La cimera de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic, celebrada aquesta setmana a Riad, ha deixat senyals clars d'un canvi polític. Síria torna a la taula internacional, amb el suport explícit de l'Aràbia Saudita i els Estats Units. Després d'anys d'aïllament, Damasc sense Al-Assad (el rais sirià derrocat fa un any que havia tolerat el creixement de l'Estat Islàmic a les zones controlades pels rebels i els kurds) passa a ser interlocutor directe en la lluita contra l'Estat Islàmic. I en aquest moviment, els kurds, que fins ara han estat socis centrals de l'estratègia occidental sobre el terreny, queden relegats a un segon pla.

Una de les notícies recurrents d’aquest estiu han estat els apunyalaments. S’han convertit en l’acte violent de moda, tant entre presumptes delinqüents joves nostrats com entre presumptes terroristes o exaltats islamistes que actuen excitats per la barbàrie del govern ultradretà de Benjamin Netanyahu, que té en curs un genocidi a Gaza i que sembla decidit a encendre la guerra regional a l'Orient Mitjà. En un cas i en l’altre, les extremes dretes europees estan amatents per treure’n rèdit polític. A l’extrema dreta li van bé les situacions de violència, inseguretat i por, perquè li proporcionen la demagògia fàcil de culpabilitzar-ne els polítics, i en particular l’esquerra, que segons ells són incapaços de donar resposta als atacs dels delinqüents, propis i externs, per la seva hipocresia, el seu bonisme, o perquè directament en són còmplices. A canvi, s’ofereixen ells per donar-hi resposta des de l’antipolítica, amb propostes que van des de les expulsions massives i en calent d’immigrants fins a la instauració de la pena de mort, segons els casos.

Alerta a Europa per l'aparició en diverses publicacions afines a l'Estat Islàmic d'una imatge amb el nom dels quatre estadis on aquesta setmana es jugarà l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions –l'Emirates (Londres), el Parc dels Prínceps (París) i el Metropolitano i el Santiago Bernabéu (Madrid)– acompanyada del lema "Mateu-los a tots" i la figura d'un home amb una metralleta. Fonts de la Policia Nacional consultades per l'ARA apunten que els serveis d'intel·ligència estan investigant la veracitat d'aquesta crida i si realment prové de canals oficials jihadistes. A hores d'ara, aquest extrem no està clar. Ara bé, en un context d'augment de la propaganda d'aquesta ideologia per la guerra a Gaza i després de l'atemptat a Moscou, el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya ja es troba en un nivell 4 sobre 5 reforçat. I encara serà més alt durant els partits que es disputaran aquest dimarts al Bernabéu i aquest dimecres al Metropolitano.

Sense cap mena de rubor, les forces de seguretat russes van filtrar diumenge les imatges de la brutal tortura als quatre presumptes autors de la massacre de divendres en una sala de concerts a Moscou. Hores després, els quatre homes apareixien amb signes més que evidents de violència davant del Tribunal de Basmanni, un districte de Moscou, on s'han declarat culpables de tots els càrrecs. El tribunal ha decretat presó preventiva almenys fins al 22 de maig per als quatre, considerats autors materials de l'atac de divendres, que va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va causar 137 morts i 182 ferits.

L'ensorrament del califat proclamat per l'autoanomenat Estat Islàmic (EI) en zones de Síria i l'Iraq, juntament amb l'esclat d'un nou conflicte geopolític de gran abast com és la guerra d'Ucraïna, havia desplaçat l'amenaça jihadista de l'agenda mundial. Tanmateix, el brutal atemptat la nit de divendres a la sala de concerts Crocus, als afores de Moscou, que s'ha saldat amb la mort d'almenys 137 persones, ha posat de manifest que el jihadisme continua representant un risc seriós per a la seguretat internacional. Actualment, sembla que l'EI, i especialment la seva branca a l'Àsia Central, és el grup més temible.

Les comparacions entre Hamàs i l'Estat Islàmic s'han multiplicat en les últimes setmanes, especialment a Israel, on ho han fet diàriament des del primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el president, Isaac Herzog, fins als militars d'alta graduació i personatges de totes les categories socials, civils, religioses i militars.

