El cadàver de la Marina va aparèixer fa 285 dies en un camp a tocar de la carretera N-240 al seu pas per Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Tenia 25 anys i era de Garcia, un poble de 500 habitants de la mateixa comarca. El seu cadàver el va trobar un pagès que passava per allà a primera hora del matí. El cos tenia evidents signes de violència: morats, cops i traus. L'assassinat de la Marina va ser des d'un primer moment considerat com el tercer feminicidi de l'any a Catalunya (ja se n'han produït 14 més). La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va condemnar des de Garcia "un feminicidi que colpeja una comunitat, un poble i tot el país". La realitat, però, és que el nom de la Marina no apareix en el recompte d'assassinats masclistes del 2023 dels Mossos d'Esquadra ni en el còmput de feminicidis del departament d'Igualtat i Feminismes. És a dir, la investigació policial ha descartat finalment que el detingut pel crim la matés per ser la seva parella o exparella (seria al recompte de Mossos) o que l'assassinessin pel fet de ser una dona (apareixeria al recompte del Govern).

“Fa cosa dir-ho, però a vegades, a l’Ebre, quan pitjor els va a la resta, millor ens va a nosaltres”, diu amb la boca petita Agustí Segarra, propietari del restaurant Lo pati d’Agustí, al Poblenou del Delta (Montsià). I la veritat és que en un context econòmic que convida a posar-se a plorar, al sud del país l’economia s’està enfortint. El turisme postpandèmic ha descobert l’Ebre, i, pel que fa al camp, sembla que hi ha bones notícies: aquest any el preu de l’arròs pujarà, és cert, però la previsió és que el seu consum es mantingui prou bé, i l’oli d’oliva també pujarà, però tenint en compte el gran increment del de gira-sol, tampoc és tan greu. El complicat context actual sembla haver provocat la tempesta perfecta per impulsar les Terres de l’Ebre.

Ara fa un any, l'ermita del Remei de Flix, ubicada en una balma oberta sota un banc rocós, es va salvar de les flames pels pèls. L'edifici està ubicat al nord de la comarca de la Ribera d'Ebre, al límit amb el Segrià i les Garrigues, i envoltat de boscos i camps cremats. L'última setmana de juny de l'any passat, un incendi va calcinar més de 5.000 hectàrees –principalment de bosc, però gairebé un miler d'agrícoles– de vuit municipis: Vinebre, la Palma d'Ebre, Flix i la Torre de l'Espanyol a la Ribera d'Ebre; Maials i Llardecans al Segrià; i Bovera i la Granadella a les Garrigues. I per això, aquest dissabte al migdia, l'ermita ha sigut el punt escollit per celebrar l'acte institucional per fer balanç i recordar l'incendi més virulent a Catalunya de l'última dècada.

El refranyer català diu que "qui no demana, pateix de gana". I n'és ben conscient el president del sindicat agrari ASAJA a Lleida, Pere Roquer, després de confirmar-se que aquest divendres el departament d'Agricultura pagarà una partida d'ajudes directes de 489.000 euros a una part dels pagesos de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues que el juny passat van veure com el foc devorava les seves finques. "Vam tallar carreteres durant tot l'estiu, fins i tot vam anar a protestar a la plaça Sant Jaume de Barcelona. I se'ns va dir que les ajudes directes no eren possibles. Però avui podem constatar que sí, que la Generalitat ha fet els deures i ha atès 75 de les 83 sol·licituds d'ajuts directes. I ho dic amb certa perplexitat perquè me'n vaig assabentar fa només dos dies i per vies no oficials", explica Roquer.

El Govern ha aprovat aquest dimarts destinar 2,2 milions d'euros a l'empresa pública Forestal Catalana, que executa els treballs de restauració dels terrenys forestals afectats per l'incendi de la Ribera d'Ebre al juny. Les feines van començar al setembre i consisteixen en restaurar la coberta vegetal, retirar l'arbrat cremat i disminuir els riscos d'erosió i de sanitat vegetal.

Catalunya ha tancat la temporada d'incendis d'aquest estiu amb 5.363 hectàrees cremades. El 90% corresponen al foc de la Ribera d'Ebre, que va superar les 5.000 hectàrees afectades. El segon més important s'ha situat a molta distància, ja que és el de Capellades, amb 56 hectàrees cremades. Durant la campanya d'estiu s'han declarat 212 incendis forestals, menys que la mitjana dels últims 15 anys tot i el risc elevat dels últims mesos. El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha recordat que gairebé una quarta part dels dies d'aquest estiu s'ha arribat a l'alerta màxima de perill d'incendi, a causa de les altes temperatures i la baixa humitat.

Un centenar d'afectats pel foc de la Ribera d'Ebre, la majoria pagesos i ramaders, han tallat aquest diumenge de forma intermitent la carretera C-12 a Flix per exigir ajuts a fons perdut al Govern. La setmana passada la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va anunciar el pla de xoc amb què el departament pretén recuperar la capacitat productiva de la zona: una línia de crèdits per valor de 5 milions d'euros i 2,5 milions més per netejar el bosc cremat. Els pagesos, però, no accepten aquest oferiment "incomplet" i diuen que no entenen que "no s'hagin previst ajuts directes" per reparar els danys més urgents de les explotacions.

