L'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels crítics contra la direcció de Santiago Abascal.

Vox ha decidit expulsar l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo per una infracció molt greu, segons ha pogut confirmar l'ARA, i no fa gaire també va fer fora l'exlíder del partit a Madrid Javier Ortega Smith –encara està a l'Ajuntament–. Un altre referent de l'extrema dreta espanyola, Iván Espinosa de los Monteros, s'ha mostrat igual o més crític que ells amb Santiago Abascal, però el partit prefereix, de moment, no actuar en contra seva. La diferència, segons fonts de la cúpula del partit, és que Espinosa "no ha acusat" ningú de la cúpula de res, sinó que ha fet una crítica del rumb polític del partit.

Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal asseguts en una potent motocicleta pintada amb la bandera d'Espanya. No és una imatge real –tampoc IA– sinó un ninot de les Falles exposat aquesta setmana a València. Si bé no hi ha una aliança entre ells en la vida real –més aviat una disputa pel mateix espai electoral a Madrid–, els seus discursos radicals i les simpaties que comparteixen la presidenta madrilenya i el líder de Vox en l'àmbit internacional fan que la visió d'aquest tàndem no grinyoli especialment als espectadors dels monuments fallers. Els lligams d'Abascal amb els líders mundials de l'extrema dreta són oficials i orgànics –a través de les aliances a l'Eurocambra o amb fundacions d'aquest espai ideològic–, mentre que Ayuso els té des d'una perspectiva més simbòlica. És el que passa amb Donald Trump.

Mentre la resta de magazins matinals comentaven les agres desavinences dins de Vox, a Espejo público es feien ressò d’un fet aparentment anecdòtic. Susanna Griso va aturar la seva conversa amb Albert Rivera, que és analista polític del programa, per preguntar-li si ja havia vist la pel·lícula de Santiago Segura. L’exlíder de Ciutadans va respondre que ho tenia pendent. La presentadora explicava que qui sí que hi havia anat era Santiago Abascal, a qui havien pescat sortint del cinema. "Ok Diario sorprende a Abascal viendo Torrente, presidente", deia el titular a la pantalla. Però aquella exclusiva del mitjà digital d’Eduardo Inda semblava qualsevol cosa menys una sorpresa. Era clarament una posada en escena: feia pudoreta de pacte entre Vox i Inda. Una reportera amb el micròfon d’Ok Diario a l’entrada de la sala informava: “En breves momentos, Santiago Abascal saldrá del cine tras ver Torrente, presidente y no nos hemos querido perder su reacción”. Immediatament, apareixia Abascal acompanyat d’un grup nombrós d’homes tallats pel mateix patró: la barba, el tallat de cabells, la roba i la rigidesa corporal que els caracteritza. Els adlàters envoltaven el líder de Vox controlant amb suspicàcia la zona, i Abascal es va dirigir ràpidament al micròfon de la reportera. La suposada gràcia d’aquella situació és que el film de Santiago Segura fa una paròdia de Vox amb Torrente al capdavant.

Alberto Núñez Feijóo s'agafa als bons resultats del PP a Castella i Lleó per intentar collar Vox. En una entrevista aquest dimarts a EsRadio, el líder popular ha cridat l'extrema dreta a abandonar la "miopia política" i "llegir bé" les urnes. Feijóo ha acusat els de Santiago Abascal d'estar fent un "plantejament d'adolescent" de les negociacions amb els populars a Extremadura, l'Aragó i a Castella i Lleó i els ha exigit tancar ja un pacte. "Si el PP té el doble de vots que tu i, en alguna comunitat, el triple, és antidemocràtic impossibilitar que aquest partit governi", ha arribat a dir.

Un Palacio de Vistalegre gairebé a les fosques, il·luminat només amb uns quants focus i amb un escenari al mig sobre el qual penjaven unes grans pantalles de leds amb llums blaves i liles. Sona Panic Show, de la banda de rock La Renga, i al públic, la majoria del qual eren homes joves, no li cal saber gaire més per preparar-se per a qui està a punt d'entrar al recinte. Uns focus de colors il·luminen una de les portes de l'entrada a la pista i, alçant les mans i aplaudint, al més pur estil estrella musical, apareix Javier Milei, el president de l'Argentina. "Jo soc el lleó", exclama des de dalt de l'escenari. El públic, dempeus, no dubta a aplaudir-lo durant minuts mentre entona "Milei, president" o "Pedro Sánchez, fill de puta".