¿Els Estats Units s'han de responsabilitzar de tots els seus ciutadans retinguts per la força en països estrangers? ¿Han de pagar qualsevol preu per alliberar els nord-americans segrestats? ¿Fins i tot quan el segrestador no és un grup terrorista, sinó un estat amb qui no es mantenen relacions diplomàtiques? Aquest és el debat que s'ha reobert arran del polèmic intercanvi de presoners estatunidencs amb l'Iran, i l'alliberament del soldat nord-americà Travis King, que el juliol havia entrat il·legalment a Corea del Nord.

Els serveis secrets turcs han matat a Síria el líder del grup terrorista Estat Islàmic, Abu al-Hussein al-Husseini al-Qurashi. Així ho ha anunciat el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, aquest diumenge en una entrevista que ha donat a la televisió pública TRT. "El MIT [els serveis secrets turcs] ha fet un seguiment durant molt de temps del líder de l'Estat Islàmic, Abu al-Hussein al-Husseini al-Qurashi. Ahir aquesta persona va ser neutralitzada a Síria", ha assegurat. Al-Qurashi era líder de l'Estat Islàmic des del passat 30 de novembre i era el quart que tenia l'organització terrorista des que va proclamar el seu califat el 2014.

Un tribunal dels Estats Units ha condemnat aquest divendres a cadena perpètua un dels terroristes més notoris dels darrers anys pel seu paper en el segrest i assassinat d'ostatges a Síria. El Shafee Elsheikh, de 34 anys, que es va criar a Londres, formava part d'una cèl·lula terrorista de l'Estat Islàmic coneguda com The Beatles, pel seu accent anglès britànic i per les pallisses als seus presoners. En formaven part tres homes més. Elsheikh va ser declarat culpable a l'abril de conspiració pel segrest i assassinat i de donar suport a una organització terrorista. Aquest divendres s'han complert vuit anys d'un dels seus crims més cruels, el del periodista nord-americà James Foley. L'execució va ser difosa a les xarxes socials.

L'operació s'ha fet en secret i no s'ha anunciat fins que els dos avions procedents de Síria han aterrat a França aquest dimarts. El govern francès ha repatriat 35 nens i 16 dones jihadistes de nacionalitat francesa procedents d'un camp de detenció del nord-est de Síria controlat pels kurds. És la primera vegada que França repatria mares presumptament vinculades a l'Estat Islàmic (EI) amb els seus fills. Fins ara només havien arribat a territori francès menors d'edat sols que o bé eren orfes –molts dels progenitors dels nens que estan retinguts als camps han mort en els combats– o bé les seves mares havien renunciat a la seva pàtria potestat pressionades per París, una política molt criticada per ONGs i organismes internacionals.

Després d'un llarg embolic de recursos i decisions judicials durant més de cinc anys, la justícia francesa ha confirmat que la cimentera Lafarge, coneguda com a Holcim després de la fusió amb la multinacional suïssa el 2015, serà jutjada per "complicitat en crims contra la humanitat" per les seves activitats a Síria fins al 2014. També per "finançament de grup terrorista" i "posar en perill la vida de tercers". Segons les acusacions contra l'empresa, una de les més importants a França, va pagar entre 4,8 i 10 milions d'euros a grups armats sirians el 2013 i el 2014, entre els quals l'Estat Islàmic, per poder mantenir l'activitat a la planta que tenia a la ciutat síriana de Jalabiya, al nord del país, la més important del Pròxim Orient.

Un jurat federal dels Estats Units ha declarat culpable El Shafee Elsheikh, un dels quatre membres de la cèl·lula jihadista coneguda com els Beatles, a la qual s'atribueix el segrest, la tortura i la decapitació de desenes d'ostatges de l'Estat Islàmic a Síria, inclosos periodistes i cooperants. A Elsheikh, de 33 anys, el van capturar combatents kurds fa quatre anys, juntament amb Alexanda Kotey. Eren els dos integrants de la cèl·lula que quedaven en llibertat. Ara està a l'espera de la sentència, per càrrecs com presa letal d'ostatges i conspiració per cometre assassinat, que li poden comportar fins i tot la pena de mort. Tot i això, els fiscals nord-americans han avançat que no la demanaran.

