. El Pla de Recuperació d’Interiors d’Illes fixava el 2011 com l'any en què, com a molt tard, la ciutat ja podria disposar de 50 espais d'aquest tipus: un per cada nou illes de cases, de manera que qualsevol veí de l'Eixample tingués una zona verda a menys de cinc minuts caminant. Una dècada després, però, el marcador d'interiors efectivament recuperats se situa en els 45. N'hi ha un més d'aprovat per la comissió de govern i dos en l'òrbita municipal per al curt termini. Total, si tot anés bé: 48. Però encara sense data.

El problema, a banda que es tracta de projectes de gestió complicada perquè cal posar d'acord els privats, és que no sempre ha quedat clara la definició de què és i què no és un interior d'illa recuperat. El còmput ha anat sumant jardins que, un cop revisats, s'han descartat. Fins fa poc la web oficial encara incorporava espais que no es poden considerar oberts a l'ús ciutadà, com els jardins del Seminari Conciliar, al carrer Diputació. O d'altres que a la pràctica són places, com la del Fort Pienc. D'aquí que l'hemeroteca reculli anuncis com el que va fer el 2010 l'alcalde Jordi Hereu assegurant que la ciutat tancaria l'any amb 46 interiors d'illa recuperats: una fita encara no assolida onze anys després.

Segons l'últim recompte afinat, l'Eixample disposa avui de 45 interiors recuperats, i l'Ajuntament ja té el projecte aprovat per sumar-ne un de nou a l'illa delimitada pels carrers de Londres, Casanova, París i Muntaner: el 46è. I en té dos més previstos per executar en el curt termini: l’interior de l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, al carrer Rosselló, i el de l’avinguda de Vilanova 3-11.

Plans per als 48

En total, doncs, el consistori té plans per poder arribar als 48 interiors d'illa. Aquesta xifra contrasta amb la de l'últim balanç municipal, el 2019, quan ja s'anunciaven projectes per assolir l'anhelada xifra dels 50 . Des d'aleshores no tots s'han concretat i, en canvi, n'han aparegut de nous, com el de l'antiga Gustavo Gili i el del carrer Londres. I la xifra dels 50 continua a prop però lluny.

"El que fem és aprofitar cada oportunitat que sorgeix per sumar un nou projecte d'interior d'illa", resumeix el regidor de l'Eixample, Pau González, que remarca que des del 2015 se n'hauran recuperat vuit i nega les acusacions d'haver alentit el ritme per centrar-se en altres transformacions, com la de les superilles, que els llancen des de l'oposició. El debat, en aquest cas, és si té més sentit invertir en guanyar verd i espai lliure als carrers o dedicar més esforços i pressupost a tancar acords per treure les edificacions que en el seu dia es van consentir en els interiors d'illa –moltes encara amb cobertes d'amiant.

Al paquet dels últims vuit interiors recuperats s'hi sumen els que s'han fet de la mà dels projectes de canvis d'ús de tres antigues sales de cinema: l'antic cinema Urgell –convertit ara en un supermercat de la cadena Bonpreu–, el Novedades –amb un hotel i l'ampliació de la botiga Zara del passeig de Gràcia, una de les més grans del món– i el Niza –reconvertit en un supermercat de la cadena Mercadona–. En els tres casos, els promotors privats, que han intervingut als soterranis dels interiors d'illa, s'han fet càrrec de la recuperació d'espai públic com a contrapartida.

Els que no han avançat, en canvi, són tres projectes que fa dos anys es veien com a possibles i que ara no figuren en els plans immediats de la ciutat. Es tracta de l'espai que ocupava antigament el magatzem de la botiga de mobles La Favorita, al carrer Sepúlveda, on encara no es preveu l'expropiació, tot i que ja s'hi han obert dos passatges i l'espai sí que ja té la qualificació per acabar-se convertint en un interior d'illa; la coberta del restaurant El Nacional del passeig de Gràcia, o el pati de la modernista Casa Amatller, al mateix passeig.

"Són processos costosos. Quan va començar el pla, hi havia propietaris disposats a treure's de sobre espais interiors, llocs on la negociació era més fàcil, però ara això ha canviat", apunta la geògrafa i veïna de l'Eixample Mercè Tatjer, convençuda que s'ha de fer una gestió "més especial" per aconseguir alliberar-ne més i que és imperatiu aconseguir metres quadrats lliures d'edificació en una zona tan densa. Tatjer, que també és historiadora, demana, a més, que hi hagi una explicació més llarga de qui són les persones que donen nom als espais: "Ara es prioritza que siguin dones, però els rètols fan una explicació molt genèrica, no queda clar qui eren i per què van ser importants".

Auditoria dels espais recuperats

L'oposició també pressiona Colau perquè garanteixi un bon manteniment dels interiors d'illa que ja estan recuperats. El grup de JxCat va fer, a l'estiu, una auditoria de tots els jardins interiors i va denunciar problemàtiques com que, en aquell moment, n'hi havia 3 on s'havia detectat que hi vivia algú, 17 on no hi havia verd o estava en mal estat, 18 amb problemes als accessos i 8 on no hi havia cap tipus de joc infantil. També es posava l'accent en la falta d'ombra, amb casos extrems com el d'un tobogan als Jardins Montserrat Figueras on un termòmetre infraroig va detectar una temperatura de 58 graus.

stats