La defensa que fa Santiago Abascal del govern de Benjamin Netanyahu és inqüestionable, fins al punt que el primer ministre d'Israel ha arribat a rebre una delegació de Vox per agrair-los personalment el suport. L'extrema dreta espanyola fa bandera de la seva islamofòbia i no ha dubtat en prendre partit en el conflicte a Palestina. Però hi ha un grup de crítics dins de Vox que, també en això, discrepa de la cúpula. Són precisament alguns dels que han estat expulsats recentment del partit i d'altres que van plegar mesos enrere. El nucli díscol de Madrid, comandat per Javier Ortega Smith, està posant en el punt de mira Israel i el "lobi sionista".

La guerra descarnada entre el cap de files de Vox a Madrid, Javier Ortega Smith, i la direcció de Santiago Abascal ha acabat amb l'expulsió del díscol i amb efectes col·laterals. Dos regidors fidels al rebel, Ignacio Ansaldo i Carla Toscano, també han estat fulminats del partit, tot i que mantenen l'acta i aquesta setmana han participat en el ple municipal, obstruint les decisions de la cúpula. Ortega Smith té el número 6 d'afiliat, tal com va mostrar en una roda de premsa, però el més cridaner és el número 1 d'Ansaldo. Ell és l'escuder més lleial a Ortega, desconegut pel gran públic, però que en una època va moure fils a la rebotiga.

Santiago Abascal es regira contra el PP. El líder de Vox ha qualificat d'"error" el document de deu punts elaborat pels populars per abordar les negociacions amb els ultres arreu de l'Estat i ha denunciat que se'ls està tractant com uns "salvatges" que cal "domar". "La música em sona malament, és començar amb mal peu", ha lamentat en una entrevista aquest dimarts a Antena 3. Davant la indignació del partit d'extrema dreta, els populars han al·legat que es tracta d'un "problema d'interpretació". "Hi ha un error. El document no és per a Vox, és per al PP", ha replicat Alberto Núñez Feijóo en declaracions als passadissos del Congrés.

La disputa entre el PP i Vox està a l'ordre del dia amb el cicle electoral autonòmic, en el qual l'extrema dreta està conquerint terreny als d'Alberto Núñez Feijóo. Però la pujada dels de Santiago Abascal ja fa temps que es detecta en la demoscòpia, també a escala estatal. En els últims mesos, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el líder de Vox ja ha superat Feijóo en les preferències com a president del govern espanyol. Cap dels dos ha arribat a fer ombra a Pedro Sánchez –que els duplica en adeptes–, però en un any hi ha hagut un canvi substancial de tendència. Des de les eleccions del 23 de juliol del 2023 fins a l'abril del 2024, el líder del PP superava el de Vox en més de deu punts com a líder preferent per ocupar la Moncloa. La diferència es va seguir escurçant fins que va arribar als dos punts el novembre del 2024, després que Vox sortís de tots els governs autonòmics i deixés de tenir responsabilitats de govern. I el 2025 es va produir el 'sorpasso', que es manté en el darrer baròmetre.

Malgrat l'expulsió decretada aquest dimecres per la cúpula de Vox, el portaveu municipal a Madrid, Javier Ortega Smith, s'ha negat a plegar i ha declarat la guerra al líder de l'extrema dreta, Santiago Abascal, i a la resta de la direcció. L'expulsió –encara cautelar en termes formals– es va motivar en el fet que Ortega Smith es negués a acatar el seu cessament com a líder al consistori de la capital espanyola. Aquest divendres ell mateix ha garantit que es defensarà fins al final, si cal recorrent "a la jurisdicció ordinària". També per defensar el càrrec de portaveu.

L’enfrontament entre el portaveu de Vox a l’Ajuntament de Madrid i també fundador del partit, Javier Ortega Smith, i la cúpula de l’extrema dreta que lidera Santiago Abascal ve de lluny. Però els "desacataments" d’Ortega a la direcció estatal després de la recent decisió de ser rellevat com a portaveu municipal han provocat que sigui expulsat definitivament, segons ha avançat Vozpópuli i ha confirmat l’ARA de fonts de la direcció. "Es nega a acatar una resolució interna adoptada per unanimitat i Vox l’expulsa del partit cautelarment", sostenen, després de la decisió del comitè executiu del 12 de febrer.

La primera part del cicle electoral iniciat a Extremadura i continuat a Aragó no ha tingut cap aspecte positiu. D’entrada, no ho ha estat per a la ciutadania, en la mesura en què no ha servit per facilitar la formació d’equips de govern que estiguin a punt de començar una nova etapa de gestió amb cert entusiasme i projectes concrets. La gent ha votat com ha considerat, naturalment, i l’objecte d'aquestes observacions no és incórrer en l’error de censurar la comunitat pel veredicte de les urnes.

Quan Alberto Núñez Feijóo va arribar a Madrid, ho va fer amb l’aurèola d’un gestor solvent, moderat i previsible. Venia de governar Galícia amb tot sota control i amb un perfil dialogant que semblava ideal per recuperar el centre que Pablo Casado havia malbaratat en el seu naufragi a la direcció del PP. Feijóo era, aleshores, el símbol d’una dreta que volia tornar a ser seriosa, capaç d’inspirar confiança a les classes mitjanes i d’aparèixer com una alternativa a Pedro Sánchez.