Han passat una setmana de por i molt de fred. Centenars de famílies del barri de Geweran, a la ciutat d'Al-Hasakah (al nord-est de Síria) han hagut de fugir de casa seva amb el que duien posat i esperar a la intempèrie durant dies que s'acabés l'operació militar conjunta protagonitzada la setmana passada per les forces kurdes i soldats dels EUA per recuperar el control de la presó de Sinaa, on hi havia més de 3.500 reclusos de l'Estat Islàmic. Els presos es van amotinar amb el suport d'altres grups jihadistes a l'exterior, que van fer esclatar un cotxe bomba i van prendre posicions als habitatges pròxims. "Esclar que tenim por del ressorgiment del Daeix [acrònim àrab de l'Estat Islàmic], però és que mai han marxat", lamenta per telèfon Mohamed Abu Aziz, veí del barri de Geweran. "El primer que van fer els jihadistes [que van venir en rescat dels presos] va ser entrar a cases dels veïns i matar-los, per atemorir-nos a la resta. Va ser horrible", explica en una conversa amb l'ARA.

Almenys unes 80 persones han mort i un centenar més han quedat ferides en un atemptat suïcida contra una mesquita xiïta de Gozar-e-Saied Abad a Kunduz, una ciutat del nord-est de l'Afganistan, que estava plena de gom a gom per les pregàries de divendres. L'Estat Islàmic, que té un llarg historial d'atacs contra la minoria xiïta del país, ha reivindicat a través del seu canal de Telegram l'atac, que és el més mortífer des de la caòtica retirada de les tropes nord-americanes i de l'OTAN del país.

La policia d’Auckland, a Nova Zelanda, ha mort a trets aquest divendres a la matinada (hora de Catalunya) un llop solitari seguidor de l'Estat Islàmic després que ferís sis persones, tres de les quals en estat molt crític, a qui va atacar amb un ganivet mentre compraven en un centre comercial de la ciutat. L’actuació va ser tan immediata que seixanta segons després que s'iniciés l’atac l’assaltant ja era mort.

L'octubre del 2017, un grup de civils va abandonar la ciutat de Raqqa, que estava sent bombardejada per la coalició contra l'Estat Islàmic, i es van entregar a un grup de soldats kurdes amb les quals estava la documentalista Alba Sotorra (Reus, 1980). Entre elles hi havia una jove mare que portava en braços una criatura, totes dues cobertes per la pols del desert i les bombes. “Quan vaig acostar-m'hi, em vaig adonar que el seu fill estava mort i la vaig abraçar. Va ser el primer cop que vaig plorar pels nostres enemics”, explica Sotorra a les notes de direcció de The return. Life after Isis, el documental que ha fet per intentar comprendre les dones que van marxar del seu país per unir-se a l'Estat Islàmic i que es presentarà a Docs Barcelona aquesta setmana (i estarà disponible en lloguer a Filmin a partir d'aquest dimarts).

En una molt controvertida decisió, el Tribunal Suprem del Regne Unit ha revocat per unanimitat el dret de Shamima Begum, una de les anomenades nòvies de l'Estat Islàmic, a retornar al país per lluitar judicialment en una apel·lació contra la retirada de la seva ciutadania, decisió presa pel ministeri de l'Interior britànic el 2019.

Després de set anys d'espera per enterrar els cossos de marits, fills i germans, finalment ho van poder fer dissabte. Les dones yazidites cridaven com si els seus éssers estimats encara les poguessin sentir, mentre tiraven terra sobre les seves tombes. Les restes de 103 víctimes, membres de la minoria ètnica yazidita, finalment van poder tornar al poble on, set anys abans, l'Estat Islàmic les havia acorralat i disparat, per abocar després els seus cossos en fosses comunes. Aquella matança es va convertir en un símbol del genocidi dels terroristes contra les minories religioses.

Dos terroristes suïcides han mort almenys 32 persones i han deixat 110 ferits en un doble atemptat en un popular mercat de roba de segona mà proper a la plaça Al Tayaran de Bagdad. Es tracta del primer atac que pateix el centre de la capital iraquiana des del maig del 2019 i ha disparat totes les alarmes sobre el retorn a la violència que va martiritzar el país des de la invasió nord-americana del 2003 i després amb el sorgiment de l'Estat Islàmic, que va ser derrotat territorialment a l'Iraq i a Síria el 2019.