Fa una mica més d'un mes que el foc va calcinar quatre hectàrees de la finca d'oliveres i ametllers que el Mario Sascubells, un pagès de la Palma d'Ebre, té als afores del nucli urbà. El poble va quedar especialment tocat per l'incendi de la Ribera d'Ebre, "perquè, a diferència d'altres municipis afectats pel foc com Flix i Vinebre, on predominen els pagesos de cap de setmana, a la Palma d'Ebre hi ha molts agricultors que treballen les terres a temps complet, especialment des que fa uns anys es van transformar les terres de secà amb un nou rec", explica.

Els Bombers de la Generalitat han donat per extingit l'incendi de la Ribera d'Ebre aquest diumenge a les 21.00 h, 11 dies després que comencés el foc a la Torre de l'Espanyol. Les flames han arrasat més de 5.000 hectàrees d'arbrats, matollar i conreus de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues. L'incendi ha afectat vuit municipis: sobretot Flix i Vinebre, seguits de Maials, Llardecans, la Palma d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, Bovera i la Granadella.

L’incendi de la Ribera d’Ebre, que fa una setmana va arrasar més de 5.000 hectàrees i que els bombers encara no donen per extingit, ha fet posar damunt la taula el debat sobre el despoblament rural que pateix no només l’Ebre, sinó també altres zones de Catalunya. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va anunciar ahir que la Ribera d’Ebre serà la següent comarca on s’implementarà el programa País viu, país d’oportunitats, que el mes de juny ja s’ha posat en marxa a les comarques de la Terra Alta, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Així mateix, al setembre es crearà una comissió interdepartamental específica de la Ribera d’Ebre “per començar a definir les estratègies que permetin lluitar contra el despoblament, l’envelliment i el retrocés econòmic dels territoris rurals, una situació agreujada a causa de l’incendi”. “Es tracta de promoure polítiques transversals que vagin més enllà de la gestió forestal i el desenvolupament de l’agricultura”, va afegir Budó.

Quan Mario Sascubells va poder entrar a la seva finca als afores de la Palma d’Ebre, les columnes de fum ja quedaven força lluny, però les seves oliveres encara fumejaven. “Una de les oliveres centenàries estava incandescent, amb flama; la resta d’arbres -ametllers i una noguera-, completament socarrats. Un desastre, perquè s’haurà d’arrencar tot”, lamenta.

L'incendi forestal de la Ribera d'Ebre ha tingut una dotzena de represes des de dilluns, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos segueix amb dotacions sobre el terreny i remullen les zones més calentes. La darrera d'aquestes revifades s'ha produït aquest matí, al terme municipal de Maials, al Segrià, i està controlada. Sobre la zona hi treballen ara dues dotacions terrestres i un helicòpter. La represa és una soca que fumeja al municipi de Maials i està sota control.

La zona afectada pel foc que va arrasar més de 5.000 hectàrees a la zona de l'Ebre, a vista d'ocell. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha captat imatges aèries de l'àrea cremada i ha elaborat el visor de l'incendi amb l'objectiu de mostrar la situació actual de la zona i contribuir a la valoració dels danys causats.

Que el sector primari de la Ribera d'Ebre torni a treballar i que l'impuls vingui acompanyat de canvis estructurals que dotin els pagesos i els ramaders de la capacitat de gestionar el territori són les dues fites que el Govern de la Generalitat es marca a mitjà i llarg termini. El desastre ecològic de l'incendi, que es va declarar dimarts passat a la Torre de l'Espanyol i que s'ha saldat amb més de 5.000 hectàrees cremades, ha forçat l'administració a plantejar-se de reformar la manera en què es gestiona el territori, així com donar suport i solucionar les necessitats més immediates de la població desplaçada pel foc.

L'ACN ha sobrevolat amb un dron les més de 5.000 hectàrees que van cremar la setmana passada en l'incendi a la Ribera d'Ebre. Concretament, les imatges mostren el tram entre els municipis de Bovera i la Granadella, amb un paisatge calcinat per un foc que va obligar a mobilitzar tots els efectius disponibles arreu de Catalunya.

L'ACN ha sobrevolat amb un dron les més de 5.000 hectàrees que van cremar la setmana passada per l'incendi a la Ribera d'Ebre. Concretament, les imatges mostren el tram entre els municipis de Bovera i la Granadella, amb un paisatge calcinat per un foc que va obligar a mobilitzar tots els efectius disponibles arreu de Catalunya.

Després de cinc dies lluitant contra el foc, els Bombers confiaven ahir en donar per extingit en les pròximes hores l’incendi de la Ribera d’Ebre, que finalment ha cremat 5.046 hectàrees. Els veïns de les finques que estaven fora del perímetre d’afectació del foc ja han pogut tornar a casa i la previsió és que els afectats que tenien terrenys dins de la zona cremada ho puguin fer quan es confirmi que no hi ha perill de revifalles -ahir encara se’n van produir dues-. Els afectats ja han començat a fer balanç de les pèrdues que els ha ocasionat el foc. Els ajuntaments estan facilitant tota la documentació i han ampliat els horaris d’atenció perquè puguin completar l’inventari ràpidament. Avui mateix està previst que agricultors, ramaders i ajuntaments es reuneixin amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, a Flix -un dels municipis més castigats pel foc- i dissabte tindrà lloc la primera reunió per començar a concretar mesures.