Tot plegat arrenca amb unes declaracions de Santiago Abascal aquest dijous, en què des de l'Aragó va carregar contra el PP. El líder de Vox va acusar els populars de "guerra bruta" contra la seva formació i va titllar el projecte del PP "d'estafa política". Les paraules del líder d'extrema dreta van fer enfadar el comunity manager dels populars, que li va respondre des del compte de X del partit amb un "ja n'hi ha prou". A partir d'aquí, els dos partits s'han anat enredant en una picabaralla amb retrets creuats que s'emmarca en la pugna electoral a l'Aragó, amb les eleccions d'aquest diumenge –on probablement estaran abocats a tornar a pactar– com a excusa.

Les eleccions de l’Aragó d'aquest 8 de febrer han obert un nou esvoranc a l’extrema dreta. L’entitat ultracatòlica Hazte Oír –que també està involucrada en les causes judicials que envolten Pedro Sánchez– ha passat a l’ofensiva contra Vox amb un autobús que recorre Saragossa, altres municipis aragonesos i Madrid preguntant-se si el partit de Santiago Abascal és un “PP verd”. És la mateixa retòrica que va fer servir fa un any i mig a les portes de les eleccions europees per presentar el PP com el “PSOE blau”. La recent croada d’Hazte Oír ha arribat fins i tot a oïda de Santiago Abascal durant la campanya electoral. Fa una setmana, mentre el líder de Vox oferia declaracions als mitjans de comunicació a Caspe (Saragossa), una dona el va interrompre i el va increpar per recriminar-li que no fa res mentre els “no nascuts” estan sent “assassinats al ventre matern”. “Dreta covarda”, li va etzibar.

Un cop ha acabat el dol oficial per la tragèdia ferroviària d'Adamuz (Còrdova), Alberto Núñez Feijóo ha donat oficialment per finalitzada la treva parcial amb el govern espanyol i ha comparegut a la seu estatal del partit —en dies anteriors havia deixat en mans de segones espases les rodes de premsa— amb l'objectiu d'intentar acorralar Pedro Sánchez per la gestió de la crisi. A parer del líder del PP, aquesta "setmana negra" serà "un punt d'inflexió" per al president del govern espanyol. "Ha destruït per complet qualsevol resta de confiança en la seva gestió", ha reblat el cap de l'oposició, que considera que el que ha passat "no és mala sort" sinó "incapacitat patent" i "mala política". Encara que Feijóo es resisteix de moment a demanar dimissions —escudant-se en la necessitat de fer una "oposició responsable"—, el líder popular sosté que ara sí que és el moment perquè Sánchez doni explicacions. Feijóo ha reclamat un ple extraordinari la setmana que ve al Congrés perquè hi comparegui i ha advertit que, en cas que la majoria de la investidura l'hi impedeixi, el forçarà al Senat, on els populars tenen majoria absoluta. Sánchez ha respost registrant una sol·licitud per comparèixer que, segons fonts parlamentàries, no serà abans del febrer, la qual cosa xoca amb les pretensions populars. Per la seva banda, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha descartat dimitir argumentant que ell no ha contribuït ni per acció ni per omissió als accidents ferroviaris.

En menys de 24 hores, Santiago Abascal ha aprofitat l'accident ferroviari de Còrdova per dir que "res no funciona sota la corrupció i la mentida" i Sílvia Orriols s'ha agafat a la infecció de Salvador Illa per piular que "la vida d'un president no val més que la d'un policia, un mecànic o una florista…". Jo diria que si les dues declaracions ens criden l'atenció no és tant perquè el contingut ens hagi escandalitzat més del que és habitual en aquestes dues figures com perquè reflecteixen la confiança de les noves dretes que els vents culturals els són favorables, la mena d'excés retòric que delata els que s'han cregut les enquestes i es passen de frenada. És impossible saber del cert si aquestes comunicacions acabaran sumant o restant, però s'ha vist molt clarament que l'aura d'autenticitat dels líders de la dreta és un posat igual que el dels rivals que tant critiquen i, en realitat, tots fan servir un manual.

1. Sense embuts: el PSOE pateix a Extremadura una fuga de votants considerable que expressa una decepció profunda dels seus electors; el PP guanya però no arrasa, posant en evidència les seves conegudes limitacions; i Vox és el triomfador estratègic, amb la cavalleria preparada per estirar la dreta cap al seu espai mental, l’autoritarisme postdemocràtic que va deteriorant les institucions de les democràcies liberals a tot Europa.

Les eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.